e Què ens explica l'etnomusicologia? | Nativa
Skip to content


Què ens explica l’etnomusicologia?

Escrit el 01/02/2011 per Sara Revilla a la categoria Cròniques dels Esmorzars.
Tags: .

Resum realitzat per Sara Revilla
Esmorzar 15-06-2010
Introductor: Rubén López Cano

L’etnomusicòleg i semiòleg Rubén López Cano introdueix en aquest últim esmorzar de la temporada l’àmbit i la perspectiva pròpies de la disciplina etnomusicològica. La música és estudiada, doncs, dins el seu context social i, tal i com ens explica, l’objectiu d’aquesta ciència és comprendre-la en tant que element significatiu per a la configuració d’identitats i per al desenvolupament de la vida social.

Amb un seguit de petits exemples, López Cano ens mostra cóm la música esdevé important per a cada grup o comunitat, formant part de la seva insígnia identitària, i cóm adquireix un valor determinat depenent del significat que la gent li atorga. Casos com el del rock japonès a Barcelona, escena que ha crescut en els últims anys i que ha esdevingut icona representativa de varis col·lectius urbans; o el del tango a Finlandia, el qual ha estat elevat fins a insígnia nacional en ésser proclamat himne de la regió, formen part dels fets que demostren aquest argument.

En Rubén explica com la musicologia i l’antropologia musical varen arribar a la conclusió que la música és present a tots els grups humans i, per tant, es plantegen qüestions com: és la música una necessitat intrínseca a l’ésser humà, una necessitat biològica? Necessita l’ésser humà organitzar el so i organitzar una activitat social al voltant d’aquest so?

Aquests interrogants passen desapercebuts durant la xerrada, donat que l’interès s’aboca cap a temes posteriorment introduïts a debat, relacionats amb l’economia i la professionalització del músic. En Rubén esmenta breument que, des de ja fa uns 300 o 350 anys, el context i l’activitat social creada al voltant de la música són diferents en aparèixer la professionalització de la figura del músic. A l’Occident, aquesta hiper-especialització ha comportat que aquest personatge ocupi un lloc molt concret i determinant a la societat.

Aquest tema monopolitza la conversa ja que toca matèries de gran controvèrsia i actualitat. Es discuteix a l’entorn de la figura del professional de la música, del seu valor i de la seva representativitat, així com dels seus drets d’autoria. Al debat es barregen dues perspectives elaborades des de plans diferents; una d’elles, més antropològica, es centra en la descripció i apreciació de gèneres, com a resultat del diàleg i dels nexes entre cultures, legitimats pel sol fet d’ésser vehicle d’emocions i identitats; l’altra és la perspectiva de transfons econòmic, la qual es centra en la figura del músic com a professional, visió que, sovint, comporta un argument categoritzador que exclou determinats productes musicals segons paràmetres subjectius com ‘qualitat’ i desestima el fenomen musical en sí, apartant-lo d’allò que mereix ser tingut en compte.

Unes i altres opinions es succeeixen al debat, mesclant-se també amb problemàtiques introduïdes a l’exposició d’en Rubén com, per exemple, el paper dels mitjans de comunicació massiva i la pertinent deslocalització que aquests comporten sobre els productes culturals. S’esmenten alguns casos en els que, arran d’aquesta realitat, els elements de la cultura pròpia semblen haver-se difuminat entre d’altres trets provinents de cultures veïnes. En Rubén explica que aquest sentiment de pèrdua o de devaluació que tendim a experimentar quan les influències externes a la cultura guanyen terreny sobre aquesta, té molt a veure amb allò que per nosaltres és autèntic i intransferible. Aquesta impermeabilitat aparent i, en alguns casos desitjada, no és real, ja que situacions d’hibridacions i influències entre cultures veïnes s’han donat i es donaran sempre.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?