e "Really the Blues", de Mezz Mezzrow | Nativa
Skip to content


“Really the Blues”, de Mezz Mezzrow

Escrit el 16/01/2011 per Marc Masó a la categoria Re-Visions.
Tags:

Per Marc Masó

Mezz Mezzrow & Bernard Wolf, Really the Blues (Ediciones Acuarela, 2010)

De Nova Orleans a Nova York: roba-cotxes adolescent al Chicago dels anys 20, amant de les fonts reals del jazz (harmonia d’esclaus, ritme dionisíac), per poc que no va ser amant de la prostituta preferida d’Al Capone (signe d’intel·ligència per part seva la de posar-hi terra pel mig), clarinetista, home de confiança, mànager i arranjador de curta durada del gran Satchmo, fundador d’una de les primeres bandes de jazz mixtes, músic prova-fortunes a les vores del Sena, el camell amb la millor maria del Harlem, adicte a l’opi i formador de bandes a les presons per on va anar caient.

Vet aquí Milton “Mezz” Mezzrow, un jueu que volia ser negre i que va a aprendre a tocar i a parlar el mateix llenguatge que els negres, i que, per postres, va escriure aquest tros de llibre tant apassionat com apassionant.

Really the Blues, escrit a quatre mans amb el periodista Bernard Wolfe i publicat per primer cop l’any 1946, està farcit de records d’un home amb una perspectiva doblement privilegiada. Primer de tot, aquestes pàgines repassen una carrera plena d’alts i baixos personals i professionals: llargues temporades entre reixes, reunions que prometen però s’esfumen per la pressió de la industria, injustícies racials, el descobriment pacífic del vell continent, l’infern de les desintoxicacions, l’obsessió de viure fent musica autèntica i real… i la dificultat per aconseguir-ho completament excepte en GRANS moments de trànsit.

En segon lloc, també ens dibuixa un retaule de personatges i moments claus en la primera època del swing, el que els crítics amateurs europeus en van dir “Le hot jazz”. Un munt de temes citats a aquestes pàgines formen part de la banda sonora de la musica popular d’entreguerres (n’haureu sentit un munt a les pel·lícules de l’altre jueu famós de la Gran Poma), tota l’alegria i l’energia de la vida extretes dels pulmons d’una colla de musics viatgers esgargamellant-se amb els instruments i retorçant-se extasiats, el racisme d’una època en que tot un poble aprèn a desencadenar-se i gaudeix amb desafectació, creant un dels estils musicals que marcaran tot el segle, fugint de l’edulcoració de la musica blanca i de la pretensió de la música acadèmica.

Això és, l’origen de la musica moderna: la gravació dels primers discos, amb musics de taverna i prostíbul, el complicat encaix entre l’artista i la primera gran indústria musical, i els primers noms propis reconeguts: icones musicals mundials (L. Armstrong), estrelles de l’swing del moment (Johnny Dodds, Gene Krupa, Sydney Bechet), heroïnes del blues aniquilades (Bessie Smith) però també talents immensos que si no podien viure de tocar preferien netejar sabates o servir cafès. I, de rerafons, una societat en erupció que al mateix temps que creava el marc, encara ingenu, pel més salvatge i mafiós del capitalisme, donava ales a la gestació d’una de les músiques més marginals i, alhora, més feliçment germinades del món contemporani.

Tot això i més en aquest llibre, que sona a veritat, a veritat i a blues. // M. MASÓ


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Ana: Justament la desvinculacio del Mon laboral es allo mes ridicul de les exigencies dels prfossors fixos. Perdón el...
  • Albert: Productivitat coneguda o productivitat desconeguda?
  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )