Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn.
«Si s’insisteix a estimular administrativament identitats locals de barri, qui decideix quins són els trets a potenciar ? Per a qui són rellevants ?
El foment d’identitats locals específiques que tendeixen a absolutitzar els barris a les zones socialment perifèriques comporta l’especejament en bocins veïnals d’una situació de periferització generalitzada. Les polítiques culturals i associatives tendeixen així a retroalimentar la recerca de distinció entre barris continguts, que porta a dispersar les energies en discutir allò que els separa, dificultant per aquí la unitat d’acció en allò, molt més important, que els uneix. El fet no és accessori, menys encara si es té en compte que quan resulten insuficients les intervencions amables d’aquestes polítiques socials i culturals de gestió de riscos, la resposta des dels poders als símptomes de crisi social són les polítiques dures de seguretat. Arribades les coses a aquest punt, l’èmfasi dels mitjans de comunicació en l’alteritat de les perifèries socials no contribueix en res al coneixement generalitzat de la situació en què viuen una part dels conciutadans i afavoreix la legitimació de l’establiment de mesures de control i coerció sistèmiques»
Joan Roca ( 1994) «Domini simbòlic i fragmentació cultural» El Futur de les Perifèries urbanes. Barcelona, Institut de Batxillerat “Barri Besòs” p. 678
… quan l’estigma el legitimitzen (també) els que diuen lluitar-hi en contra. Quina perversió… i quina ràbia!