Collita Nativa 2011, celler Indigestió
23/12/11 – Entrevista a Quique Ramos
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 23/12/11. Cada divendres, a partir de les 20h. En aquest programa entrevistem a Quique Ramos, i parlem del concert realitzat en benefici de Dan Melchior, i del disco fòrum que munten cada mes.
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 23/12/11. Cada divendres, a partir de les 20h. En aquest programa entrevistem a Quique Ramos, i parlem del concert realitzat en benefici de Dan Melchior, i del disco fòrum que munten cada mes.
Bagdadcafè us desitja bones festes
Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. Ayer y hoy, la fiesta se caracteriza siempre por la danza, el canto, la agitació, el exceso de comida y de bebida. Hay que darse por el gusto, hasta agotarse, hasta caer enfermo. Es la ley misma de la fiesta Roger Caillois (1984). El hombre y lo sagrado. […]
Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. Ayer y hoy, la fiesta se caracteriza siempre por la danza, el canto, la agitació, el exceso de comida y de bebida. Hay que darse por el gusto, hasta agotarse, hasta caer enfermo. Es la ley misma de la fiesta Roger Caillois (1984). El hombre y lo sagrado. […]
“Diana en espiral”. Tarannà. HPS1
La convocatòria Hipersons, en la que buscàvem un treball de col.laboració amb un grup per fer una recerca a l’entorn de les connexions entre música i política, ha derivat en una col.laboració amb diversos grups per la composició i presentació de cançons, a l’entorn de les quals establim un diàleg entre músics i no-músics sobre el tema. Aquí presentem la primera d’aquestes col.laboracions amb el grup Tarannà.
La convocatòria Hipersons, en la que buscàvem un treball de col.laboració amb un grup per fer una recerca a l’entorn de les connexions entre música i política, ha derivat en una col.laboració amb diversos grups per la composició i presentació de cançons, a l’entorn de les quals establim un diàleg entre músics i no-músics sobre el tema. Aquí presentem la primera d’aquestes col.laboracions amb el grup Tarannà.
Entrevista a Oriol Caba
Un londinenc dia de tardor barceloní ens trobem amb l’Oriol Caba a la seva caseta de jardí enmig d’un típic pati de l’Eixample. Fa fred, el cel està tapat i l’ambient és gris. Després de dinar costa engegar una conversa sense caure al tedi. De totes maneres, l’Oriol té coses a dir i escull les paraules amb deteniment per fer-se entendre, no vol donar peu a interpretacions lleugeres.
Un londinenc dia de tardor barceloní ens trobem amb l’Oriol Caba a la seva caseta de jardí enmig d’un típic pati de l’Eixample. Fa fred, el cel està tapat i l’ambient és gris. Després de dinar costa engegar una conversa sense caure al tedi. De totes maneres, l’Oriol té coses a dir i escull les paraules amb deteniment per fer-se entendre, no vol donar peu a interpretacions lleugeres.
Avui, un homenatge a Eduard Delgado
El 14 de desembre hauria estat l’aniversari d’Eduard Delgado (1949-2004), persona àmpliament implicada i influent en el que va ser la gestió cultural durant els anys vuitanta i noranta a Barcelona i més enllà. La cita que recull avui Bagdadcafè és alhora un recordatori de la persona i d’una visió de l’acció cultural que es troba en crisi.
El 14 de desembre hauria estat l’aniversari d’Eduard Delgado (1949-2004), persona àmpliament implicada i influent en el que va ser la gestió cultural durant els anys vuitanta i noranta a Barcelona i més enllà. La cita que recull avui Bagdadcafè és alhora un recordatori de la persona i d’una visió de l’acció cultural que es troba en crisi.
16/12/11 – Institucions educatives i Marco Cavallo
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 16/12/11. Cada divendres, a partir de les 20h. En aquest programa entrevistem a Lluís Cabrera, director del Taller de Músics, Marta Ardiaca, directora de La Capsa, i Dani Montlleó.
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 16/12/11. Cada divendres, a partir de les 20h. En aquest programa entrevistem a Lluís Cabrera, director del Taller de Músics, Marta Ardiaca, directora de La Capsa, i Dani Montlleó.
Per a què dimonis serveix la crítica d’un concert?
La crítica de música en viu pot servir per deixar constància que tal grup va tocar tal dia i en tal lloc i de com ho va fer. Però aquest “com ho va fer” sembla que queda reduït a la capacitat de l’artista de crear espectacle o no o de ser carismàtic o no. La música és avui tant accessible – només cal fer clic! – que no cal ni molestar-se a intentar descriure-la. O no?
La crítica de música en viu pot servir per deixar constància que tal grup va tocar tal dia i en tal lloc i de com ho va fer. Però aquest “com ho va fer” sembla que queda reduït a la capacitat de l’artista de crear espectacle o no o de ser carismàtic o no. La música és avui tant accessible – només cal fer clic! – que no cal ni molestar-se a intentar descriure-la. O no?
Radio 9/12/2011 – 10è aniversari de Bankrobber
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 9/12/11. Cada divendres, a partir de les 20h. En aquest programa entrevistem a Jordi Pi i Ramon Ponsatí, del segell discogràfic Bankrobber. El proper divendres 16 cel.lebren el seu desè aniversari amb una festa a l’Apolo.
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 9/12/11. Cada divendres, a partir de les 20h. En aquest programa entrevistem a Jordi Pi i Ramon Ponsatí, del segell discogràfic Bankrobber. El proper divendres 16 cel.lebren el seu desè aniversari amb una festa a l’Apolo.
De dogmes i immobilismes
Per Manel Gris Comentava amb un amic musicòleg certes curiositats d’aquesta disciplina, certes conviccions molt tendents a establir – bastant pel seu compte – lleis i sentències en qualsevol direcció. Sabíeu, per exemple, que hi ha un corrent de pensament prou important que assevera que no es pot considerar mai una òpera, una cantata, un […]
Per Manel Gris Comentava amb un amic musicòleg certes curiositats d’aquesta disciplina, certes conviccions molt tendents a establir – bastant pel seu compte – lleis i sentències en qualsevol direcció. Sabíeu, per exemple, que hi ha un corrent de pensament prou important que assevera que no es pot considerar mai una òpera, una cantata, un […]
Els bens comuns i la ciutadania
Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. «No tenemos certeza de poder lograr la emancipación humana…, por lo menos no a corto plazo. Sin embargo, la defensa y recuperación de los bienes comunes constituye una de las líneas de avanzada en la lucha continua por el territorio de la democracia sustantiva y la ciudadanía. En […]
Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. «No tenemos certeza de poder lograr la emancipación humana…, por lo menos no a corto plazo. Sin embargo, la defensa y recuperación de los bienes comunes constituye una de las líneas de avanzada en la lucha continua por el territorio de la democracia sustantiva y la ciudadanía. En […]
Taller de gestió de projectes musicals
Sessions informatives gratuites el dia 12 de desembre. Nova convocatòria d’aquest “Taller de gestió de projectes musicals”, organitzat amb el Taller de Músics. Una proposta destinada a donar elements a tots els que han de plantejar-se el funcionament del seu projecte, o el de persones properes. Plantejarem la gestió com una qüestió creativa i no com la “llista de coses pesades” a fer. Comença el 16 de gener.
Sessions informatives gratuites el dia 12 de desembre. Nova convocatòria d’aquest “Taller de gestió de projectes musicals”, organitzat amb el Taller de Músics. Una proposta destinada a donar elements a tots els que han de plantejar-se el funcionament del seu projecte, o el de persones properes. Plantejarem la gestió com una qüestió creativa i no com la “llista de coses pesades” a fer. Comença el 16 de gener.
Quedamos el domingo y escuchamos unos discos
Escuchar música se ha transformado en los últimos años en un acto individual y compulsivo. Por eso, cualquier posibilidad de hacerlo en compañía y con calma es prácticamente una iniciativa subversiva o, como mínimo, a la contra. Hay un bar en el barrio de Gràcia donde un domingo al mes se reúne gente con ganas de compartir sus canciones favoritas con el prójimo. Así se recupera la vieja y sana costumbre de recomendarse discos a la cara y hablar de música en grupo.
Escuchar música se ha transformado en los últimos años en un acto individual y compulsivo. Por eso, cualquier posibilidad de hacerlo en compañía y con calma es prácticamente una iniciativa subversiva o, como mínimo, a la contra. Hay un bar en el barrio de Gràcia donde un domingo al mes se reúne gente con ganas de compartir sus canciones favoritas con el prójimo. Así se recupera la vieja y sana costumbre de recomendarse discos a la cara y hablar de música en grupo.
Algunes idees del Fòrum
El gestor cultural com a venedor de fum? El discurs econòmic de la cultura també ha fet fallida? El poder s’aprofita del nostres dèficits culturals? El pop és irresponsable o hi ha espai per tot? Tenim una cultura domesticada? És més, tenim una cultura subordinada? Però, què esperem de la cultura?
El gestor cultural com a venedor de fum? El discurs econòmic de la cultura també ha fet fallida? El poder s’aprofita del nostres dèficits culturals? El pop és irresponsable o hi ha espai per tot? Tenim una cultura domesticada? És més, tenim una cultura subordinada? Però, què esperem de la cultura?
Radio 2/12/2011 – Forum de Tardor
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 2/12/11. Cada divendres, a partir de les 20’15h. En aquest programa revisem què ha estat el Fòrum de Tardor d’Indigestió, i parlem del festival Com a mínim, amb Ruth Barberan.
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 2/12/11. Cada divendres, a partir de les 20’15h. En aquest programa revisem què ha estat el Fòrum de Tardor d’Indigestió, i parlem del festival Com a mínim, amb Ruth Barberan.
Una máquina cognitiva
Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. «Si la cultura contiene un saber colectivo acumulado en la memoria social, si es portadora de principios, modelos, esquemas de conocimiento, si genera una visión del mundo, si el lenguaje y el mito son partes constitutivas de la cultura, entonces la cultura no sólo comporta una dimensión cognitiva: […]
Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. «Si la cultura contiene un saber colectivo acumulado en la memoria social, si es portadora de principios, modelos, esquemas de conocimiento, si genera una visión del mundo, si el lenguaje y el mito son partes constitutivas de la cultura, entonces la cultura no sólo comporta una dimensión cognitiva: […]
Les conseqüències funestes de fer-ho bé
Comença amb un documental sobre David Bowie, segueix reflexionant sobre la seva fascinació pels artistes renaixentistes, troba explicacions en la seva ambició per abastar el món en un sentit global, i per acabar, el Jordi Oliveras conclou que l’obsessió per les coses tècniques és un impediment per treballar en el món actual en la mateixa direcció. I diu que així ens va.
Comença amb un documental sobre David Bowie, segueix reflexionant sobre la seva fascinació pels artistes renaixentistes, troba explicacions en la seva ambició per abastar el món en un sentit global, i per acabar, el Jordi Oliveras conclou que l’obsessió per les coses tècniques és un impediment per treballar en el món actual en la mateixa direcció. I diu que així ens va.
En último término, nada es mercancía
La cita del poeta i assagista mexicà Gabriel Zaid que recull Bagdadcafè proposa en certa manera una forma més profunda de preservar la cultura del comerç: no es tracta de negar la relació sinó de recordar, en la cultura com en les altres coses, que res és mercaderia.
La cita del poeta i assagista mexicà Gabriel Zaid que recull Bagdadcafè proposa en certa manera una forma més profunda de preservar la cultura del comerç: no es tracta de negar la relació sinó de recordar, en la cultura com en les altres coses, que res és mercaderia.
Laboratoris musicals
En el marc de la Festa de la Filosofia 2011 de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona, al Laboratori Musical Les Basses ens vam fer dues preguntes per apropar aquest món tant específic a la població general. Experts en aquest àmbit ens van donar la seva visió. Els convidats van destacar i valorar l’estudi d’enregistrament com a laboratori específic, els processos que s’hi poden dur a terme, (…)
En el marc de la Festa de la Filosofia 2011 de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona, al Laboratori Musical Les Basses ens vam fer dues preguntes per apropar aquest món tant específic a la població general. Experts en aquest àmbit ens van donar la seva visió. Els convidats van destacar i valorar l’estudi d’enregistrament com a laboratori específic, els processos que s’hi poden dur a terme, (…)
Ràdio 25/11/2011. Maria Coma.
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 25/11/11. Cada divendres, a partir de les 20’15h. En aquest programa entrevistem a Maria Coma, i parlem del seu disc “Magnòlia”.
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa el 25/11/11. Cada divendres, a partir de les 20’15h. En aquest programa entrevistem a Maria Coma, i parlem del seu disc “Magnòlia”.
Fòrum de tardor d’Indigestió: 24 de nov.
Informació actualitzada el 20/11. Dijous 24, Indigestió convoca una trobada per a reflexionar i parlar sobre les relacions entre cultura i política. A diferència del Fòrum que fem cada any per primavera, aquest serà un espai de conversa i debat. El punt de partida serà reflexionar sobre perquè la nostra cultura reflecteix una extrema mansuetud, lluny de qüestionar la realitat en que vivim.
Informació actualitzada el 20/11. Dijous 24, Indigestió convoca una trobada per a reflexionar i parlar sobre les relacions entre cultura i política. A diferència del Fòrum que fem cada any per primavera, aquest serà un espai de conversa i debat. El punt de partida serà reflexionar sobre perquè la nostra cultura reflecteix una extrema mansuetud, lluny de qüestionar la realitat en que vivim.
Ràdio 18/11/2011
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa l’18/11/11. Cada divendres, a partir de les 20’15h. En aquest programa parlem del documental “To de re per a mandolina i clarinet”, amb Jordi Turtós, i també comentem el Fòrum d’Indigestió que tindrà lloc el proper dijous 24.
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa l’18/11/11. Cada divendres, a partir de les 20’15h. En aquest programa parlem del documental “To de re per a mandolina i clarinet”, amb Jordi Turtós, i també comentem el Fòrum d’Indigestió que tindrà lloc el proper dijous 24.
Públic i privat, dues coses diferents
Tal com van les coses, Bagdadcafè ens recorda, a través d’aquesta cita de Laura Román, que el sector públic i el privat hauríen de pensar amb lògiques diferents en nosaltres, les persones. Sembla pertinent.
Tal com van les coses, Bagdadcafè ens recorda, a través d’aquesta cita de Laura Román, que el sector públic i el privat hauríen de pensar amb lògiques diferents en nosaltres, les persones. Sembla pertinent.
Tornin als seus seients
El bressol de la democràcia es tambaleja i abans de caure rodolant a terra decideix endur-se per davant la seva filla pròdiga. La inventora del dret i la jurisprudència moderna es deixa finalment estomacar pels decàlegs que, pel que sembla, havia ignorat. I Ibèria… bé, Ibèria continua cancel·lant-se a sí mateixa. El malson de la irrupció dels governs tecnòcrates es passeja per l’Europa de les perifèries (..)
El bressol de la democràcia es tambaleja i abans de caure rodolant a terra decideix endur-se per davant la seva filla pròdiga. La inventora del dret i la jurisprudència moderna es deixa finalment estomacar pels decàlegs que, pel que sembla, havia ignorat. I Ibèria… bé, Ibèria continua cancel·lant-se a sí mateixa. El malson de la irrupció dels governs tecnòcrates es passeja per l’Europa de les perifèries (..)
Ràdio 11/11/11
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa l’11/11/11. Cada divendres, a partir de les 20’15h. En aquest programa parlem del festival de cinema independent l’Alternativa, amb Cristina Riera, i també comentem la proposta 11/11/11 d’Arnau Sala, projecte co-produït per l’Ull Cec, Canadá i Fauni Gena.
Col.laboració setmanal de Jordi Oliveras, de Nativa, al programa La Tornada de Ràdio 4, conduït per Andreu Viñas, emesa l’11/11/11. Cada divendres, a partir de les 20’15h. En aquest programa parlem del festival de cinema independent l’Alternativa, amb Cristina Riera, i també comentem la proposta 11/11/11 d’Arnau Sala, projecte co-produït per l’Ull Cec, Canadá i Fauni Gena.
Inútil buscar conocimiento en un museo
La cita de la professora d’art contemporani Estrella de Diego que recull avui Bagdadcafè proposa una dura esmena a la idea del que és un museu. Si allò veritablement important de la cultura es troba en els processos que acaben confluint en una obra, què és el que pot esperar d’una visita a un museu un visitant?
La cita de la professora d’art contemporani Estrella de Diego que recull avui Bagdadcafè proposa una dura esmena a la idea del que és un museu. Si allò veritablement important de la cultura es troba en els processos que acaben confluint en una obra, què és el que pot esperar d’una visita a un museu un visitant?
Festival Mira. 5/11
Festival Mira! Fabra i Coats, 5/11/2011 Per Antònia Folguera. @bzzzbip Des del Dissabte dia 5 de Novembre, que no s’escolta res més: Ha nascut un nou festival a Barcelona. Sembla que en una ciutat on aixeques una pedra i et surten vint Video Jockeys, on hi ha una bona oferta formativa en arts audiovisuals, on […]
Festival Mira! Fabra i Coats, 5/11/2011 Per Antònia Folguera. @bzzzbip Des del Dissabte dia 5 de Novembre, que no s’escolta res més: Ha nascut un nou festival a Barcelona. Sembla que en una ciutat on aixeques una pedra i et surten vint Video Jockeys, on hi ha una bona oferta formativa en arts audiovisuals, on […]
Subvencions
El Ramon Faura fa uns sintètics i intensos apunts sobre les relacions entre cultura i estat, apuntant a com l’estat laic va adoptar la cultura com a nova religió, i com amb les avantguardes hi va haver moviments per trencar aquesta dependència anant a petar a mans d’un nou senyor: el mercat. I pel mig surt Richelieu i tot!
El Ramon Faura fa uns sintètics i intensos apunts sobre les relacions entre cultura i estat, apuntant a com l’estat laic va adoptar la cultura com a nova religió, i com amb les avantguardes hi va haver moviments per trencar aquesta dependència anant a petar a mans d’un nou senyor: el mercat. I pel mig surt Richelieu i tot!
Nusos de dansa i circ. 12 i 13 de novembre
Tercera realització d’aquests Nusos de Dansa i Circ que ja vàrem comentar en una altra ocasió, i que ha donat bons resultats escenics en anteriors edicions. Tres artistes de circ i tres ballarines treballaran intensament durant aquesta setmana, posant en comú les seves diferents experiències i disciplines, sota la coordinació d’Alba Sarraute. El resultat es presentarà els propers dies 12 i 13.
Tercera realització d’aquests Nusos de Dansa i Circ que ja vàrem comentar en una altra ocasió, i que ha donat bons resultats escenics en anteriors edicions. Tres artistes de circ i tres ballarines treballaran intensament durant aquesta setmana, posant en comú les seves diferents experiències i disciplines, sota la coordinació d’Alba Sarraute. El resultat es presentarà els propers dies 12 i 13.
La dinámica cultural
Bagdadcafè cita al sociòleg Michel Bassand, assenyalant que la dinàmica cultural no és un efecte col.lateral de la producció cultural, sinó el centre indispensable, sense el qual no hi ha producció cultural.
Bagdadcafè cita al sociòleg Michel Bassand, assenyalant que la dinàmica cultural no és un efecte col.lateral de la producció cultural, sinó el centre indispensable, sense el qual no hi ha producció cultural.
La complexa robòtica catalana
La nova Llei del Cinema a Catalunya vetllarà per a que les llengües cooficials no necessitin ni doblatge ni subtitulació, però en la pràctica no és tan fàcil combinar les polítiques lingüístiques amb el finançament públic i el respecte de la integritat de l’obra. El film de robots “EVA”, dirigit pel debutant Kike Maíllo, és un bon exemple d’aquesta difícil situació.
La nova Llei del Cinema a Catalunya vetllarà per a que les llengües cooficials no necessitin ni doblatge ni subtitulació, però en la pràctica no és tan fàcil combinar les polítiques lingüístiques amb el finançament públic i el respecte de la integritat de l’obra. El film de robots “EVA”, dirigit pel debutant Kike Maíllo, és un bon exemple d’aquesta difícil situació.
L’evasió en els temps de còlera
En aquest article, Kike Bela, músic i persona activa en múltiples accions culturals, es pregunta sobre l’aparent contradicció entre l’harmonia i calma de la música que està tenint més èxit en l’entorn cultural català, i els temps cada cop més convulsos que estem vivint. Especula sobre possibles motius per acabar proposant que ara més que mai hauria de ser el moment de la música transgressora.
En aquest article, Kike Bela, músic i persona activa en múltiples accions culturals, es pregunta sobre l’aparent contradicció entre l’harmonia i calma de la música que està tenint més èxit en l’entorn cultural català, i els temps cada cop més convulsos que estem vivint. Especula sobre possibles motius per acabar proposant que ara més que mai hauria de ser el moment de la música transgressora.
L’educació i el futur de la cultura
L’educació s’ha convertit en un nou camp de batalla, segons aquest article, en el que tothom projecta els seus interessos, en aquest cas des de la perspectiva cultural, esperant obtenir benefici d’aquest bé comú tant preuat i amb tant de consens social. Alhora en parlem com si fos una sola cosa, quan cada cop que algú diu “l’educació és el més important” potser estem pensant en coses ben diferents.
L’educació s’ha convertit en un nou camp de batalla, segons aquest article, en el que tothom projecta els seus interessos, en aquest cas des de la perspectiva cultural, esperant obtenir benefici d’aquest bé comú tant preuat i amb tant de consens social. Alhora en parlem com si fos una sola cosa, quan cada cop que algú diu “l’educació és el més important” potser estem pensant en coses ben diferents.
Consum i cultura
Bagdadcafè ens proposa una cita de Michel De Certeau que s’allunya de la concepció del consum –i, per tant, del consumidor– com a subjecte passiu i es distancia del paradigma de la producció i de la reproducció-.
Bagdadcafè ens proposa una cita de Michel De Certeau que s’allunya de la concepció del consum –i, per tant, del consumidor– com a subjecte passiu i es distancia del paradigma de la producció i de la reproducció-.
Marques al cel
Aquesta vegada Bagdadcafè cita una obra literària. Marcovaldo d’Italo Calvino per reflexionar com les Ciutats ja no són només un espai ple d’anuncis publicitaris, sinó que s’han convertit en un producte en sí mateix que s’anuncia. La ciutat-empresa us dóna la benvinguda a l’espectacle patrocinat per…!
Aquesta vegada Bagdadcafè cita una obra literària. Marcovaldo d’Italo Calvino per reflexionar com les Ciutats ja no són només un espai ple d’anuncis publicitaris, sinó que s’han convertit en un producte en sí mateix que s’anuncia. La ciutat-empresa us dóna la benvinguda a l’espectacle patrocinat per…!
El dia de Fela Kuti. 14/10
El dia de Fela Kuti, amb Moya Kalongo, Alma Afrobeat Ensemble i Mampön Afrobeat. Barcelona, 14 d’octubre de 2011
El dia de Fela Kuti, amb Moya Kalongo, Alma Afrobeat Ensemble i Mampön Afrobeat. Barcelona, 14 d’octubre de 2011
Guillem Martínez: “L’Estat no ha de fer cultura”
El periodista Guillem Martínez escriu a ‘El País’, ha publicat a ‘Tiempo’ i ‘Interviú’ i col.laborat al programa de TV3 ‘Polònia’. Però, sobre tot, ha estudiat a fons el paradigma cultural espanyol dels darrers 35 anys. L’ha batejat CT (Cultura de la Transició) i el defineix com una época nefasta en què la cultura només s’ha dedicat a crear consens i donar la raó a l’Estat. Aquesta época, diu, acaba de morir en mans del 15-M.
El periodista Guillem Martínez escriu a ‘El País’, ha publicat a ‘Tiempo’ i ‘Interviú’ i col.laborat al programa de TV3 ‘Polònia’. Però, sobre tot, ha estudiat a fons el paradigma cultural espanyol dels darrers 35 anys. L’ha batejat CT (Cultura de la Transició) i el defineix com una época nefasta en què la cultura només s’ha dedicat a crear consens i donar la raó a l’Estat. Aquesta época, diu, acaba de morir en mans del 15-M.
Repensar la cultura hispànica
Amb motiu del 12 d’octubre Bagdadcafèbcn cita un article interessant i erudit d’Eduardo Subirats, filòsof i professor de la Universitat de Nova York, centrat en un replantejament crític entorn del concepte d’hispanitat.
Amb motiu del 12 d’octubre Bagdadcafèbcn cita un article interessant i erudit d’Eduardo Subirats, filòsof i professor de la Universitat de Nova York, centrat en un replantejament crític entorn del concepte d’hispanitat.
LEM, del 19 al 29 d’octubre de 2011
Aquest octubre tindrà lloc el LEM, un munt d’activitats a l’entorn de la música experimental que val la pena seguir. Comença el 19, amb un itinerari per diversos espais de Gràcia i segueix amb la presència de Chupaconcha, Nico Roig i Raul Fernández, Sin Anestesia, Joan Saura, Ted Daniel i Charlie Collins, Murcof & Philippe Petit feat. Mark Cunningham, Xavier Theros, Lucas Quejido, entre altres,…
Aquest octubre tindrà lloc el LEM, un munt d’activitats a l’entorn de la música experimental que val la pena seguir. Comença el 19, amb un itinerari per diversos espais de Gràcia i segueix amb la presència de Chupaconcha, Nico Roig i Raul Fernández, Sin Anestesia, Joan Saura, Ted Daniel i Charlie Collins, Murcof & Philippe Petit feat. Mark Cunningham, Xavier Theros, Lucas Quejido, entre altres,…
Ese bolero no está comprometido
Muchas voces se giran hoy hacia el artista inquiriéndole qué hace él por su sociedad; una pregunta razonable, que pocas veces se formula al deportista o al lampista. Frente a tan encendida y repentina oleada de reivindicación de un arte comprometido, quisiera defender la música sin aparente función social. Las canciones se integran en la comunidad de forma caprichosa y su utilidad es muy difícil de calibrar.
Muchas voces se giran hoy hacia el artista inquiriéndole qué hace él por su sociedad; una pregunta razonable, que pocas veces se formula al deportista o al lampista. Frente a tan encendida y repentina oleada de reivindicación de un arte comprometido, quisiera defender la música sin aparente función social. Las canciones se integran en la comunidad de forma caprichosa y su utilidad es muy difícil de calibrar.
Els que se’n van
Martí Farré desvetlla una altra vessant de les contradiccions de la Barcelona cultural. Mentre es parla amb orgull del gran moment creatiu dels artistes catalans, de la seva necessària internacionalització, o, d’altra banda, de la ciutat com a bressol de fantàstics festivals, ens passen desapercebuts grans artistes de jazz que han viscut a casa nostra i finalment marxen. Alguna cosa falla,..
Martí Farré desvetlla una altra vessant de les contradiccions de la Barcelona cultural. Mentre es parla amb orgull del gran moment creatiu dels artistes catalans, de la seva necessària internacionalització, o, d’altra banda, de la ciutat com a bressol de fantàstics festivals, ens passen desapercebuts grans artistes de jazz que han viscut a casa nostra i finalment marxen. Alguna cosa falla,..
Res a dir
Nova cita de Bagdadcafebcn. Avui, cita a l’artista John Cage i l’escriptora Susan Sontag, fent referència a tota una manera d’entendre el silenci com un territori de llibertat, com un concepte culturalment dissident i oposat a l’abús de la paraula. Una reivindicació del silenci per convertir-lo en un clamor, per transformar-lo en una acció.
Nova cita de Bagdadcafebcn. Avui, cita a l’artista John Cage i l’escriptora Susan Sontag, fent referència a tota una manera d’entendre el silenci com un territori de llibertat, com un concepte culturalment dissident i oposat a l’abús de la paraula. Una reivindicació del silenci per convertir-lo en un clamor, per transformar-lo en una acció.
Entrevista a Dani Pérez
Estic assegut a una terrassa d’un bar del costat del Depo, són les cinc i vint de la tarda i ja m’he acabat el cafè amb gel que m’havia demanat fa una estona. Havia arribat una mica d’hora i, amb en Dani, havíem quedat a les cinc. Penso que si a dos quarts no hi és el trucaré, però el veig venir pel final del carrer. Em dóna la mà i es disculpa. Mentre obra la porta del bar m’explica que ha anat de bòlit, (…)
Estic assegut a una terrassa d’un bar del costat del Depo, són les cinc i vint de la tarda i ja m’he acabat el cafè amb gel que m’havia demanat fa una estona. Havia arribat una mica d’hora i, amb en Dani, havíem quedat a les cinc. Penso que si a dos quarts no hi és el trucaré, però el veig venir pel final del carrer. Em dóna la mà i es disculpa. Mentre obra la porta del bar m’explica que ha anat de bòlit, (…)
Una alternativa des de baix i des de la cultura
Nova cita de Bagdadcafè. Avui, cita al geògraf i teòric social David Harvey, fent referència a la possibilitat que des de la cultura es construeixi una alternativa al model actual. «Ninguna alternativa a la forma contemporánea de globalización nos será entregada desde arriba. Tendrá que surgir de múltiples espacios locales combinados en un movimiento más amplio. Aquí es donde las contradicciones (…)
Nova cita de Bagdadcafè. Avui, cita al geògraf i teòric social David Harvey, fent referència a la possibilitat que des de la cultura es construeixi una alternativa al model actual. «Ninguna alternativa a la forma contemporánea de globalización nos será entregada desde arriba. Tendrá que surgir de múltiples espacios locales combinados en un movimiento más amplio. Aquí es donde las contradicciones (…)
La disfressa cultureta
Les primeres setmanes després d’instal·lar-me a Dakar, un somni traduïa al vocabulari oníric les reaccions de la meva pell als estímuls d’una ciutat que em donava la benvinguda. El somni començava caminant per l’avinguda de la Gueule Tapée a l’hora en què els venedors endrecen les restes del naufragi després d’un dia de mercat. A meitat del passeig m’aturava a llegir un cartell caducat de lluitadors senegalesos.
Les primeres setmanes després d’instal·lar-me a Dakar, un somni traduïa al vocabulari oníric les reaccions de la meva pell als estímuls d’una ciutat que em donava la benvinguda. El somni començava caminant per l’avinguda de la Gueule Tapée a l’hora en què els venedors endrecen les restes del naufragi després d’un dia de mercat. A meitat del passeig m’aturava a llegir un cartell caducat de lluitadors senegalesos.
Huelga del sentido común
La asimilación de lo que es sentido común consigue que tarde o temprano las medidas de austeridad, los rescates o el límite de endeudamiento sean cosas que se hacen como si fuera la única salida y no se las piense como algo más cercano a la ideología.
La asimilación de lo que es sentido común consigue que tarde o temprano las medidas de austeridad, los rescates o el límite de endeudamiento sean cosas que se hacen como si fuera la única salida y no se las piense como algo más cercano a la ideología.
Quim Monzó i la polèmica sobre el monument d’Antoni Llena
La política cultural de l’administració pel que fa a les escultures de Ciutat Vella és, com a mínim, peculiar. L’escriptura d’una història oficial des del monument troba un dels seus casos més interessants i torbadors en l’eix de Laietana. Potser ell és qui ha malformat el gust artístic dels veïns de Ciutat Vella, i els ha condemnat per sempre al prejudici de bar i a la resposta miserable (…)
La política cultural de l’administració pel que fa a les escultures de Ciutat Vella és, com a mínim, peculiar. L’escriptura d’una història oficial des del monument troba un dels seus casos més interessants i torbadors en l’eix de Laietana. Potser ell és qui ha malformat el gust artístic dels veïns de Ciutat Vella, i els ha condemnat per sempre al prejudici de bar i a la resposta miserable (…)
El gestor cultural: mediador o intermediari?
Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. « De donde parte el trabajo del mediador en la cultura es de hacer explícita la relación entre diferencia cultural y desigualdad social. No de la reducción de la diferencia a desigualdad, sino de la imposibilidad de pensarlas completamente por separado en nuestra sociedad (…). A diferencia del intermediario, el mediador se sabe socialmente (…)
Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn. « De donde parte el trabajo del mediador en la cultura es de hacer explícita la relación entre diferencia cultural y desigualdad social. No de la reducción de la diferencia a desigualdad, sino de la imposibilidad de pensarlas completamente por separado en nuestra sociedad (…). A diferencia del intermediario, el mediador se sabe socialmente (…)
Preguntes i respostes sobre la Convocatòria Hipersons
En relació amb la Convocatòria Hipersons, que vam obrir fa uns dies i es tanca el proper dia 30, publiquem un recull de preguntes i respostes relacionades amb coses que han anat sortint aquests dies que pensem que poden ajudar a aclarir el que busquem, i per què ho fem així. Tot plegat és un procés de recerca sobre formes de treballar i de tractar el component polític en la música, que segur que segueix obert.
En relació amb la Convocatòria Hipersons, que vam obrir fa uns dies i es tanca el proper dia 30, publiquem un recull de preguntes i respostes relacionades amb coses que han anat sortint aquests dies que pensem que poden ajudar a aclarir el que busquem, i per què ho fem així. Tot plegat és un procés de recerca sobre formes de treballar i de tractar el component polític en la música, que segur que segueix obert.
Taller de gestió de projectes musicals
Endeguem amb il.lusió, amb el Taller de Músics, aquest “Taller de gestió de projectes musicals”, una proposta destinada a donar elements a tots els que han de plantejar-se el funcionament del seu projecte, o el de persones properes. Plantejarem la gestió com una qüestió creativa i no com la “llista de coses pesades” a fer. Ajudarem als alumnes a definir el seu projecte. Comença el 10 d’octubre.
Endeguem amb il.lusió, amb el Taller de Músics, aquest “Taller de gestió de projectes musicals”, una proposta destinada a donar elements a tots els que han de plantejar-se el funcionament del seu projecte, o el de persones properes. Plantejarem la gestió com una qüestió creativa i no com la “llista de coses pesades” a fer. Ajudarem als alumnes a definir el seu projecte. Comença el 10 d’octubre.
Música que no es conforma
Arrel de la convocaròria d’Hipersons, proposem alguns exemples de com la música ha tingut un clar compromís polític al llarg de les darreres dècades. En un moment en què la realitat socioeconòmica tot ho complica i se’ns demana que no n’estem al marge, sembla pertinent indagar la manera en què cada un de nosaltres ho aconsegueix i ho manifesta, i com la música també connecta amb la realitat social i política.
Arrel de la convocaròria d’Hipersons, proposem alguns exemples de com la música ha tingut un clar compromís polític al llarg de les darreres dècades. En un moment en què la realitat socioeconòmica tot ho complica i se’ns demana que no n’estem al marge, sembla pertinent indagar la manera en què cada un de nosaltres ho aconsegueix i ho manifesta, i com la música també connecta amb la realitat social i política.
Parlar de cultura quan s’en va la vida
Mai, com quan és la vida el que se’n va, no s’ha parlat tant de civilització i de cultura. I hi ha un estrany paral·lelisme entre aquest enfonsament generalitzat de la vida –que és la base de la desmoralització actual- i la preocupació per una cultura que no ha coincidit mai amb la vida, i que és feta per a regentar la vida. Abans de seguir parlant de cultura, penso que el món té fam, i no es preocupa per la cultura.
Mai, com quan és la vida el que se’n va, no s’ha parlat tant de civilització i de cultura. I hi ha un estrany paral·lelisme entre aquest enfonsament generalitzat de la vida –que és la base de la desmoralització actual- i la preocupació per una cultura que no ha coincidit mai amb la vida, i que és feta per a regentar la vida. Abans de seguir parlant de cultura, penso que el món té fam, i no es preocupa per la cultura.
Una qüestió de confiança
La confiança és un sentiment cap a les altres persones que ens fa creure que compliran els acords, tàcits o explícits, en què es basa la relació o que seran capaces de fer una tasca concreta, d’escometre una missió… En molts casos, hi ha estructures que haurien de permetre l’articulació de processos entre ciutadania i administració pública en relació a la cultura, que no satisfan prou els objectius que persegueixen (…)
La confiança és un sentiment cap a les altres persones que ens fa creure que compliran els acords, tàcits o explícits, en què es basa la relació o que seran capaces de fer una tasca concreta, d’escometre una missió… En molts casos, hi ha estructures que haurien de permetre l’articulació de processos entre ciutadania i administració pública en relació a la cultura, que no satisfan prou els objectius que persegueixen (…)
InVictro 2011
D’una banda trobem una tria de propostes que representen amb força precisió allò que tenim ganes de veure, propostes que representen a l’hora risc i recerca i garanteixen un bon concert com Esperit!, Nico Roig, Seward, El Gos Binari, Inspira, Dotore o Pau Vallvé. De l’altra, un grapat de noms nous per nosaltres que tenint en compte el que acabem de dir sobre l’InVictro, segur que val la pena conèixer.
D’una banda trobem una tria de propostes que representen amb força precisió allò que tenim ganes de veure, propostes que representen a l’hora risc i recerca i garanteixen un bon concert com Esperit!, Nico Roig, Seward, El Gos Binari, Inspira, Dotore o Pau Vallvé. De l’altra, un grapat de noms nous per nosaltres que tenint en compte el que acabem de dir sobre l’InVictro, segur que val la pena conèixer.
Convocatòria Hipersons 2011
Convocatòria Hipersons per la realització d’una proposta musical que connecti música i compromís polític. Trobem a faltar música que es mostri sensible a la realitat social i política que vivim. Per això busquem un projecte musical en el que col.laborar, a realitzar el darrer trimestre de l’any, en el que d’una manera o altra es mostri aquesta mena de vincle. Data límit: 30/9/2011 [Termini ampliat fins el 7/10/11] (Ens ajudes a difondre-ho?)
Convocatòria Hipersons per la realització d’una proposta musical que connecti música i compromís polític. Trobem a faltar música que es mostri sensible a la realitat social i política que vivim. Per això busquem un projecte musical en el que col.laborar, a realitzar el darrer trimestre de l’any, en el que d’una manera o altra es mostri aquesta mena de vincle. Data límit: 30/9/2011 [Termini ampliat fins el 7/10/11] (Ens ajudes a difondre-ho?)
Quan les polítiques culturals per als barris fragmenten
«Si s’insisteix a estimular administrativament identitats locals de barri, qui decideix quins són els trets a potenciar ? Per a qui són rellevants ? El foment d’identitats locals específiques que tendeixen a absolutitzar els barris a les zones socialment perifèriques comporta l’especejament en bocins veïnals d’una situació de periferització generalitzada. Les polítiques culturals i associatives (…)
«Si s’insisteix a estimular administrativament identitats locals de barri, qui decideix quins són els trets a potenciar ? Per a qui són rellevants ? El foment d’identitats locals específiques que tendeixen a absolutitzar els barris a les zones socialment perifèriques comporta l’especejament en bocins veïnals d’una situació de periferització generalitzada. Les polítiques culturals i associatives (…)
Spoilers diversos
Benvinguts a la fèrtil terra de les oportunitats espectrals, en què reprenem la nostra condició de privilegiats espectadors de les millors ficcions, trames, subtrames i girs argumentals que la superfície de la nostra galàxia d’actualitats i actualitzacions ens té preparades. Després d’un estiu en què haurem hagut de bregar amb les inòqües i poc saboroses cadències de la quotidianeïtat protagonitzada (…)
Benvinguts a la fèrtil terra de les oportunitats espectrals, en què reprenem la nostra condició de privilegiats espectadors de les millors ficcions, trames, subtrames i girs argumentals que la superfície de la nostra galàxia d’actualitats i actualitzacions ens té preparades. Després d’un estiu en què haurem hagut de bregar amb les inòqües i poc saboroses cadències de la quotidianeïtat protagonitzada (…)
Tornar i trobar el decorat canviat
Darrer capítol de la correspondència que han mantingut l’Olga Abalos i el Jordi Oliveras sobre la seva activitat estiuenca, en la que el Jordi exposa la seva impressió de que després de vacances tornem a una normalitat que no pot ser la mateixa que era, per què el marc polític està trasbalsant les coses com eren. I, un cop més, es pregunta quines respostes ha de donar la cultura a aquesta situació.
Darrer capítol de la correspondència que han mantingut l’Olga Abalos i el Jordi Oliveras sobre la seva activitat estiuenca, en la que el Jordi exposa la seva impressió de que després de vacances tornem a una normalitat que no pot ser la mateixa que era, per què el marc polític està trasbalsant les coses com eren. I, un cop més, es pregunta quines respostes ha de donar la cultura a aquesta situació.
Champagne Sparkle – Introducing
Amb algunes excepcions —John Dubuclet, Òscar Font, Dani Alonso o Víctor Correa, per exemple—, els trombonistes del jazz comtal no acostumen a assumir la tasca d’encapçalar una banda. Josep Tutusaus —“Tutu” pels amics— és una de les excepcions a aquesta norma accidental, i si be en altres circumstàncies hem pogut admirar el seu savoir faire com a membre de la Sitjazz Band, la Barcelona Jazz Orquestra o (…)
Amb algunes excepcions —John Dubuclet, Òscar Font, Dani Alonso o Víctor Correa, per exemple—, els trombonistes del jazz comtal no acostumen a assumir la tasca d’encapçalar una banda. Josep Tutusaus —“Tutu” pels amics— és una de les excepcions a aquesta norma accidental, i si be en altres circumstàncies hem pogut admirar el seu savoir faire com a membre de la Sitjazz Band, la Barcelona Jazz Orquestra o (…)
Test de colors
Hola Jordi. Per tornar a variar t’escric des de un tren camí a Barcelona. Vinc del nord, d’on deien que venia la llum, i segons un anunci de televisió ara resulta que és el que ens dóna seny. Bé, no ho diuen així però se sobreenten perquè la cosa va d’una cervesa andalusa que, com no, encarna la disbauxa i la diversió, el sud, coses de les quals els catalans, els que vivim una mica més al nord (…)
Hola Jordi. Per tornar a variar t’escric des de un tren camí a Barcelona. Vinc del nord, d’on deien que venia la llum, i segons un anunci de televisió ara resulta que és el que ens dóna seny. Bé, no ho diuen així però se sobreenten perquè la cosa va d’una cervesa andalusa que, com no, encarna la disbauxa i la diversió, el sud, coses de les quals els catalans, els que vivim una mica més al nord (…)
Un viatge a La Bisbal
Hola, Olga. El teu viatge-llampec a Nàpols, que era a l’estiu però no era de vacances, m’ha fet pensar en el meu escepticisme davant dels viatges. La teoria seria que tant si entenem els viatges com un experiència personal com si pensem que anem a conèixer món, cada cop és més difícil viatjar. Els arguments, habituals en mandrosos com jo, es podrien resumir en dos (…)
Hola, Olga. El teu viatge-llampec a Nàpols, que era a l’estiu però no era de vacances, m’ha fet pensar en el meu escepticisme davant dels viatges. La teoria seria que tant si entenem els viatges com un experiència personal com si pensem que anem a conèixer món, cada cop és més difícil viatjar. Els arguments, habituals en mandrosos com jo, es podrien resumir en dos (…)
Pla estratègic de la música a Gràcia (2006)
Aprofitant la coincidència amb la Festa Major de Gràcia, i que aquests dies incorporem alguns materials antics a la web, hem pensat que estaria bé recuperar aquest “Pla estratègic de la música a Gràcia”, un encàrrec que el Districte de Gràcia va fer l’any 2006 a Gràcia Territori Sonor, realitzat amb la participació de veïns del barri i gent de l’entorn musical, en l’elaboració del qual vam treballar (…)
Aprofitant la coincidència amb la Festa Major de Gràcia, i que aquests dies incorporem alguns materials antics a la web, hem pensat que estaria bé recuperar aquest “Pla estratègic de la música a Gràcia”, un encàrrec que el Districte de Gràcia va fer l’any 2006 a Gràcia Territori Sonor, realitzat amb la participació de veïns del barri i gent de l’entorn musical, en l’elaboració del qual vam treballar (…)
Un cafè a 70 cèntims
Per variar una mica escric aquestes línies des d’un hotel de carretera a Mirabella Elcano, a uns 100 km de Nàpols, on nomes hi passaré unes hores. Que què faig aquí? No entraré en detalls ara, però el fet de tenir vàries feines fa que a vegades em trobi en situacions com aquestes. Aquí ningú porta cinturó de seguretat i diria que no hi ha controls d’alcoholèmia perquè molts conductors paren en doble fila (..)
Per variar una mica escric aquestes línies des d’un hotel de carretera a Mirabella Elcano, a uns 100 km de Nàpols, on nomes hi passaré unes hores. Que què faig aquí? No entraré en detalls ara, però el fet de tenir vàries feines fa que a vegades em trobi en situacions com aquestes. Aquí ningú porta cinturó de seguretat i diria que no hi ha controls d’alcoholèmia perquè molts conductors paren en doble fila (..)
Esperant Godot, 17/7
“Esperant Godot” és un text que sempre m’ha despertat curiositat. Reconec que en certa manera em costa d’entendre com s’ha convertit en un clàssic, perquè sempre l’he vist més com una gambarreda, com un sketch -genial i sorprenent, això sí- de Beckett, que no pas com un referent de dramatúrgia. També és veritat que, i crec que tots hi estarem d’acord, “Esperant Godot” és d’aquelles obres que deixa (…)
“Esperant Godot” és un text que sempre m’ha despertat curiositat. Reconec que en certa manera em costa d’entendre com s’ha convertit en un clàssic, perquè sempre l’he vist més com una gambarreda, com un sketch -genial i sorprenent, això sí- de Beckett, que no pas com un referent de dramatúrgia. També és veritat que, i crec que tots hi estarem d’acord, “Esperant Godot” és d’aquelles obres que deixa (…)
Gerres d’aigua fresca
Hola Olga. Això que dius de l’anunci em remet al documental When You’re Strange, de Tom Di Cillo, que vaig veure l’altre dia a la filmoteca (ja saps, aquest espai que aprecio tant tal com és ara). Parla de The Doors, i en particular de Jim Morrison. Una senzilla i sentida pel.lícula, feta amb estima pel personatge, tota ella muntada a partir de material original del grup, i amb una narració feta per (..)
Hola Olga. Això que dius de l’anunci em remet al documental When You’re Strange, de Tom Di Cillo, que vaig veure l’altre dia a la filmoteca (ja saps, aquest espai que aprecio tant tal com és ara). Parla de The Doors, i en particular de Jim Morrison. Una senzilla i sentida pel.lícula, feta amb estima pel personatge, tota ella muntada a partir de material original del grup, i amb una narració feta per (..)
La mirada del turista
«En una gran sala, es veu al fons una porta tancada. S’obre i comença a entrar-hi gent. La guia els indica que es col·loquin al voltant del centre on hi ha un gran mirall. Es forma un cercle i alguns turistes treuen les seves càmeres de vídeo i foto. La guia, un cop distribuït el grup, comença un petit discurs: “Aquí poden observar uns exemplars típics del que s’anomena turisme cultural. (…)
«En una gran sala, es veu al fons una porta tancada. S’obre i comença a entrar-hi gent. La guia els indica que es col·loquin al voltant del centre on hi ha un gran mirall. Es forma un cercle i alguns turistes treuen les seves càmeres de vídeo i foto. La guia, un cop distribuït el grup, comença un petit discurs: “Aquí poden observar uns exemplars típics del que s’anomena turisme cultural. (…)
Sobre un post d’Ismael Peña-López
El concepte d’autoria està de moda, o més aviat l’explotació dels drets d’autor, o més aviat la gestió dels drets que ha fet i fa la SGAE. La premsa tradicional embolica el discurs, ho barreja tot. Els propis autors callen, el seu silenci delata la seva connivència, i naveguen entre l’aspiració a viure dels beneficis que generin les seves creacions utilitzades per altres i el desconeixement de què estem parlant quan parlem d’autoria. (…)
El concepte d’autoria està de moda, o més aviat l’explotació dels drets d’autor, o més aviat la gestió dels drets que ha fet i fa la SGAE. La premsa tradicional embolica el discurs, ho barreja tot. Els propis autors callen, el seu silenci delata la seva connivència, i naveguen entre l’aspiració a viure dels beneficis que generin les seves creacions utilitzades per altres i el desconeixement de què estem parlant quan parlem d’autoria. (…)
Baixar del burro (sobre la SGAE)
davant la situació actual de l’SGAE i la repetida insistència -res a dir, em sembla encomiable- perquè col·labori en redreçar la situació de l’entitat gestora, vull deixar clara la meva posició -i, de passada, provar de deixar-me-la clara a mi- en relació a fulls de signatures, votacions, intents de regeneració de l’entitat, construcció de noves societats més eficaces i/o demés accions per millorar la situació. (..)
davant la situació actual de l’SGAE i la repetida insistència -res a dir, em sembla encomiable- perquè col·labori en redreçar la situació de l’entitat gestora, vull deixar clara la meva posició -i, de passada, provar de deixar-me-la clara a mi- en relació a fulls de signatures, votacions, intents de regeneració de l’entitat, construcció de noves societats més eficaces i/o demés accions per millorar la situació. (..)
Concert de Orchestra Fireluche 14/07
El passat 14 de Juliol vaig assistir al concert que l’Orchestra Fireluche va protagonitzar a l’Heliogàbal de Gràcia. Haig de reconèixer que no els coneixia, nomès sabia que eren uns músics poc convencionals, i tocant dins un lloc tan especial, sabia que era un concert que no m’havia de perdre. L’Orchestra Fireluche son un grup de la Cellera de Ter i està format per 10 músics, cosa que s’ha de tenir (…)
El passat 14 de Juliol vaig assistir al concert que l’Orchestra Fireluche va protagonitzar a l’Heliogàbal de Gràcia. Haig de reconèixer que no els coneixia, nomès sabia que eren uns músics poc convencionals, i tocant dins un lloc tan especial, sabia que era un concert que no m’havia de perdre. L’Orchestra Fireluche son un grup de la Cellera de Ter i està format per 10 músics, cosa que s’ha de tenir (…)
Bombolletes de cava
Aquests dies que queden d’estiu canviarem el to de les editorials de Nativa, convertint-les amb una mena de correspondència pública entre els editorialistes. “Hola Jordi. Començo a escriure una mica a cegues, sense tenir clara la forma del text però ja saps que m’agraden aquests experiments! I em venia molt de gust iniciar aquesta especial correspondència d’estiu (…)”
Aquests dies que queden d’estiu canviarem el to de les editorials de Nativa, convertint-les amb una mena de correspondència pública entre els editorialistes. “Hola Jordi. Començo a escriure una mica a cegues, sense tenir clara la forma del text però ja saps que m’agraden aquests experiments! I em venia molt de gust iniciar aquesta especial correspondència d’estiu (…)”
…i si comencem a formular preguntes adequades?
«Por un lado sigue imperando en nuestro ámbito no la crítica, sino el victimismo: tal discurso supone dar argumentos tácitos al cuestionamiento de la financiación pública de la cultura, y por lo tanto se trata de una vía muerta a la hora de aspirar a la legitimidad de la defensa de la cultura y el arte en términos de servicio público. Junto a ello, existe una creciente tendencia a recurrir a la (…)
«Por un lado sigue imperando en nuestro ámbito no la crítica, sino el victimismo: tal discurso supone dar argumentos tácitos al cuestionamiento de la financiación pública de la cultura, y por lo tanto se trata de una vía muerta a la hora de aspirar a la legitimidad de la defensa de la cultura y el arte en términos de servicio público. Junto a ello, existe una creciente tendencia a recurrir a la (…)
Cultura i qualitat democràtica
Hem decidit publicar a Nativa el document: “Treball de reflexió compartida sobre qualitat democràtica des de l’àmbit cultural”, fruït d’un procés que va proposar el 2010 l’anterior Direcció general de participació ciutadana de la Generalitat de Catalunya, ja que ha estat retirat de la web pública on es trobava. El document es pot descarregar aquí en format pdf, i també es poden clicar els textos annexos que es vàren fer.
Hem decidit publicar a Nativa el document: “Treball de reflexió compartida sobre qualitat democràtica des de l’àmbit cultural”, fruït d’un procés que va proposar el 2010 l’anterior Direcció general de participació ciutadana de la Generalitat de Catalunya, ja que ha estat retirat de la web pública on es trobava. El document es pot descarregar aquí en format pdf, i també es poden clicar els textos annexos que es vàren fer.
Luces de Bohemia. 13/7
Direcció: Oriol Broggi. Biblioteca Nacional de Catalunya – Grec festival de Barcelona. Tot i que molt s’ha parlat dels muntatges de la Perla29 a la Biblioteca de Catalunya, jo mai havia tingut l’oportunitat de veure’n un de complet: fa uns mesos, això sí, vaig presenciar un assaig obert al públic de “La mort d’Ivan Illitx”, un muntatge anterior. La veritat és que no puc tenir una impressió més positiva (…)
Direcció: Oriol Broggi. Biblioteca Nacional de Catalunya – Grec festival de Barcelona. Tot i que molt s’ha parlat dels muntatges de la Perla29 a la Biblioteca de Catalunya, jo mai havia tingut l’oportunitat de veure’n un de complet: fa uns mesos, això sí, vaig presenciar un assaig obert al públic de “La mort d’Ivan Illitx”, un muntatge anterior. La veritat és que no puc tenir una impressió més positiva (…)
Faraday 2011, la fórmula que funciona
Con pocas variaciones de planteamiento respecto a la edición anterior, la octava convocatoria de este festival de formato sostenible y emplazamiento privilegiado arrancó con las animadas cuerdas de Litoral; Los Beirut catalanes dieron paso a Espanto, la banda de Teresa y Luis encaja perfectamente en el perfil trasgresor del sello Austrohúngaro. Disfrutamos de su fina ironía en “El último (…)
Con pocas variaciones de planteamiento respecto a la edición anterior, la octava convocatoria de este festival de formato sostenible y emplazamiento privilegiado arrancó con las animadas cuerdas de Litoral; Los Beirut catalanes dieron paso a Espanto, la banda de Teresa y Luis encaja perfectamente en el perfil trasgresor del sello Austrohúngaro. Disfrutamos de su fina ironía en “El último (…)
Apunts per una defensa de l’autoria
Molt em temo que el meu sentit de l’actualitat deu patir algun transtorn. Avui hauria d’escriure sobre la intervenció judicial a la SGAE, donar una bona repassada a l’entorn institucional còmplice d’aquestes males pràctiques durant anys, i assenyalar amb el dit, un cop més, el conservadorisme i passivitat del nostre mon musical i cultural -el català- que no ha dit ni mu sobre el tema. Enlloc d’això (…)
Molt em temo que el meu sentit de l’actualitat deu patir algun transtorn. Avui hauria d’escriure sobre la intervenció judicial a la SGAE, donar una bona repassada a l’entorn institucional còmplice d’aquestes males pràctiques durant anys, i assenyalar amb el dit, un cop més, el conservadorisme i passivitat del nostre mon musical i cultural -el català- que no ha dit ni mu sobre el tema. Enlloc d’això (…)
El final per fi de la classe vectorial?
«1.- Les persones que es dediquen a la creació sempre haurien de poder revocar el manament de les entitats de gestió. 2.- Les societats de gestió són entitats privades que han d’administrar únicament i exclusivament els «comptes» dels seus membres, que mai no són la totalitat de la comunitat creativa. 3.- La lliure competència entre entitats de gestió s’hauria de garantir, com passa amb qualsevol (…)”
«1.- Les persones que es dediquen a la creació sempre haurien de poder revocar el manament de les entitats de gestió. 2.- Les societats de gestió són entitats privades que han d’administrar únicament i exclusivament els «comptes» dels seus membres, que mai no són la totalitat de la comunitat creativa. 3.- La lliure competència entre entitats de gestió s’hauria de garantir, com passa amb qualsevol (…)”
La prostitució del hip-hop
Fa setmanes que la ciutat està esverada. Li creixen manifestacions i fogueres per tot arreu i ni el president ni els diputats s’expliquen d’on bufa el vent. Fa mesos que el cost de la vida estripa el forro dels moneders. Que sobreviure als preus metropolitans amb sous misèrrims és resultat d’un complex procés alquímic que transforma els pans en deutes. Fa anys que som, venim i anem cap on ens diuen els mercats.
Fa setmanes que la ciutat està esverada. Li creixen manifestacions i fogueres per tot arreu i ni el president ni els diputats s’expliquen d’on bufa el vent. Fa mesos que el cost de la vida estripa el forro dels moneders. Que sobreviure als preus metropolitans amb sous misèrrims és resultat d’un complex procés alquímic que transforma els pans en deutes. Fa anys que som, venim i anem cap on ens diuen els mercats.
Contra la democràcia. 6/7/2011
Esteve Soler ja parlava d’indignació, de farsa i manipulació a “Contra la democràcia” abans que el moviment del 15 M ocupés places i carrers. De totes maneres, un cop vista l’obra, el seu plantejament no sé si serviria per sumar actius a la causa o, al contrari, per donar arguments als més escèptics: de fet, no crec que ningú dels que van veure l’obra a la Sala Beckett sortís amb ganes d’assaltar (…)
Esteve Soler ja parlava d’indignació, de farsa i manipulació a “Contra la democràcia” abans que el moviment del 15 M ocupés places i carrers. De totes maneres, un cop vista l’obra, el seu plantejament no sé si serviria per sumar actius a la causa o, al contrari, per donar arguments als més escèptics: de fet, no crec que ningú dels que van veure l’obra a la Sala Beckett sortís amb ganes d’assaltar (…)
Contra la inèrcia burguesa i la insigne tartuferie
Desde las instituciones, de una manera fatídica y controladora, han ido haciéndonos creer que la práctica teatral sólo es una colección de talentos individuales (…) Poco a poco la historia del teatro, si es que todavía queda historia, empezará a ser sólo la historia de la institución, la crónica de la administración que escoge un teatro y no otro. Y con ello las productoras independientes desaparecerán, (…)
Desde las instituciones, de una manera fatídica y controladora, han ido haciéndonos creer que la práctica teatral sólo es una colección de talentos individuales (…) Poco a poco la historia del teatro, si es que todavía queda historia, empezará a ser sólo la historia de la institución, la crónica de la administración que escoge un teatro y no otro. Y con ello las productoras independientes desaparecerán, (…)
De qué hablamos cuando escribimos sobre música
Frank Zappa soltó la frase: “escribir sobre música es como bailar sobre arquitectura”. Una sentencia muy ingeniosa, sí. Pero una completa sandez. Limitar la experiencia musical al lenguaje musical es cortar las alas a su infinitesimal capacidad expresiva y de comunicación. Lo que no está del todo claro es que cuando los periodistas escribimos sobre música estemos escribiendo realmente sobre música.
Frank Zappa soltó la frase: “escribir sobre música es como bailar sobre arquitectura”. Una sentencia muy ingeniosa, sí. Pero una completa sandez. Limitar la experiencia musical al lenguaje musical es cortar las alas a su infinitesimal capacidad expresiva y de comunicación. Lo que no está del todo claro es que cuando los periodistas escribimos sobre música estemos escribiendo realmente sobre música.
Música pels ulls
En els escenaris del festival Sónar es munta per defecte un sistema de vídeo per a projeccions i molts recursos d’il·luminació que els artistes decideixen usar o no en els seus concerts. Però només una minoria, decideixen no fer ús ni de llums espectaculars ni projeccions. Gaudir de la música mentre tens els ulls entretinguts sembla més fàcil perquè et condueix a un terreny televisiu on tots ens sentim molt còmodes. (…)
En els escenaris del festival Sónar es munta per defecte un sistema de vídeo per a projeccions i molts recursos d’il·luminació que els artistes decideixen usar o no en els seus concerts. Però només una minoria, decideixen no fer ús ni de llums espectaculars ni projeccions. Gaudir de la música mentre tens els ulls entretinguts sembla més fàcil perquè et condueix a un terreny televisiu on tots ens sentim molt còmodes. (…)
El treball en cultura com excusa per reinventar els drets socials
Article d’Adrià Rodríguez, relacionat amb la seva participació al Fòrum Indigestió 2011. En aquest article amplia el que en un primer moment va exposar, aprofundint en la relació entre el món de la cultura i la carta de drets socials que preconitza el Manifest dels comuns. “Tots som Michelangelo. Ja fa temps que s’estàn produint canvis profunds en les formes de treball i producció. No crec que calgui (…)”
Article d’Adrià Rodríguez, relacionat amb la seva participació al Fòrum Indigestió 2011. En aquest article amplia el que en un primer moment va exposar, aprofundint en la relació entre el món de la cultura i la carta de drets socials que preconitza el Manifest dels comuns. “Tots som Michelangelo. Ja fa temps que s’estàn produint canvis profunds en les formes de treball i producció. No crec que calgui (…)”
Un cop més finalitza el curs escolar…
Ens hem posat d’acord amb la Roser Mendoza, per publicar les interessants cites a textos d’altres que ella penja setmanalment a https://bagdadcafebcn.tumblr.com La d’aquesta setmana fa referència a la relació entre cultura i educació: “La Política Cultural en educación no se refiere sólo a las complejas cuestiones de qué capital cultural se convierte en saber oficial y a quién pertenece ese (…)”
Ens hem posat d’acord amb la Roser Mendoza, per publicar les interessants cites a textos d’altres que ella penja setmanalment a https://bagdadcafebcn.tumblr.com La d’aquesta setmana fa referència a la relació entre cultura i educació: “La Política Cultural en educación no se refiere sólo a las complejas cuestiones de qué capital cultural se convierte en saber oficial y a quién pertenece ese (…)”
El cos místic dels parlamentaris catalans
A l’antic règim atemptar contra la figura del rei es considerava atemptar contra els seus súbdits. Segons la teoria del doble cos, el rei era la trobada de dos cossos. D’una banda, el cos místic, és a dir, el cos transcendent on s’encarnava i concretava l’estat. De l’altra, el cos finit, és a dir, l’individu concret, no infal·lible, subjectiu, a qui Déu havia escollit com a monarca. El cos transcendent era immortal (…)
A l’antic règim atemptar contra la figura del rei es considerava atemptar contra els seus súbdits. Segons la teoria del doble cos, el rei era la trobada de dos cossos. D’una banda, el cos místic, és a dir, el cos transcendent on s’encarnava i concretava l’estat. De l’altra, el cos finit, és a dir, l’individu concret, no infal·lible, subjectiu, a qui Déu havia escollit com a monarca. El cos transcendent era immortal (…)
La ciutadania i la gestió de la cultura
Ens hauria de preocupar, a la gent en general, la gestió de la cultura que es fa des de les institucions? En ocasions, s’ha parlat de la necessitat que hi hagi accions, mecanismes o organitzacions que recullin la veu de la ciutadania en aquests afers. Més que partir d’una problemàtica determinada, es tractaria d’equilibrar les decisions en un sistema en que administració pública i empreses marquen l’agenda del que cal fer.
Ens hauria de preocupar, a la gent en general, la gestió de la cultura que es fa des de les institucions? En ocasions, s’ha parlat de la necessitat que hi hagi accions, mecanismes o organitzacions que recullin la veu de la ciutadania en aquests afers. Més que partir d’una problemàtica determinada, es tractaria d’equilibrar les decisions en un sistema en que administració pública i empreses marquen l’agenda del que cal fer.
Violències
La progressiva (indeturable?) decadència d’allò que es va convenir a anomenar “estat del benestar”, el descrèdit de les institucions que la instrumentalitzen i la manca de legitimitat de les mateixes en el context d’una democràcia pueril i superficial que fa aigües per totes bandes sembla que per fí ens ha permès establir algunes zones comunes de pensament. Encara que sigui per reacció. (…)
La progressiva (indeturable?) decadència d’allò que es va convenir a anomenar “estat del benestar”, el descrèdit de les institucions que la instrumentalitzen i la manca de legitimitat de les mateixes en el context d’una democràcia pueril i superficial que fa aigües per totes bandes sembla que per fí ens ha permès establir algunes zones comunes de pensament. Encara que sigui per reacció. (…)
Subvencions Cultura Barcelona 2011
El passat mes de maig es va fer públic l’atorgament definitiu de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona a activitats i serveis de ciutat, i, entre aquestes, les subvencions a cultura. Com ja vam fer l’any passat, hem trobat interessant fer l’extracte de les activitats més subvencionades (les que reben més de 25.000€) i fer aquest breu comentari.
El passat mes de maig es va fer públic l’atorgament definitiu de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona a activitats i serveis de ciutat, i, entre aquestes, les subvencions a cultura. Com ja vam fer l’any passat, hem trobat interessant fer l’extracte de les activitats més subvencionades (les que reben més de 25.000€) i fer aquest breu comentari.
Cultura, art i mediació.
Per Ferran Farré. “La cultura és una producció humana que intenta domesticar o imitar la naturalesa. La naturalesa és realitat, la cultura és versemblança”, va dir el poeta Parcerisas al fòrum d’Indigestió. Jo li manllevaria la frase, tot estirant-la per portar-la al tema que ens ocupa dient: l’art és una producció humana que intenta domesticar, imitar o subvertir tant la naturalesa com la societat.
Per Ferran Farré. “La cultura és una producció humana que intenta domesticar o imitar la naturalesa. La naturalesa és realitat, la cultura és versemblança”, va dir el poeta Parcerisas al fòrum d’Indigestió. Jo li manllevaria la frase, tot estirant-la per portar-la al tema que ens ocupa dient: l’art és una producció humana que intenta domesticar, imitar o subvertir tant la naturalesa com la societat.
El primavera se ha ido y nadie sabe como ha sido
Per Alícia Escobio. El final del Primavera Sound me produjo efectos paralelos al resultado electoral de las últimas elecciones. Igual que, aunque consciente en todo momento de que el PP sería el gran partido vencedor, me paseé por Plaza Cataluña, con la esperanza de que todo lo que se organizaba en la calle nos diera un golpe repentino y se superara de una vez el hastío general. Del mismo modo, todos aquellos que (…)
Per Alícia Escobio. El final del Primavera Sound me produjo efectos paralelos al resultado electoral de las últimas elecciones. Igual que, aunque consciente en todo momento de que el PP sería el gran partido vencedor, me paseé por Plaza Cataluña, con la esperanza de que todo lo que se organizaba en la calle nos diera un golpe repentino y se superara de una vez el hastío general. Del mismo modo, todos aquellos que (…)
Me faltan palabras
A Antònia Font le sobran las palabras. Qué suerte tienen. A los periodistas musicales cada vez nos sirven menos las pocas que manejamos. Hace años que los términos ‘alternativo’ e ‘independiente’ significan tan poco como ‘libertad’ o ‘democracia’, pero los seguimos empleando. Por inercia y porque no hemos encontrado mejores sustitutos. ¿Alguna propuesta?
A Antònia Font le sobran las palabras. Qué suerte tienen. A los periodistas musicales cada vez nos sirven menos las pocas que manejamos. Hace años que los términos ‘alternativo’ e ‘independiente’ significan tan poco como ‘libertad’ o ‘democracia’, pero los seguimos empleando. Por inercia y porque no hemos encontrado mejores sustitutos. ¿Alguna propuesta?
El capital sensible
Pilar Parcerisas. És cert, com ens recorda el programa d’Indigestió, que ens omplim la boca de cultura, paraula que corre el risc de buidar-se de sentit i de ser excessivament retòrica. Se’n parla molt de la cultura però potser ens falta anar a fons amb els continguts i ens quedem en la pura forma. La cultura és coneixement, però pertany a una altra mena d’economia: és un capital immaterial. Com es mesura el capital immaterial?
Pilar Parcerisas. És cert, com ens recorda el programa d’Indigestió, que ens omplim la boca de cultura, paraula que corre el risc de buidar-se de sentit i de ser excessivament retòrica. Se’n parla molt de la cultura però potser ens falta anar a fons amb els continguts i ens quedem en la pura forma. La cultura és coneixement, però pertany a una altra mena d’economia: és un capital immaterial. Com es mesura el capital immaterial?
Entrevista a Eduard Miralles
Potser una bona manera de presentar-me és dir que jo NO sóc gestor cultural, i la prova més contundent d’això és que no he militat mai en cap sindicat, gremi ni màfia sobre el tema”. Ho diu l’Eduard Miralles, sota el meu punt de vista, un d’aquests treballadors del sector públic, escassos però existents, resistents a algunes de les inèrcies de l’ambient en què treballa, i que conserven autonomia per pensar […]
Potser una bona manera de presentar-me és dir que jo NO sóc gestor cultural, i la prova més contundent d’això és que no he militat mai en cap sindicat, gremi ni màfia sobre el tema”. Ho diu l’Eduard Miralles, sota el meu punt de vista, un d’aquests treballadors del sector públic, escassos però existents, resistents a algunes de les inèrcies de l’ambient en què treballa, i que conserven autonomia per pensar […]
La forma i el contingut, el fuet i el vi
Fotos: Carles LLàcer. Els relleus de fulles recargolades d’inspiració rococó que presideixen el sostre de la sala noble del Convent de Sant Agustí semblaven esperar les explicacions que els ponents havien de fer sobre ells. Ells i el seu estil, el que precisament ha passat a la història com el més buit de tots, el de la forma per la forma, l’estilisme burgès que aspira a ser una refinada bellesa. (…)
Fotos: Carles LLàcer. Els relleus de fulles recargolades d’inspiració rococó que presideixen el sostre de la sala noble del Convent de Sant Agustí semblaven esperar les explicacions que els ponents havien de fer sobre ells. Ells i el seu estil, el que precisament ha passat a la història com el més buit de tots, el de la forma per la forma, l’estilisme burgès que aspira a ser una refinada bellesa. (…)
La fi de l’espai públic és la fi de l’espai privat
L’altre dia seiem en una terrassa després de dinar. De sobte va irrompre un individu disfressat de tassa de cafè. Amb les seves bestieses va començar a pertorbar la tranquil·litat dels que preníem cafè. L’acompanyaven dos més que fotografiaven les reaccions de la gent, és a dir, els que sèiem allà tranquil·lament. Era una campanya publicitària i nosaltres, sense saber-ho ni cobrar, podríem sortir a l’anunci.
L’altre dia seiem en una terrassa després de dinar. De sobte va irrompre un individu disfressat de tassa de cafè. Amb les seves bestieses va començar a pertorbar la tranquil·litat dels que preníem cafè. L’acompanyaven dos més que fotografiaven les reaccions de la gent, és a dir, els que sèiem allà tranquil·lament. Era una campanya publicitària i nosaltres, sense saber-ho ni cobrar, podríem sortir a l’anunci.
Las uvas de la ira (John Steinbeck / John Ford)
Aquest últim mes he fet un acte de justícia literària amb un d’aquells llibres que aprofitant la confusió d’algun trasllat s’havia instal·lat a les meves prestatgeries i hi havia resistit amb coratge contra qualsevol intent de fer net. Es tracta de las Uvas de la Ira de John Steinbeck, tot un clàssic, una obra de la literatura universal.
Aquest últim mes he fet un acte de justícia literària amb un d’aquells llibres que aprofitant la confusió d’algun trasllat s’havia instal·lat a les meves prestatgeries i hi havia resistit amb coratge contra qualsevol intent de fer net. Es tracta de las Uvas de la Ira de John Steinbeck, tot un clàssic, una obra de la literatura universal.
L’economia també és cultura
Sovint es parla de la producció cultural com a motor de l’economia. Ho fan, per exemple, els programes dels partits polítics, i ho fa també el sector organitzat de la cultura. Jo crec que hauríem d’invertir els termes de la reflexió, i que hauríem de parlar més de l’economia com a producte cultural. La cultura ja ha demostrat amb escreix la seva capacitat per generar valor econòmic i poder.
Sovint es parla de la producció cultural com a motor de l’economia. Ho fan, per exemple, els programes dels partits polítics, i ho fa també el sector organitzat de la cultura. Jo crec que hauríem d’invertir els termes de la reflexió, i que hauríem de parlar més de l’economia com a producte cultural. La cultura ja ha demostrat amb escreix la seva capacitat per generar valor econòmic i poder.
Naturalesa i cultura, realitat i versemblança
Francesc Parcerisas. Poeta La naturalesa no és cultura però es manifesta en el seu arrelament i bellesa, en el desenvolupament de les lleis i de l’atzar. La cultura és una producció humana que intenta domesticar o imitar la naturalesa. La naturalesa és realitat, la cultura és versemblança. La naturalesa no és part de la cultura. La cultura és una mena d’excrescència del pensament i del capteniment dels humans.
Francesc Parcerisas. Poeta La naturalesa no és cultura però es manifesta en el seu arrelament i bellesa, en el desenvolupament de les lleis i de l’atzar. La cultura és una producció humana que intenta domesticar o imitar la naturalesa. La naturalesa és realitat, la cultura és versemblança. La naturalesa no és part de la cultura. La cultura és una mena d’excrescència del pensament i del capteniment dels humans.
Mala consciència
Per Manel Gris. He estat seguint amb apassionament un debat encetat per en Joni en el seu darrer Ho deixo anar (a En Joni ho deixa anar), i després d’unes quantes intervencions crec que és el moment que em busqui les bigues en el nostre ull. Porto uns dies amb “mala consciència de classe”, i jo també ho he de deixar anar. M’explicaré respecte a la “mala consciència”.
Per Manel Gris. He estat seguint amb apassionament un debat encetat per en Joni en el seu darrer Ho deixo anar (a En Joni ho deixa anar), i després d’unes quantes intervencions crec que és el moment que em busqui les bigues en el nostre ull. Porto uns dies amb “mala consciència de classe”, i jo també ho he de deixar anar. M’explicaré respecte a la “mala consciència”.
Entrevista a Miguel Noguera
Entre Kafka y Krahn, Carlos Pumares y el Profesor Franz de Copenhague, el mitin y el microrrelato, la provocación y la ternura, el costumbrismo y el surrealismo, el delirio y la telepredicación. Se llama Miguel Noguera, nació en Las Palmas de Gran Canaria hace 32 años y es un rara avis, un outsider que ha hecho de la cotidianeidad una realidad hilarante, una manera poética de expresarse. (…)
Entre Kafka y Krahn, Carlos Pumares y el Profesor Franz de Copenhague, el mitin y el microrrelato, la provocación y la ternura, el costumbrismo y el surrealismo, el delirio y la telepredicación. Se llama Miguel Noguera, nació en Las Palmas de Gran Canaria hace 32 años y es un rara avis, un outsider que ha hecho de la cotidianeidad una realidad hilarante, una manera poética de expresarse. (…)
Cultura administrada
Per Josep Verdaguer. La influència de l’aparell político-administratiu en la naturalesa extrínseca del discurs dominant sobre la cultura. Deixeu-me aportar, des de la sociologia, d’una manera obligadament modesta, alguns elements que contribueixin parcialment a pensar sobre alguns aspectes del tema proposat pels nostres amics d’INDIGESTIÓ: la naturalesa extrínseca del discurs dominant sobre la cultura.
Per Josep Verdaguer. La influència de l’aparell político-administratiu en la naturalesa extrínseca del discurs dominant sobre la cultura. Deixeu-me aportar, des de la sociologia, d’una manera obligadament modesta, alguns elements que contribueixin parcialment a pensar sobre alguns aspectes del tema proposat pels nostres amics d’INDIGESTIÓ: la naturalesa extrínseca del discurs dominant sobre la cultura.
La implicació política dels artistes (2)
Per Xavi Urbano i Cristina Tascón. Després d’escriure el text sobre la implicació política dels artistes vam decidir demanar l’opinió a unes quantes persones que es dediquen a la creació i producció cultural afegint més matisos respecte a aquest assumpte que, parteixi o no de l’artista i la seva obra, és qüestió d’urgència. Com pensàvem, no hi ha una opinió unívoca però si algunes coincidències (…)
Per Xavi Urbano i Cristina Tascón. Després d’escriure el text sobre la implicació política dels artistes vam decidir demanar l’opinió a unes quantes persones que es dediquen a la creació i producció cultural afegint més matisos respecte a aquest assumpte que, parteixi o no de l’artista i la seva obra, és qüestió d’urgència. Com pensàvem, no hi ha una opinió unívoca però si algunes coincidències (…)
El Compromís
Vivim una atrafegada vida cultural que a més volem considerar interessant perquè ens fa a nosaltres mateixos interessants. Anem al teatre, a concerts, a conferències, a activitats de tota mena a les quals hem de sumar els llibres que ens queden per llegir, els processos de recerca experimentals dels què formem part,… Però quantes vegades no hem sentit, dins nostre, una veueta que diu: “molt bonic, però i què?”
Vivim una atrafegada vida cultural que a més volem considerar interessant perquè ens fa a nosaltres mateixos interessants. Anem al teatre, a concerts, a conferències, a activitats de tota mena a les quals hem de sumar els llibres que ens queden per llegir, els processos de recerca experimentals dels què formem part,… Però quantes vegades no hem sentit, dins nostre, una veueta que diu: “molt bonic, però i què?”
Massa talent per metre quadrat?
Fa uns dies el nou conseller de cultura, Ferran Mascarell, exposava a l’emissora RAC1 el seu ideari polític i la seva interpretació de la inquietud mostrada en la manifestació “No retallem la cultura” del passat 21 de març. Segons Mascarell aquesta inquietud, aquest “malestar”, rau en una paradoxa: “som un país construït sobre la idea que tenim molt de talent i molta creativitat però sobre un mercat que és enormement petit (..)
Fa uns dies el nou conseller de cultura, Ferran Mascarell, exposava a l’emissora RAC1 el seu ideari polític i la seva interpretació de la inquietud mostrada en la manifestació “No retallem la cultura” del passat 21 de març. Segons Mascarell aquesta inquietud, aquest “malestar”, rau en una paradoxa: “som un país construït sobre la idea que tenim molt de talent i molta creativitat però sobre un mercat que és enormement petit (..)
El contingut (que no existeix) com a redempció
La cultura (i l’art com a part de la cultura), tal com l’entenem avui en dia neix d’un acte innoble. Convertir una pràctica mental i material en VALOR de mercat. Si hi ha alguna diferència real entre una tela de Rafael i un relleu pre-romànic anterior al segle X, és el valor que els seus executors donaven a la peça. Si en un món rural i feudal el valor de la peça es limita al valor dels materials que (…)
La cultura (i l’art com a part de la cultura), tal com l’entenem avui en dia neix d’un acte innoble. Convertir una pràctica mental i material en VALOR de mercat. Si hi ha alguna diferència real entre una tela de Rafael i un relleu pre-romànic anterior al segle X, és el valor que els seus executors donaven a la peça. Si en un món rural i feudal el valor de la peça es limita al valor dels materials que (…)
Les paraules i les paraules i les paraules (i les coses)
De tant en tant resulta no només gratificant sinó fins i tot necessari sentir-se intransigent. Experimentar una certa nostàlgia irada pròpia d’un humanista fora d’hores i recórrer a veritats d’aquelles que apareixen com punys del tamany d’una idea inqüestionable, tancada sobre ella mateixa i preparada per etzibar una hòstia (…)
De tant en tant resulta no només gratificant sinó fins i tot necessari sentir-se intransigent. Experimentar una certa nostàlgia irada pròpia d’un humanista fora d’hores i recórrer a veritats d’aquelles que apareixen com punys del tamany d’una idea inqüestionable, tancada sobre ella mateixa i preparada per etzibar una hòstia (…)
El qué es la materia que existe; el cómo, la mirada que baila.
Siempre sentí deseo de bailar y sentí placer al hacerlo. También, siempre sentí incomodidad en y con el mundo humano. Así que buscar, producir, reproducir forma/s en el cuerpo, era un alivio, un espacio que abría posibilidades y que de algún modo se alejaba de la detestable, insípida y brutal realidad, o la que supuestamente es la realidad de lo humano: comer, subsistir, hacer las burocracias mil, (…)
Siempre sentí deseo de bailar y sentí placer al hacerlo. También, siempre sentí incomodidad en y con el mundo humano. Así que buscar, producir, reproducir forma/s en el cuerpo, era un alivio, un espacio que abría posibilidades y que de algún modo se alejaba de la detestable, insípida y brutal realidad, o la que supuestamente es la realidad de lo humano: comer, subsistir, hacer las burocracias mil, (…)
Entrevista a Luis Miñarro
Mientras muchos medios se rasgan las vestiduras ante la crisis del cine español, el productor Luis Miñarro, ha ido construyendo una sólida carrera al huir, del concepto de industria para apostar por proyectos alejados del cine convencional, películas de espíritu aventurero. El cine que apoya no revienta taquillas, pero en los últimos años ha logrado un buen número de premios en el circuito de festivales internacionales.
Mientras muchos medios se rasgan las vestiduras ante la crisis del cine español, el productor Luis Miñarro, ha ido construyendo una sólida carrera al huir, del concepto de industria para apostar por proyectos alejados del cine convencional, películas de espíritu aventurero. El cine que apoya no revienta taquillas, pero en los últimos años ha logrado un buen número de premios en el circuito de festivales internacionales.
Parla la música -tota la música- d’una eternitat?
“Parla la música -tota la música- d’una eternitat?”
se’ns ha fet una proposta de xerrada sobre el fons i la forma. Jo parlaré de l’eternitat, però això afectarà la forma. No serà un monòleg infinit i, un cop més, serà la música qui doni la sensació d’assenyalar que s’acaba el temps de la meva xerrada. Un límit aparent, un final fictici, perquè, de fet, la música no té principi ni final o, si més no, no el podem copsar, fer nostre, tenir-lo. (…)
“Parla la música -tota la música- d’una eternitat?”
se’ns ha fet una proposta de xerrada sobre el fons i la forma. Jo parlaré de l’eternitat, però això afectarà la forma. No serà un monòleg infinit i, un cop més, serà la música qui doni la sensació d’assenyalar que s’acaba el temps de la meva xerrada. Un límit aparent, un final fictici, perquè, de fet, la música no té principi ni final o, si més no, no el podem copsar, fer nostre, tenir-lo. (…)
Periodismo más allá del ámbito periodístico
El mismo fin de semana en que se inauguraba el Museu del Rock y se celebraba la XI Fira Internacional del Disc de Barcelona, el Macba iniciaba la serie de conferencias “Memorabilia. Coleccionando sonidos con…”. Este ciclo no sólo aporta una interesante perspectiva sobre el hecho de coleccionar sonidos, sino que al mismo tiempo debe ser admirado como una valiosísima muestra de periodismo ejercida desde fuera de (…)
El mismo fin de semana en que se inauguraba el Museu del Rock y se celebraba la XI Fira Internacional del Disc de Barcelona, el Macba iniciaba la serie de conferencias “Memorabilia. Coleccionando sonidos con…”. Este ciclo no sólo aporta una interesante perspectiva sobre el hecho de coleccionar sonidos, sino que al mismo tiempo debe ser admirado como una valiosísima muestra de periodismo ejercida desde fuera de (…)
Raydibaum + Inspira 18/03/2011
Per Martí Bou. Deia el cantant d’Inspira a l’inici del concert al Pop Club de Santa Coloma de Gramanet que “és el tercer cop que toquem aquí… estem molt contents. I diria que és el concert que ha vingut més gent”. Aquest cop en Jordi Lanuza i els seus feien el concert amb Raydibaum, i tornaven a presentar els temes del seu “Escapistes” (Amniòtic Records, 2010) amb la diferència que a mida que ha passat el temps i el (…)
Per Martí Bou. Deia el cantant d’Inspira a l’inici del concert al Pop Club de Santa Coloma de Gramanet que “és el tercer cop que toquem aquí… estem molt contents. I diria que és el concert que ha vingut més gent”. Aquest cop en Jordi Lanuza i els seus feien el concert amb Raydibaum, i tornaven a presentar els temes del seu “Escapistes” (Amniòtic Records, 2010) amb la diferència que a mida que ha passat el temps i el (…)
Joni ho deixa anar
Per Joni D. En el nostre planeta, que no te perquè ser l’únic, hi ha especies animals en les quals els seus individus per sentir-se membres de l’espècie necessiten formar-ne part del ramat. Una de les diferències amb l’ésser humà, tot i el nostre innegable animalisme, és que hi ha persones que prefereixen sortir-ne del ramat i ser individus crítics (…)
Per Joni D. En el nostre planeta, que no te perquè ser l’únic, hi ha especies animals en les quals els seus individus per sentir-se membres de l’espècie necessiten formar-ne part del ramat. Una de les diferències amb l’ésser humà, tot i el nostre innegable animalisme, és que hi ha persones que prefereixen sortir-ne del ramat i ser individus crítics (…)
Fòrum d’Indigestió 2011 (10ª edició)
Reflexions sobre cultura en una trobada especial. Una ballarina, dos músics, un arquitecte, una filòsofa, un poeta, una consellera del Conca, un cantant, i un sociòleg, parlaran sobre el fet cultural, amb l’acompanyament musical de Maria Rodés i Guillem Caballero. 19:00h al Convent de Sant Agustí. Entrada lliure (aforament limitat).
Reflexions sobre cultura en una trobada especial. Una ballarina, dos músics, un arquitecte, una filòsofa, un poeta, una consellera del Conca, un cantant, i un sociòleg, parlaran sobre el fet cultural, amb l’acompanyament musical de Maria Rodés i Guillem Caballero. 19:00h al Convent de Sant Agustí. Entrada lliure (aforament limitat).
Oblidar Europa
Ho va dir amb certa condescendència, la periodista. Fins i tot va donar alguns copets de cap. Literalment: “Sembla que, finalment, Egipte està donant passets cap a la democràcia”. Sí, sí. Va dir “passets”. I va dir “finalment”. I sí, va donar copets de cap com si Egipte fos un fill malcriat que no es vol acabar els Korn Flakes. Amb la meva nòvia vam comentar que això de ficar periodistes massa joves (…)
Ho va dir amb certa condescendència, la periodista. Fins i tot va donar alguns copets de cap. Literalment: “Sembla que, finalment, Egipte està donant passets cap a la democràcia”. Sí, sí. Va dir “passets”. I va dir “finalment”. I sí, va donar copets de cap com si Egipte fos un fill malcriat que no es vol acabar els Korn Flakes. Amb la meva nòvia vam comentar que això de ficar periodistes massa joves (…)
El civil i el sagrat
Hi ha un llibre molt interessant que ja des del seu eloqüent títol ens informa de forma clara i senzilla d’una part del funcionament del món. Es titula “La arquitectura del poder. Cómo los ricos y poderosos dan forma a nuestro mundo” i exposa, amb molts exemples, una mirada crítica sobre l’arquitectura com a (…)
Hi ha un llibre molt interessant que ja des del seu eloqüent títol ens informa de forma clara i senzilla d’una part del funcionament del món. Es titula “La arquitectura del poder. Cómo los ricos y poderosos dan forma a nuestro mundo” i exposa, amb molts exemples, una mirada crítica sobre l’arquitectura com a (…)
La omisión de la familia Coleman
Per Eduard Arderiu. Tolcachir posa en escena a una família absurda, increïble. Almenys la meitat dels integrants de la família presenten símptomes de trastorns psicològics importants. Una brigada de serveis socials en tindria prou amb una visita d’ofici per omplir expedients durant més d’un any, obrint diligències per incest, manca d’higiene i salubritat, problemes d’addiccions i, en general, per un (…)
Per Eduard Arderiu. Tolcachir posa en escena a una família absurda, increïble. Almenys la meitat dels integrants de la família presenten símptomes de trastorns psicològics importants. Una brigada de serveis socials en tindria prou amb una visita d’ofici per omplir expedients durant més d’un any, obrint diligències per incest, manca d’higiene i salubritat, problemes d’addiccions i, en general, per un (…)
La implicació política dels artistes
Text escrit a dues bandes sobre la implicació política dels artistes. Per Xavi Urbano i Cristina Tascón. Començar una reflexió sobre art i activisme social és, com a mínim, complex, sobretot si els que escriuen venen d’experiències artístiques i socials molt diferents. De fet, no treuen cap conclusió, sinó que reprodueixen el debat etern entre l’art I l’acció política (…)
Text escrit a dues bandes sobre la implicació política dels artistes. Per Xavi Urbano i Cristina Tascón. Començar una reflexió sobre art i activisme social és, com a mínim, complex, sobretot si els que escriuen venen d’experiències artístiques i socials molt diferents. De fet, no treuen cap conclusió, sinó que reprodueixen el debat etern entre l’art I l’acció política (…)
Papiroflèxia
Em perdonaran si no acostumo a endinar-me en qüestions ètiques en aquesta secció. Tinc tendència a deixar el tema per als matemàtics, potser perquè llegir Spinoza em va convèncer de que l’ètica pot explicar-se per mitjà de la geometria. I, si la moral es constitueix a partir dels hàbits, podríem dir fins i tot que pot explicar-se a partir de l’estadística i els estudis de mercat. (…)
Em perdonaran si no acostumo a endinar-me en qüestions ètiques en aquesta secció. Tinc tendència a deixar el tema per als matemàtics, potser perquè llegir Spinoza em va convèncer de que l’ètica pot explicar-se per mitjà de la geometria. I, si la moral es constitueix a partir dels hàbits, podríem dir fins i tot que pot explicar-se a partir de l’estadística i els estudis de mercat. (…)
Juan Pablo Balcázar
Per Marc Masó. El contrabajista Juan Pablo Balcázar es un músico de jazz inquieto, de aquellos que tienen las manos puestas en muchas cuerdas y ostentan como afán principal investigar en todo aquello que puedan y que les guste. Sumad a su juventud y energía, una trayectoria nada desdeñable. Ha participado en formaciones de jazz como la banda de nu-jazz (…)
Per Marc Masó. El contrabajista Juan Pablo Balcázar es un músico de jazz inquieto, de aquellos que tienen las manos puestas en muchas cuerdas y ostentan como afán principal investigar en todo aquello que puedan y que les guste. Sumad a su juventud y energía, una trayectoria nada desdeñable. Ha participado en formaciones de jazz como la banda de nu-jazz (…)
Un únic projecte cultural
Agafant com a referència el que passa i es diu arran del nou conseller de cultura a la Generalitat, Ferran Mascarell, i en concret de la proposta d’establir un gran acord per la cultura, que integri sector privat, partits i administració, l’article tracta de posar en qüestió la idea d’una gestió de la cultura absent de debat ideològic i ambició en la recerca d’alternatives al sistema cultural, i de retruc, polític i econòmic.
Agafant com a referència el que passa i es diu arran del nou conseller de cultura a la Generalitat, Ferran Mascarell, i en concret de la proposta d’establir un gran acord per la cultura, que integri sector privat, partits i administració, l’article tracta de posar en qüestió la idea d’una gestió de la cultura absent de debat ideològic i ambició en la recerca d’alternatives al sistema cultural, i de retruc, polític i econòmic.
Reaccions a la ciutat modelada (Exposició)
Per Josep Mª Cortadellas. Exposició que es va poder veure al vestíbul de l’Escola Massana, resultat d’un curs d’art i acció social que es va impartir en aquesta escola. El Raval n’és l’absolut protagonista, i les accions que s’hi exhibeixen són un intent de qüestionar la imatge pública del barri i reinterpretar-lo a través de diferents creacions artístiques, algunes amb la participació d’entitats i veïns del barri.
Per Josep Mª Cortadellas. Exposició que es va poder veure al vestíbul de l’Escola Massana, resultat d’un curs d’art i acció social que es va impartir en aquesta escola. El Raval n’és l’absolut protagonista, i les accions que s’hi exhibeixen són un intent de qüestionar la imatge pública del barri i reinterpretar-lo a través de diferents creacions artístiques, algunes amb la participació d’entitats i veïns del barri.
Los Corderos – El mal menor 30/1
El mal menor es el título del último proyecto escénico de la companía de Los Corderos, dos años después del estreno de Tocamos a dos balas por cabeza, y actualmente la quinta pieza desde que este grupo se formó en 2003 con la iniciativa de David Climent y Pablo Molinero. Ellos mismos, junto a Nacho Vera miembro de la banda musical Rosvita forman el trío de actores globales sobre el escenario (…)
El mal menor es el título del último proyecto escénico de la companía de Los Corderos, dos años después del estreno de Tocamos a dos balas por cabeza, y actualmente la quinta pieza desde que este grupo se formó en 2003 con la iniciativa de David Climent y Pablo Molinero. Ellos mismos, junto a Nacho Vera miembro de la banda musical Rosvita forman el trío de actores globales sobre el escenario (…)
Galeria de fotos del Fòrum 2010
Per Carles Llàcer Escamilla. Reportatge fotogràfic del que va ser el Fòrum del 2010, al Centre Moral de Gràcia, amb imatges dels participants: Cèsar Calmell, Nicolás Barbieri, Rubén Martínez, Martí Sales, Eva Vila, Isabel Ferrer, Pedro Gómez, Víctor Velasco, Carles López, Olga Ábalos, Jorge Larrosa, Fernando González, i altres assistents, tant a la sala com al pati on es va fer l’aperitiu (…)
Per Carles Llàcer Escamilla. Reportatge fotogràfic del que va ser el Fòrum del 2010, al Centre Moral de Gràcia, amb imatges dels participants: Cèsar Calmell, Nicolás Barbieri, Rubén Martínez, Martí Sales, Eva Vila, Isabel Ferrer, Pedro Gómez, Víctor Velasco, Carles López, Olga Ábalos, Jorge Larrosa, Fernando González, i altres assistents, tant a la sala com al pati on es va fer l’aperitiu (…)
Concert de Mazoni. 9/2
Per Martí Bou. Els concerts de presentació de disc són diferents de la resta. L’artista acostuma a estar nerviós, o si més no, expectant de la resposta de l’audiència amb el nou repertori. El dimecres de la setmana passada, Mazoni va presentar els temes de “Fins que la mort ens separi” a la Casa Orlandai. Amb tot venut, i amb una entrada amb nou disc de regal, Jaume Pla es va enfrontar (…)
Per Martí Bou. Els concerts de presentació de disc són diferents de la resta. L’artista acostuma a estar nerviós, o si més no, expectant de la resposta de l’audiència amb el nou repertori. El dimecres de la setmana passada, Mazoni va presentar els temes de “Fins que la mort ens separi” a la Casa Orlandai. Amb tot venut, i amb una entrada amb nou disc de regal, Jaume Pla es va enfrontar (…)
El intermediario sigue a salvo
Con la ley Sinde sobrevolándonos como una incierta espada de Damocles, se acumulan los debates en medios de comunicación, cafeterías y, cómo no, redes sociales. Sorprende ver cómo aquellos que antaño criticaban a las multinacionales hoy reciben de brazos abiertos a nuevos intermediarios (empresas de telefonía, fabricantes de ordenadores, distribuidores de (…)
Con la ley Sinde sobrevolándonos como una incierta espada de Damocles, se acumulan los debates en medios de comunicación, cafeterías y, cómo no, redes sociales. Sorprende ver cómo aquellos que antaño criticaban a las multinacionales hoy reciben de brazos abiertos a nuevos intermediarios (empresas de telefonía, fabricantes de ordenadores, distribuidores de (…)
La democratització del mecenatge
Dues de les paraules que hem llegit més cops juntes en els anys que portem de segle XXI són “Democratització” i “Tecnologia”. La democratització de la tecnologia ens ha facilitat l’accés a uns aparells que en el passat eren cars i difícils de fer anar. Ara, tant el seu preu, com el seu ús estan a l’abast de moltíssimes persones. Aquesta democratització ha permès que gent normal (…)
Dues de les paraules que hem llegit més cops juntes en els anys que portem de segle XXI són “Democratització” i “Tecnologia”. La democratització de la tecnologia ens ha facilitat l’accés a uns aparells que en el passat eren cars i difícils de fer anar. Ara, tant el seu preu, com el seu ús estan a l’abast de moltíssimes persones. Aquesta democratització ha permès que gent normal (…)
The New Raemon – Libre Asociación
Per Martí Bou. Ramón Rodriguez ha fet una passa endavant amb la seva proposta com a The New Raemon, rescatant les formes de Madee i dotant-les de més obscuritat. Si fins ara del què es tractava era de plasmar un cantautor destruït per les circumstàncies i armat amb una guitarra acústica, amb aquest “Libre Asociación” el que fa Rodríguez és igualar l’esperit de la música amb les lletres. (…)
Per Martí Bou. Ramón Rodriguez ha fet una passa endavant amb la seva proposta com a The New Raemon, rescatant les formes de Madee i dotant-les de més obscuritat. Si fins ara del què es tractava era de plasmar un cantautor destruït per les circumstàncies i armat amb una guitarra acústica, amb aquest “Libre Asociación” el que fa Rodríguez és igualar l’esperit de la música amb les lletres. (…)
Urgent! 5/2
Per Isma Monfort. “Diners” és el nom i el concepte triat per la primera sessió i, a jutjar per la gran cobertura que hi dediquen els mitjans de comunicació, no podia ser més encertat. Crisi, globalització, mercats internacionals, dèficit, sistema financer. Conceptes amb els que ens bombardegen sense acabar d’explicar-nos ben bé ni el significat ni les conseqüències, i que sovint ens arriben des de (…)
Per Isma Monfort. “Diners” és el nom i el concepte triat per la primera sessió i, a jutjar per la gran cobertura que hi dediquen els mitjans de comunicació, no podia ser més encertat. Crisi, globalització, mercats internacionals, dèficit, sistema financer. Conceptes amb els que ens bombardegen sense acabar d’explicar-nos ben bé ni el significat ni les conseqüències, i que sovint ens arriben des de (…)
Vimbodí vs. Praga 2/2
Per Eduard Arderiu. Vimbodí vs. Praga, de Cristina Clemente, Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya. Clemente ens mostra com ens comportem moguts per la inseguretat, la frustració o la soledat, o com som poc hàbils en les relacions personals, o com els més forts no dubten a menystenir i aprofitar-se dels més dèbils, i tot això passa davant del nostre mig somriure d’entreteniment i diversió. (…)
Per Eduard Arderiu. Vimbodí vs. Praga, de Cristina Clemente, Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya. Clemente ens mostra com ens comportem moguts per la inseguretat, la frustració o la soledat, o com som poc hàbils en les relacions personals, o com els més forts no dubten a menystenir i aprofitar-se dels més dèbils, i tot això passa davant del nostre mig somriure d’entreteniment i diversió. (…)
Concert de Maria Coma. 3/02
Per Àngel Ybáñez “Bona nit, ‘Linòleum’, bona nit”. Amb la candidesa d’una cançó de bressol, Maria Coma acomiadava el passat 3 de febrer al CAT de Gràcia no només la gira de presentació del seu primer àlbum en solitari, sinó el que ella mateixa va anomenar una etapa més de la seva carrera artística. Des del primer concert que vaig veure d’aquesta gira, a Badalona a finals de 2009, fins el comiat a Barcelona (…)
Per Àngel Ybáñez “Bona nit, ‘Linòleum’, bona nit”. Amb la candidesa d’una cançó de bressol, Maria Coma acomiadava el passat 3 de febrer al CAT de Gràcia no només la gira de presentació del seu primer àlbum en solitari, sinó el que ella mateixa va anomenar una etapa més de la seva carrera artística. Des del primer concert que vaig veure d’aquesta gira, a Badalona a finals de 2009, fins el comiat a Barcelona (…)
Què ens explica l’etnomusicologia?
Per Sara Revilla. L’etnomusicòleg i semiòleg Rubén López Cano introdueix en aquest últim esmorzar de la temporada l’àmbit i la perspectiva pròpies de la disciplina etnomusicològica. La música és estudiada, doncs, dins el seu context social i, tal i com ens explica, l’objectiu d’aquesta ciència és comprendre-la en tant que element significatiu per a la configuració d’identitats i per al desenvolupament de (…)
Per Sara Revilla. L’etnomusicòleg i semiòleg Rubén López Cano introdueix en aquest últim esmorzar de la temporada l’àmbit i la perspectiva pròpies de la disciplina etnomusicològica. La música és estudiada, doncs, dins el seu context social i, tal i com ens explica, l’objectiu d’aquesta ciència és comprendre-la en tant que element significatiu per a la configuració d’identitats i per al desenvolupament de (…)
Prefixes
No és només la crisi global, malgrat és impossible no pensar que hi té alguna cosa a veure. Ni tampoc els Ragnarok a destemps als que la climatologia planetària ens està acostumant. Tot això són factors d’una evidència ja consumada, de quelcom que, mancats d’una caracterització més detallada, podem anomenar un estat de coses (…)
No és només la crisi global, malgrat és impossible no pensar que hi té alguna cosa a veure. Ni tampoc els Ragnarok a destemps als que la climatologia planetària ens està acostumant. Tot això són factors d’una evidència ja consumada, de quelcom que, mancats d’una caracterització més detallada, podem anomenar un estat de coses (…)
Distància
Aquests dies estic acabant de llegir “Desayuno con John Lennon y otras crónicas para la historia del rock”, del veterà periodista musical Robert Hilburn, que va escriure durant més de 30 anys de música al rotatiu L.A. Times. Entre les seves proeses professionals hi trobem la d’haver estat l’únic periodista convidat a Folsom Prison on Johnny Cash va fer el seu mític (…)
Aquests dies estic acabant de llegir “Desayuno con John Lennon y otras crónicas para la historia del rock”, del veterà periodista musical Robert Hilburn, que va escriure durant més de 30 anys de música al rotatiu L.A. Times. Entre les seves proeses professionals hi trobem la d’haver estat l’únic periodista convidat a Folsom Prison on Johnny Cash va fer el seu mític (…)
Descobrint el bloc Barcelona rock 80’s
Per Miquel Tebar. Aquest bloc recull de forma senzilla però completa, tot allò que va passar a Barcelona en aquesta dècada convulsa i maltractada en lo musical que van ser els anys 80. Barcelona rock’80 m’ha fet recordar que entre la musica laietana dels 70 i l’explosió del rock català institucional, aquesta ciutat va viure una metamorfosi musical, es va haver de reinventar, i va cercar vies noves (…)
Per Miquel Tebar. Aquest bloc recull de forma senzilla però completa, tot allò que va passar a Barcelona en aquesta dècada convulsa i maltractada en lo musical que van ser els anys 80. Barcelona rock’80 m’ha fet recordar que entre la musica laietana dels 70 i l’explosió del rock català institucional, aquesta ciutat va viure una metamorfosi musical, es va haver de reinventar, i va cercar vies noves (…)
Quatre paraules sobre fiabilitat, credibilitat i coses semblants
Per Ferran Farré “Quantes més vegades es repeteix una mentida, més possibilitats que es converteixi en una veritat.” (Goebbels) Tinc una amiga (té un càrrec de responsabilitat a l’administració local), que davant qualsevol esdeveniment fa sempre la mateixa pregunta: això qui ho porta? és com si no en tingués prou amb el que veu o sent li fa falta tenir una referència sobre qui n’és el responsable […]
Per Ferran Farré “Quantes més vegades es repeteix una mentida, més possibilitats que es converteixi en una veritat.” (Goebbels) Tinc una amiga (té un càrrec de responsabilitat a l’administració local), que davant qualsevol esdeveniment fa sempre la mateixa pregunta: això qui ho porta? és com si no en tingués prou amb el que veu o sent li fa falta tenir una referència sobre qui n’és el responsable […]
Si la terra ha de ser de qui la treballa,….
Si la terra ha de ser de qui la treballa, les cançons han de ser de qui les toca. Per Ramon Faura. Aquestes són les 8 millors cançons de 2010 A) L’ordre és indiferent B) No he inclòs gent amb qui tinc tractes, o gent “de la familia”, per una qüestió de forma. En aquest sentit m’he quedat amb les ganes d’afegir algunes cançons més. (…)
Si la terra ha de ser de qui la treballa, les cançons han de ser de qui les toca. Per Ramon Faura. Aquestes són les 8 millors cançons de 2010 A) L’ordre és indiferent B) No he inclòs gent amb qui tinc tractes, o gent “de la familia”, per una qüestió de forma. En aquest sentit m’he quedat amb les ganes d’afegir algunes cançons més. (…)
Crònica de l’esmorzar: “Cultura i democràcia”
Resum realitzat per Sara Revilla. Esmorzar del 2-3-2010 La proposta d’abordar el binomi cultura-democràcia ens porta directament a tractar qüestions relacionades amb la participació, l’accessibilitat, la iniciativa o les polítiques culturals. Així ens ho va presentar en Fernando Pindado que, des de la seva experiència com a Sots-Director de Participació en l’Àmbit Local a La Generalitat de Catalunya (…)
Resum realitzat per Sara Revilla. Esmorzar del 2-3-2010 La proposta d’abordar el binomi cultura-democràcia ens porta directament a tractar qüestions relacionades amb la participació, l’accessibilitat, la iniciativa o les polítiques culturals. Així ens ho va presentar en Fernando Pindado que, des de la seva experiència com a Sots-Director de Participació en l’Àmbit Local a La Generalitat de Catalunya (…)
“Really the Blues”, de Mezz Mezzrow
Per Marc Masó. De Nova Orleans a Nova York: robacotxes adolescent al Chicago dels anys 20, amant de les fonts reals del jazz (harmonia d’esclaus, ritme dionisíac), per poc que no va ser amant de la prostituta preferida d’Al Capone (signe d’intel·ligència per part seva la de posar-hi terra pel mig), clarinetista, home de confiança, mànager i arranjador de curta durada del gran Satchmo, fundador (…)
Per Marc Masó. De Nova Orleans a Nova York: robacotxes adolescent al Chicago dels anys 20, amant de les fonts reals del jazz (harmonia d’esclaus, ritme dionisíac), per poc que no va ser amant de la prostituta preferida d’Al Capone (signe d’intel·ligència per part seva la de posar-hi terra pel mig), clarinetista, home de confiança, mànager i arranjador de curta durada del gran Satchmo, fundador (…)
La nostra no-llista del 2010
Cada any, quan arriben aquestes dates ens passa el mateix. Tothom fa llistes del millor de l’any i nosaltres ens sentim muts. Arribem a tenir la sensació de no ser responsables i haver badat. Tradicionalment, a Nativa mai hem fet llistes del millor de res. Aquest any, per variar, farem la llista dels motius pels quals no fem llistes. Expliquem per què no és la nostra manera d’acompanyar la cultura (…)
Cada any, quan arriben aquestes dates ens passa el mateix. Tothom fa llistes del millor de l’any i nosaltres ens sentim muts. Arribem a tenir la sensació de no ser responsables i haver badat. Tradicionalment, a Nativa mai hem fet llistes del millor de res. Aquest any, per variar, farem la llista dels motius pels quals no fem llistes. Expliquem per què no és la nostra manera d’acompanyar la cultura (…)
La idea d’Europa. 29/12/10
Per Eduard Arderiu. A Oscar Intente, la lectura de l’obra d’Steiner li devia convenir en aquest punt, i no va poder resistir la temptació de compartir-la amb la gent de teatre, a qui se li suposa certa predisposició a perdre el temps en aquestes qüestions improductives. Intente emprèn l’atrevida idea de disfressar una conferència intel·lectual en un text de teatre i el conferenciant erudit en un captaire
Per Eduard Arderiu. A Oscar Intente, la lectura de l’obra d’Steiner li devia convenir en aquest punt, i no va poder resistir la temptació de compartir-la amb la gent de teatre, a qui se li suposa certa predisposició a perdre el temps en aquestes qüestions improductives. Intente emprèn l’atrevida idea de disfressar una conferència intel·lectual en un text de teatre i el conferenciant erudit en un captaire
Volver a las montañas
Per Constanza Brncic. Pensando sobre la creación en danza contemporánea y más concretamente sobre mi experiencia en el terreno de juego, me vienen muchas ideas a menudo contradictorias y difíciles de poner en palabras. La creación siempre es un proceso complejo y lo que una sociedad hace visible en mayor o menor medida, también es fruto de muchas casualidades, posiciones de poder, intereses variados…
Per Constanza Brncic. Pensando sobre la creación en danza contemporánea y más concretamente sobre mi experiencia en el terreno de juego, me vienen muchas ideas a menudo contradictorias y difíciles de poner en palabras. La creación siempre es un proceso complejo y lo que una sociedad hace visible en mayor o menor medida, también es fruto de muchas casualidades, posiciones de poder, intereses variados…
