e La casa (de la música) que vull 20 | Nativa
Skip to content


La casa (de la música) que vull 20

Escrit el 10/06/2020 per Marta Domènech a la categoria La casa (de la música) que vull.
Tags:

Marta Domènech, gestora cultural i sòcia treballadora de La Taula.coop

La Casa de la Música hauria de ser un agent estructurador que cobrís tant la formació com la creació i l’exhibició. Tanmateix, no es pot plantejar com una idea feliç i molt guay, sinó que ha de dissenyar-se per donar resposta a les mancances que la ciutat té en cadascuna d’aquestes baules de la cadena de valor.

Pel que fa a la formació, cal tenir en compte que la ciutat només té 5 escoles municipals de música (Eixample, Sant Andreu, Sarrià, Nou Barris i Horta-Guinardó) i un conservatori municipal. Aquestes escoles estan totalment saturades i la demanda no coberta la cobreixen escoles privades. Evidentment, les escoles privades es concentren als barris de més renda. Tot i que l’ICUB va anunciar el passat febrer l’obertura de dues escoles municipals més, l’oferta segueix sent insuficient i, sobretot, el més important és que reprodueix i accentua les desigualtats entre les famílies que es poden permetre pagar activitats extraescolars i les que no. Segons  l’Enquesta de Participació Cultural, el 31% de la població dels barris amb Renda Familiar Disponible (RFD) té alguna formació musical (inclosos cursos no oficials), mentre que als barris de menor RFD el percentatge és del 17%.

Per altra banda, la mesura de govern de Cultura i Educació recull diverses propostes concretes com l’ampliació de la sisena hora lectiva als centres escolars per dedicar-la a la formació i la pràctica artística. Buscant, en part, contrarestar les desigualtats existents.

Així doncs, el projecte de la Casa de la Música de Barcelona no pot pensar-se d’esquena a aquesta realitat i als programes que, com la mesura de Cultura i Educació, ja han assentat les bases per fer un pas endavant. Crec que en l’àmbit de la formació i la pràctica cal que la Casa de la Música sigui un agent que col·labori amb els agents educatius de la ciutat. Això no vol dir que hagi o pugui suplir totes les mancances però sí jugar-hi un paper central.

Pel que fa a la creació, després de diversos intents de convertir la Fabra i Coats en una fàbrica de creació dedicada a la música, sabem que s’ha quedat en res i ara torna a apostar per les arts visuals (veurem quin recorregut té el projecte…). Les línies de subvencions de l’ICUB estan dirigides a les programacions (cicles, festivals, etc.) i a les sales de música, però no hi ha ajuts específics per a la creació en l’àmbit musical. En aquest sentit, la Casa de la Música hauria de jugar un paper important també com a paraigües de la creació a través de residències. El programa de residències de dansa del Graner és en la meva opinió, el que més ben plantejat està. És un equipament que promou l’excel·lència però tota la seva activitat té una vessant comunitària present de forma transversal (treballen amb el barri, amb les escoles i amb els equipaments de proximitat i involucren als seus residents en els diferents projectes que desenvolupen).

La part de l’exhibició és en la que menys puc aportat. Tu en saps mil vegades més que jo, però entenc que aquesta pota ha d’estar també present a la Casa de la Música. Per a mi, però, ha de ser una part més, segurament la més visible però no la central ni la que més recursos s’emporti.

Resumint tot el rotllo: la Casa de la Música s’ha d’assentar sobre les necessitats reals de la ciutat, ha de tenir una vessant comunitària però que sobrepassi el barri, i el treball menys visible (articulació, col·laboració amb altres agents, etc.) ha de tenir més presència que el més visible (concerts i actes públics). Ha de ser un agent estructurador. I com s’aconsegueix això? El primer pas és que l’ICUB sigui capaç d’elaborar un plec de condicions tècniques i administratives per a la licitació que realment promogui que un projecte d’aquestes característiques guanyi el concurs. Fàcil de dir però molt difícil de fer, hehe.

Tot i que s’han fet avanços, com que el preu compti menys del 50% de la puntuació o la incorporació de les clàusules socials, continua sent fàcil per a les empreses de sempre (ja sabem quines són) guanyar, i continua sent difícil per a entitats o empreses sense experiència en gestió d’equipaments poder competir. Cal que l’ICUB sigui encara més valent a l’hora d’establir els criteris avaluables per a la licitació».

Marta Domènech, gestora cultural i sòcia treballadora de La Taula.coop

 


Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Amós: La cultura a la qual pertanyo no pot debatre. El projecte no compensa cap mena d’esforç reflexiu donat un...
  • Mercè: Maravilloso articulo! No deberiamos, de todas maneras, preguntarnos que dinámicas de cuido podemos incorporar...
  • Lemmy Caution: Visca Meyerhold! https://en.wikipedia.org/wiki/ Vsevolod_Meyerhold?wprov=sfla1
  • María Serrano: Gracias por tu comentario Pep. Suena super interesante ese trabajo y si hay algo de él que se pueda...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )