Skip to content


Surfing Sirles “LP”

Escrit el 03/10/2010 per Marc Masó a la categoria Re-Visions.
Tags: , .

Els Surfing Sirles, LP
Bankrobber (BR027, 2010)

Acaben de publicar l’split Eix Transversal amb els Mujeres, i de muntar-se entre els dos una autèntica festa de suor i rocanrol (amb final apotòsic, versió de Run, Run, Run, intercalant Highway to Hell i Gloria,… alhora, amb posat de “apa, aneu a veure a Standstill, ara”). Una festa que, per postres, va ser del millor d’aquest BAM (malaurat BAM, des de fa anys). Per això, tinc la sensació d’arribar tard, aquesta re-visió l’hauria d’haver escrit quan vaig escoltar el disc per segon, tercer o desé cop. Fa mesos.

Continuaré igual de fort, perquè tinc una impressió semblant referent al disc: si haguès sortit aquí però fa trenta anys en comptes de l’abril passat, ara mateix, el tindriem per un disc de culte, d’aquells que marquen època més enllà del seu temps. Superlatiu, no? Doncs, sí. D’acord que la música ficció és poc més que fer-se palles mentals, però intenteu imaginar uns hits com aquests enmig del desert pujolista dels vuitanta (!).

Vist amb data d’avui, “LP” sembla un disc més entre tants altres, però podria haver estat el disc fundacional que no va tenir el punk autòcton, dit amb respecte per Oriol Tramvia i amb devoció cap a la Trapera. Cançons instantànes i vitalisme a dojo. Si a dalt de l’escenari em fan pensar en l’energia dels Mc5 i l’encant romàntic dels Modern Lovers, al disc s’ho fan venir igual de bé, amb pinzellades de moltes altres coses igual de psicodèliques, igual de garatxeres, igual d’acollonants, amb els genolls posats de ple dins la galleda d’aigua estancada que és el rocanrol, però sense postures vàcues, descamisats, donant-ho tot, afinant els dards amb la causticitat literaria que els caracteritza. Temes destacables? Tots, encara que trobo a faltar clàssics com poden ser Poble d’stars, Pubilla

No descobreixo res a ningú (com a mínim al lector no ocasional de Nativa): els Sirles són el que vulgarment se’n diu la bomba, en aquest cas, la del rock cantat en català, perquè el retornen al seu habitat natural, al carrer, al descampat, al bareto. S’ha de tenir en compte, especialment en temps en els que sembla que el rock de casa torna a anar més enfrescat en fer que la “tieta” corporativa estigui contenta i deixi anar una mica de propina. //


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )