e La casa (de la música) que vull 16 | Nativa
Skip to content


La casa (de la música) que vull 16

Escrit el 10/06/2020 per Sergi Egea a la categoria La casa (de la música) que vull.
Tags:

Sergi Egea, L’Afluent

La primera pregunta que em sorgeix sobre La Casa de la Música és si el més important és la música o la indústria que es genera al voltant de la música.

Entenc que aquesta nova casa s’adhereix al circuit actual de cases de música i per tant als seus programes i activitats. Em sembla positiu i interessant pel sector de músics i altres agents vinculats que pretenen professionalitzar-se. Crec que amb la creació d’aquest nou centre sorgeix l’oportunitat de fixar-se també en la música sense una intenció professionalitzadora clara. Fa més de 15 anys que treballo per la música, d’una manera més amateur i esporàdica a l’inici fins a professionalitzar-me. Aleshores, no estic en contra de la professionalització, malgrat que al llarg de la meva trajectòria he treballat amb un altíssim percentatge de músics que no s’hi dediquen professionalment.

La nostra realitat és que majoritàriament la música es fa als marges de la indústria, però en convivència. Aquí és on neix el gruix de la nostra creació col·lectiva i on jo personalment he trobat més emoció i sentiment de pertinença. L’exemple més clar és el del grup que té un mànager i edita discos amb una discogràfica, toca a sales professionals, però que la seva professió no és la de músic. Tinc la sensació que aquest perfil és el majoritari en el teixit musical d’aquest país, però també són els que estan més desemparats. Se’ls hi demana que es donin d’alta, que presentin factures per poder-los pagar, etc. Sovint hi ha una comparació entre l’esport amateur i la música amateur. Els entrenadors de futbol sala del benjamí B, per entendre’ns. Aquesta activitat els hi genera un complement al seu sou, que moltes vegades no cobreix ni les despeses que genera (lloguers de locals, instruments, gravacions…).

Tota aquesta introducció serveix per expressar que intueixo que seria interessant posar el focus en aquesta majoria. Estaria bé que aquesta casa sigui un motor per a proposar solucions a tota aquesta gent que està fent la seva activitat de forma alegal. No conec un model que cobreixi aquestes necessitats, però intueixo que seria possible crear una plataforma on et puguis identificar com a músic dins una formació i declarar els concerts i almenys estar cobert legalment. A més es podrien crear uns màxims de cotització que defineixin la línia entre el músic professional i l’amateur. Aquesta casa podria ser una finestra per promoure i atendre aquesta mancança, que a més donaria més seguretat als agents que treballen al seu voltant i podria ajudar a marcar els objectius per aquells músics que vulguin fer de la música la seva activitat principal.

No crec que aquesta casa de la música hagi de competir dins el circuit de sales professionals a Barcelona, sinó que hauria de poder oferir una altra forma de relació entre el músic i l’espectador, que no es vegi estretament lligada a la relació econòmica. M’agradaria veure-hi models de governança molt participatius, però també sento que un model completament horitzontal podria desdibuixar-ne les seves funcions. Crec en una direcció i gestió plural que executi les necessitats diàries amb solvència i amb un òrgan de participació, consultiu i semidecisiu, pels reptes i projectes més a mitjà i llarg termini.

Sergi Egea, L’Afluent

 


Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • francesc.Cardeña: Bravo ! Bravissimo! A mi també m´agraden les cases com les d¨ antes però encara m´agrada mes l´idea...
  • Merce Coll: Molt be la reflexió sobre aquest abans que agrada tant, sobre tot als de mes de 60..recordant que erem...
  • Nuria Aguirre: Es plantegen, amb molta inteligència, qüestions molt importants. Aportes molt elements que obren...
  • Fab: Me has dejado sin palabras, porque me las has arrancado una por una para decir lo que a mí se me enreda en la...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )