Collita Nativa 2020, celler Indigestió
¡Niño, siéntate bien! (Contra las sillas)
Versió en català Dicen que van a volver los conciertos en directo. A ver qué pasa. Sin entrar en cuestiones laborales ni en la indecente condescendencia con que la administración trata a los músicos, sin entrar tampoco en por qué puedes amontonarte en el metro y no en la barra de un bar, me ha […]
Versió en català Dicen que van a volver los conciertos en directo. A ver qué pasa. Sin entrar en cuestiones laborales ni en la indecente condescendencia con que la administración trata a los músicos, sin entrar tampoco en por qué puedes amontonarte en el metro y no en la barra de un bar, me ha […]
Una altra història de Nadal és possible
En un angle mort del magatzem de la feina han fotut càmeres perquè corria la brama que anava allà a fotre’m pallots
En un angle mort del magatzem de la feina han fotut càmeres perquè corria la brama que anava allà a fotre’m pallots
Nen, seu bé!
Versión en castellano Diuen que es podrà tornar a veure concerts en directe. A veure què passa. Sense entrar en qüestions laborals ni en la indecent condescendència amb que l’administració tracta als músics, sense entrar tampoc en per què pots amuntegar-te al metro i no a la barra d’un bar, m’ha sorprès la importància que […]
Versión en castellano Diuen que es podrà tornar a veure concerts en directe. A veure què passa. Sense entrar en qüestions laborals ni en la indecent condescendència amb que l’administració tracta als músics, sense entrar tampoc en per què pots amuntegar-te al metro i no a la barra d’un bar, m’ha sorprès la importància que […]
Revertir la festiva caguera
Durant segles el tió ha cagat per nosaltres. No creieu que ha arribat l’hora de revertir la tendència?
Durant segles el tió ha cagat per nosaltres. No creieu que ha arribat l’hora de revertir la tendència?
Parlem perquè tenim por d’estar callats i semblar tontos
No entenc perquè en diuen “transició” quan, de fet, va ser una mena de segona “restauració”
No entenc perquè en diuen “transició” quan, de fet, va ser una mena de segona “restauració”
No saps com caus realment fins que ja has caigut de debò
Em vaig passar l’adolescència drogant-me per creure que, quan em semblava que no queia bé a ningú, era una paranoia dels porros.
Em vaig passar l’adolescència drogant-me per creure que, quan em semblava que no queia bé a ningú, era una paranoia dels porros.
Ningú no coneix ningú
Quina alegria els disturbis de l’altre dia! I… Quin misteri! Ni policies ni periodistes han sabut dir-nos exactament qui es va manifestar.
Quina alegria els disturbis de l’altre dia! I… Quin misteri! Ni policies ni periodistes han sabut dir-nos exactament qui es va manifestar.
Ràdio Nativa. Sobre utopies
Programa realitzat el dissabte 24 d’Octubre de 2020 per Borja Lozano i Jordi Oliveras, des del Solar de la Puri, en el que s’aborda la pregunta “Necessitem utopies?”. Amb col·laboracions de diferents maneres de Daniel Porreta, David “Tinoko”, Ursula K. Leguin, Ramon Faura, Antonio Gómez Villar, Andrea Soto Calderón, Javier Rodrigo, Kike Tudela, Daniel García… […]
Programa realitzat el dissabte 24 d’Octubre de 2020 per Borja Lozano i Jordi Oliveras, des del Solar de la Puri, en el que s’aborda la pregunta “Necessitem utopies?”. Amb col·laboracions de diferents maneres de Daniel Porreta, David “Tinoko”, Ursula K. Leguin, Ramon Faura, Antonio Gómez Villar, Andrea Soto Calderón, Javier Rodrigo, Kike Tudela, Daniel García… […]
Presente prisión (nada es provisional por poco que dure)
Enllaç a la versió en català “Por lo demás, el hombre conoce varios ritmos temporales, y no solamente el tiempo histórico, es decir, el tiempo suyo, la contemporaneidad histórica. Le basta con escuchar buena música, enamorarse, o rezar, para salir del presente histórico y reintegrarse al presente eterno del amor y de la religión.” Mircea […]
Enllaç a la versió en català “Por lo demás, el hombre conoce varios ritmos temporales, y no solamente el tiempo histórico, es decir, el tiempo suyo, la contemporaneidad histórica. Le basta con escuchar buena música, enamorarse, o rezar, para salir del presente histórico y reintegrarse al presente eterno del amor y de la religión.” Mircea […]
No deixar espai no ha solucionat res mai
No podia fer la tira d’avui fins a acabar de llegir “Mejor productor” d’en James Robert Baker
No podia fer la tira d’avui fins a acabar de llegir “Mejor productor” d’en James Robert Baker
Una pompa
todo esto ha pasado entre dos ramblas, la de les flors y la del raval. todo esto ha pasado entre dos estados de alarma, el de primavera y el de otoño. (burbuja) Cuando tuvimos las cajas preparadas con unas cuantas verduras, pan del día y leche, nos repartimos las direcciones de la gente que no […]
todo esto ha pasado entre dos ramblas, la de les flors y la del raval. todo esto ha pasado entre dos estados de alarma, el de primavera y el de otoño. (burbuja) Cuando tuvimos las cajas preparadas con unas cuantas verduras, pan del día y leche, nos repartimos las direcciones de la gente que no […]
Present presó (res és provisional encara que no duri gaire)
Enlace a la versión en castellano “Por lo demás, el hombre conoce varios ritmos temporales, y no solamente el tiempo histórico, es decir, el tiempo suyo, la contemporaneidad histórica. Le basta con escuchar buena música, enamorarse, o rezar, para salir del presente histórico y reintegrarse al presente eterno del amor y de la religión.” Mircea […]
Enlace a la versión en castellano “Por lo demás, el hombre conoce varios ritmos temporales, y no solamente el tiempo histórico, es decir, el tiempo suyo, la contemporaneidad histórica. Le basta con escuchar buena música, enamorarse, o rezar, para salir del presente histórico y reintegrarse al presente eterno del amor y de la religión.” Mircea […]
Set milions i mig de gilipolles
Catalunya és la meca del gilipollisme! Sots el control d’una patum de llepamerdes primfilats envernissats…
Catalunya és la meca del gilipollisme! Sots el control d’una patum de llepamerdes primfilats envernissats…
Les ciutats de la nit flonja
William S. Burroughs és conegut per ser el típic pelma ionqui poètic.
William S. Burroughs és conegut per ser el típic pelma ionqui poètic.
Mataria per anar a enterrament
La gent la va dinyant i hi ha una intricada estructura jeràrquica que impedeix els qui curren assistir a les mandangues funeràries.
La gent la va dinyant i hi ha una intricada estructura jeràrquica que impedeix els qui curren assistir a les mandangues funeràries.
Casas como las de antes
Versió en català El otro día, un amigo, Nando Caballero, preguntaba públicamente, “por qué no se construyen casas como las de antes”. Como sabe que soy arquitecto, me etiquetó para ver si se me ocurría algo. Al principio di la respuesta por obvia. Al menos para los arquitectos (educados siempre en la búsqueda de la […]
Versió en català El otro día, un amigo, Nando Caballero, preguntaba públicamente, “por qué no se construyen casas como las de antes”. Como sabe que soy arquitecto, me etiquetó para ver si se me ocurría algo. Al principio di la respuesta por obvia. Al menos para los arquitectos (educados siempre en la búsqueda de la […]
Cases com les d’abans
Versión en castellano L’altre dia, un amic, el Nando Caballero, preguntava públicament, “per què no es construeixen cases com les d’abans”. Com sap que sóc arquitecte, m’etiquetava per veure si se m’acudia alguna cosa. Al principi, vaig creure que la resposta era òbvia. Al menys pels arquitectes, educats sempre en la recerca de la idea […]
Versión en castellano L’altre dia, un amic, el Nando Caballero, preguntava públicament, “per què no es construeixen cases com les d’abans”. Com sap que sóc arquitecte, m’etiquetava per veure si se m’acudia alguna cosa. Al principi, vaig creure que la resposta era òbvia. Al menys pels arquitectes, educats sempre en la recerca de la idea […]
Un sistema que ens emmalalteix és un sistema malalt
En Sam McPheeters, cantant dels Born Against, explica que va deixar de prendre antidepressius, i va tornar a sentir l’odi de quan tenia 20 anys.
En Sam McPheeters, cantant dels Born Against, explica que va deixar de prendre antidepressius, i va tornar a sentir l’odi de quan tenia 20 anys.
Nosaltres no oblidem
“Nosotros no olvidamos” és un documental d’en Damià Puig que segueix el dia a dia d’en Juanjo, pare d’en Pedro Álvarez.
“Nosotros no olvidamos” és un documental d’en Damià Puig que segueix el dia a dia d’en Juanjo, pare d’en Pedro Álvarez.
Lo pollavell i lo pollanou
Els coolhunters de les teles i ràdios van bojos buscant canalla graciosa per als seus grisos programes d’avorriment sense final
Els coolhunters de les teles i ràdios van bojos buscant canalla graciosa per als seus grisos programes d’avorriment sense final
Un nou drama liberal per l’hegemonia cultural
Un nou llibre de Simon Leys a Acantilado i, un altre cop, a la contraportada, la típica cantarella plorinosa liberal.
Un nou llibre de Simon Leys a Acantilado i, un altre cop, a la contraportada, la típica cantarella plorinosa liberal.
Muy valientes pero no abolimos el Estado
Versió en català Me ha interesado un pasaje de Braidotti (Lo Posthumano, 2013) donde señala que la separación iglesia-estado por parte del humanismo, no trajo ninguna mejora a las preocupaciones por la igualdad femenina. La delimitación entre los dominios de la razón y de la fe, de la racionalidad y la irracionalidad, de lo público […]
Versió en català Me ha interesado un pasaje de Braidotti (Lo Posthumano, 2013) donde señala que la separación iglesia-estado por parte del humanismo, no trajo ninguna mejora a las preocupaciones por la igualdad femenina. La delimitación entre los dominios de la razón y de la fe, de la racionalidad y la irracionalidad, de lo público […]
Molt valents però no abolim l’Estat
Versión en castellano Em va sorprendre un passatge de Braidotti (Lo Posthumano, 2013) on assenyala que la separació església-estat per part de l’humanisme, no va portar cap millora a les preocupacions per la igualtat femenina. La delimitació entre els dominis de la raó i de la fe, de la racionalitat i la irracionalitat, d’allò públic […]
Versión en castellano Em va sorprendre un passatge de Braidotti (Lo Posthumano, 2013) on assenyala que la separació església-estat per part de l’humanisme, no va portar cap millora a les preocupacions per la igualtat femenina. La delimitació entre els dominis de la raó i de la fe, de la racionalitat i la irracionalitat, d’allò públic […]
Un pla político militar basat en el ridícul adolescent aliè
Molts conspiranoics pensen que Google i Amazon són els gegants militaro-comercials de control mental mundial.
Molts conspiranoics pensen que Google i Amazon són els gegants militaro-comercials de control mental mundial.
L’estat i les coses
Va ser una discussió curta en la que van aparèixer grans tòpics sobre el paper de l’estat i l’auto-organització en relació a la cultura. Per exemplificar la seva perspectiva, ell va dir allò de “sense l’estat no existiria la viquipedia”, fent referència a coses que va dir fa temps César Rendueles.
Va ser una discussió curta en la que van aparèixer grans tòpics sobre el paper de l’estat i l’auto-organització en relació a la cultura. Per exemplificar la seva perspectiva, ell va dir allò de “sense l’estat no existiria la viquipedia”, fent referència a coses que va dir fa temps César Rendueles.
No parleu mai amb l’estat ni deixeu que l’estat mai us parli
La humanitat es divideix en dos conjunts: els qui xerren i els qui escolten.
La humanitat es divideix en dos conjunts: els qui xerren i els qui escolten.
Política napalm y figuritas de cera
Versió en català Se ha dicho muchas veces: en los cuadros de Poussin las figuras tienen una presencia monumental. Más que el movimiento de la historia, desprenden la quietud de la estatuaria clásica. Como si se representara un tiempo congelado. Quizá por esto, fuera de Francia, Poussin vivía en Roma, en plena agitación barroca, no […]
Versió en català Se ha dicho muchas veces: en los cuadros de Poussin las figuras tienen una presencia monumental. Más que el movimiento de la historia, desprenden la quietud de la estatuaria clásica. Como si se representara un tiempo congelado. Quizá por esto, fuera de Francia, Poussin vivía en Roma, en plena agitación barroca, no […]
Política napalm i figuretes de cera
Versión en castellano S’ha dit moltes vegades: en els quadres de Poussin les figures tenen una presència monumental. Més que el moviment de la història, desprenen la quietud de l’estatuària clàssica. Com si es representés un temps congelat. Això va fer que fora de França, Poussin vivia a Roma, en plena agitació barroca, no se’l […]
Versión en castellano S’ha dit moltes vegades: en els quadres de Poussin les figures tenen una presència monumental. Més que el moviment de la història, desprenen la quietud de l’estatuària clàssica. Com si es representés un temps congelat. Això va fer que fora de França, Poussin vivia a Roma, en plena agitació barroca, no se’l […]
Per un nou model de valors humans
Tots els llibres d’adoctrinament religiós parlen d’una lluita entre el bé i el mal.
Tots els llibres d’adoctrinament religiós parlen d’una lluita entre el bé i el mal.
Un rey perfecto
Versió en català NOTA: Este texto ha sido escrito antes de que el rey emérito haya emprendido la fuga. No obstante, hemos mantenido el texto original. La historia del retrato nos da algunas pistas sobre qué significa ser rey. Se ha dicho muchas veces que, en rigor, el retrato tal como se ha entendido hasta […]
Versió en català NOTA: Este texto ha sido escrito antes de que el rey emérito haya emprendido la fuga. No obstante, hemos mantenido el texto original. La historia del retrato nos da algunas pistas sobre qué significa ser rey. Se ha dicho muchas veces que, en rigor, el retrato tal como se ha entendido hasta […]
Cómo cuidarnos sin ser gobernados
Verte todos los días me ha despertado una sensación que no tenía contigo desde hace años… Los días de la adolescencia se adolecen por siempre, creo. No somos ya esos niños y te escribo esto ahora con mucho pudor porque no sé totalmente con quien estoy hablando. En cierto sentido nos hemos vuelto también unos […]
Verte todos los días me ha despertado una sensación que no tenía contigo desde hace años… Los días de la adolescencia se adolecen por siempre, creo. No somos ya esos niños y te escribo esto ahora con mucho pudor porque no sé totalmente con quien estoy hablando. En cierto sentido nos hemos vuelto también unos […]
El Rei es perfecte
Versión en castellano La història del retrat ens dóna algunes pistes sobre què significa ser rei. S’ha dit moltes vegades que, en rigor, el retrat tal com s’ha entès fins ara, sorgeix amb la burgesia, que necessitava veure’s representada individualment. El valor del burgès residia en les seves habilitats i el retrat havia d’explicar allò […]
Versión en castellano La història del retrat ens dóna algunes pistes sobre què significa ser rei. S’ha dit moltes vegades que, en rigor, el retrat tal com s’ha entès fins ara, sorgeix amb la burgesia, que necessitava veure’s representada individualment. El valor del burgès residia en les seves habilitats i el retrat havia d’explicar allò […]
El subaltern és el culpable
La rondallística ha servit de sempre per modelar la nostra concepció del món.
La rondallística ha servit de sempre per modelar la nostra concepció del món.
Ni puta idea
Versió en català Casi no veo la televisión. He perdido la costumbre. Pero ayer cenaba con mi madre y mi tía mientras mirábamos un programa de TV3. Salían tertulianos profesionales. Todo terrenos de la opinión. De hecho, esperábamos el 3/24 para saber qué demonios pasa con el Covid, saber si estábamos infringiendo la ley, lejos […]
Versió en català Casi no veo la televisión. He perdido la costumbre. Pero ayer cenaba con mi madre y mi tía mientras mirábamos un programa de TV3. Salían tertulianos profesionales. Todo terrenos de la opinión. De hecho, esperábamos el 3/24 para saber qué demonios pasa con el Covid, saber si estábamos infringiendo la ley, lejos […]
El valor dels vincles com a resposta a la incertesa
Aquest escrit surt de la necessitat de posar ordre i compartir les pors i els pressentiments sobre els mesos que vindran. Moltes setmanes pensant en la viabilitat dels propis projectes, però també amb com quedarà la xarxa social i cultural que hem anat construint aquests darrers anys. Què passarà amb la cultura en viu? I […]
Aquest escrit surt de la necessitat de posar ordre i compartir les pors i els pressentiments sobre els mesos que vindran. Moltes setmanes pensant en la viabilitat dels propis projectes, però també amb com quedarà la xarxa social i cultural que hem anat construint aquests darrers anys. Què passarà amb la cultura en viu? I […]
La semimentida només és un moment de la mentida
Els xous televisius de debat polític imiten les polèmiques artísticoperformers que, al seu torn, imiten la teletenda.
Els xous televisius de debat polític imiten les polèmiques artísticoperformers que, al seu torn, imiten la teletenda.
Opinar?… Ni puta idea
Versión en castellano Gairebé no miro la televisió. He perdut el costum. Però ahir sopava amb la meva mare i la meva tia mentre miràvem un programa de TV3. Hi sortien tertulians professionals. Tot terrenys de l’opinió. De fet, esperàvem el 3/24 per saber què carai passa amb el covid, saber si estàvem infringint la […]
Versión en castellano Gairebé no miro la televisió. He perdut el costum. Però ahir sopava amb la meva mare i la meva tia mentre miràvem un programa de TV3. Hi sortien tertulians professionals. Tot terrenys de l’opinió. De fet, esperàvem el 3/24 per saber què carai passa amb el covid, saber si estàvem infringint la […]
Vale que la realidad es fantasía, pero…
Versió en català El otro día Jessica Albiach dijo esto: “Pensar que el racismo y la xenofobia es sólo un problema de Estados Unidos es un error. Aquí lo estamos viviendo, con la situación de los temporeros en Lleida. Hay un racismo que es institucional que muchas veces viene amparado por la ley de extranjería.” […]
Versió en català El otro día Jessica Albiach dijo esto: “Pensar que el racismo y la xenofobia es sólo un problema de Estados Unidos es un error. Aquí lo estamos viviendo, con la situación de los temporeros en Lleida. Hay un racismo que es institucional que muchas veces viene amparado por la ley de extranjería.” […]
Val que la realitat és fantasia, però…
L’altre dia la Jessica Albiach va dir això: “Pensar que el racisme i la xenofòbia és només un problema dels Estats Units és un error. Aquí ho estem vivint, amb la situació dels temporers a Lleida. Hi ha un racisme que és institucional que moltes vegades ve emparat per la llei d’estrangeria”.
L’altre dia la Jessica Albiach va dir això: “Pensar que el racisme i la xenofòbia és només un problema dels Estats Units és un error. Aquí ho estem vivint, amb la situació dels temporers a Lleida. Hi ha un racisme que és institucional que moltes vegades ve emparat per la llei d’estrangeria”.
No cal que treballis perquè en realitat no et paguen perquè treballis
No sempre el capital quan contracta la teva força de treball contracta realment la teva força de treball.
No sempre el capital quan contracta la teva força de treball contracta realment la teva força de treball.
La casa (de la música) que vull 42
Berto Fojo, Liceo Mutante Pensando en qué circunstancias de las que se dan en el Liceo Mutante serían deseables para un proyecto de espíritu afín creo que me quedaría con las siguientes: Difuminar las barreras entre artistas, público y organización, considerándolas como tres partes esenciales de un mismo conjunto. Más allá del acontecimiento que supone […]
Berto Fojo, Liceo Mutante Pensando en qué circunstancias de las que se dan en el Liceo Mutante serían deseables para un proyecto de espíritu afín creo que me quedaría con las siguientes: Difuminar las barreras entre artistas, público y organización, considerándolas como tres partes esenciales de un mismo conjunto. Más allá del acontecimiento que supone […]
El biaix entre el què ens sembla que passa i el que realment se suposa està passant
Resulta curiós que, entre que el teletreball no té dies de descans i entre que l’hàbit de sortir de nit ens ha estat extirpat, tothom ha perdut la noció del dia de la setmana en que viu.
Resulta curiós que, entre que el teletreball no té dies de descans i entre que l’hàbit de sortir de nit ens ha estat extirpat, tothom ha perdut la noció del dia de la setmana en que viu.
La vida només té una direcció
Una cosa que he anat observant en penya racialitzada del meu voltant és que se’ls ha posat de moda, en homenatge, el pentinat de George Floyd.
Una cosa que he anat observant en penya racialitzada del meu voltant és que se’ls ha posat de moda, en homenatge, el pentinat de George Floyd.
Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (2ª part)
En aquesta segona entrega, seguim resumint algunes de les propostes rebudes al voltant de la futura Casa de la Música de Barcelona que l’ajuntament anuncia per a la primavera de 2021. Aquí però ens centrem en els models de gestió que s’hi podrien experimentar i en la relació que un equipament cultural de grans dimensions […]
En aquesta segona entrega, seguim resumint algunes de les propostes rebudes al voltant de la futura Casa de la Música de Barcelona que l’ajuntament anuncia per a la primavera de 2021. Aquí però ens centrem en els models de gestió que s’hi podrien experimentar i en la relació que un equipament cultural de grans dimensions […]
La casa (de la música) que vull 41
La Base, ateneu cooperatiu La futura Casa de la Música es troba a un enclavament estratègic, un punt amb molta pressió urbanística on es disputen diferents models de ciutat. El Paral·lel és una de les avingudes que rep els turistes provinents dels creuers i fa temps que entra dins dels plans d’absorbir i repartir en […]
La Base, ateneu cooperatiu La futura Casa de la Música es troba a un enclavament estratègic, un punt amb molta pressió urbanística on es disputen diferents models de ciutat. El Paral·lel és una de les avingudes que rep els turistes provinents dels creuers i fa temps que entra dins dels plans d’absorbir i repartir en […]
La casa (de la música) que vull 40
Samuel Garcia, president de l’Associació Carabutsí Sóc Samuel Garcia, president de l’Associació Carabutsí; una associació que des de l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona al Carrer de la Cera de propera inauguració; investiga, divulga i preserva totes les manifestacions de la cultura Gitana i de la seva història a la ciutat de Barcelona. La recent proposta […]
Samuel Garcia, president de l’Associació Carabutsí Sóc Samuel Garcia, president de l’Associació Carabutsí; una associació que des de l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona al Carrer de la Cera de propera inauguració; investiga, divulga i preserva totes les manifestacions de la cultura Gitana i de la seva història a la ciutat de Barcelona. La recent proposta […]
La casa (de la música) que vull 39
Jordi Farrés Xirinachs, director de l’Escola de Músics i JPC Davant la pregunta de “Què proposaries fer amb la Sala BARTS?”, m’ha vingut com un déjà-vu. Ara fa aproximadament uns 15 anys ens feia la mateixa pregunta el Regidor del Districte de Ciutat Vella en una presentació dintre del Teatre Scenic amb totes les entitats […]
Jordi Farrés Xirinachs, director de l’Escola de Músics i JPC Davant la pregunta de “Què proposaries fer amb la Sala BARTS?”, m’ha vingut com un déjà-vu. Ara fa aproximadament uns 15 anys ens feia la mateixa pregunta el Regidor del Districte de Ciutat Vella en una presentació dintre del Teatre Scenic amb totes les entitats […]
La casa (de la música) que vull 38
Xamfrà Des de Xamfrà entenem que la Casa de la Música hauria d’esdevenir un espai polifuncional que tingués diversos eixos de treball enfocats a la promoció de la música i els músics Km0, acollint tota mena d’activitats relacionades amb la formació, producció i exhibició musicals. Pensem que la gestió d’aquest nou espai hauria de ser a càrrec […]
Xamfrà Des de Xamfrà entenem que la Casa de la Música hauria d’esdevenir un espai polifuncional que tingués diversos eixos de treball enfocats a la promoció de la música i els músics Km0, acollint tota mena d’activitats relacionades amb la formació, producció i exhibició musicals. Pensem que la gestió d’aquest nou espai hauria de ser a càrrec […]
La casa (de la música) que vull 37
Aleix Tobias, músic Crec que seria molt important per un projecte així que fos mutant i integrador amb les necessitats de la gent que en vagi fent ús. Vull dir, que hi hagi un equip directiu que el gestioni, però que estigui obert a trobades o reunions on el participants puguin opinar i on aquest […]
Aleix Tobias, músic Crec que seria molt important per un projecte així que fos mutant i integrador amb les necessitats de la gent que en vagi fent ús. Vull dir, que hi hagi un equip directiu que el gestioni, però que estigui obert a trobades o reunions on el participants puguin opinar i on aquest […]
La casa (de la música) que vull 36
Ojala Esté Mi Bici Lo que nos encontramos habitualmente con las salas públicas es que están secuestradas por una junta que no quiere o no sabe como hacer cosas (hacen pocos conciertos y cuando vas a pedir una fecha no hay ninguna disponible), que no tienen equipo y si lo tienen no te dejan tocarlo […]
Ojala Esté Mi Bici Lo que nos encontramos habitualmente con las salas públicas es que están secuestradas por una junta que no quiere o no sabe como hacer cosas (hacen pocos conciertos y cuando vas a pedir una fecha no hay ninguna disponible), que no tienen equipo y si lo tienen no te dejan tocarlo […]
La casa (de la música) que vull 35
Este texto está escrito tratando de dar cuenta de una conversación entre Matias Kauppi, Juan de los Heros, Raúl Verdejo, y Pablo P. Becerra a partir de la invitación de Nando Cruz a escribir sobre una posible Casa de la Música de la que no tenemos mucha información. «Toma tu barco y huye, hombre feliz, […]
Este texto está escrito tratando de dar cuenta de una conversación entre Matias Kauppi, Juan de los Heros, Raúl Verdejo, y Pablo P. Becerra a partir de la invitación de Nando Cruz a escribir sobre una posible Casa de la Música de la que no tenemos mucha información. «Toma tu barco y huye, hombre feliz, […]
La casa (de la música) que vull 34
Grup de treball del Teatre Arnau Aquest equipament hauria d’estar dissenyat per mig d’un procés participatiu entre diverses persones, institucions i treballadores de la cultura, plural i definitori, desenvolupat per una entitat professional i amb presencia de Cultura, Participació i Districtes de l’Ajuntament, tal com va passar amb el Teatre Arnau. Caldria pensar-lo com un […]
Grup de treball del Teatre Arnau Aquest equipament hauria d’estar dissenyat per mig d’un procés participatiu entre diverses persones, institucions i treballadores de la cultura, plural i definitori, desenvolupat per una entitat professional i amb presencia de Cultura, Participació i Districtes de l’Ajuntament, tal com va passar amb el Teatre Arnau. Caldria pensar-lo com un […]
La casa (de la música) que vull 33
Marina Hervás, filósofa y musicóloga Tres elementos se ponen en juego: la noción de “casa”, la de “música” y la de “Barcelona”. Una casa, aparentemente, es ese espacio que se vuelve, de alguna forma, el “nuestro”. Es el que deseamos que sea un “hogar” -o, al menos, su promesa-. La “casa” alberga la posibilidad de […]
Marina Hervás, filósofa y musicóloga Tres elementos se ponen en juego: la noción de “casa”, la de “música” y la de “Barcelona”. Una casa, aparentemente, es ese espacio que se vuelve, de alguna forma, el “nuestro”. Es el que deseamos que sea un “hogar” -o, al menos, su promesa-. La “casa” alberga la posibilidad de […]
La casa (de la música) que vull 32
Jordi Urpí, programador de la sala Diobar La imaginació és lliure, prou que ho sabem. Però, de cop al bot, segur que no visualitzo aquesta nova estructura convertida en competència directa dels projectes i els espais, siguin públics, privats o mixtes, ja existents a la ciutat que es mouen en idèntica o similar direcció. Projectes […]
Jordi Urpí, programador de la sala Diobar La imaginació és lliure, prou que ho sabem. Però, de cop al bot, segur que no visualitzo aquesta nova estructura convertida en competència directa dels projectes i els espais, siguin públics, privats o mixtes, ja existents a la ciutat que es mouen en idèntica o similar direcció. Projectes […]
La casa (de la música) que vull 31
Angela Aparicio Blackburn de Cultura en Vivo Para mí, el modelo de gestión de esta nueva Casa de la Música debe responder a las necesidades que presenta la ciudad actualmente y que llevamos mucho tiempo sabiendo, reclamando y viviendo lxs artistas, colectivos, asociaciones, empresas privadas y personas en general dentro del sector cultural y musical. […]
Angela Aparicio Blackburn de Cultura en Vivo Para mí, el modelo de gestión de esta nueva Casa de la Música debe responder a las necesidades que presenta la ciudad actualmente y que llevamos mucho tiempo sabiendo, reclamando y viviendo lxs artistas, colectivos, asociaciones, empresas privadas y personas en general dentro del sector cultural y musical. […]
La casa (de la música) que vull 30
Sergio Vinadé, músico y gestor del espacio cultural Las Armas de Zaragoza Uno de los aspectos fundamentales a la hora de afrontar este tipo de espacios es tener claros los objetivos. En cualquier entorno de relación público-privado va a ser inevitable el conflicto entre rentabilidad y beneficio comunitario, y es por ello que debe de […]
Sergio Vinadé, músico y gestor del espacio cultural Las Armas de Zaragoza Uno de los aspectos fundamentales a la hora de afrontar este tipo de espacios es tener claros los objetivos. En cualquier entorno de relación público-privado va a ser inevitable el conflicto entre rentabilidad y beneficio comunitario, y es por ello que debe de […]
La casa (de la música) que vull 29
Plataforma veïnal Som Paral·lel En primer lloc, des de la plataforma Som Paral·lel pensem que el model de gestió de la nova Casa de la Música ha de ser comunitari, amb participació d’entitats dels tres barris –Poble Sec, Sant Antoni i Raval– i de grups d’artistes i creadores, seguint l’exemple del Teatre Arnau o de […]
Plataforma veïnal Som Paral·lel En primer lloc, des de la plataforma Som Paral·lel pensem que el model de gestió de la nova Casa de la Música ha de ser comunitari, amb participació d’entitats dels tres barris –Poble Sec, Sant Antoni i Raval– i de grups d’artistes i creadores, seguint l’exemple del Teatre Arnau o de […]
La casa (de la música) que vull 28
Luis Soldevila, librería Katakrak y festival Iruñea NOLA?, Pamplona Respondo a tientas. Desconozco casi todo del contexto de la pregunta. No vivo en Barcelona y me atrevo a duras penas a esbozar unas consideraciones generales desde la distancia porque me lo pide gente querida. La cosa es devolver la condición de “público” a un equipamiento […]
Luis Soldevila, librería Katakrak y festival Iruñea NOLA?, Pamplona Respondo a tientas. Desconozco casi todo del contexto de la pregunta. No vivo en Barcelona y me atrevo a duras penas a esbozar unas consideraciones generales desde la distancia porque me lo pide gente querida. La cosa es devolver la condición de “público” a un equipamiento […]
La casa (de la música) que vull 27
Matías Kauppi, del colectivo Nook y gestor de los festivales Surpas y Norpas La primera idea es intentar crear una manera no-piramidal, no-clientelista y no-cerrada (que no sé si lo contrario es abierta) de la gestión concreta. Según mi experiencia, lo mejor que se puede hacer aquí es no solo escuchar a los artistas, sino […]
Matías Kauppi, del colectivo Nook y gestor de los festivales Surpas y Norpas La primera idea es intentar crear una manera no-piramidal, no-clientelista y no-cerrada (que no sé si lo contrario es abierta) de la gestión concreta. Según mi experiencia, lo mejor que se puede hacer aquí es no solo escuchar a los artistas, sino […]
La casa (de la música) que vull 26
Aidà Almirall, Casal Pou de la Figuera Fa uns anys, en una trobada organitzada per Indigestió, se’ns convidava a imaginar futurs escenaris improbables en l’àmbit cultural. En el grup en que participava vam pensar en una gestió ciutadana o comunitària del MACBA, o el CCCB, la veritat que no recordo quin dels dos equipaments. Va […]
Aidà Almirall, Casal Pou de la Figuera Fa uns anys, en una trobada organitzada per Indigestió, se’ns convidava a imaginar futurs escenaris improbables en l’àmbit cultural. En el grup en que participava vam pensar en una gestió ciutadana o comunitària del MACBA, o el CCCB, la veritat que no recordo quin dels dos equipaments. Va […]
La casa (de la música) que vull 25
Marina Arrufat, violinista freelance Forme part d’una orquestra que s’acaba de constituir com a cooperativa. Tot i que encara estem intentant entendre’ns amb la forma jurídica i les opcions que ens dona, tenim clar que els valors cooperatius són necessaris en el món d’individualismes, jerarquies, elitismes i estructures obsoletes que imperen a la clàssica. Un […]
Marina Arrufat, violinista freelance Forme part d’una orquestra que s’acaba de constituir com a cooperativa. Tot i que encara estem intentant entendre’ns amb la forma jurídica i les opcions que ens dona, tenim clar que els valors cooperatius són necessaris en el món d’individualismes, jerarquies, elitismes i estructures obsoletes que imperen a la clàssica. Un […]
La casa (de la música) que vull 24
Rubén Toro, educador social M’imagino un espai de creació cultural popular que té en compte les diversitats de cada individu o col·lectiu i fa d’aquestes la seva riquesa. Què esdevingui en un patrimoni en constant creació col·lectiva contemporània, amb una gestió popular, que tingui en compte el context local, que prengui nota d’allò que s’ha […]
Rubén Toro, educador social M’imagino un espai de creació cultural popular que té en compte les diversitats de cada individu o col·lectiu i fa d’aquestes la seva riquesa. Què esdevingui en un patrimoni en constant creació col·lectiva contemporània, amb una gestió popular, que tingui en compte el context local, que prengui nota d’allò que s’ha […]
La casa (de la música) que vull 23
Pedro y Benito Jiménez, Los Voluble. Aunque hayamos estado por muchos sitios y lugares trabajando el modelo que pensamos para una Casa de la Música se debería parecer a un espacio público en el que priman valores como la transparencia, la experimentación (no solo formal sino también administrativa) y el cuidado del ecosistema (que entendemos […]
Pedro y Benito Jiménez, Los Voluble. Aunque hayamos estado por muchos sitios y lugares trabajando el modelo que pensamos para una Casa de la Música se debería parecer a un espacio público en el que priman valores como la transparencia, la experimentación (no solo formal sino también administrativa) y el cuidado del ecosistema (que entendemos […]
La casa (de la música) que vull 22
Silvia Konstance Costán, socia de la asociación cultural Màgia Roja Hablando con otros compañeros de Màgia Roja sobre cómo nos imaginamos una Casa de la Música de Barcelona se me ha ocurrido una idea quizás algo rompedora: una sala que se pudiera usar por la noche y que colectivos y asociaciones pudieran utilizar el espacio […]
Silvia Konstance Costán, socia de la asociación cultural Màgia Roja Hablando con otros compañeros de Màgia Roja sobre cómo nos imaginamos una Casa de la Música de Barcelona se me ha ocurrido una idea quizás algo rompedora: una sala que se pudiera usar por la noche y que colectivos y asociaciones pudieran utilizar el espacio […]
La casa (de la música) que vull 21
Àlvaro i Elva A., afiliats de Tecnicat i del Col·lectiu Tècniques de l’Espectacle TécniKas Aunque casi nunca se nos reconozca, el personal técnico es parte de la clase trabajadora cultural y queremos consideración, también en la Casa de la Música de Barcelona. Tenemos mucho que aportar en cuanto a contratación, organización y programación. En el […]
Àlvaro i Elva A., afiliats de Tecnicat i del Col·lectiu Tècniques de l’Espectacle TécniKas Aunque casi nunca se nos reconozca, el personal técnico es parte de la clase trabajadora cultural y queremos consideración, también en la Casa de la Música de Barcelona. Tenemos mucho que aportar en cuanto a contratación, organización y programación. En el […]
La casa (de la música) que vull 20
Marta Domènech, gestora cultural i sòcia treballadora de La Taula.coop La Casa de la Música hauria de ser un agent estructurador que cobrís tant la formació com la creació i l’exhibició. Tanmateix, no es pot plantejar com una idea feliç i molt guay, sinó que ha de dissenyar-se per donar resposta a les mancances que […]
Marta Domènech, gestora cultural i sòcia treballadora de La Taula.coop La Casa de la Música hauria de ser un agent estructurador que cobrís tant la formació com la creació i l’exhibició. Tanmateix, no es pot plantejar com una idea feliç i molt guay, sinó que ha de dissenyar-se per donar resposta a les mancances que […]
La casa (de la música) que vull 19
Antònia Folguera Segur que les Cases de la Música ja fan el que han de fer: donar oportunitats de tocar en directe, oferir activitats formatives, i facilitar un espai on les persones que els agrada la música, tant els que toquen com els que escolten, puguin trobar-se. El que imagino és un lloc amb mires […]
Antònia Folguera Segur que les Cases de la Música ja fan el que han de fer: donar oportunitats de tocar en directe, oferir activitats formatives, i facilitar un espai on les persones que els agrada la música, tant els que toquen com els que escolten, puguin trobar-se. El que imagino és un lloc amb mires […]
La casa (de la música) que vull 18
Helena Ojeda, Ateneu L’Harmonia Faig una relació de pensaments quasi immediats i que ja molaria discutir amb temps pausat i espai, en el context concret del que pot arribar a ser una casa de la música de Barcelona: Una gestió que garanteixi la governança popular. Si ha de ser una casa de la música popular, […]
Helena Ojeda, Ateneu L’Harmonia Faig una relació de pensaments quasi immediats i que ja molaria discutir amb temps pausat i espai, en el context concret del que pot arribar a ser una casa de la música de Barcelona: Una gestió que garanteixi la governança popular. Si ha de ser una casa de la música popular, […]
La casa (de la música) que vull 17
Edi Pou, músic Aquí va el meu decàleg, o pentacàleg! en base al que he pogut aprendre treballant o estant a prop de diferents espais i processos de cultura comunitària: 1.- Del que pretenia ser la Fabra i Coats com a epicentre musical, podem aprendre: Crear un consell veïnal o ciutadà per co-decidir les activitats […]
Edi Pou, músic Aquí va el meu decàleg, o pentacàleg! en base al que he pogut aprendre treballant o estant a prop de diferents espais i processos de cultura comunitària: 1.- Del que pretenia ser la Fabra i Coats com a epicentre musical, podem aprendre: Crear un consell veïnal o ciutadà per co-decidir les activitats […]
La casa (de la música) que vull 16
Sergi Egea, L’Afluent La primera pregunta que em sorgeix sobre La Casa de la Música és si el més important és la música o la indústria que es genera al voltant de la música. Entenc que aquesta nova casa s’adhereix al circuit actual de cases de música i per tant als seus programes i activitats. […]
Sergi Egea, L’Afluent La primera pregunta que em sorgeix sobre La Casa de la Música és si el més important és la música o la indústria que es genera al voltant de la música. Entenc que aquesta nova casa s’adhereix al circuit actual de cases de música i per tant als seus programes i activitats. […]
La casa (de la música) que vull 15
Sara Fontán, músico y profesora de música ¿Qué Casa de Música necesitan las personas que viven en Barcelona?, me pregunto al intentar imaginarme como sería. ¿Hablamos de un espacio principalmente expositivo, con la particularidad de una gestión pública y de participación ciudadana? Si es un espacio expositivo de gestión pública, ¿también debería cumplir otras funciones? […]
Sara Fontán, músico y profesora de música ¿Qué Casa de Música necesitan las personas que viven en Barcelona?, me pregunto al intentar imaginarme como sería. ¿Hablamos de un espacio principalmente expositivo, con la particularidad de una gestión pública y de participación ciudadana? Si es un espacio expositivo de gestión pública, ¿también debería cumplir otras funciones? […]
La casa (de la música) que vull 14
Oriol Roca, músic Molta de la música que existeix i es practica cada dia a la ciutat de Barcelona viu permanentment invisibilitzada al no adequar-se a la lògica capitalista d’una “indústria musical” que ha acabat imposant-se arreu com a model cultural. Aquest model fomenta la sobre-representació de determinats estils musicals en les programacions de festivals […]
Oriol Roca, músic Molta de la música que existeix i es practica cada dia a la ciutat de Barcelona viu permanentment invisibilitzada al no adequar-se a la lògica capitalista d’una “indústria musical” que ha acabat imposant-se arreu com a model cultural. Aquest model fomenta la sobre-representació de determinats estils musicals en les programacions de festivals […]
La casa (de la música) que vull 13
Mar Medinyà, gestora cultural Quina il·lusió saber que un lloc com la Barts es convertirà, suposadament, en un espai per a la música de totes! Ara potser faltaria posar-nos d’acord en el que suposa convocar un concurs públic en aquesta ciutat plena de corrupció cultural i establir el que significa la música en la nostra […]
Mar Medinyà, gestora cultural Quina il·lusió saber que un lloc com la Barts es convertirà, suposadament, en un espai per a la música de totes! Ara potser faltaria posar-nos d’acord en el que suposa convocar un concurs públic en aquesta ciutat plena de corrupció cultural i establir el que significa la música en la nostra […]
La casa (de la música) que vull 12
La Llama, Colectivo de Rap del Raval Debería facilitar la profesionalidad de los artistas undergorund, ofreciendo medios y equipos de trabajo, estudio de grabación, salas de ensayos y programas de desarrollo para proyectos musicales, baile, teatro y cine. Formación y charlas con los mejores técnicos y artistas que accedan a las salas y también crear […]
La Llama, Colectivo de Rap del Raval Debería facilitar la profesionalidad de los artistas undergorund, ofreciendo medios y equipos de trabajo, estudio de grabación, salas de ensayos y programas de desarrollo para proyectos musicales, baile, teatro y cine. Formación y charlas con los mejores técnicos y artistas que accedan a las salas y también crear […]
La casa (de la música) que vull 11
Toni Oller, Calabria 66 La Casa de la Música hauría de ser: 1) Un espai per la promoció de la música de la ciutat, especialment la de petit format. Disposar d’un web-newsletter de tota la programació dels bars de la ciutat a banda de centres cívics, músics del metro, i punts a l’espai urbà d’actuació. Ningú […]
Toni Oller, Calabria 66 La Casa de la Música hauría de ser: 1) Un espai per la promoció de la música de la ciutat, especialment la de petit format. Disposar d’un web-newsletter de tota la programació dels bars de la ciutat a banda de centres cívics, músics del metro, i punts a l’espai urbà d’actuació. Ningú […]
La casa (de la música) que vull 10
Adriano Galante, músic La futura Casa de la Música de Barcelona hauria de servir de mirall de tot el que passa a la ciutat, amb una capacitat suficient d’obertura com per a donar-li vida a la seva activitat des de la diversitat, l’horitzontalitat i la gestió comunitària, impulsant just el contrari del que posen en […]
Adriano Galante, músic La futura Casa de la Música de Barcelona hauria de servir de mirall de tot el que passa a la ciutat, amb una capacitat suficient d’obertura com per a donar-li vida a la seva activitat des de la diversitat, l’horitzontalitat i la gestió comunitària, impulsant just el contrari del que posen en […]
La casa (de la música) que vull 9
Núria Alcober, sòcia-treballadora de La Deskomunal El recent anunci de que la coneguda Sala Barts esdevingui la nova Casa de la Música de Barcelona ha estat una molt bona noticia, perquè suposa la recuperació d’un espai de titularitat municipal i això em fa pensar que prevaldrà el valor públic per sobre del valor comercial que […]
Núria Alcober, sòcia-treballadora de La Deskomunal El recent anunci de que la coneguda Sala Barts esdevingui la nova Casa de la Música de Barcelona ha estat una molt bona noticia, perquè suposa la recuperació d’un espai de titularitat municipal i això em fa pensar que prevaldrà el valor públic per sobre del valor comercial que […]
La casa (de la música) que vull 8
Xavier Urbano (Say It Loud) La casa de la música de barcelona pot ser la oportunitat de posar en marxa una altra forma de fer, viure i gaudir de la música a la ciutat. L’oportunitat i el repte són grans. Una ciutat com Barcelona necessita un espai musical amb voluntat pública de certes dimensions des […]
Xavier Urbano (Say It Loud) La casa de la música de barcelona pot ser la oportunitat de posar en marxa una altra forma de fer, viure i gaudir de la música a la ciutat. L’oportunitat i el repte són grans. Una ciutat com Barcelona necessita un espai musical amb voluntat pública de certes dimensions des […]
La casa (de la música) que vull 7
Santi Careta (músic i director dels Tallers Musicals D’Avinyó) ESCENARI POLIVALENT a platea, poder experimentar amb diferents emplaçaments de l’escenari, p.e. possibilitat de col.locació al mig de la sala amb públic 360 graus o a llocs alternatius, escenari a diverses alçada o peu pla, grades al voltant… Proximitat per trencar jerarquia i que el públic sigui […]
Santi Careta (músic i director dels Tallers Musicals D’Avinyó) ESCENARI POLIVALENT a platea, poder experimentar amb diferents emplaçaments de l’escenari, p.e. possibilitat de col.locació al mig de la sala amb públic 360 graus o a llocs alternatius, escenari a diverses alçada o peu pla, grades al voltant… Proximitat per trencar jerarquia i que el públic sigui […]
La casa (de la música) que vull 6
Yacine Belahcene (músic) Crec que convertir la sala Barts en la Casa de la Música de Barcelona és una gran oportunitat per donar visibilitat a músiques que no tenen un suport a nivell empresarial, institucional ni mediàtic. Penso en tots els artistes que estan començant, que volen presentar els seus treballs al públic i que […]
Yacine Belahcene (músic) Crec que convertir la sala Barts en la Casa de la Música de Barcelona és una gran oportunitat per donar visibilitat a músiques que no tenen un suport a nivell empresarial, institucional ni mediàtic. Penso en tots els artistes que estan començant, que volen presentar els seus treballs al públic i que […]
La casa (de la música) que vull 5
Irene Armangué (Directora del CC Albareda) Des del Centre Cultural Albareda, com a equipament de proximitat del Poble-sec especialitzat en música, situat al costat del Paral·lel i les Tres Xemeneies, pensem que la futura Casa de la Música pot ser una plataforma per tornar a fer del Paral·lel un punt de referència i a la […]
Irene Armangué (Directora del CC Albareda) Des del Centre Cultural Albareda, com a equipament de proximitat del Poble-sec especialitzat en música, situat al costat del Paral·lel i les Tres Xemeneies, pensem que la futura Casa de la Música pot ser una plataforma per tornar a fer del Paral·lel un punt de referència i a la […]
La casa (de la música) que vull 4
Quimantú Segura UNA CASA DE LA MÚSICA HAURIA DE: 1.- Estar fora del corsé de les “àrees administratives” Sovint, un dels principals entrebancs amb els que es troba un projecte que vulgui respondre a les necessitats de la seva base social són les fronteres establertes entre les categories administratives: «això que voleu fer és totalment […]
Quimantú Segura UNA CASA DE LA MÚSICA HAURIA DE: 1.- Estar fora del corsé de les “àrees administratives” Sovint, un dels principals entrebancs amb els que es troba un projecte que vulgui respondre a les necessitats de la seva base social són les fronteres establertes entre les categories administratives: «això que voleu fer és totalment […]
La casa (de la música) que vull 3
Pedro Strukelj SITUACIÓN Muchos grupos y músicos de América Latina hacen gira por Europa sin pisar España. No hay productoras ni festivales que arriesguen por propuestas sin la garantía de un buen resultado económico. Aquí no hay mucha diferencia entre las iniciativas privadas y públicas. Después del 2008 el riesgo está reservado a las películas […]
Pedro Strukelj SITUACIÓN Muchos grupos y músicos de América Latina hacen gira por Europa sin pisar España. No hay productoras ni festivales que arriesguen por propuestas sin la garantía de un buen resultado económico. Aquí no hay mucha diferencia entre las iniciativas privadas y públicas. Después del 2008 el riesgo está reservado a las películas […]
La casa (de la música) que vull 2
Dinamo DIY Espai Ens imaginem una casa de música, autogestionada, participativa, horitzontal on es puguin desenvolupar i dur a terme tot tipus d’activitats entorn el mitja sense cap tipus de discriminació de genere o ètnia. Malauradament si la institució es al darrere es coarta la llibertat de creació i expressió i arriba la censura. Per […]
Dinamo DIY Espai Ens imaginem una casa de música, autogestionada, participativa, horitzontal on es puguin desenvolupar i dur a terme tot tipus d’activitats entorn el mitja sense cap tipus de discriminació de genere o ètnia. Malauradament si la institució es al darrere es coarta la llibertat de creació i expressió i arriba la censura. Per […]
La casa (de la música) que vull 1
Xavier Riembau (Diego Armando Dj) Hi ha una cosa que crec que ha ser la Casa de la Música: un espai públic sense gestió privada on hi tinguin cabuda els músics de la ciutat comtal, especialment els projectes que no estan visibilitzats en les programacions habituals. Si es vol fer una programació el màxim de […]
Xavier Riembau (Diego Armando Dj) Hi ha una cosa que crec que ha ser la Casa de la Música: un espai públic sense gestió privada on hi tinguin cabuda els músics de la ciutat comtal, especialment els projectes que no estan visibilitzats en les programacions habituals. Si es vol fer una programació el màxim de […]
Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part)
L’anunci per part de l’ajuntament de Barcelona que l’abril de 2021 la sala Barts deixarà de ser explotada per una empresa privada i recuperarà la seva condició d’equipament públic ha generat moltes expectatives no només en el sector musical sinó també en el territori on és l’edifici. Aquest va ser un tema de conversa recorrent […]
L’anunci per part de l’ajuntament de Barcelona que l’abril de 2021 la sala Barts deixarà de ser explotada per una empresa privada i recuperarà la seva condició d’equipament públic ha generat moltes expectatives no només en el sector musical sinó també en el territori on és l’edifici. Aquest va ser un tema de conversa recorrent […]
Obra d’art total Stalin
Boris Groys refuta al seu “Obra d’art total Stalin” l’argument que el realisme soviètic va acabar amb l’avantguarda.
Boris Groys refuta al seu “Obra d’art total Stalin” l’argument que el realisme soviètic va acabar amb l’avantguarda.
Seguir actuant més enllà de la mort
En Boris Groys diu que hauríem de dissecar els filòsofs perquè molts xarlatans no s’atrevirien a dir les seves merdessagades davant…
En Boris Groys diu que hauríem de dissecar els filòsofs perquè molts xarlatans no s’atrevirien a dir les seves merdessagades davant…
El baile como distancia de seguridad
Justo cuando están a punto de ser invadidos por el ejército de las máquinas y encarando una perspectiva más que probable de aniquilación total, los habitantes de la última ciudad humana existente en el planeta, de nombre Zion, deciden armar toda una señora rave, la fiesta de todos los tiempos. Esto pasa en Matrix Reloaded […]
Justo cuando están a punto de ser invadidos por el ejército de las máquinas y encarando una perspectiva más que probable de aniquilación total, los habitantes de la última ciudad humana existente en el planeta, de nombre Zion, deciden armar toda una señora rave, la fiesta de todos los tiempos. Esto pasa en Matrix Reloaded […]
Contra l’humor de fer qualsevol cosa
Dir que l’art són els xistets que s’han fet a la història en societats tremendament injustes és una manera com altra de descriure’l.
Dir que l’art són els xistets que s’han fet a la història en societats tremendament injustes és una manera com altra de descriure’l.
Ecosistemas del libro que no el libro. Apuestas políticas ante la Covid 19
En estos días de confinamiento, de Covid19, de colapso sanitario, de emergencia social y económica y de muertes que le duelen al cuerpo colectivo (porque sí, toda muerte es política), en estos días es que nosotras, libreras, editoras, cualquieras, también tomamos la palabra. En estos días, multiplicidad de librerías, editoriales y distribuidoras alternativas no sólo […]
En estos días de confinamiento, de Covid19, de colapso sanitario, de emergencia social y económica y de muertes que le duelen al cuerpo colectivo (porque sí, toda muerte es política), en estos días es que nosotras, libreras, editoras, cualquieras, también tomamos la palabra. En estos días, multiplicidad de librerías, editoriales y distribuidoras alternativas no sólo […]
El món vell no acaba de morir, el nou no acaba d’aparèixer i, mentrestant, fem cua al forn.
Al, final el capitalisme ha acabat igual que el comunisme d’estat: en cues.
Al, final el capitalisme ha acabat igual que el comunisme d’estat: en cues.
Cap a una lectura quadridimensional
Molta gent, sentint-nos culpables de l’excés de literatura i cinema com a distracció, diem, subterfúgicament, que “l’estem estudiant”.
Molta gent, sentint-nos culpables de l’excés de literatura i cinema com a distracció, diem, subterfúgicament, que “l’estem estudiant”.
Cuando el conflicto nos elige
Vendemos nuestro trabajo (1). Vendemos fuerza de trabajo propia porque no nos queda más remedio. Hay personas que trabajan sin necesitarlo y algunas forman parte del campo cultural. En sus cabezas suena esta canción. No necesito muchos ingresos. Mejor mato el tiempo con algo que me realice y que promete darme distinción social, no con […]
Vendemos nuestro trabajo (1). Vendemos fuerza de trabajo propia porque no nos queda más remedio. Hay personas que trabajan sin necesitarlo y algunas forman parte del campo cultural. En sus cabezas suena esta canción. No necesito muchos ingresos. Mejor mato el tiempo con algo que me realice y que promete darme distinción social, no con […]
Per en Javi Guerrero, humorista
Trobar el to quan es mor algú sempre és difícil. Els llocs de condol massa cops semblen un combat de hienes egòlatres lluitant per un parrac de notorietat.
Trobar el to quan es mor algú sempre és difícil. Els llocs de condol massa cops semblen un combat de hienes egòlatres lluitant per un parrac de notorietat.
Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional
Les persones que signem aquest manifest volem expressar la nostra convicció que una renda bàsica universal i incondicional seria la millor política cultural possible, i convidem altres persones interessades en la cultura, i en general a tota mena d’organitzacions i col·lectius de qualsevol àmbit, a informar-se…
Les persones que signem aquest manifest volem expressar la nostra convicció que una renda bàsica universal i incondicional seria la millor política cultural possible, i convidem altres persones interessades en la cultura, i en general a tota mena d’organitzacions i col·lectius de qualsevol àmbit, a informar-se…
L’humor és una autopista al No-res
Què passa amb l’humor? Doncs passa que fa pena perquè la gent que ens hi dediquem busquem matusserament el cas, l’aprovació i el reconeixement de la societat.
Què passa amb l’humor? Doncs passa que fa pena perquè la gent que ens hi dediquem busquem matusserament el cas, l’aprovació i el reconeixement de la societat.
Pensant en mi a través de Víctor Nubla
L’altre dia, com a tants de vosaltres, la mort del Víctor Nubla em va agafar per sorpresa. Tant per sorpresa que al principi no vaig reaccionar. Com si no fos cert. El fet d’estar tancat accentuava la irrealitat de la notícia. No podies compartir-la físicament amb ningú, fer cap abraçada, prémer un avantbraç, res. Ja […]
L’altre dia, com a tants de vosaltres, la mort del Víctor Nubla em va agafar per sorpresa. Tant per sorpresa que al principi no vaig reaccionar. Com si no fos cert. El fet d’estar tancat accentuava la irrealitat de la notícia. No podies compartir-la físicament amb ningú, fer cap abraçada, prémer un avantbraç, res. Ja […]
Ja ho deia Semproni Grac!
Aquest és un acuditet basat en una cosa que diu Tiberi Semproni Grac sobre el senat de Roma.
Aquest és un acuditet basat en una cosa que diu Tiberi Semproni Grac sobre el senat de Roma.
19A: Vermut virtual de La Murga
La Murga proposa: “Sectors, sindicalismes i cultura” Diumenge, 19 d’Abril, de 12:00 a 14:00. Lloc: vídeo conversa, amb jitsi. Assistència lliure, amb inscripció prèvia. (Et passarem l’adreça del jitsi després que t’inscriguis. La inscripció és un requisit que ens ajuda a preveure quantes i quines persones serem i organitzar millor la conversa) Després del vermut […]
La Murga proposa: “Sectors, sindicalismes i cultura” Diumenge, 19 d’Abril, de 12:00 a 14:00. Lloc: vídeo conversa, amb jitsi. Assistència lliure, amb inscripció prèvia. (Et passarem l’adreça del jitsi després que t’inscriguis. La inscripció és un requisit que ens ajuda a preveure quantes i quines persones serem i organitzar millor la conversa) Després del vermut […]
Deixeu-me morir amb el mòbil sota el coixí
Tampoc és que hagis tingut una vida excepcional: vas deixar els estudis, et vas enamorar i vas acabar en una fàbrica.
Tampoc és que hagis tingut una vida excepcional: vas deixar els estudis, et vas enamorar i vas acabar en una fàbrica.
Sobre lluites compartides en defensa de la Renda Bàsica
La Murga, la cooperativa desenvolupada a partir d’Indigestió, estava a punt de constituir-se abans del confinament pel COVID19. La reclusió ens impedeix anar al notari, però no començar a actuar. Des del lloc on volem fer-ho -pensant la cultura com quelcom comú-, i tenint en compte alguns debats culturals que hi ha hagut a xarxes […]
La Murga, la cooperativa desenvolupada a partir d’Indigestió, estava a punt de constituir-se abans del confinament pel COVID19. La reclusió ens impedeix anar al notari, però no començar a actuar. Des del lloc on volem fer-ho -pensant la cultura com quelcom comú-, i tenint en compte alguns debats culturals que hi ha hagut a xarxes […]
Sobre nous sindicalismes
La Murga, la cooperativa desenvolupada a partir d’Indigestió, estava a punt de constituir-se abans del confinament pel COVID19. La reclusió ens impedeix anar al notari, però no començar a actuar. Des del lloc on volem fer-ho -pensant la cultura com quelcom comú-, i tenint en compte alguns debats culturals que hi ha hagut a xarxes […]
La Murga, la cooperativa desenvolupada a partir d’Indigestió, estava a punt de constituir-se abans del confinament pel COVID19. La reclusió ens impedeix anar al notari, però no començar a actuar. Des del lloc on volem fer-ho -pensant la cultura com quelcom comú-, i tenint en compte alguns debats culturals que hi ha hagut a xarxes […]
4A: Vermut virtual de La Murga
La Murga proposa: “Vermut virtual sobre cultura, treball i renda bàsica universal” Dissabte, 4 d’Abril, de 12:00 a 14:00. Lloc: vídeo conversa, amb jitsi. Assistència lliure, amb inscripció prèvia. (Et passarem l’adreça del jitsi després que t’inscriguis. La inscripció és un requisit que ens ajuda a preveure quantes i quines persones serem i organitzar millor […]
La Murga proposa: “Vermut virtual sobre cultura, treball i renda bàsica universal” Dissabte, 4 d’Abril, de 12:00 a 14:00. Lloc: vídeo conversa, amb jitsi. Assistència lliure, amb inscripció prèvia. (Et passarem l’adreça del jitsi després que t’inscriguis. La inscripció és un requisit que ens ajuda a preveure quantes i quines persones serem i organitzar millor […]
Sobre el treball cultural com a laboratori neoliberal
La Murga, la cooperativa desenvolupada a partir d’Indigestió, estava a punt de constituir-se abans del confinament pel COVID19. La reclusió ens impedeix anar al notari, però no començar a actuar. Des del lloc on volem fer-ho -pensant la cultura com quelcom comú-, i tenint en compte alguns debats culturals que hi ha hagut a xarxes […]
La Murga, la cooperativa desenvolupada a partir d’Indigestió, estava a punt de constituir-se abans del confinament pel COVID19. La reclusió ens impedeix anar al notari, però no començar a actuar. Des del lloc on volem fer-ho -pensant la cultura com quelcom comú-, i tenint en compte alguns debats culturals que hi ha hagut a xarxes […]
Sobre la precarietat estructural del treball
La Murga, la cooperativa desenvolupada a partir d’Indigestió, estava a punt de constituir-se abans del confinament pel COVID19. La reclusió ens impedeix anar al notari, però no començar a actuar. Des del lloc on volem fer-ho -pensant la cultura com quelcom comú-, i tenint en compte alguns debats culturals que hi ha hagut a xarxes […]
La Murga, la cooperativa desenvolupada a partir d’Indigestió, estava a punt de constituir-se abans del confinament pel COVID19. La reclusió ens impedeix anar al notari, però no començar a actuar. Des del lloc on volem fer-ho -pensant la cultura com quelcom comú-, i tenint en compte alguns debats culturals que hi ha hagut a xarxes […]
La dinamització i les institucions
Cadascú té el seu itinerari, i el meu està marcat per una escola inquieta pedagògicament i per viure un període de formació professional del que en deien animadors socioculturals. Als animadors preolímpics ens deien que la nostra feina era promoure cultura democràtica en un entorn social amb poca tradició per l’organització i presa de decisions […]
Cadascú té el seu itinerari, i el meu està marcat per una escola inquieta pedagògicament i per viure un període de formació professional del que en deien animadors socioculturals. Als animadors preolímpics ens deien que la nostra feina era promoure cultura democràtica en un entorn social amb poca tradició per l’organització i presa de decisions […]
Albert Serra i el cruising
L’Albert Serra ha fet una nova pel·lícula i, com sempre, la promociona dient extravagàncies a les entrevistes.
L’Albert Serra ha fet una nova pel·lícula i, com sempre, la promociona dient extravagàncies a les entrevistes.
