Collita Nativa 2010, celler Indigestió
Antologia de Jordi Beltran. 19/12
I en canvi el que us vull explicar és exactament l’oposat. No és ni nou ni s’anuncia a televisió. No va de futbol ni de silicona. Es un espectacle de titelles. Concretament Antologia, de Jordi Bertran, al Círcol Maldà fins al 9 de gener. Ho sabíeu, que els titelles poden travessar-se el nas amb una agulla o fer bombolles de sabó? Doncs ho sabreu després de veure aquesta obra en format de cabaret (…)
I en canvi el que us vull explicar és exactament l’oposat. No és ni nou ni s’anuncia a televisió. No va de futbol ni de silicona. Es un espectacle de titelles. Concretament Antologia, de Jordi Bertran, al Círcol Maldà fins al 9 de gener. Ho sabíeu, que els titelles poden travessar-se el nas amb una agulla o fer bombolles de sabó? Doncs ho sabreu després de veure aquesta obra en format de cabaret (…)
Un chivatazo al gremio periodístico
Ya que ahora están tan en boga las filtraciones periodísticas, sumémonos a esta práctica en ‘Nativa’. Mientras los profesionales del sector celebramos el buen momento que está viviendo nuestra música de un tiempo a esta parte, los músicos de nuestro país se están quejando en voz muy baja de lo mal que está últimamente el periodismo musical.
Ya que ahora están tan en boga las filtraciones periodísticas, sumémonos a esta práctica en ‘Nativa’. Mientras los profesionales del sector celebramos el buen momento que está viviendo nuestra música de un tiempo a esta parte, los músicos de nuestro país se están quejando en voz muy baja de lo mal que está últimamente el periodismo musical.
Miniput 2010 4/12
Per Isma Monfort. Televisió i qualitat son dos conceptes que difícilment podem veure associats però el passat 4 de Desembre es van unir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona gràcies a la mostra Miniput, que va aplegar i presentar una selecció dels millors programes televisius d’enguany. I és que, per estrany que pugui semblar, no tot el que s’emet per la petita pantalla és (…)
Per Isma Monfort. Televisió i qualitat son dos conceptes que difícilment podem veure associats però el passat 4 de Desembre es van unir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona gràcies a la mostra Miniput, que va aplegar i presentar una selecció dels millors programes televisius d’enguany. I és que, per estrany que pugui semblar, no tot el que s’emet per la petita pantalla és (…)
Traumnovelle
L’home ha sortit de casa alertat per la trucada desesperada d’una amiga. Abans d’això, havia mantingut amb la seva nòvia -comissària d’exposicions a l’atur- una conversa que, probablement fruit de les glopades de marihuana, havia derivat en acalorada discussió. Un intercanvi força delirant de recriminacions sobre la fidelitat a la parella, provocada per un somni d’ella (…)
L’home ha sortit de casa alertat per la trucada desesperada d’una amiga. Abans d’això, havia mantingut amb la seva nòvia -comissària d’exposicions a l’atur- una conversa que, probablement fruit de les glopades de marihuana, havia derivat en acalorada discussió. Un intercanvi força delirant de recriminacions sobre la fidelitat a la parella, provocada per un somni d’ella (…)
La tranquilidad del estado de alarma
Estas navidades podremos estar tranquilos que no hay riesgo de que los controladores aéreos se pongan en huelga. A ver quien se atreve. Ni los controladores ni nadie. Podremos coger un avión desde 40 euros (que tiene un coste en combustible de…) para pasar las navidades en cualquier lugar de Europa. Podremos estar más tranquilos, por si la duda asalta, porqué ni los pilotos, ni los mecánicos (…)
Estas navidades podremos estar tranquilos que no hay riesgo de que los controladores aéreos se pongan en huelga. A ver quien se atreve. Ni los controladores ni nadie. Podremos coger un avión desde 40 euros (que tiene un coste en combustible de…) para pasar las navidades en cualquier lugar de Europa. Podremos estar más tranquilos, por si la duda asalta, porqué ni los pilotos, ni los mecánicos (…)
Concierto de Seward. 11/12
Per Marina Baggetto. Comunal. (Des)comunal. Un intento de imparcialidad fallido desde el inicio. La música te arrasa, te traga como una marea, bien lunática, y te deja noqueado. A partir de aquí cómo escribir desde un desapasionamiento correcto o clarificador. El concierto de la Sala Monasterio fue el anclaje entre la actuación que abrió el Primavera Club y la del Heliogàbal. Los números (…)
Per Marina Baggetto. Comunal. (Des)comunal. Un intento de imparcialidad fallido desde el inicio. La música te arrasa, te traga como una marea, bien lunática, y te deja noqueado. A partir de aquí cómo escribir desde un desapasionamiento correcto o clarificador. El concierto de la Sala Monasterio fue el anclaje entre la actuación que abrió el Primavera Club y la del Heliogàbal. Los números (…)
Sobre “Apuntes sobre animales, encuentros y autopistas”
Por Marina Baggetto. “Sed discretos con lo que contáis”. Esto fue lo que me dijo el chófer de pelo enresinado y traje negro cuando nos hizo bajar del coche en medio de alguna carretera de Montjuïc. Acto seguido, nos tendería su mano de guante de cuero para darnos un sobre con nuestro nombre escrito en él, y luego se iría, envuelto en todo ese misterio. Al abrir el sobre, una polaroid en blanco y negro (…)
Por Marina Baggetto. “Sed discretos con lo que contáis”. Esto fue lo que me dijo el chófer de pelo enresinado y traje negro cuando nos hizo bajar del coche en medio de alguna carretera de Montjuïc. Acto seguido, nos tendería su mano de guante de cuero para darnos un sobre con nuestro nombre escrito en él, y luego se iría, envuelto en todo ese misterio. Al abrir el sobre, una polaroid en blanco y negro (…)
Concert Tulsa + Maria Rodés. 2/12
Proper i sincer. Aquests són els adjectius que podrien resumir la meva sensació al concert de Maria Rodés i Tulsa dijous passat a La 2. Només arribar a la sala vaig trobar un ambient distés on tothom es barrejava amb tothom: promotors, periodistes i fans de les dues noies protagonistes del cartell. Suposo que això ho dóna el fet que no fos un concert massiu, com el de la sala del costat; de fet, és (…)
Proper i sincer. Aquests són els adjectius que podrien resumir la meva sensació al concert de Maria Rodés i Tulsa dijous passat a La 2. Només arribar a la sala vaig trobar un ambient distés on tothom es barrejava amb tothom: promotors, periodistes i fans de les dues noies protagonistes del cartell. Suposo que això ho dóna el fet que no fos un concert massiu, com el de la sala del costat; de fet, és (…)
Art o artesania
Arribo a l’estudi cap a les 11. Últimament les arribades són tenses. Fa no gaire em van entrar a l’estudi. L’últim tram d’escales el faig amb la clau llarga encaixada al puny, per si cal començar a repartir bufetades. Avui, tot està en ordre. Obre tots els panys. Entro. El primer és posar en marxa el PC i la targeta de so, encendre la taula i els monitors. Després, amb el tornavís (..)
Arribo a l’estudi cap a les 11. Últimament les arribades són tenses. Fa no gaire em van entrar a l’estudi. L’últim tram d’escales el faig amb la clau llarga encaixada al puny, per si cal començar a repartir bufetades. Avui, tot està en ordre. Obre tots els panys. Entro. El primer és posar en marxa el PC i la targeta de so, encendre la taula i els monitors. Després, amb el tornavís (..)
Concert d’Inspira. 1/12
Els barcelonins Inspira van reservar dues nits per la sala que els va veure nèixer ara farà 4 anys aproximadament. El concert començava amb la declaració de principis de “Talls nets”, al cant a la maduresa el seguiren l’himne a la quotidianitat “Sona el despertador” i proclames a la vida anel·lada com “Onades de nit”. Talls onírics que sortien reforçats pel bon ús dels cors i delays, que endinsaven a l’audiència (..)
Els barcelonins Inspira van reservar dues nits per la sala que els va veure nèixer ara farà 4 anys aproximadament. El concert començava amb la declaració de principis de “Talls nets”, al cant a la maduresa el seguiren l’himne a la quotidianitat “Sona el despertador” i proclames a la vida anel·lada com “Onades de nit”. Talls onírics que sortien reforçats pel bon ús dels cors i delays, que endinsaven a l’audiència (..)
Vols escriure a Nativa?
Busquem col.laboradors que tinguin ganes d’escriure sobre la realitat cultural catalana. Comentaris sobre música, blocs, concerts, espais culturals, associacions i col.lectius, iniciatives polítiques, exposicions, festes populars, llibres, revistes, pel.lícules, teatre, i tota mena d’objectes i esdeveniments culturals. Ens interessa gent amb ganes d’explicar les coses i d’opinar sobre (…)
Busquem col.laboradors que tinguin ganes d’escriure sobre la realitat cultural catalana. Comentaris sobre música, blocs, concerts, espais culturals, associacions i col.lectius, iniciatives polítiques, exposicions, festes populars, llibres, revistes, pel.lícules, teatre, i tota mena d’objectes i esdeveniments culturals. Ens interessa gent amb ganes d’explicar les coses i d’opinar sobre (…)
Què llegeixen els evangelistes de la tecnologia?
Vivim temps d’evangelització digital. No hi ha setmana en la que no es produeixi algun esdeveniment, sempre amb el mateix missatge: “la tecnologia ens condueix a un món millor”. I el missatge cala com una veritat evident. La guerra important, si n’hi ha alguna, és la que hi ha entre el determinisme tecnològic i la suposició que és en la interacció humana on rau el motor de qualsevol cosa que hagi de passar.
Vivim temps d’evangelització digital. No hi ha setmana en la que no es produeixi algun esdeveniment, sempre amb el mateix missatge: “la tecnologia ens condueix a un món millor”. I el missatge cala com una veritat evident. La guerra important, si n’hi ha alguna, és la que hi ha entre el determinisme tecnològic i la suposició que és en la interacció humana on rau el motor de qualsevol cosa que hagi de passar.
Carlos Arribas – La poética del viaje
Ya sea porque el deporte mueve pasiones, ya sea porque, obligados a llenar páginas y páginas cada día, los periodistas deportivos terminan desarrollando una gran creatividad y se permiten mezclar géneros – y crear subgéneros tan viscerales como la crónica blaugrana o la madridista -, la sección de deportes de la prensa generalista suele esconder algunos tesoros (…)
Ya sea porque el deporte mueve pasiones, ya sea porque, obligados a llenar páginas y páginas cada día, los periodistas deportivos terminan desarrollando una gran creatividad y se permiten mezclar géneros – y crear subgéneros tan viscerales como la crónica blaugrana o la madridista -, la sección de deportes de la prensa generalista suele esconder algunos tesoros (…)
Yo, la pasta y tú, la música
Vale, ya hemos asumido que los patrocinadores son sujetos indispensables para que la música pueda subsistir como negocio, pero quizá habría que plantearse poner límites a su protagonismo. La insaciable voracidad de los que pagan la fiesta está creciendo sin freno. Hoy las marcas rebautizan festivales, abren salas de conciertos, se erigen en portales de información y hasta deciden dónde debe actuar un grupo y dónde no.
Vale, ya hemos asumido que los patrocinadores son sujetos indispensables para que la música pueda subsistir como negocio, pero quizá habría que plantearse poner límites a su protagonismo. La insaciable voracidad de los que pagan la fiesta está creciendo sin freno. Hoy las marcas rebautizan festivales, abren salas de conciertos, se erigen en portales de información y hasta deciden dónde debe actuar un grupo y dónde no.
Oriol Roca “La Tomba dei Giganti”
Què és la vida? Què fou primer? D’on venim? On som? On anem? Preguntes que de ben segur es feien les comunitats sedentàries que durant l’Edat de Pedra van construir el monument funerari avui conegut com La Tomba dei Giganti, a la localitat sarda de Palau, i a on a l’actualitat s’hi celebra el festival Isole che Parlano. Què haurien pensat els enterramorts d’aleshores si els haguessin explicat que (…)
Què és la vida? Què fou primer? D’on venim? On som? On anem? Preguntes que de ben segur es feien les comunitats sedentàries que durant l’Edat de Pedra van construir el monument funerari avui conegut com La Tomba dei Giganti, a la localitat sarda de Palau, i a on a l’actualitat s’hi celebra el festival Isole che Parlano. Què haurien pensat els enterramorts d’aleshores si els haguessin explicat que (…)
Concert de Cabo San Roque, 6/11
6 de novembre de 2010. Sala Apolo. Comentar el concert de Cabo San Roque ve tant “a mida” dels articles sobre creativitat i artesania que estem publicant, que em fa por oblidar-los i ser injust amb ells. La seva història em sembla fascinant. Enginyers i arquitectes abans que músics, els membres del grup es vàren ficar en aquest sarau per fer alguna cosa una mica poètica sense deixar de fer servir les mans (…)
6 de novembre de 2010. Sala Apolo. Comentar el concert de Cabo San Roque ve tant “a mida” dels articles sobre creativitat i artesania que estem publicant, que em fa por oblidar-los i ser injust amb ells. La seva història em sembla fascinant. Enginyers i arquitectes abans que músics, els membres del grup es vàren ficar en aquest sarau per fer alguna cosa una mica poètica sense deixar de fer servir les mans (…)
El comptador de cultura
Cinemes Aribau. Sala 5. Jornada de clausura del festival de cinema documental Beefeater In-Edit, Cristian Pascual, el director del certamen, feia un breu balanç d’aquesta vuitena edició. Demanava un aplaudiment per l’equip de persones que hi ha treballat i felicitava al públic per omplir de nou les sales. Exclamava que “Barcelona és una ciutat de puta mare i els barcelonins sí que sabem consumir” (…)
Cinemes Aribau. Sala 5. Jornada de clausura del festival de cinema documental Beefeater In-Edit, Cristian Pascual, el director del certamen, feia un breu balanç d’aquesta vuitena edició. Demanava un aplaudiment per l’equip de persones que hi ha treballat i felicitava al públic per omplir de nou les sales. Exclamava que “Barcelona és una ciutat de puta mare i els barcelonins sí que sabem consumir” (…)
Fenomenologia del festival
Hi hagué un temps en què el pas d’aquest i de tot el que l’envoltava i el bastia a petita i a gran escala venia configurat per mitjà de dispositius que podríem anomenar immanents: èpoques de collita derivades del clima i de les particulars geografies, períodes de disbauxa generats per contextos d’escassetat material o d’anarquia política, cicles de decadència i regeneració estretament lligats (…)
Hi hagué un temps en què el pas d’aquest i de tot el que l’envoltava i el bastia a petita i a gran escala venia configurat per mitjà de dispositius que podríem anomenar immanents: èpoques de collita derivades del clima i de les particulars geografies, períodes de disbauxa generats per contextos d’escassetat material o d’anarquia política, cicles de decadència i regeneració estretament lligats (…)
Joan Colomo – el ravalero del Montnegre
La llum del far que guia a J.C. un 10 d’octubre de 2010 és: 1] Donosti per amor i gastronomia; 2] apostar per un barri en contínua transformació amb l’olor inclosa que desprèn el “curry” que cuinen els seus veïns al raval de Barcelona i 3] un profund convenciment de que “la vida s’ha de regir per un contundent renovar-se o morir”… sic. A nivell musical la llum passa pel triangle (…)
La llum del far que guia a J.C. un 10 d’octubre de 2010 és: 1] Donosti per amor i gastronomia; 2] apostar per un barri en contínua transformació amb l’olor inclosa que desprèn el “curry” que cuinen els seus veïns al raval de Barcelona i 3] un profund convenciment de que “la vida s’ha de regir per un contundent renovar-se o morir”… sic. A nivell musical la llum passa pel triangle (…)
La cultura del treball
A la campanya pre-electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya hi ha diverses fotos i un sol lema: “gent valenta”. N’hi ha vàries, però dues d’elles em criden realment l’atenció. Una és una mare que treballa a jornada complerta. Aquesta dona és una “dona valenta” segons els encarregats de comunicació d’aquest partit, però jo, quan llegeixo el text que acompanya la foto penso automàticament en altres lemes (…)
A la campanya pre-electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya hi ha diverses fotos i un sol lema: “gent valenta”. N’hi ha vàries, però dues d’elles em criden realment l’atenció. Una és una mare que treballa a jornada complerta. Aquesta dona és una “dona valenta” segons els encarregats de comunicació d’aquest partit, però jo, quan llegeixo el text que acompanya la foto penso automàticament en altres lemes (…)
El Papa / Àfrica / Barcelona / els condons
Pensar ha deixat d’estar de moda. El cert és que, en línies generals, la gent mai ha pensat massa. Quan dic pensar em refereixo a reflexionar sobre coses fonamentals; no vull dir pensar sobre quants diners ha costat l’última operació de pits de la Tera Patrick. Quines són les coses fonamentals?… moltes i és clar, però es poden agrupar en dues grans línies: mort i desig. O pulsió negativa i pulsió (…)
Pensar ha deixat d’estar de moda. El cert és que, en línies generals, la gent mai ha pensat massa. Quan dic pensar em refereixo a reflexionar sobre coses fonamentals; no vull dir pensar sobre quants diners ha costat l’última operació de pits de la Tera Patrick. Quines són les coses fonamentals?… moltes i és clar, però es poden agrupar en dues grans línies: mort i desig. O pulsió negativa i pulsió (…)
Entrevista a Daniel Granados
És ben fàcil posar banda sonora a aquesta entrevista. Abans de començar a llegir, aneu a la web de Poducciones Doradas i descarregueu-vos algun dels seus discos, el que més us cridi l’atenció. No descobrim res de nou si expliquem que aquest segell va demanar a la SGAE que donés de baixa els seus artistes i, des de llavors, ofereix tots els seus llançaments (…)
És ben fàcil posar banda sonora a aquesta entrevista. Abans de començar a llegir, aneu a la web de Poducciones Doradas i descarregueu-vos algun dels seus discos, el que més us cridi l’atenció. No descobrim res de nou si expliquem que aquest segell va demanar a la SGAE que donés de baixa els seus artistes i, des de llavors, ofereix tots els seus llançaments (…)
Nusos de Dansa i Circ. 6 i 7 de Novembre.
Els espectacles que proposen barreges entre artistes, i entre disciplines, estan de moda, però no tots són iguals. Seria llarg proposar com destriar el gra de la palla, però us avancem que la proposta “Nusos de Dansa i Circ” que fan a l’Ateneu de Nou Barris el cap de setmana que ve és de les que val la pena seguir. L’any passat ens hi vam apropar i va ser una sorpresa molt agradable. El circ i la dansa (…)
Els espectacles que proposen barreges entre artistes, i entre disciplines, estan de moda, però no tots són iguals. Seria llarg proposar com destriar el gra de la palla, però us avancem que la proposta “Nusos de Dansa i Circ” que fan a l’Ateneu de Nou Barris el cap de setmana que ve és de les que val la pena seguir. L’any passat ens hi vam apropar i va ser una sorpresa molt agradable. El circ i la dansa (…)
Lo artesanal: Respuestas de Ramón Godes
Sus respuestas llegaron al límite del plazo, cuando ya teníamos montado el puzzle con las reflexiones de otros diez músicos. A muchos no os sonará su nombre, ya que apenas se le ha entrevistado a lo largo de su carrera. La pequeña biografía de su página en Myspace dice que estamos ante “un compositor contemporáneo, guitarrista e improvisador. (…)
Sus respuestas llegaron al límite del plazo, cuando ya teníamos montado el puzzle con las reflexiones de otros diez músicos. A muchos no os sonará su nombre, ya que apenas se le ha entrevistado a lo largo de su carrera. La pequeña biografía de su página en Myspace dice que estamos ante “un compositor contemporáneo, guitarrista e improvisador. (…)
Reivindicació de la cursileria
Suposem que Lhasa de Sela se’m va aparèixer en somnis aquest estiu, i em va confessar una preocupació: “Darrerament, tinc por de resultar cursi…”. “Cursi tu?” -vaig dir perplex-. “Però si sort en tenim de la teva sensibilitat i atreviment per expressar sentiments de ràbia, amors mal portats i culpes amagades!. Com et pot preocupar, això?”. “Ja, -em diu-, però ja coneixes els teus amics barcelonins, (…)
Suposem que Lhasa de Sela se’m va aparèixer en somnis aquest estiu, i em va confessar una preocupació: “Darrerament, tinc por de resultar cursi…”. “Cursi tu?” -vaig dir perplex-. “Però si sort en tenim de la teva sensibilitat i atreviment per expressar sentiments de ràbia, amors mal portats i culpes amagades!. Com et pot preocupar, això?”. “Ja, -em diu-, però ja coneixes els teus amics barcelonins, (…)
Lo artesanal, según diez músicos
Por Víctor Lenore y Jordi Oliveras. Pocas veces se utiliza la palabra “artesano” en los medios de comunicación musicales. De cuando en cuando, aparece en la crítica especializada, designando al escudero o sucedáneo de un artista. Por ejemplo, en frases tan poco entusiastas como esta: “El nuevo disco de X no aporta nada nuevo, pero no podemos negar su condición (…)
Por Víctor Lenore y Jordi Oliveras. Pocas veces se utiliza la palabra “artesano” en los medios de comunicación musicales. De cuando en cuando, aparece en la crítica especializada, designando al escudero o sucedáneo de un artista. Por ejemplo, en frases tan poco entusiastas como esta: “El nuevo disco de X no aporta nada nuevo, pero no podemos negar su condición (…)
LEM, del 14 al 30 d’octubre
Es pot fer publicitat positiva d’un esdeveniment com el LEM contradient el seu discurs més evident? No sé, anem a provar-ho. Al seu dossier de premsa apareix un bon munt de vegades la paraula “nou”. Parlen, per exemple, de “noves escenes, nous panorames d’experimentació (…) i nous espais per la experimentació”. O, al programa, es refereixen a entrar al segle XXI de debò i de la música (…)
Es pot fer publicitat positiva d’un esdeveniment com el LEM contradient el seu discurs més evident? No sé, anem a provar-ho. Al seu dossier de premsa apareix un bon munt de vegades la paraula “nou”. Parlen, per exemple, de “noves escenes, nous panorames d’experimentació (…) i nous espais per la experimentació”. O, al programa, es refereixen a entrar al segle XXI de debò i de la música (…)
Cachés desorbitados y discos a cero euros
Cuando se empezó a articular el discurso a favor de la gratuidad de la música uno de los argumentos esgrimidos con más fuerza era el de “regalar discos es un modo de promocionar la música y obtener más conciertos”. La teoría se redondeaba con una entusiasta conclusión: “a partir de ahora los músicos volverán a ganarse la vida tocando y no con los CDs que vendan”. Bueno, pues quizá no sea tan así.
Cuando se empezó a articular el discurso a favor de la gratuidad de la música uno de los argumentos esgrimidos con más fuerza era el de “regalar discos es un modo de promocionar la música y obtener más conciertos”. La teoría se redondeaba con una entusiasta conclusión: “a partir de ahora los músicos volverán a ganarse la vida tocando y no con los CDs que vendan”. Bueno, pues quizá no sea tan así.
Artesania i creativitat: explica’ns la teva experiència.
Al reportatge sobre la relació entre el que és artesanal i la creativitat, hem parlat fins ara dels afers dels artistes, i en concret dels músics. Es tractava de posar en qüestió, i encara hi som, si les coses mecàniques i les imaginatives són tant distants com sovint ens pensem. La tesis que defensem és que moltes coses que després veiem com a “creatives”, es conceben actuant, i en relació amb (…)
Al reportatge sobre la relació entre el que és artesanal i la creativitat, hem parlat fins ara dels afers dels artistes, i en concret dels músics. Es tractava de posar en qüestió, i encara hi som, si les coses mecàniques i les imaginatives són tant distants com sovint ens pensem. La tesis que defensem és que moltes coses que després veiem com a “creatives”, es conceben actuant, i en relació amb (…)
Blancs, verds i grisos de la política cultural a Catalunya
Per Nicolás Barbieri. Llibres blancs, llibres verds, memòries d’organismes oficials, informes tècnics…El món de la cultura (i les seves polítiques públiques) està ple de literatura grisa, una idea popularitzada pel món anglosaxó que defineix aquest tipus de documents. Informes que poden acabar habitant calaixos, naufragant a la web, però també transformar-se en font de coneixement. (…)
Per Nicolás Barbieri. Llibres blancs, llibres verds, memòries d’organismes oficials, informes tècnics…El món de la cultura (i les seves polítiques públiques) està ple de literatura grisa, una idea popularitzada pel món anglosaxó que defineix aquest tipus de documents. Informes que poden acabar habitant calaixos, naufragant a la web, però també transformar-se en font de coneixement. (…)
Surfing Sirles “LP”
Acaben de publicar l’split Eix Transversal amb els Mujeres, i de muntar-se entre els dos una autèntica festa de suor i rocanrol (amb final apotòsic, versió de Run, Run, Run, intercalant Highway to Hell i Gloria,… alhora, amb posat de “apa, aneu a veure a Standstill, ara”). Una festa que, per postres, va ser del millor d’aquest BAM (malaurat BAM, des de fa anys). Per això, tinc la sensació d’arribar tard, aquesta re-visió (…)
Acaben de publicar l’split Eix Transversal amb els Mujeres, i de muntar-se entre els dos una autèntica festa de suor i rocanrol (amb final apotòsic, versió de Run, Run, Run, intercalant Highway to Hell i Gloria,… alhora, amb posat de “apa, aneu a veure a Standstill, ara”). Una festa que, per postres, va ser del millor d’aquest BAM (malaurat BAM, des de fa anys). Per això, tinc la sensació d’arribar tard, aquesta re-visió (…)
Zona Champions
El cap de setmana passat va acabar una nova edició de la Vuelta a España amb victòria del ciclista sicilià Vicenzo Nibali. Feia més d’una dècada que un italià no guanyava la ronda espanyola, i feia també uns quants anys que el desenvolupament de la carrera no era tant emocionant amb canvis de líder constant, caigudes i ‘pàjares’ inesperades i ports inèdits. Haig de confessar que (…)
El cap de setmana passat va acabar una nova edició de la Vuelta a España amb victòria del ciclista sicilià Vicenzo Nibali. Feia més d’una dècada que un italià no guanyava la ronda espanyola, i feia també uns quants anys que el desenvolupament de la carrera no era tant emocionant amb canvis de líder constant, caigudes i ‘pàjares’ inesperades i ports inèdits. Haig de confessar que (…)
El temps de Jordi Colominas a la Fira de Tàrrega
Per Toni Gonzalez. L’ofici de director artístic o de programador de les estructures artístiques públiques es controvertit. En general, al nostre país aquests han de ser massa sovint servidors de dos amos, els artistes i els polítics que els han contractat. Penso rotundament que han de servir i treballar amb els artistes, encara que la part de servei públic no s’ha de menysprear (…)
Per Toni Gonzalez. L’ofici de director artístic o de programador de les estructures artístiques públiques es controvertit. En general, al nostre país aquests han de ser massa sovint servidors de dos amos, els artistes i els polítics que els han contractat. Penso rotundament que han de servir i treballar amb els artistes, encara que la part de servei públic no s’ha de menysprear (…)
MúsicaLleu 2010
No creiem equivocar-nos si diem que al MúsicaLleu, que tindrà lloc els propers divendres i dissabte (1 i 2 d’octubre) a Manlleu, domina una sensibilitat decantada cap al pop més delicat i suau. De fet, el nom del festival ja ho anuncia. Però amb això no hem dit prou: en aquest festival també hi trobem moltes ganes de fugir de les obvietats, apostar per artistes encara poc coneguts, i sensibilitat (…)
No creiem equivocar-nos si diem que al MúsicaLleu, que tindrà lloc els propers divendres i dissabte (1 i 2 d’octubre) a Manlleu, domina una sensibilitat decantada cap al pop més delicat i suau. De fet, el nom del festival ja ho anuncia. Però amb això no hem dit prou: en aquest festival també hi trobem moltes ganes de fugir de les obvietats, apostar per artistes encara poc coneguts, i sensibilitat (…)
Preguntes sobre lo artesanal i la creativitat
(El texto también està en castellano, más abajo) En relació amb el reportatge que estem fent sobre el que és artesanal i la creativitat, ens agradaria tenir comentaris, experiències i reflexions dels lectors de Nativa (és a dir, qualsevol que arribi a aquest text), per la realització del tercer article. Aquests comentaris poden ser des de la perspectiva de qualsevol feina o afició que tingueu, (…)
(El texto también està en castellano, más abajo) En relació amb el reportatge que estem fent sobre el que és artesanal i la creativitat, ens agradaria tenir comentaris, experiències i reflexions dels lectors de Nativa (és a dir, qualsevol que arribi a aquest text), per la realització del tercer article. Aquests comentaris poden ser des de la perspectiva de qualsevol feina o afició que tingueu, (…)
Lo artesanal y la creatividad (I)
Por Víctor Lenore y Jordi Oliveras. En este artículo te vamos a contar por qué nos ha dado por interesarnos, defender y tratar de entender la dimensión artesanal de la actividad artística. Empezamos planteando nuestras inquietudes, aunque en las siguientes entregas bajaremos a la tierra tratando de responder preguntas con ayuda de músicos, oyentes, otros artistas y (…)
Por Víctor Lenore y Jordi Oliveras. En este artículo te vamos a contar por qué nos ha dado por interesarnos, defender y tratar de entender la dimensión artesanal de la actividad artística. Empezamos planteando nuestras inquietudes, aunque en las siguientes entregas bajaremos a la tierra tratando de responder preguntas con ayuda de músicos, oyentes, otros artistas y (…)
“Ficcions criminals”
Començarem per a deixar clara una cosa: la realitat no supera la ficció. Així com tampoc la ficció s’inspira en la realitat. Fa ja massa temps que tot allò que definim com a “real” -amb aquella convicció de joventut hegeliana que sembla gairebé impossible que hagi resistit intacte fins avui- s’ha endinsat irreversiblement en el terreny de les trames insubstancials i els girs (…)
Començarem per a deixar clara una cosa: la realitat no supera la ficció. Així com tampoc la ficció s’inspira en la realitat. Fa ja massa temps que tot allò que definim com a “real” -amb aquella convicció de joventut hegeliana que sembla gairebé impossible que hagi resistit intacte fins avui- s’ha endinsat irreversiblement en el terreny de les trames insubstancials i els girs (…)
Emprenedors culturals
Dimarts 21. Alegries i desventures dels emprenedors culturals. La tertúlia serà per parlar sobre les particularitats de les feines de la cultura, i en concret sobre tot el que va associat al fet de muntar una empresa cultural. Molta gent crea empreses d’aquesta mena amb l’expectativa de poder viure d’una feina creativa, amb horaris flexibles, etc. La realitat a vegades no és tant bonica. Convidat Jaron Rowan (…)
Dimarts 21. Alegries i desventures dels emprenedors culturals. La tertúlia serà per parlar sobre les particularitats de les feines de la cultura, i en concret sobre tot el que va associat al fet de muntar una empresa cultural. Molta gent crea empreses d’aquesta mena amb l’expectativa de poder viure d’una feina creativa, amb horaris flexibles, etc. La realitat a vegades no és tant bonica. Convidat Jaron Rowan (…)
Jaron Rowan
Jaron Rowan compagina el seu curriculum acadèmic, amb la seva activitat a Yproductions, empresa de gestió, producció i investigació cultural, de la que n’és un dels fundadors. Un dels motius d’aquesta conversa és l’edició del llibre “Emprendizajes en cultura: discursos, instituciones y contradicciones de la empresarialidad cultural”, en el que posa en relleu la cara fosca (…)
Jaron Rowan compagina el seu curriculum acadèmic, amb la seva activitat a Yproductions, empresa de gestió, producció i investigació cultural, de la que n’és un dels fundadors. Un dels motius d’aquesta conversa és l’edició del llibre “Emprendizajes en cultura: discursos, instituciones y contradicciones de la empresarialidad cultural”, en el que posa en relleu la cara fosca (…)
Editorial con mantequilla
(De las tres editoriales o esbozos de editorial me he quedado con la más frívola. Vamos a empezar suaves,…) ¿Cuando creéis que la gente se hace más propósitos, en septiembre o en enero? Me parece, por lo que se dice, por lo que se oye y por lo que yo misma pienso que los de enero tienen que ver con el control del exceso en el sentido practico, carnal: dejar de fumar, (…)
(De las tres editoriales o esbozos de editorial me he quedado con la más frívola. Vamos a empezar suaves,…) ¿Cuando creéis que la gente se hace más propósitos, en septiembre o en enero? Me parece, por lo que se dice, por lo que se oye y por lo que yo misma pienso que los de enero tienen que ver con el control del exceso en el sentido practico, carnal: dejar de fumar, (…)
“Bàrbars”
Ni les putes del meu carrer ni la policia porten burka, vaig pensar mentre esperava a que els Mossos s’aclarissin amb el walky (la multa queia segur). Havia posat la ràdio del cotxe per no perdre els nervis. La prohibició del burka era el tema del dia. Pel que fa a Tarragona ciutat, l’alcalde deia que la prohibició també incloïa a aquells que volguessin entrar a l’ajuntament amb passamuntanyes (sic).
Ni les putes del meu carrer ni la policia porten burka, vaig pensar mentre esperava a que els Mossos s’aclarissin amb el walky (la multa queia segur). Havia posat la ràdio del cotxe per no perdre els nervis. La prohibició del burka era el tema del dia. Pel que fa a Tarragona ciutat, l’alcalde deia que la prohibició també incloïa a aquells que volguessin entrar a l’ajuntament amb passamuntanyes (sic).
Revisió: Beth. “Segueix-me el fil”
En el panorama musico-industrial, exemples diàfans dels perills de l’enlairament meteòric cap a les cotes més elevades de la sobreexplotació, el tic i la vergonya aliena, n’hi ha per donar i per vendre. Per això, tranquil·litza humanament un cas com el de Beth. De tots els intèrprets musicals que va brindar-nos aquella primera acadèmia d’artistes televisius, la de Súria deu ser qui millor ha sabut
En el panorama musico-industrial, exemples diàfans dels perills de l’enlairament meteòric cap a les cotes més elevades de la sobreexplotació, el tic i la vergonya aliena, n’hi ha per donar i per vendre. Per això, tranquil·litza humanament un cas com el de Beth. De tots els intèrprets musicals que va brindar-nos aquella primera acadèmia d’artistes televisius, la de Súria deu ser qui millor ha sabut
InVictro 2010
Els propers dies 17 i 18 tindrà lloc a Vic la 9ª edició d’Invictro, la programació de grups emergents que cada any organitzen des de Bacco Produccions Culturals dins del Mercat de Música Viva de Vic.
Inclou les actuacions dels 14 grups que podeu llegir al cartell adjunt, sens dubte una programació feta amb cura. Hi trobem alguns dels grups que més han sonat la darrera temporada dins del circuit (…)
Els propers dies 17 i 18 tindrà lloc a Vic la 9ª edició d’Invictro, la programació de grups emergents que cada any organitzen des de Bacco Produccions Culturals dins del Mercat de Música Viva de Vic.
Inclou les actuacions dels 14 grups que podeu llegir al cartell adjunt, sens dubte una programació feta amb cura. Hi trobem alguns dels grups que més han sonat la darrera temporada dins del circuit (…)
Seguir el fil
En un dels viatges que van fer junts, ell li va dir a ella: “Pots canviar d’idea tots els cops que vulguis”. Es referia a les decisions que anessin sortint: les hores de menjar, els passejos, canviar o no de lloc,… Ella va respondre agraïda i alleugerida: “Ui, què bé!”, i també va afegir, amablement amenaçadora: “No saps on et fiques,….”. No obstant, per ell l’amenaça era menor (…)
En un dels viatges que van fer junts, ell li va dir a ella: “Pots canviar d’idea tots els cops que vulguis”. Es referia a les decisions que anessin sortint: les hores de menjar, els passejos, canviar o no de lloc,… Ella va respondre agraïda i alleugerida: “Ui, què bé!”, i també va afegir, amablement amenaçadora: “No saps on et fiques,….”. No obstant, per ell l’amenaça era menor (…)
Colectivo 96º
“Algú que passa, un teló que s’alça”. Per Martí Sales. Lluny de les flaires japoneses del Grec 2010, en un culdesac de Gràcia s’alça l’edifici que feia servir de taller el Teatre Lliure. Ara està reconvertit en tallers d’artistes, vivendes d’estranquis i el despatx de la companyia de teatre Colectivo 96º. Aparco la bicicleta al davant, regalimant de suor, i truco perquè em baixin a obrir (…)
“Algú que passa, un teló que s’alça”. Per Martí Sales. Lluny de les flaires japoneses del Grec 2010, en un culdesac de Gràcia s’alça l’edifici que feia servir de taller el Teatre Lliure. Ara està reconvertit en tallers d’artistes, vivendes d’estranquis i el despatx de la companyia de teatre Colectivo 96º. Aparco la bicicleta al davant, regalimant de suor, i truco perquè em baixin a obrir (…)
Nina Simone se me apareció en una playa
El otro día, leyendo una entrevista a The Drums, 27º grupo revelación del año (2010), los chicos describían el día que oyeron a The Smiths por primera vez diciendo: “Fue como si esa música nos hubiera encontrado a nosotros, en lugar de nosotros a ella”. No es lo mismo una cosa que la otra. Lo primero es un rapto en toda regla (…)
El otro día, leyendo una entrevista a The Drums, 27º grupo revelación del año (2010), los chicos describían el día que oyeron a The Smiths por primera vez diciendo: “Fue como si esa música nos hubiera encontrado a nosotros, en lugar de nosotros a ella”. No es lo mismo una cosa que la otra. Lo primero es un rapto en toda regla (…)
Revisions: “Campo de Agramante”
JAVIER GALIANA & SPICE BERBERECHOS. Campo de Agramante. Per Martí Farré. Si fa quinze o vint anys eren del País Basc els músics que aportaven una dosi necessària d’aire fresc al jazz barceloní, ara són d’indrets com les Illes Canàries o Andalusia els joves que remouen una escena tant paradoxal com la nostra, activa i dinàmica però obligada a desenvolupar-se (…)
JAVIER GALIANA & SPICE BERBERECHOS. Campo de Agramante. Per Martí Farré. Si fa quinze o vint anys eren del País Basc els músics que aportaven una dosi necessària d’aire fresc al jazz barceloní, ara són d’indrets com les Illes Canàries o Andalusia els joves que remouen una escena tant paradoxal com la nostra, activa i dinàmica però obligada a desenvolupar-se (…)
Revisions: Domus
Per Gerard De Josep i Codina. Un dia qualsevol, encara no havien començat les rebaixes, vaig plantar-me a l’Illa Diagonal amb la intenció d’escoltar, o d’escoltar-la. L’última vegada que havia estat en aquest centre, n’havia marxat corrent. Hi havia anat a tirar un currículum en plena campanya de Nadal. Si intento visualitzar aquell moment, m’adono que el que no (…)
Per Gerard De Josep i Codina. Un dia qualsevol, encara no havien començat les rebaixes, vaig plantar-me a l’Illa Diagonal amb la intenció d’escoltar, o d’escoltar-la. L’última vegada que havia estat en aquest centre, n’havia marxat corrent. Hi havia anat a tirar un currículum en plena campanya de Nadal. Si intento visualitzar aquell moment, m’adono que el que no (…)
Revisions: Pop Arb
Per Tama Kettar. Ja han passat unes setmanes des que va acabar el festival, però les sensacions, no tan desmemoriades, poden afegir-hi alguna paraula més. Sis edicions de PopArb amb resultats positius. Què té i què no té el PopArb perquè sigui ja una cita consolidada? Té el privilegi de gaudir de moltes coses alhora, sense excloure’s entre elles. Per exemple, arribar una tarda tranquil·lament (…)
Per Tama Kettar. Ja han passat unes setmanes des que va acabar el festival, però les sensacions, no tan desmemoriades, poden afegir-hi alguna paraula més. Sis edicions de PopArb amb resultats positius. Què té i què no té el PopArb perquè sigui ja una cita consolidada? Té el privilegi de gaudir de moltes coses alhora, sense excloure’s entre elles. Per exemple, arribar una tarda tranquil·lament (…)
El circ del rock
El passat mes de juny vaig assistir per primera vegada a un concert de Kiss. El meu cosí, gran fan del grup, em va alertar que “ja no tenen veu, però val molt la pena veure’ls”. Quan vaig comprar l’entrada no sé ben bé què m’esperava però l’experiència va ser molt més intensa del que hagués pensat. No només per l’aspecte musical sinó per haver estat en contacte directe (…)
El passat mes de juny vaig assistir per primera vegada a un concert de Kiss. El meu cosí, gran fan del grup, em va alertar que “ja no tenen veu, però val molt la pena veure’ls”. Quan vaig comprar l’entrada no sé ben bé què m’esperava però l’experiència va ser molt més intensa del que hagués pensat. No només per l’aspecte musical sinó per haver estat en contacte directe (…)
Fundició autor
Amb l’empelt de les interminables discussions sobre lladrocini artístic, pràctiques corsàries, autories i drets -de subsistència? de cuixa?-, no ens n’hem adonat i tots plegats ens hem situat al bell mig d’una vella qüestió postmoderna. Perquè, com se sap, la postmodernitat és ja quelcom demodé, i titllar a hom de “postmodern” sembla (…)
Amb l’empelt de les interminables discussions sobre lladrocini artístic, pràctiques corsàries, autories i drets -de subsistència? de cuixa?-, no ens n’hem adonat i tots plegats ens hem situat al bell mig d’una vella qüestió postmoderna. Perquè, com se sap, la postmodernitat és ja quelcom demodé, i titllar a hom de “postmodern” sembla (…)
Rafael Perona
Veinte años dando el cante. Rafael Perona és una persona estimada al barri de la Mina. Resulta difícil entrevistar-lo al Parc del Besòs just abans que comenci la 20a edició del “Concurso de Cante Flamenco del Centro Cultural Gitano de la Mina”, del qual sempre ha format part de l’organització, sense que ningú interrompi la conversa per fer-li una abraçada, felicitar-lo, o (…)
Veinte años dando el cante. Rafael Perona és una persona estimada al barri de la Mina. Resulta difícil entrevistar-lo al Parc del Besòs just abans que comenci la 20a edició del “Concurso de Cante Flamenco del Centro Cultural Gitano de la Mina”, del qual sempre ha format part de l’organització, sense que ningú interrompi la conversa per fer-li una abraçada, felicitar-lo, o (…)
Revisions: Subvencions cultura BCN 2010
Per Jordi Oliveras. El passat 17 de maig es van publicar les resolucions de la convocatòria de subvencions a entitats per la realització d’activitats i serveis de ciutat, que cada any convoca l’Ajuntament de Barcelona, entre les quals hi havia les destinades a activitats culturals. És a dir, es va fer pública la llista de projectes recolzats. A Nativa ens hem dit moltes vegades que les concessions (…)
Per Jordi Oliveras. El passat 17 de maig es van publicar les resolucions de la convocatòria de subvencions a entitats per la realització d’activitats i serveis de ciutat, que cada any convoca l’Ajuntament de Barcelona, entre les quals hi havia les destinades a activitats culturals. És a dir, es va fer pública la llista de projectes recolzats. A Nativa ens hem dit moltes vegades que les concessions (…)
Revisions: Festival Faraday 2010
Festival Faraday 2010. Per Sònia Galve. La setena edició del Faraday va destacar per la gran qualitat artística d’un cartell que va saber equilibrar els estils i les bandes més representatius del panorama local i internacional. Els dos jardins del Molí del Mar, amb balconada a la Platja del Far, varen alternar les actuacions d’aquest festival de petit format (1.200 places d’aforament) (…)
Festival Faraday 2010. Per Sònia Galve. La setena edició del Faraday va destacar per la gran qualitat artística d’un cartell que va saber equilibrar els estils i les bandes més representatius del panorama local i internacional. Els dos jardins del Molí del Mar, amb balconada a la Platja del Far, varen alternar les actuacions d’aquest festival de petit format (1.200 places d’aforament) (…)
Soweto y el Besòs
Per Abel González. Dos fenómenos (musicales) solo en parte voluntarios han asaltado el dominio público con un resultado de una radicalidad no prefigurada senso strictum que los equipara a cualquier acción vanguardista solo imaginable en la música contemporánea o la electrónica minimal más antisépticamente museística. Hablo de la vuvuzela y de la sintonía potencialmente eterna de la (…)
Per Abel González. Dos fenómenos (musicales) solo en parte voluntarios han asaltado el dominio público con un resultado de una radicalidad no prefigurada senso strictum que los equipara a cualquier acción vanguardista solo imaginable en la música contemporánea o la electrónica minimal más antisépticamente museística. Hablo de la vuvuzela y de la sintonía potencialmente eterna de la (…)
Unes notes mínimes i una contradicció
1. Cal reconèixer els valors de la cultura com a motor de processos participatius més amplis. Des de la Cultura es treballa amb persones, al seu costat. La Cultura esdevé un element mediador entre la política i la ciutadania, entre l’estat i la societat civil i també entre aquests i els sectors culturals (o el mercat). 2. Qualsevol projecte cultural ha d’incorporar processos participatius, (…)
1. Cal reconèixer els valors de la cultura com a motor de processos participatius més amplis. Des de la Cultura es treballa amb persones, al seu costat. La Cultura esdevé un element mediador entre la política i la ciutadania, entre l’estat i la societat civil i també entre aquests i els sectors culturals (o el mercat). 2. Qualsevol projecte cultural ha d’incorporar processos participatius, (…)
La participación ciudadana: procesos de emergencia política en la esfera cultural
1. introducción. Este texto es producto de una sesión de trabajo organizada por la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya y coordinada por Indicultura Mundial. El objetivo de la sesión era contribuir a la confección del libro verde para la mejora de la participación ciudadana pero, de manera más específica, una de las premisas de reflexión que se proponía en esta sesión era (…)
1. introducción. Este texto es producto de una sesión de trabajo organizada por la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya y coordinada por Indicultura Mundial. El objetivo de la sesión era contribuir a la confección del libro verde para la mejora de la participación ciudadana pero, de manera más específica, una de las premisas de reflexión que se proponía en esta sesión era (…)
La producció d’alteritat cultural
Un tret sovint associat a les produccions artístiques té a veure amb la seva suposada capacitat d’aportar “una altra mirada”, “una aproximació original o visió diferent” sobre la realitat que vindria a enriquir els imaginaris col·lectius que configuren l’esfera pública. Probablement aquesta relació simbiòtica entre l’aportació de la praxis artística (en totes les seves formes) i l’esfera (…)
Un tret sovint associat a les produccions artístiques té a veure amb la seva suposada capacitat d’aportar “una altra mirada”, “una aproximació original o visió diferent” sobre la realitat que vindria a enriquir els imaginaris col·lectius que configuren l’esfera pública. Probablement aquesta relació simbiòtica entre l’aportació de la praxis artística (en totes les seves formes) i l’esfera (…)
Cultura i mitjans de comunicació
Tradicionalment la cultura ha estat un tema de segona divisió en els grans mitjans de comunicació. No només a la premsa escrita, sinó també a la televisió i a qualsevol emissora no especialitzada en continguts culturals. No és casualitat que la secció de cultura sigui la que apareix en darrer lloc als diaris i que, tot i suportar un major pes d’insercions publicitàries, disposi de menys planes (…)
Tradicionalment la cultura ha estat un tema de segona divisió en els grans mitjans de comunicació. No només a la premsa escrita, sinó també a la televisió i a qualsevol emissora no especialitzada en continguts culturals. No és casualitat que la secció de cultura sigui la que apareix en darrer lloc als diaris i que, tot i suportar un major pes d’insercions publicitàries, disposi de menys planes (…)
El temps de la cultura: un temps de lleure, lliure i gens ociós
La desaparició del concepte “modern” del treball com a eix d’estructuració social i personal, la lluita per la disminució de les hores laborals i l’allargament de la vida amb un temps de jubilació activa molt més llarg, han portat a una nova percepció del temps i dels seus usos. El temps ja no és una cosa que discorre, que ve del passat i va cap al futur, un corrent que ens porta o una dimensió per la que ens transportem.
La desaparició del concepte “modern” del treball com a eix d’estructuració social i personal, la lluita per la disminució de les hores laborals i l’allargament de la vida amb un temps de jubilació activa molt més llarg, han portat a una nova percepció del temps i dels seus usos. El temps ja no és una cosa que discorre, que ve del passat i va cap al futur, un corrent que ens porta o una dimensió per la que ens transportem.
Entrevista: Txarly Brown
TXARLY BROWN, RUMBERO I CELESTÍ Per Olga Ábalos. “Un moment, un moment que em poso les ulleres”, diu Carles Closa abans que pitgi el botó de la càmera de fer fotos mentre canvia les seves ulleres de pasta marró per unes altres, enormes, amb adornaments daurats a les patilles, de disseny setentero. “És que són part del personatge”. Ara és Txarly Brown. Dj, melòman malaltís i dissenyador (…)
TXARLY BROWN, RUMBERO I CELESTÍ Per Olga Ábalos. “Un moment, un moment que em poso les ulleres”, diu Carles Closa abans que pitgi el botó de la càmera de fer fotos mentre canvia les seves ulleres de pasta marró per unes altres, enormes, amb adornaments daurats a les patilles, de disseny setentero. “És que són part del personatge”. Ara és Txarly Brown. Dj, melòman malaltís i dissenyador (…)
A fons: Música i arts escèniques (I)
Per Laura Sangrà Herrero. Músics i actors tenen finalitats i mètodes diferents, però s’assemblen, almenys, en una cosa: el seu principal camp d’acció és l’escenari. Però, què passa quan el comparteixen? Sobre les sinèrgies, els beneficis i les servituds que es creen en reflexionen en aquest reportatge un dels violinistes del Quartet Brossa, Aleix Puig; la cantant d’Anímic, Louise Sansom (…)
Per Laura Sangrà Herrero. Músics i actors tenen finalitats i mètodes diferents, però s’assemblen, almenys, en una cosa: el seu principal camp d’acció és l’escenari. Però, què passa quan el comparteixen? Sobre les sinèrgies, els beneficis i les servituds que es creen en reflexionen en aquest reportatge un dels violinistes del Quartet Brossa, Aleix Puig; la cantant d’Anímic, Louise Sansom (…)
El trabajo
Per Cristina Tascón. No me gusta trabajar. Cuando despierto cada lunes por la mañana el mundo se me viene encima y pienso en lo que me quedó por hacer, o no hacer, durante el fin de semana. Durante el desayuno me acuerdo de Pepe Rubianes y la mofa sobre el trabajo en uno de sus monólogos. La gente va cantando alegre por la calle como los siete enanitos del cuento pero con sarcástica violéncia. (…)
Per Cristina Tascón. No me gusta trabajar. Cuando despierto cada lunes por la mañana el mundo se me viene encima y pienso en lo que me quedó por hacer, o no hacer, durante el fin de semana. Durante el desayuno me acuerdo de Pepe Rubianes y la mofa sobre el trabajo en uno de sus monólogos. La gente va cantando alegre por la calle como los siete enanitos del cuento pero con sarcástica violéncia. (…)
Comentaris al marge – Juny 2010
Proliferació imperceptible. Per Ramon Faura Coll. Les imatges i els sons s’amunteguen. Cada cop n’hi ha més. Es produeix molt més. No es para de produir. El món està ple de gent creativa. Generen material artístic tota l’estona, cada minut, cada segon. Material artístic a punta pala. Als blogs, a les llibretes, a les estovalles, a les portes dels urinaris. A tot arreu. T’ho trobes a internet, (…)
Proliferació imperceptible. Per Ramon Faura Coll. Les imatges i els sons s’amunteguen. Cada cop n’hi ha més. Es produeix molt més. No es para de produir. El món està ple de gent creativa. Generen material artístic tota l’estona, cada minut, cada segon. Material artístic a punta pala. Als blogs, a les llibretes, a les estovalles, a les portes dels urinaris. A tot arreu. T’ho trobes a internet, (…)
Revisions: El Estafador
Per Julia Solans. Los ingredientes son los siguientes: juntas a varios ilustradores internacionales de habla hispana, un tema semanal de actualidad sobre el cual dibujar, conexión a internet, amigos a los que les pueda interesar tu trabajo y cuentas en las redes sociales (como facebook y twitter) para que pueda difundirse más rápido que la pólvora. El resultado de esta curiosa mezcla es (…)
Per Julia Solans. Los ingredientes son los siguientes: juntas a varios ilustradores internacionales de habla hispana, un tema semanal de actualidad sobre el cual dibujar, conexión a internet, amigos a los que les pueda interesar tu trabajo y cuentas en las redes sociales (como facebook y twitter) para que pueda difundirse más rápido que la pólvora. El resultado de esta curiosa mezcla es (…)
Revisions: Steven Munar & The Miracle B.
STEVEN MUNAR & THE MIRACLE BAND. The Language of the Birds – La Produktiva Records (2010). Per Marc Masó. M’ha caigut a les mans com per art de màgia i només fa que confirmar la llum càlida de finals de primavera que entra per la finestra. En canvi, contraresta excepcionalment amb la remor ininterrompuda dels cotxes, amb les cotorres que han fet base al parc de davant de casa, (…)
STEVEN MUNAR & THE MIRACLE BAND. The Language of the Birds – La Produktiva Records (2010). Per Marc Masó. M’ha caigut a les mans com per art de màgia i només fa que confirmar la llum càlida de finals de primavera que entra per la finestra. En canvi, contraresta excepcionalment amb la remor ininterrompuda dels cotxes, amb les cotorres que han fet base al parc de davant de casa, (…)
Ho deixo anar: Cultura en banda ampla
Per Joan Llobera No som pocs els que creiem que el model de negoci de les indústries culturals basat en el control de la distribució i en els ingressos derivats de la publicitat és un model obsolet. Ara bé, si no volem quedar atrapats en un debat estèril entre posicions extremes, també caldria proposar models realistes amb la legislació vigent i la realitat tècnica actual. (…)
Per Joan Llobera No som pocs els que creiem que el model de negoci de les indústries culturals basat en el control de la distribució i en els ingressos derivats de la publicitat és un model obsolet. Ara bé, si no volem quedar atrapats en un debat estèril entre posicions extremes, també caldria proposar models realistes amb la legislació vigent i la realitat tècnica actual. (…)
Una mica de desordre
Per Jordi Oliveras Volia escriure un elogi a la filmoteca de l’Avinguda de Sarrià, i no sé si m’en sortiré prou. Es tractava de ressaltar el valor que per a mi té el fet que no sigui un espai prou urbanitzat: un equipament vell, ventilació una mica sorollosa, en un lloc apartat dels circuits més cool de la ciutat,… També volia dir que m’agrada la diversitat i imprevisibilitat del públic (…)
Per Jordi Oliveras Volia escriure un elogi a la filmoteca de l’Avinguda de Sarrià, i no sé si m’en sortiré prou. Es tractava de ressaltar el valor que per a mi té el fet que no sigui un espai prou urbanitzat: un equipament vell, ventilació una mica sorollosa, en un lloc apartat dels circuits més cool de la ciutat,… També volia dir que m’agrada la diversitat i imprevisibilitat del públic (…)
Entrevista: Enric Juste
Seguint les instruccions del poeta, el realitzador Enric Juste encara la tasca de filmar la poesia a l’inrevés, convidant a qui el conegué a dir el que fuig, ja que en Ferrater va deixar molt poc dit sobre ell mateix. Després de tres anys de submarinista compulsiu al món de Ferrater que han donat com a resultat el documental “Metrònom Ferrater”, i de vuit anys formant part de l’equip (…)
Seguint les instruccions del poeta, el realitzador Enric Juste encara la tasca de filmar la poesia a l’inrevés, convidant a qui el conegué a dir el que fuig, ja que en Ferrater va deixar molt poc dit sobre ell mateix. Després de tres anys de submarinista compulsiu al món de Ferrater que han donat com a resultat el documental “Metrònom Ferrater”, i de vuit anys formant part de l’equip (…)
Arriba el PopArb
El proper cap de setmana arriba la 5ª edició del PopArb, segurament el festival que millor valida aquesta afirmació, tan freqüent en els darrers temps, de que a Catalunya hi ha una bona escena pop. Veient el cartell d’aquest any, no hi ha dubte que es pot gaudir d’un bon cap de setmana musical, amb […]
El proper cap de setmana arriba la 5ª edició del PopArb, segurament el festival que millor valida aquesta afirmació, tan freqüent en els darrers temps, de que a Catalunya hi ha una bona escena pop. Veient el cartell d’aquest any, no hi ha dubte que es pot gaudir d’un bon cap de setmana musical, amb […]
Fòrum d’Indigestió 2010 (9ª edició)
Una mirada calidoscòpica sobre la cultura. Per Francesc Feliu. En un acte celebrat en el teatre del Centre Moral de Gràcia, les deu intervencions que aquest any s’incorporaven a la cita van versar, tal com és costum, sobre els múltiples aspectes que rodegen la qüestió musical, atacats aquests des de qualsevol angle o prisma. Ja sigui a partir d’una òptica històrica o més genèrica, des de l’opinió del artista (…)
Una mirada calidoscòpica sobre la cultura. Per Francesc Feliu. En un acte celebrat en el teatre del Centre Moral de Gràcia, les deu intervencions que aquest any s’incorporaven a la cita van versar, tal com és costum, sobre els múltiples aspectes que rodegen la qüestió musical, atacats aquests des de qualsevol angle o prisma. Ja sigui a partir d’una òptica històrica o més genèrica, des de l’opinió del artista (…)
¿Para qué sirve la alta fidelidad?
¿Para qué sirve la alta fidelidad? Por Nando Cruz. Hace unos cuantos martes, entrevistando al músico estadounidense Joe Henry, entendí por qué me resulta más evocadora la música cuando suena en el comedor pero la escucho desde una habitación. “Si escuchas desde tu habitación un disco que has puesto en el comedor no estás oyendo sólo esa música. También oyes el sonido de la (…)
¿Para qué sirve la alta fidelidad? Por Nando Cruz. Hace unos cuantos martes, entrevistando al músico estadounidense Joe Henry, entendí por qué me resulta más evocadora la música cuando suena en el comedor pero la escucho desde una habitación. “Si escuchas desde tu habitación un disco que has puesto en el comedor no estás oyendo sólo esa música. También oyes el sonido de la (…)
Fòrum d’Indigestió. Carles López
Amb la música de Carles López –entre d’altres coses, DJ i músic expert en la pràctica d’aquest nou instrument que és el reactable- com a nexe de unió entre cada una de les aparicions de cinc minuts, però alhora com a mesura d’ordre i control temporal en l’extensió d’aquestes, concloïa la novena edició del Fòrum Indigestió. (…)
Amb la música de Carles López –entre d’altres coses, DJ i músic expert en la pràctica d’aquest nou instrument que és el reactable- com a nexe de unió entre cada una de les aparicions de cinc minuts, però alhora com a mesura d’ordre i control temporal en l’extensió d’aquestes, concloïa la novena edició del Fòrum Indigestió. (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Nicolas Barbieri
VÍDEO Fòrum 2010. Nicolás Barbieri. Llicenciat en Humanitats i Investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. Política cultural: per a què i per a qui? “…Hem perdut de vista el repte de qualsevol política cultural. És a dir, que qualsevol política cultural pugui considerar-se necessària si comporta una explicació, una teoria, una manera d’entendre com la tensió de (…)
VÍDEO Fòrum 2010. Nicolás Barbieri. Llicenciat en Humanitats i Investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. Política cultural: per a què i per a qui? “…Hem perdut de vista el repte de qualsevol política cultural. És a dir, que qualsevol política cultural pugui considerar-se necessària si comporta una explicació, una teoria, una manera d’entendre com la tensió de (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. J.Larrosa i F.González
VÍDEO. Fòrum 2010. Jorge Larrosa / Fernando González. Professor de filosofia i escriptor / Sociòleg i music. | Audición y vida: reclamos | “…Así la voz, la palabra y la música igual que las imágenes quedan asociadas al mundo de la información y de la comunicación, que no es sino el mundo de los altavoces y de los anuncios, ese mundo tan nuestro de lo audiovisual, de la gestión, de la (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. Jorge Larrosa / Fernando González. Professor de filosofia i escriptor / Sociòleg i music. | Audición y vida: reclamos | “…Así la voz, la palabra y la música igual que las imágenes quedan asociadas al mundo de la información y de la comunicación, que no es sino el mundo de los altavoces y de los anuncios, ese mundo tan nuestro de lo audiovisual, de la gestión, de la (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Isabel Ferrer
VÍDEO. Fòrum 2010. Isabel Ferrer i Senabre. Musicòloga | Desmemoriaments musicals | “…Crec que des d’un punt de vista musical hem d’aprendre a reendreçar aquesta relació de mite amb la joventut. I per últim dir que les polítiques de memòria no són neutres i no deixen de ser actes puntuals. Jo apostaria molt més per acostaments continuats entre plurigeneracions de músics que (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. Isabel Ferrer i Senabre. Musicòloga | Desmemoriaments musicals | “…Crec que des d’un punt de vista musical hem d’aprendre a reendreçar aquesta relació de mite amb la joventut. I per últim dir que les polítiques de memòria no són neutres i no deixen de ser actes puntuals. Jo apostaria molt més per acostaments continuats entre plurigeneracions de músics que (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Pedro Gómez
VÍDEO. Fòrum 2010. Pedro Gómez. Tertulià. | La música a la Rosa de foc | “…Clavé, que tiene una influencia anarquista clarísima, piensa que una manera de organizarlos es cantando. Que cantando dejaran de embrutecerse en la taberna. Dejaran de pasarse sus horas libres borrachos y jugando a cartas. Consideró que organizándolos para cantar se iban a poder cohesionar de otra manera. (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. Pedro Gómez. Tertulià. | La música a la Rosa de foc | “…Clavé, que tiene una influencia anarquista clarísima, piensa que una manera de organizarlos es cantando. Que cantando dejaran de embrutecerse en la taberna. Dejaran de pasarse sus horas libres borrachos y jugando a cartas. Consideró que organizándolos para cantar se iban a poder cohesionar de otra manera. (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Cèsar Calmell
VÍDEO. Fòrum 2010. César Calmell. Professor d’història de la música a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. | Deconstruir el constructivisme pedagògic, o la importància de la música en l’ensenyament | “…La música pot ajudar al nen i l’adolescent a esdevenir centres d’esferes concèntriques on els és aconseguit recuperar la veu essencial de l’ésser encara (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. César Calmell. Professor d’història de la música a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. | Deconstruir el constructivisme pedagògic, o la importància de la música en l’ensenyament | “…La música pot ajudar al nen i l’adolescent a esdevenir centres d’esferes concèntriques on els és aconseguit recuperar la veu essencial de l’ésser encara (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Eva Vila
VÍDEO. Fòrum 2010. Eva Vila. Músic i cineasta. | Filmar músics, mirar a través de l’escolta | “…Potser sí que cada cop és més difícil escapar de l’aspecte redemptor del cine documental. Sovint el paper del director esdevé més social que artístic. Evidentment no podem deixar fora els problemes dels que filmem, els debats socials que planteja, però tampoc podem convertir el (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. Eva Vila. Músic i cineasta. | Filmar músics, mirar a través de l’escolta | “…Potser sí que cada cop és més difícil escapar de l’aspecte redemptor del cine documental. Sovint el paper del director esdevé més social que artístic. Evidentment no podem deixar fora els problemes dels que filmem, els debats socials que planteja, però tampoc podem convertir el (…)
Revisions: Blackie Books, edició per impuls
Per Olga Àbalos. L’aparició de moltes editorials independents – Melusina, Alpha Decay, Periférica, Ediciones Alfabia, etc. – ha renovat enormement l’oferta a les llibreries així com ha consolidat nous formats de llibres. Lluny de la voluntat de tenir un extens catàleg contenidor, les editorials busquen la seva rendibilitat mimant una personal selecció de títols on cada llibre tingui (…)
Per Olga Àbalos. L’aparició de moltes editorials independents – Melusina, Alpha Decay, Periférica, Ediciones Alfabia, etc. – ha renovat enormement l’oferta a les llibreries així com ha consolidat nous formats de llibres. Lluny de la voluntat de tenir un extens catàleg contenidor, les editorials busquen la seva rendibilitat mimant una personal selecció de títols on cada llibre tingui (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Martí Sales
VÍDEO. Fòrum 2010. Martí Sales. Músic i poeta. “…Jo crec que la literatura batega per molts llocs que no són on normalment la busquem. Molts cops tu busques aquí i el brot creix al marjal, allà on s’acaba la carretera o així: els territoris on encara no estan apamats. Jo crec que, avui en dia, per diagnosticar l’estat de la literatura catalana l’últim que hauríem de fer és (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. Martí Sales. Músic i poeta. “…Jo crec que la literatura batega per molts llocs que no són on normalment la busquem. Molts cops tu busques aquí i el brot creix al marjal, allà on s’acaba la carretera o així: els territoris on encara no estan apamats. Jo crec que, avui en dia, per diagnosticar l’estat de la literatura catalana l’últim que hauríem de fer és (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Víctor Velasco
VÍDEO. Fòrum 2010. Víctor Velasco. Director de Sones. “…Vaig notar que en la gran majoria de textos hi havia com un sentiment de superficialitat. Tothom semblava que pertanyia a això, a aquesta escena, amb aquesta etiqueta de underground que no els agrada a ningú, però que tothom fa servir. Però en realitat ningú volia mullar-se massa, tothom estava com dins i fora a la vegada. (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. Víctor Velasco. Director de Sones. “…Vaig notar que en la gran majoria de textos hi havia com un sentiment de superficialitat. Tothom semblava que pertanyia a això, a aquesta escena, amb aquesta etiqueta de underground que no els agrada a ningú, però que tothom fa servir. Però en realitat ningú volia mullar-se massa, tothom estava com dins i fora a la vegada. (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Olga Ábalos
VÍDEO. Fòrum 2010. Olga Ábalos. Periodista i músic. | Intrusa i integrada |“…Entre el fet de ser músic i el fet de ser periodista, en el fons les dues professions tampoc estan tant lluny, perquè el periodista el que vol és aprendre a conèixer el músic per explicar què vol explicar el músic i la gent ho entengui, i el músic en el fons el que vol es coneixes a ell mateix per explicar (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. Olga Ábalos. Periodista i músic. | Intrusa i integrada |“…Entre el fet de ser músic i el fet de ser periodista, en el fons les dues professions tampoc estan tant lluny, perquè el periodista el que vol és aprendre a conèixer el músic per explicar què vol explicar el músic i la gent ho entengui, i el músic en el fons el que vol es coneixes a ell mateix per explicar (…)
Fòrum d’Indigestió 2010. Rubén Martínez
VÍDEO. Fòrum 2010. Rubén Martínez. Co-director i soci fundador de YProductions. | Producción cultural y economía de la ciudad. La marca Barcelona i la producción colectiva de riqueza. | “…Y ahí amanece un tema que creo que puede ser muy interesante, más allá del contexto artístico o cultural, que es el de la renta básica. Es decir, hasta que punto ese modelo económico que extrae la renta (…)
VÍDEO. Fòrum 2010. Rubén Martínez. Co-director i soci fundador de YProductions. | Producción cultural y economía de la ciudad. La marca Barcelona i la producción colectiva de riqueza. | “…Y ahí amanece un tema que creo que puede ser muy interesante, más allá del contexto artístico o cultural, que es el de la renta básica. Es decir, hasta que punto ese modelo económico que extrae la renta (…)
Revisions: Revista Butxaca
Per Sonia Galve. Nova plana web de “Butxaca, l’agenda cultural de Barcelona”. La revista amb la programació cultural del mes ja disposa d’una edició digital a l’alçada dels natius digitals. De la simplicitat de la primera versió, on es pejaven directament els pdfs de l’edició en paper, passa a una arquitectura més complexa i treballada, amb nous continguts i funcionalitats (…)
Per Sonia Galve. Nova plana web de “Butxaca, l’agenda cultural de Barcelona”. La revista amb la programació cultural del mes ja disposa d’una edició digital a l’alçada dels natius digitals. De la simplicitat de la primera versió, on es pejaven directament els pdfs de l’edició en paper, passa a una arquitectura més complexa i treballada, amb nous continguts i funcionalitats (…)
Ho deixo anar: El paisatge fals
Per Lucas Quejido. He conseguido llevarme a casa un buen paquete de discos de mi abuelo, unos discos de clásica que en algunos casos tienen más de cincuenta años, editados por Pathé, Ducretet-Thomson, Belter, de Haendel y Bach, y otros más recientes, de vinilo, de autores barrocos, clásicos o modernos. Estoy descubriendo muy tarde lo que debería conocer desde siempre, pero supongo (…)
Per Lucas Quejido. He conseguido llevarme a casa un buen paquete de discos de mi abuelo, unos discos de clásica que en algunos casos tienen más de cincuenta años, editados por Pathé, Ducretet-Thomson, Belter, de Haendel y Bach, y otros más recientes, de vinilo, de autores barrocos, clásicos o modernos. Estoy descubriendo muy tarde lo que debería conocer desde siempre, pero supongo (…)
A fons: Topografia de l’èxit (III)
Per Olga Ábalos. En aquesta darrera entrega del reportatge sobre l’èxit recollim algunes de les opinions, comentaris i apunts més o menys espontanis que hem anat rebent sobre el tema. Fa una setmana us vam formular unes preguntes per animar-vos a participar. Alguns comentaris ja s’han publicat en els darrers dies i altres els hem rebut en el nostre correu intern. (…)
Per Olga Ábalos. En aquesta darrera entrega del reportatge sobre l’èxit recollim algunes de les opinions, comentaris i apunts més o menys espontanis que hem anat rebent sobre el tema. Fa una setmana us vam formular unes preguntes per animar-vos a participar. Alguns comentaris ja s’han publicat en els darrers dies i altres els hem rebut en el nostre correu intern. (…)
Els auriculars
Per Olga Ábalos. Sóc propietària d’un iPod Shuffle de color verd, el més petit, però fa un temps que he desistit del seu ús. El porto a sobre però rarament em poso els auriculars a les orelles i pitjo el botó de play. Ens han venut que els iPods, els mp3 o qualsevol reproductor digital de música són un fantàstic i moderníssim complement a la vida urbana i de fet mai fins ara havia estat tant fàcil anar arreu (…)
Per Olga Ábalos. Sóc propietària d’un iPod Shuffle de color verd, el més petit, però fa un temps que he desistit del seu ús. El porto a sobre però rarament em poso els auriculars a les orelles i pitjo el botó de play. Ens han venut que els iPods, els mp3 o qualsevol reproductor digital de música són un fantàstic i moderníssim complement a la vida urbana i de fet mai fins ara havia estat tant fàcil anar arreu (…)
Sobre alguns sentits i les seves conjuncions
Sobre alguns sentits i les seves conjuncions. Per Sebastià Jovani. Que vivim immersos en un context eminentment visual és quelcom (i valgui la redundància) (e)vident. De tant (e)vident com és, la constatació es converteix en un element més que perviu damunt la gairebé inesgotable superfície d’informacions en què, com entomòlegs despistats (tot i que potser seria millor dir desidiosos), (…)
Sobre alguns sentits i les seves conjuncions. Per Sebastià Jovani. Que vivim immersos en un context eminentment visual és quelcom (i valgui la redundància) (e)vident. De tant (e)vident com és, la constatació es converteix en un element més que perviu damunt la gairebé inesgotable superfície d’informacions en què, com entomòlegs despistats (tot i que potser seria millor dir desidiosos), (…)
Entrevista: Rubén López Cano
Per Jac Cirera. La música no es buena ni mala, es libre y nos pertenece. Las músicas se contaminan entre sí, se transforman y somos nosotros quienes necesariamente las dotamos de significado. Rúben Lopez Cano, Etnomusicólogo profesor de la ESMUC y director de la revista TRANS reflexiona sobre el papel de la música en la sociedad y la cultura, la cara menos visible de la música. (…)
Per Jac Cirera. La música no es buena ni mala, es libre y nos pertenece. Las músicas se contaminan entre sí, se transforman y somos nosotros quienes necesariamente las dotamos de significado. Rúben Lopez Cano, Etnomusicólogo profesor de la ESMUC y director de la revista TRANS reflexiona sobre el papel de la música en la sociedad y la cultura, la cara menos visible de la música. (…)
Revisions: Informe sobre indústria musical
Els pirates i el negoci. Per Joan Llobera. El passat 29 d’abril, El País publicava que la indústria musical no havia perdut ingressos entre 2005 i 2008. Es referia a un informe de la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (FEDEA) on es deia que el que havia canviat era la font d’ingressos, i que tot i guanyar menys diners en discs, se’n guanyava més en concerts i productes derivats, com (…)
Els pirates i el negoci. Per Joan Llobera. El passat 29 d’abril, El País publicava que la indústria musical no havia perdut ingressos entre 2005 i 2008. Es referia a un informe de la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (FEDEA) on es deia que el que havia canviat era la font d’ingressos, i que tot i guanyar menys diners en discs, se’n guanyava més en concerts i productes derivats, com (…)
Revisions: Liminal GR
Una semana liminal. Por Mar Córdoba. El fin de semana del 17 y 18 de abril tuvo lugar la primera edición del proyecto Liminal GR (en el barrio de Gracia-Barcelona), comisariado por Verónica Pallini, Marc Roig y Pilar Cruz. Una propuesta que se autodefine como un proyecto que se cocina mediante la participación y la mediación en la web liminalgr.org y en las redes sociales, (…)
Una semana liminal. Por Mar Córdoba. El fin de semana del 17 y 18 de abril tuvo lugar la primera edición del proyecto Liminal GR (en el barrio de Gracia-Barcelona), comisariado por Verónica Pallini, Marc Roig y Pilar Cruz. Una propuesta que se autodefine como un proyecto que se cocina mediante la participación y la mediación en la web liminalgr.org y en las redes sociales, (…)
Esmorzar juny 2010: Rubén López Cano
Dimarts, 15 de juny. 10 del matí, i fins les 11’30, aproximadament. Granja La Nena (Ramon y Cajal 36. Barcelona). En aquesta ocasió tindrem de convidat l’etno-musicòleg Rubén López Cano, director de la interessant revista TRANS entre moltes altres coses. També podeu llegir l’entrevista amb ell que acabem de publicar a Nativa. Com sempre, es tractarà d’una tertúlia distesa (…)
Dimarts, 15 de juny. 10 del matí, i fins les 11’30, aproximadament. Granja La Nena (Ramon y Cajal 36. Barcelona). En aquesta ocasió tindrem de convidat l’etno-musicòleg Rubén López Cano, director de la interessant revista TRANS entre moltes altres coses. També podeu llegir l’entrevista amb ell que acabem de publicar a Nativa. Com sempre, es tractarà d’una tertúlia distesa (…)
Revisions: Fira de Música de Vila-seca
11ª Fira de Música al Carrer de Vila-seca. Del 7 al 9 de Maig 2010 – Vila-seca (diversos espais). Per Xavier Urbano. Artísticament, aquest any a Vila-seca han triomfat propostes com les de Sanjosex, Ix!, Maria Coma, Bikimel, els Cardova, Za! o la combinació dels Asstrio amb els At versaris, que s’ha endut els elogis més accentuats… Darrera de les bandes que actuaven als escenaris però, (…)
11ª Fira de Música al Carrer de Vila-seca. Del 7 al 9 de Maig 2010 – Vila-seca (diversos espais). Per Xavier Urbano. Artísticament, aquest any a Vila-seca han triomfat propostes com les de Sanjosex, Ix!, Maria Coma, Bikimel, els Cardova, Za! o la combinació dels Asstrio amb els At versaris, que s’ha endut els elogis més accentuats… Darrera de les bandes que actuaven als escenaris però, (…)
Revisions: Apa-Apa còmics
Per Júlia Solans, il.lustradora gràfica. Vaig conèixer Apa-Apa còmics quan em va arribar a les mans American Elf de l’autor americà James Kochalka. Tot i ser una lectora de novel·la gràfica empedreïda i visitant mensual de les principals llibreries especialitzades, no coneixia aquesta editorial. Puc dir, tot pecant de defecte professional, que el que més em va sorprendre va ser (…)
Per Júlia Solans, il.lustradora gràfica. Vaig conèixer Apa-Apa còmics quan em va arribar a les mans American Elf de l’autor americà James Kochalka. Tot i ser una lectora de novel·la gràfica empedreïda i visitant mensual de les principals llibreries especialitzades, no coneixia aquesta editorial. Puc dir, tot pecant de defecte professional, que el que més em va sorprendre va ser (…)
Editorial: Cuestión de clases
Per Cristina Tascón. Según Pierre Bourdieu el capital cultural consiste en conocimientos, hábitos, gestos, creencias y actitudes que se poseen a partir del origen social, circunstancias heredadas y la trayectoria vital de cada persona, enriquecida, o no, de capital social, amigos, conocidos y experiencias. Hace aproximadamente un mes leí una noticia en el periódico acerca de un estudio de la Agencia (…)
Per Cristina Tascón. Según Pierre Bourdieu el capital cultural consiste en conocimientos, hábitos, gestos, creencias y actitudes que se poseen a partir del origen social, circunstancias heredadas y la trayectoria vital de cada persona, enriquecida, o no, de capital social, amigos, conocidos y experiencias. Hace aproximadamente un mes leí una noticia en el periódico acerca de un estudio de la Agencia (…)
Entrevista: Lola Huete
Per Borja Duñó. Es va jubilar fa unes setmanes i l’hem feta venir expressament. La Lola Huete, fins fa dos dies responsable de les relacions externes, de la comunicació i de la imatge del Taller de Músics, encara no ha assimilat que ja no hi treballa. Hi ha estat trenta anys, gairebé des de la seva fundació, i és per això que ens interessa el seu punt de vista: l’escola del carrer Requesens, al Raval (…)
Per Borja Duñó. Es va jubilar fa unes setmanes i l’hem feta venir expressament. La Lola Huete, fins fa dos dies responsable de les relacions externes, de la comunicació i de la imatge del Taller de Músics, encara no ha assimilat que ja no hi treballa. Hi ha estat trenta anys, gairebé des de la seva fundació, i és per això que ens interessa el seu punt de vista: l’escola del carrer Requesens, al Raval (…)
Comentaris al marge – Maig 2010
Música, ciutat, país. Per Ramon Faura Coll. Aquests últims mesos tothom parla de la bona salut de l’escena musical catalana. I és cert que el panorama s’ha enriquit bastant. Han aparegut noves formacions i d’altres, les més velles, han publicat els seus millors treballs. Fins aquí, res a discutir i tots contents. El que ja no és tant evident és en què consisteix aquesta nova escena catalana i (…)
Música, ciutat, país. Per Ramon Faura Coll. Aquests últims mesos tothom parla de la bona salut de l’escena musical catalana. I és cert que el panorama s’ha enriquit bastant. Han aparegut noves formacions i d’altres, les més velles, han publicat els seus millors treballs. Fins aquí, res a discutir i tots contents. El que ja no és tant evident és en què consisteix aquesta nova escena catalana i (…)
Revisions: Fòrum d’Indústries Culturals
Per David Franquesa i Casacuberta. El passat 29 i 30 de març, a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, el Ministeri de Cultura i la Comissió Europea, en col·laboració amb la Cambra de Comerç, van organitzar el Fòrum Europeu d’Indústries Culturals (FEIC), amb la pretensió de ser la principal trobada en matèria de cultura sota la presidència espanyola de la UE, precedint la reunió informal de ministres (…)
Per David Franquesa i Casacuberta. El passat 29 i 30 de març, a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, el Ministeri de Cultura i la Comissió Europea, en col·laboració amb la Cambra de Comerç, van organitzar el Fòrum Europeu d’Indústries Culturals (FEIC), amb la pretensió de ser la principal trobada en matèria de cultura sota la presidència espanyola de la UE, precedint la reunió informal de ministres (…)
Revisions: Ones de Crom
Per Gerard De Josep i Codina “Ones de crom és un programa de música experimental de l’emissora Radio Castellar del Vallès 90.10 FM en antena des del 2004. S’hi escolta des d’electrònica experimental fins a jazz improvisat, rock avançat, electroacústica, soroll o el nou folk experimental.” Després d’aquesta definició d’Ones de Crom feta per ells mateixos, l’únic que puc fer la resta de l’article (…)
Per Gerard De Josep i Codina “Ones de crom és un programa de música experimental de l’emissora Radio Castellar del Vallès 90.10 FM en antena des del 2004. S’hi escolta des d’electrònica experimental fins a jazz improvisat, rock avançat, electroacústica, soroll o el nou folk experimental.” Després d’aquesta definició d’Ones de Crom feta per ells mateixos, l’únic que puc fer la resta de l’article (…)
A fons: Topografia de l’èxit (II)
Per Olga Ábalos. Si en la primera part d’aquest reportatge posàvem sobre la taula moltes preguntes sobre l’èxit, entès com a consecució d’un objectiu privat o com a ressò social i mediàtic, en aquesta segona part preguntem sobre aquesta qüestió a varis actors de la xarxa cultural. 2.- Pensa en gran. L’empresari multimilionari nord-americà Donald Trump predica (…)
Per Olga Ábalos. Si en la primera part d’aquest reportatge posàvem sobre la taula moltes preguntes sobre l’èxit, entès com a consecució d’un objectiu privat o com a ressò social i mediàtic, en aquesta segona part preguntem sobre aquesta qüestió a varis actors de la xarxa cultural. 2.- Pensa en gran. L’empresari multimilionari nord-americà Donald Trump predica (…)
Revisions: “K”. Karion
“K” KARION. Per Martí Farré No hi ha dubte que Sergi Sirvent és un dels músics més inquiets del nostre jazz. Un pianista de toc elegant i discurs profund, llarg –molt llarg, de vegades-, oníric i, inclús, delicat; d’aquells en el qual l’instrumentista s’esplaia amb ganes; en el que els silencis, les textures i la intensitat de cada nota s’assaboreixen amb parsimònia i entren per les oïdes com si estiguéssim ingerint (..)
“K” KARION. Per Martí Farré No hi ha dubte que Sergi Sirvent és un dels músics més inquiets del nostre jazz. Un pianista de toc elegant i discurs profund, llarg –molt llarg, de vegades-, oníric i, inclús, delicat; d’aquells en el qual l’instrumentista s’esplaia amb ganes; en el que els silencis, les textures i la intensitat de cada nota s’assaboreixen amb parsimònia i entren per les oïdes com si estiguéssim ingerint (..)
Preguntes sobre l’èxit
Reprenem la tradició que ja teníem a la revista de plantejar temes i preguntes diversos a comentar entre molts. En aquesta ocasió us demanem el vostre parer sobre el paper de l’èxit, tant en la vida en general, com en l’activitat creativa en concret. Que la recerca de l’èxit és una demanda ben instal·lada en el nostre software vital més bàsic ens sembla que no té gaire discussió. (…)
Reprenem la tradició que ja teníem a la revista de plantejar temes i preguntes diversos a comentar entre molts. En aquesta ocasió us demanem el vostre parer sobre el paper de l’èxit, tant en la vida en general, com en l’activitat creativa en concret. Que la recerca de l’èxit és una demanda ben instal·lada en el nostre software vital més bàsic ens sembla que no té gaire discussió. (…)
Sessió de reflexió compartida sobre cultura i qualitat democràtica.
Cal que els ciutadans ens organitzem com a tals per vetllar per les inversions en cultura? És bo per la cultura que ciutadans i administracions públiques mantinguin relacions estretes? Seria desitjable que hi hagués organitzacions de consumidors culturals? La cultura és cosa dels professionals de la cultura? Qüestions com aquestes seran tractades el proper dijous […]
Cal que els ciutadans ens organitzem com a tals per vetllar per les inversions en cultura? És bo per la cultura que ciutadans i administracions públiques mantinguin relacions estretes? Seria desitjable que hi hagués organitzacions de consumidors culturals? La cultura és cosa dels professionals de la cultura? Qüestions com aquestes seran tractades el proper dijous […]
¿De verdad vale la pena ir a conciertos?
¿De verdad vale la pena ir a conciertos? Per Nando Cruz. Tras más de 15 años yendo a conciertos cada semana sigo preguntándome por qué aún no me he hartado de ver a grupos representando el viejo ritual, de escuchar canciones que en disco suenan mejor, de estirar el cuello y sufrir estrecheces… Creo que ya tengo una pista. El concierto es el único reducto en el que la audición (…)
¿De verdad vale la pena ir a conciertos? Per Nando Cruz. Tras más de 15 años yendo a conciertos cada semana sigo preguntándome por qué aún no me he hartado de ver a grupos representando el viejo ritual, de escuchar canciones que en disco suenan mejor, de estirar el cuello y sufrir estrecheces… Creo que ya tengo una pista. El concierto es el único reducto en el que la audición (…)
Nosaltres sóm els regalats
Per Jordi Oliveras. Diuen que la gestió de l’espai és un problema a les ciutats. No ens cap tot el que tenim i, atenent això, van sorgir un munt de negocis que ofereixen sol.lucions als problemes derivats: els garatges per deixar els cotxes, el transport públic, els trasters, els locals d’assaig,… A casa també és fàcil que tinguem complicacions per encabir els objectes. És prou comú que tinguem armaris plens
Per Jordi Oliveras. Diuen que la gestió de l’espai és un problema a les ciutats. No ens cap tot el que tenim i, atenent això, van sorgir un munt de negocis que ofereixen sol.lucions als problemes derivats: els garatges per deixar els cotxes, el transport públic, els trasters, els locals d’assaig,… A casa també és fàcil que tinguem complicacions per encabir els objectes. És prou comú que tinguem armaris plens
Entrevista: Jordi Puntí
Jordi Puntí: “Escriure una novel·la és com tenir una vida extra”. Per Àlex Torío. Entrevisto a en Jordi Puntí, que acaba de publicar la seva primera novel·la, Maletes Perdudes. La idea és parlar sobre el procés creatiu, i, tenint en compte on som, ampliar la temàtica de l’entrevista a altres terrenys culturals, no només la literatura. El seu llibre està narrat per quatre germans fills únics (…)
Jordi Puntí: “Escriure una novel·la és com tenir una vida extra”. Per Àlex Torío. Entrevisto a en Jordi Puntí, que acaba de publicar la seva primera novel·la, Maletes Perdudes. La idea és parlar sobre el procés creatiu, i, tenint en compte on som, ampliar la temàtica de l’entrevista a altres terrenys culturals, no només la literatura. El seu llibre està narrat per quatre germans fills únics (…)
A fons: Topografia de l’èxit (I)
Per Olga Àbalos
Aquest serà un text ple de preguntes. Com podríem definir l’èxit? Com la quantitat de llibres que ven un escriptor, la quantitat de cas que et fan els mitjans de comunicació, la quantitat de bolos que fa un grup? O com simplement la consecució d’un objectiu artístic? Vendre quantes més pintures millor és un objectiu artístic? Perquè que crea l’artista, perquè […]
Per Olga Àbalos
Aquest serà un text ple de preguntes. Com podríem definir l’èxit? Com la quantitat de llibres que ven un escriptor, la quantitat de cas que et fan els mitjans de comunicació, la quantitat de bolos que fa un grup? O com simplement la consecució d’un objectiu artístic? Vendre quantes més pintures millor és un objectiu artístic? Perquè que crea l’artista, perquè […]
Revisions: Visita exposición “Pura Belleza”
Per Cristina Tascón. Domingo. 12:05 de la mañana. Llego tarde. El grupo para la visita guiada está en la sala. Vemos pinturas que Baldessari hizo en los 60 que no quemó en el 70. El rostro borrado de un retrato apunta la continuidad de la obra posterior, nos dicen. Seguimos cronológicamente. Es una retrospectiva y esto es un museo clásico de arte contemporáneo. La exposición se llama Pura (..)
Per Cristina Tascón. Domingo. 12:05 de la mañana. Llego tarde. El grupo para la visita guiada está en la sala. Vemos pinturas que Baldessari hizo en los 60 que no quemó en el 70. El rostro borrado de un retrato apunta la continuidad de la obra posterior, nos dicen. Seguimos cronológicamente. Es una retrospectiva y esto es un museo clásico de arte contemporáneo. La exposición se llama Pura (..)
Revisions: “Al marge d’un camí”. Sanjosex
Per Albert Isnardo. No és el típic recurs literari, un conegut diu que no li agrada Sanjosex perquè a moltes de les seves cançons surt la cançó dins la cançó, allò de “i mentre canto aquesta cançó…”. Jo li dic que no té res de dolent, la sol·lució et transporta a una immediatesa a priori, això ve d'”aquell moment que”. Suposo que l’amic ho relaciona amb un invent dels cantautors pesats. Ell sabrà. […]
Per Albert Isnardo. No és el típic recurs literari, un conegut diu que no li agrada Sanjosex perquè a moltes de les seves cançons surt la cançó dins la cançó, allò de “i mentre canto aquesta cançó…”. Jo li dic que no té res de dolent, la sol·lució et transporta a una immediatesa a priori, això ve d'”aquell moment que”. Suposo que l’amic ho relaciona amb un invent dels cantautors pesats. Ell sabrà. […]
Revisions: BCNmp7 – Viva Barcelona Pop!
BCNmp7 – Viva Barcelona Pop! 9 Abril 2010 – CCCB (Barcelona) Començava l’edició del BCNmp7 dedicada a recordar els músics, la música i l’escena del pop a Barcelona, el Visca Barcelona Pop!. Com tots els shows del Músiques en Procés, es donava lloc al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). O això pensava, perquè […]
BCNmp7 – Viva Barcelona Pop! 9 Abril 2010 – CCCB (Barcelona) Començava l’edició del BCNmp7 dedicada a recordar els músics, la música i l’escena del pop a Barcelona, el Visca Barcelona Pop!. Com tots els shows del Músiques en Procés, es donava lloc al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). O això pensava, perquè […]
El 4 comença la nova etapa de Nativa
Dimarts 4 de maig, sis mesos després de la publicació del darrer número en paper, iniciem una nova etapa de la revista Nativa. Ara, a internet. El nou projecte enllaçarà amb l’anterior en les seves intencions: reflexionar com a ciutadans sobre el nostre entorn cultural, fer-ho amb voluntat d’incidir-hi, i fer-ho en col.laboració amb tanta gent com trobem.
Entre les novetats del projecte, […]
Dimarts 4 de maig, sis mesos després de la publicació del darrer número en paper, iniciem una nova etapa de la revista Nativa. Ara, a internet. El nou projecte enllaçarà amb l’anterior en les seves intencions: reflexionar com a ciutadans sobre el nostre entorn cultural, fer-ho amb voluntat d’incidir-hi, i fer-ho en col.laboració amb tanta gent com trobem.
Entre les novetats del projecte, […]
Entrevista: Jordi Puntí (II)
(Un tros retallat a banda de l’entrevista a Jordi Puntí, feta per Àlex Torío) “Els discos de The Smiths, per mi, tenen un ordre inalterable. Me’ls sé de memòria, i això és sagrat.” P: Et volia preguntar per un altre tema que contraposa música i literatura: els drets d’autor. Què en penses del fet que […]
(Un tros retallat a banda de l’entrevista a Jordi Puntí, feta per Àlex Torío) “Els discos de The Smiths, per mi, tenen un ordre inalterable. Me’ls sé de memòria, i això és sagrat.” P: Et volia preguntar per un altre tema que contraposa música i literatura: els drets d’autor. Què en penses del fet que […]
El proper 20 d’abril, Fòrum d’Indigestió.
20 d’abril. 19’00h. Centre Moral de Gràcia. Ros de Olano 9. Barcelona. Una mirada calidoscòpica sobre la cultura. El Fòrum d’Indigestió és la principal cita anual que proposem a l’entorn de la nostra peculiar recerca i activitat, en relació a la cultura de la ciutat. Partint de la idea que la cultura està excessivament subordinada […]
20 d’abril. 19’00h. Centre Moral de Gràcia. Ros de Olano 9. Barcelona. Una mirada calidoscòpica sobre la cultura. El Fòrum d’Indigestió és la principal cita anual que proposem a l’entorn de la nostra peculiar recerca i activitat, en relació a la cultura de la ciutat. Partint de la idea que la cultura està excessivament subordinada […]
