Skip to content


Parlar de cultura quan s’en va la vida

Escrit el 18/09/2011 per Roser Mendoza a la categoria Bagdadcafebcn.
Tags:

Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn.

«Mai, com quan és la vida el que se’n va, no s’ha parlat tant de civilització i de cultura. I hi ha un estrany paral·lelisme entre aquest enfonsament generalitzat de la vida –que és la base de la desmoralització actual- i la preocupació per una cultura que no ha coincidit mai amb la vida, i que és feta per a regentar la vida.

Abans de seguir parlant de cultura, penso que el món té fam, i no es preocupa per la cultura; i que és artificial  dirigir a la cultura uns pensaments que no tenen sinó la fam al davant.

No em sembla que el més urgent sigui defensar una cultura l’existència de la qual mai ha salvat a un home de la preocupació de viure millor o de tenir gana, sinó extraure d’allò que anomenem cultura les idees la força vivent de les quals sigui idèntica a la força de la gana.

Tenim sobretot necessitat de viure i de creure en allò que ens fa viure, i que alguna cosa ens fa viure; i allò que brolli del nostre oprobi interior misteriós no ha d’aparèixer-nos sempre com a preocupació grollerament digestiva (…).

Dit això, podem començar-nos a formar una idea del que és la cultura. Sobretot és una protesta. Una protesta contra la petitesa insensata que s’ha imposat a la idea de cultura, tot reduint-la a una mena d’inconcebible panteó, la qual cosa genera una idolatria de la cultura a l’igual que les religions idòlatres situen els seus déus dins d’un panteó.

Una protesta contra la idea d’una cultura separada, com si aquesta se situés en un costat i la vida en un altre, com si la veritable cultura no fos una manera enrarida d’entendre i de viure la vida».

«Jamais, quand c’est la vie elle-même qui s’en va, on n’a autant parlé de civilisation et de culture. Et il y a un étrange parallélisme entre cet effondrement généralisé de la vie qui est à la base de la démoralisation actuelle et le souci d’une culture qui n’a jamais coïncidé avec la vie, et qui est faite pour régenter la vie. Avant d’en revenir à la culture, je considère que le monde a faim, et qu’il ne se soucie pas de la culture ; et que c’est artificiellement que l’on veut ramener vers la culture des pensées qui ne sont tournées que vers la faim. Le plus urgent ne me paraît pas tant de défendre une culture dont l’existence n’a jamais sauvé un homme du souci de mieux vivre et d’avoir faim, que d’extraire de ce que l’on appelle la culture, des idées dont la force vivante est identique à celle de la faim. Nous avons surtout besoin de vivre et de croire à ce qui nous fait vivre et que quelque chose nous fait vivre, – et ce qui sort du dedans mystérieux de nous-même, ne doit perpétuellement revenir sur nous-même dans un souci grossièrement digestif (…). Ceci dit, on peut commencer à tirer une idée de la culture, une idée qui est d’abord une protestation. Protestation contre le rétrécissement insensé que l’on impose à l’idée de la culture en la réduisant à une sorte d’inconcevable Panthéon; ce qui donne une idolâtrie de la culture, comme les religions idolâtres mettent des dieux dans leur Panthéon. Protestation contre l’idée séparée que l’on se fait de la culture, comme s’il y avait la culture d’un côté et la vie de l’autre ; et comme si la vraie culture n’était pas un moyen raffiné de comprendre et d’exercer la vie».

Antonin Artaud [1938] «Préface : Le théâtre et la culture» En : Le Théâtre et son double, Paris.  Gallimard (cita de l’edició de1985)

Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

Continuant la discussió

  1. cultura_reflexión by iguazelelhombre - Pearltrees linked to this post on 13/01/2012

    […] Dit això, podem començar-nos a formar una idea del que és la cultura. Sobretot és una protesta. Parlar de cultura quan s’en va la vida bagdadcafebcn […]



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )