e La casa (de la música) que vull 19 | Nativa
Skip to content


La casa (de la música) que vull 19

Escrit el 10/06/2020 per Antònia Folguera a la categoria La casa (de la música) que vull.
Tags:

Antònia Folguera

Segur que les Cases de la Música ja fan el que han de fer: donar oportunitats de tocar en directe, oferir activitats formatives, i facilitar un espai on les persones que els agrada la música, tant els que toquen com els que escolten, puguin trobar-se.

El que imagino és un lloc amb mires obertes a totes les músiques. Segur que em direu: “però si ja ho és d’obert a totes les músiques”. Doncs jo penso que els espais institucionals no ho són prou – és més– fragmenten les escenes i les audiències com ho faria una plataforma qualsevol. Imagino un lloc on tenen cabuda una viola de roda i un sintetitzador modular, imagino un lloc on conviuen els compositors humans amb els algorismes d’intel·ligència artificial, imagino un lloc on es fomenta la curiositat per tots els sons, totes les veus i totes les músiques; perquè quan es difuminen les fronteres entre totes elles és quan avancen i són excitants.

També imagino un lloc on les barreres entre qui toca (o canta) i el què escolta siguin més difuses: les activitats formatives no tan sols han de ser per aprendre a tocar, també haurien de ser per aprendre a escoltar, ja què escoltar inclou moltes més persones. Tots escoltem encara que no ho fem de la mateixa manera.

Una Casa de la Música ha de ser un lloc on descobrir la música de fa cent anys i imaginar la música del futur, un lloc per unir en la mateixa conversa a persones de setanta anys amb persones de 16. Creieu-me, és possible, jo ho he escoltat, ho he vist, i també ho he fet.

Imagino un lloc on els grans ensenyen als petits, on es fomenten formes d’aprenentatge més horitzontals i informals i menys acadèmiques; tot i que el saber i l’experiència dels qui porten estudiant la música tota la vida han de tenir un paper important – les persones que realment saben de música (o el que sigui) són humils i tenen ganes d’aprendre de tot i de tothom.

M’imagino una Casa de la Música que acull i què apropa la gent (la que toca, i la que escolta, o les dues coses) a propostes arriscades, incòmodes i trencadores. Això també és possible si es comunica bé. Jo sóc de poble (podeu imaginar un lloc on el més sofisticat que hi ha és un tractor John Deere) però he trobat persones, llocs, ràdios, llibres, teles, revistes, webs – i sobretot músiques– que m’han obert una finestra a mons diferents del meu. Una Casa de la Música hauria de ser aquesta finestra altres latituds, filosofies i maneres de fer i viure la música.

Tot això es pot aconseguir amb mediació i comunicació: per una banda cal un equip mediador empàtic, amb les orelles i el cervell oberts, connectat al seu entorn més immediat i més enllà; i per l’altra, cal un equip de comunicació, que faci servir les mateixes eines de segmentació i seducció d’audiències que fa servir el mal. No és gens difícil.

També penso que la música (o qualsevol altre tipus de creació) necessita desenvolupar-se en un marc de llibertat, crec que seria important enderrocar les restriccions horàries que tenen els equipaments municipals, les sales de concerts han de ser fosques, han de tenir personalitat (el look centre cívic és una bajona) i s’hauria de poder fumar, beure i ser lliure, però això ja és una altra història.

Antònia Folguera

 


Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Amós: La cultura a la qual pertanyo no pot debatre. El projecte no compensa cap mena d’esforç reflexiu donat un...
  • Mercè: Maravilloso articulo! No deberiamos, de todas maneras, preguntarnos que dinámicas de cuido podemos incorporar...
  • Lemmy Caution: Visca Meyerhold! https://en.wikipedia.org/wiki/ Vsevolod_Meyerhold?wprov=sfla1
  • María Serrano: Gracias por tu comentario Pep. Suena super interesante ese trabajo y si hay algo de él que se pueda...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )