e La casa (de la música) que vull 10 | Nativa
Skip to content


La casa (de la música) que vull 10

Escrit el 10/06/2020 per Adriano Galante a la categoria La casa (de la música) que vull.
Tags:

Adriano Galante, músic

La futura Casa de la Música de Barcelona hauria de servir de mirall de tot el que passa a la ciutat, amb una capacitat suficient d’obertura com per a donar-li vida a la seva activitat des de la diversitat, l’horitzontalitat i la gestió comunitària, impulsant just el contrari del que posen en pràctica la majoria d’espais i entitats musicals de l’Estat.

D’aquesta manera, l’organització interna, el funcionament i la programació podrien decidir-se democràticament gràcies a la cooperació de diferents col·lectius i de les persones que treballin o hi col·laborin del projecte, com moltes sales de concerts operen a Europa i alguns ateneus i associacions ho fan a Catalunya.

M’imagino una Casa de la Música atenta a la realitat social i cultural, sempre disponible, flexible i oberta a les comunitats musicals i el públic, amb activitat diària pensada més enllà dels mateixos concerts, tan matinal com nocturna, abraçant sempre la possibilitat d’oferir espais d’assaig, de debat, de formació, de gravació, d’innovació… Provocant que les coses passin allà perquè és un lloc comú i no un equipament d’un sol ús a la setmana, al mes o a l’any, com altres espais musicals ja existents; i amb condicions tècniques aptes per fer possible qualsevol proposta escènica, visual i sonora. Propostes en aquesta línia, com la setmana de No Callarem a la Presó Model, el BAM Cultura Viva durant la Mercè o l’Ateneu Popular de 9 Barris, entre d’altres, han demostrat que és possible un altra manera de fer a la música.

No podria pensar en aquesta Casa sense tenir en compte la paritat de gènere, tant en la gestió col·lectiva de l’espai com en la programació, així com sense oblidar la defensa de la llibertat d’expressió i dels drets laborals de tothom (tècniques, músiques, etc), sense oblidar la dignitat de totes les persones que es considerin treballadores de la música, siguin amateurs o professionals. La Casa de la Música de Barcelona també ha d’estar connectada amb el seu barri i altres barris, establir preus populars per facilitar l’entrada de tothom, oferir un servei de bar d’economia social i solidària, i sobre tot estar pensada des de dins cap a fora, podent sortir i fer al carrer sempre que sigui necessari”.

Adriano Galante, músic

 


Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Amós: La cultura a la qual pertanyo no pot debatre. El projecte no compensa cap mena d’esforç reflexiu donat un...
  • Mercè: Maravilloso articulo! No deberiamos, de todas maneras, preguntarnos que dinámicas de cuido podemos incorporar...
  • Lemmy Caution: Visca Meyerhold! https://en.wikipedia.org/wiki/ Vsevolod_Meyerhold?wprov=sfla1
  • María Serrano: Gracias por tu comentario Pep. Suena super interesante ese trabajo y si hay algo de él que se pueda...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )