e La casa (de la música) que vull 5 | Nativa
Skip to content


La casa (de la música) que vull 5

Escrit el 10/06/2020 per Irene Armangué a la categoria La casa (de la música) que vull.
Tags:

Irene Armangué (Directora del CC Albareda)

Des del Centre Cultural Albareda, com a equipament de proximitat del Poble-sec especialitzat en música, situat al costat del Paral·lel i les Tres Xemeneies, pensem que la futura Casa de la Música pot ser una plataforma per tornar a fer del Paral·lel un punt de referència i a la vegada d’altaveu de la música i la vida artística i cultural al barri i a la ciutat.

A nivell d’història, tant el Paral·lel com el Poble-sec tenen una riquesa musical per reivindicar i que poden justificar la localització de la Casa de la Música. Des dels temps de l’òpera, la sarsuela i els cuplets, passant per la copla i el bolero, la irrupció dels grups de rock’n’roll, les orquestres, el ball, a tots els espectacles del Paral·lel i fins arribar a l’actualitat. Del Poble-sec en surten noms àmpliament reconeguts però també músics i grups professionals no tan coneguts o amateurs i, sobretot, molts veïns i veïnes melòmans. Cal destacar la feina de ​ recuperació de la memòria musical que fa l’Associació cultural La Bibliomusicineteca i Radioactius, amb qui col·laborem i, recentment, també el projecte de l’Arnau Itinerant.

Però és un barri que no viu del passat; la música hi continua bullint. Hi ha el Consell de cultura popular i tradicional del Poble-sec, que agrupa entitats molt actives i que té seu a l’Albareda com a Casa de la Festa. A nivell pedagògic i amb la música com a eina de transformació social​ , destaquem el projecte Do d’acords, l’orquestra infantil i juvenil formada per alumnat de les escoles i instituts del barri, o l’associació Dones i Repercussió (abans Donde Ellas Quieran), un projecte de dones músics i migrants a Barcelona. O el BCN Improfest. O el Perifèria Beat. O si creuem el Paral·lel, Xamfrà, el centre de música i escena del Raval.

Al barri hi ha escoles de música (La Sala, Jam Session), sales, bars, clubs o espais on la música hi és present (Saltó, Meteoro, Apolo, Psycho, Laut, Nook, Qwerty, Maumau, La Chana, Twist, La Tinta, la Base, el solar de la Puri, la nova Belter a l’altre cantó de Nou de la Rambla…) i també un bon grapat d’espais escènics, a més dels grans equipaments de ciutat. Malauradament, és important dir que en els últims anys el barri també ha viscut un procés de gentrificació que, entre d’altres coses, ha fet que alguns espais hagin hagut de tancar​ . Caldrà seguir pensant formes per poder preservar-los i, en aquest sentit, la Casa de la Música pot servir de node articulador, a la vegada que informatiu, de tot el que té a veure amb la música i la música en viu i de proximitat. Una ocasió per a que hi hagi un punt de referència, o coordinador, de tot el que es cou en l’àmbit musical a Barcelona.

També al CC Albareda les músiques hi ressonen en tots els seus espais​ ; sigui a través de la programació cultural i els cursos, els bucs d’assaig o el treball amb entitats i col·lectius del barri (Perifèria Beat, Integrasons, Residència Tres Pins, Llar Pere Barnés, Pedrera 3.8…) i de la ciutat (Bis, Brot, Primavera als barris, Barnasants, Celobert…). També formem part del circuit Barcelona Districte Cultural. A més de lescol·laboracions, programem els Concerts de La Carbonera amb grups dels bucs i diversos cicles de concerts (Insòlits, Amazones, Concerts al pati), el Musicalment parlant per escoltar i pensar la música, cinema documental musical, etc.

Destaquem alguns eixos per poder treballar conjuntament amb la Casa de la Música: la cultura de base i la col·laboració amb iniciatives i espais del barri i de la ciutat, posar el focus ​en projectes educatius i d’inclusió social​, així com treballar de forma transversal a través de la diversitat de les músiques​ la interculturalitat i els feminismes; perquè el Poble-sec ho du implícit i això també es visibilitza en els grups musicals que hi ha en l’actualitat (els grups dels bucs en són una bona mostra), en les activitats i en les persones, entitats o comunitats que hi participen.

En resum, pensem que pot ser bo que la futura Casa de la Música tingui en compte el treball comunitari i musical, tant del barri com de la ciutat, per donar-li suport i per visibilitzar-lo, i a la vegada que tot aquest teixit participi en la construcció de la casa”.

Irene Armangué (Directora del CC Albareda)

 


Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • francesc.Cardeña: Bravo ! Bravissimo! A mi també m´agraden les cases com les d¨ antes però encara m´agrada mes l´idea...
  • Merce Coll: Molt be la reflexió sobre aquest abans que agrada tant, sobre tot als de mes de 60..recordant que erem...
  • Nuria Aguirre: Es plantegen, amb molta inteligència, qüestions molt importants. Aportes molt elements que obren...
  • Fab: Me has dejado sin palabras, porque me las has arrancado una por una para decir lo que a mí se me enreda en la...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )