e La casa (de la música) que vull 17 /Nativa La casa (de la música) que vull 17 /
Skip to content


La casa (de la música) que vull 17

Escrit el 10/06/2020 per Eduard Pou a la categoria La casa (de la música) que vull.
Tags:

Edi Pou, músic

Aquí va el meu decàleg, o pentacàleg! en base al que he pogut aprendre treballant o estant a prop de diferents espais i processos de cultura comunitària:

1.- Del que pretenia ser la Fabra i Coats com a epicentre musical, podem aprendre:

  • Crear un consell veïnal o ciutadà per co-decidir les activitats i el funcionament de l’espai, com s’ha fet amb el Consell de la Fabra.
  • Elaborar criteris de programació per tal de destriar quins festivals tenen sentit en un espai públic com aquest i no en una sala privada comercial. Criteris d’equitat, bones pràctiques en la contractació, vinculació amb el territori… Elaborar-lo amb la participació del propi Consell.

2.- Del procés de creació del festival BAM Cultura Viva podem aprendre:

  • Configurar una programació de concerts/tallers/etc per convocatòria oberta a tothom i que no estigui a mans d’un sol programador. Fins i tot es podria aplicar un procés semblant al dels pressupostos participatius perquè la ciutadania implicada pugués decidir, d’entre les propostes que es presenten, quines activitats volen que ocorrin.

3.- De la gestió dels espais culturals del Prat de Llobregat podem aprendre:

  • Que l’activitat no es redueixi a 45 minuts sobre l’escenari en dia de concert. Ocupar l’espai per fer-hi tallers, stages, concerts-col·loquis a l’estil Escola de Rock, presentacions escolars o de centres cívics, etc.
  • Que el grup o artista que hi actuï pugui establir vinculacions comunitàries més enllà del concert, com es fa amb el Camins Vius del Teatre l’Artesà, o amb el 4Raons a la Capsa.

4.- Dels col·lectius i espais autogestionats podem aprendre:

  • Que el públic no sigui només públic. Que segons el moment tothom pugui sentir-se promotor, programador, soci, artista, tallerista… Que sentin que aquest espai és seu.

5.- I de tants projectes culturals impulsats per administracions públiques que NO han funcionat, podem aprendre que AIXÒ NO HA DE SER UN ALTRE BOLET.

  • Que es comuniqui i complementi amb el que ja representen al barri i a Barcelona els centres cívics, les fàbriques de creació, les comunitats musicals existents…
  • Que creï teixit i aprengui d’altres espais fora de Barcelona que porten temps treballant música i comunitat, com ara La Capsa del Prat o la Marfà de Girona.

Edi Pou, músic

 


Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )