e La casa (de la música) que vull 17 | Nativa
Skip to content


La casa (de la música) que vull 17

Escrit el 10/06/2020 per Eduard Pou a la categoria La casa (de la música) que vull.
Tags:

Edi Pou, músic

Aquí va el meu decàleg, o pentacàleg! en base al que he pogut aprendre treballant o estant a prop de diferents espais i processos de cultura comunitària:

1.- Del que pretenia ser la Fabra i Coats com a epicentre musical, podem aprendre:

  • Crear un consell veïnal o ciutadà per co-decidir les activitats i el funcionament de l’espai, com s’ha fet amb el Consell de la Fabra.
  • Elaborar criteris de programació per tal de destriar quins festivals tenen sentit en un espai públic com aquest i no en una sala privada comercial. Criteris d’equitat, bones pràctiques en la contractació, vinculació amb el territori… Elaborar-lo amb la participació del propi Consell.

2.- Del procés de creació del festival BAM Cultura Viva podem aprendre:

  • Configurar una programació de concerts/tallers/etc per convocatòria oberta a tothom i que no estigui a mans d’un sol programador. Fins i tot es podria aplicar un procés semblant al dels pressupostos participatius perquè la ciutadania implicada pugués decidir, d’entre les propostes que es presenten, quines activitats volen que ocorrin.

3.- De la gestió dels espais culturals del Prat de Llobregat podem aprendre:

  • Que l’activitat no es redueixi a 45 minuts sobre l’escenari en dia de concert. Ocupar l’espai per fer-hi tallers, stages, concerts-col·loquis a l’estil Escola de Rock, presentacions escolars o de centres cívics, etc.
  • Que el grup o artista que hi actuï pugui establir vinculacions comunitàries més enllà del concert, com es fa amb el Camins Vius del Teatre l’Artesà, o amb el 4Raons a la Capsa.

4.- Dels col·lectius i espais autogestionats podem aprendre:

  • Que el públic no sigui només públic. Que segons el moment tothom pugui sentir-se promotor, programador, soci, artista, tallerista… Que sentin que aquest espai és seu.

5.- I de tants projectes culturals impulsats per administracions públiques que NO han funcionat, podem aprendre que AIXÒ NO HA DE SER UN ALTRE BOLET.

  • Que es comuniqui i complementi amb el que ja representen al barri i a Barcelona els centres cívics, les fàbriques de creació, les comunitats musicals existents…
  • Que creï teixit i aprengui d’altres espais fora de Barcelona que porten temps treballant música i comunitat, com ara La Capsa del Prat o la Marfà de Girona.

Edi Pou, músic

 


Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • francesc.Cardeña: Bravo ! Bravissimo! A mi també m´agraden les cases com les d¨ antes però encara m´agrada mes l´idea...
  • Merce Coll: Molt be la reflexió sobre aquest abans que agrada tant, sobre tot als de mes de 60..recordant que erem...
  • Nuria Aguirre: Es plantegen, amb molta inteligència, qüestions molt importants. Aportes molt elements que obren...
  • Fab: Me has dejado sin palabras, porque me las has arrancado una por una para decir lo que a mí se me enreda en la...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )