e L'economia també és cultura | Nativa
Skip to content


L’economia també és cultura

Escrit el 15/05/2011 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Sovint es parla de la producció cultural com a motor de l’economia. Ho fan, per exemple, els programes dels partits polítics, i ho fa també el sector de la cultura. Jo crec que hauríem d’invertir els termes de la reflexió, i que hauríem de parlar més de l’economia com a producte cultural.

La cultura ja ha demostrat amb escreix la seva capacitat per generar valor econòmic i poder. Així ho han entès els polítics que substiueixen el seu posicionament polític per “relats”, els publicistes, que substitueixen els dissenyadors per “creatius”, i els equips de futbol, que exploten a fons les possibilitats de vint-i-dos tios darrera una pilota, amb una diversitat de recursos que sobrepassa l’ambició d’obra total de l’òpera: escenografia, guió teatral, dansa, tragèdia grega, comèdia bufa, coreografia, captació audiovisual, música,…. La cultura ha demostrat que les ficcions tenen un poder mobilitzador immensament superior a l’austera realitat i ha mostrat el camí per utilitzar aquests recursos a conveniència. Si aquesta era la seva missió ja l’ha aconseguida, els escenaris ja han estat superats, la consciència de cultura ja domina tots els àmbits, i ara potser només li queda morir d’èxit.

La cultura ha demostrat que les ficcions tenen un poder mobilitzador immensament superior a l’austera realitat

Així, em pregunto si el que ha de fer el món de la cultura no és precisament el contrari d’integrar-se en la dinàmica econòmica: recordar que l’economia només és una ficció i actuar per què torni al seu lloc.

En el llenguatge comú, és habitual distingir els idealistes i els realistes. Això té trampa. Quan algú et diu idealista, pot semblar que t’estigui lloant, però en el fons t’està escombrant fora del camp de joc. Idealistes ho som tots. El que configura la vida social són idees, de la mateixa manera que ho són les que la qüestionen. Si les confonem amb la realitat només és per mandra mental. No és el mateix distingir les idees de la realitat que diferenciar les idees dominants de les no dominants. Què hi ha més idealista -basat en una idea- que confiar en que el futur depèn de trobar sol.lucions per seguir creixent? Què hi ha més idealista que les valoracions de les agències de qualificació del deute? I no obstant, qüestions com aquestes són afirmades rotundament en nom del realisme.

L’economia és una construcció cultural, i no una ciència, com alguns economistes es senten obligats a recordar en els temps que corren. Una construcció que des de fa uns quants anys el poder ha aconseguit naturalitzar i que confonguem amb la realitat. El valor de les coses és més el valor que nosaltres els hi atorguem que una dada objectiva. Mentre no recuperem aquesta perspectiva, seguirem assumint que la crisi és una mena de fenomen natural. La cultura ha estat instrument d’aquesta construcció, i n’és responsable. No sé com es fa, però penso que si alguna utilitat futura ha de tenir ha de tenir a veure amb desmuntar creences, més que proveint més llenya per mantenir-les.


2 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Sebastià Jovani says

    Tot això em remet a dues coses que, en un punt no molt llunyà, s’intersequen: la cultura com a simulacre per una banda i el triomf de l’economia virtual per damunt de l’economia real per l’altra. El simulacre desdibuixa l’univers dels objectes i converteix el símbol en un signe sense profunditat que prolifera fins a crear cadenes espectrals i autorreferencials. L’economia virtual parteix d’aquesta noció de simulacre i substitueix la producció (de riquesa) per l’especulació (de l’economia sobre sí mateixa). El resultat és que, paradoxalment, l’economia ha esdevingut un simulacre de sí mateixa. És a dir, en certa forma, ha deixat d’existir. Economia i cultura conviuen a una superestructura sota la qual, bàsicament, no hi ha res.

  2. Marta Vallejo says

    encertadíssim punt de partida. potser ara és un bon moment per baixar aquest debat a la plaça, no? jo m’encarrego de fer-lo córrer per Àfrica.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Ana: Justament la desvinculacio del Mon laboral es allo mes ridicul de les exigencies dels prfossors fixos. Perdón el...
  • Albert: Productivitat coneguda o productivitat desconeguda?
  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )