Skip to content


Bombolletes de cava

Escrit el 24/07/2011 per Olga Ábalos a la categoria Editorial, Postals d'estiu.
Tags: .

Hola Jordi,

Començo a escriure una mica a cegues, sense tenir clara la forma del text però ja saps que m’agraden aquests experiments! I em venia molt de gust iniciar aquesta especial correspondència d’estiu, ja saps, amb un toc més desenfadat, ja saps, perquè fa d’estiu, mentre intentem passar l’estiu, que no sempre és equivalent de vacances.

Champagne Sparkle (Josep Tutusaus, trombó; Hugo Astudillo, saxo alt; Marko Lohikari, contrabaix; Carlos Falanga, bateria) al Parc Joan Miró.

Avui diumenge, dia de braç de gitano i etapa del Tour amb desenllaç a l’esprint, perdo una estona de la tarda fent zapping –per què sempre que poso la MTV estan fent el programa aquell de tunning?- i endreçant algunes fotos que he fet darrerament amb el mòbil. Entre elles m’he trobat aquestes dels Champagne Sparkle, quartet de jazz de Barcelona que van inaugurar el cicle Música als Parcs, organitzat per Parcs i Jardins (!), i que em van sorprendre molt gratament. Practiquen una versió molt fresca del hard bop intentant fugir de la típica estructura de roda de solos i buscant noves fórmules en l’estructura dels temes, amb melodies vigoroses i virtuoses que aporten explosivitat i punch, amb presència d’un contrabaix més riffero, si es pot dir així, més a l’estil rocker dels escandinaus Atomic. Com són un quartet – trombó, saxo alt, contrabaix, bateria – sense piano, no tenen cap coixí harmònic i han d’anar més al gra, jugant amb canvis de ritme. El líder del grup és el trombonista Josep Tutusaus, un tipus d’una enorme tècnica jazzística, expert en swing clàssic -ha tocat en vàries big bands-  que s’ha posat les piles en els darrers anys per anar explorant altres vies musicals més contemporànies. Aquest noi em fa pensar en Jay Jay Johnson, encara que sé que és un gran fan de Frank Rosolino…

Acaben de publicar el seu primer disc “Introducing” amb Fresh Sound saltant-se miraculosament la llarga llista d’espera que normalment té aquest segell. Conec a varis músics que han trigat més d’un any a veure el seu disc publicat amb FS. Però és normal, en el món del jazz d’aquí gairebé tothom vol publicar amb FS pel prestigi, per la distribució a Estats Units i suposo que per la remota possibilitat de tocar allà algun dia…

Per cert, has vist les fotos de Xavi Mercadé del FIB? Si em diguessin que són fotos fetes un cap de setmana qualsevol a Salou on haguessin coincidit varis comiats de solter d’anglesos m’ho hagués cregut! I que quedi entre tu i jo, però definitivament se m’han tret les ganes de tornar a anar mai més al FIB. No vull ni pensar com deu ser la zona d’acampada amb tota aquesta fauna…

I parlant de Heineken… vull dir, de San Miguel… has vist el nou anunci? El grup que surt al final són els Mendetz, oi?

Olga


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Xavier Mercadé says

    Hola Olga!

    tal i com dic al meu bloc les fotos que vaig fer al públic són només retrat descontextualitzat del pitjor que corre per allà. No tot a Benicàssim és així, fins hi tot hi ha gent molt interessada en veure i gaudir dels concerts. Els comiats de solter/a i el hooliganisme no molesten gaire si els hi gires l’esquena. De fet, si busques les fotos de públic a festivals com Glanstombury o el Soniesphere anglès descobriràs que el pitjor encara està per arribar.

    Petons i abraçades
    Xavi



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )