Skip to content


Comentaris al marge – Juny 2010

Escrit el 28/06/2010 per Ramon Faura a la categoria Comentaris al marge.
Tags:

Proliferació imperceptible

Per Ramon Faura Coll

Les imatges i els sons s’amunteguen. Cada cop n’hi ha més. Es produeix molt més. No es para de produir. El món està ple de gent creativa. Generen material artístic tota l’estona, cada minut, cada segon. Material artístic a punta pala. Als blogs, a les llibretes, a les estovalles, a les portes dels urinaris. A tot arreu. T’ho trobes a internet, per suposat, però també al carrer. Només cal parar l’orella quan el del costat parla pel mòbil. Tope creació. Allò que es comenta sempre és una feina interessant, innovadora, arriscada, fresca. El temperament artístic s’ha apoderat de tots i cada un de nosaltres. Tots som artistes. Artistes integrals. Qui no fa cançons, dissenya flyers; qui no escriu novel·les, recita poesia, fa vídeos o projecta edificis amb energies renovables. Fins i tot les notícies polítiques, les ressenyes de teatre o de música, han deixat de ser  aquells soporífers anàlisis a sang freda; el reporter, ara, crea quan parla. Ens explica la camisa que portava o quan li van cobrar per la copa.

Tots, absolutament tots, hem passat a l’altra banda. Tots hem deixat els vells prejudicis pre maig 68, quan les llambordes encara ocultaven la platja, i tots ens dediquem a generar noves formes. Originals, rupturistes, fundacionals. Tots construïm noves visions del món, nous sentits per a l’individu.

El problema és que l’individu en qüestió no hi és. Està creant. Creant nous sentits, sense parar, sentits que ni tant sols ell podrà tractar de desxifrar perquè estarà enfeinat creant altres nous sentits. Quan el seu col·lega li ensenyi la seva nova video-instal·lació (amb un link, no hi ha temps per anar als llocs in situ), ell no podrà veure-la perquè estarà pensant en la manera de resoldre aquell punt fosc de la seva novel·la, en la composició idònia per a la nova web.

I com tots hem passat a l’altra banda, i no tenim temps de parar l’orella al què passa per què només passem nosaltres, tota aquesta magnífica proliferació creativa esllangueix en hostings anònims que ni sabem on són. Allà anem penjant, obsessivament, compulsivament, indiscriminadament, totes les nostres creacions exultants, i allà es queden. De vegades, podem aprofitar la paràlisi de l’àvia i endollar-li el portàtil per què escolti la nostra última cançó, per què vegi la nostra darrera col·lecció de moda. I l’àvia flipa per un tubo. La pantalla brilla. La pantalla brilla la hòstia i tot es manifesta, a través d’ella, com a prodigi.

Però fora d’ella, la realitat, està desproveïda d’individus receptors. Sí que hi ha, encara, uns quants fetitxistes, obcecats, idolatres, que poden omplir un palau Sant Jordi o una sala del CCCB. Però en realitat no seran allà escoltant ni mirant. Estaran fent fotos amb el mòbil, o directament parlant pel mòbil per explicar que són allà, al centre de la pura i exuberant creació. Si els músics toquen amb els peus i s’equivoquen, no passa res. El mòbil no distingeix entre una nota bona i una de dolenta.

I com no hi ha receptors, i com internet, cony d’internet!, encara no ha permès convertir en diners tanta proliferació creativa, els polítics, creatius ells, ens donaran més i més diners (encara que ara retallin) per produir més i més cultura. I mentre creem i creem, ells, aniran fent proliferar càmeres que no ens filmaran caminant, robant o estimant. Ens filmaran ballant com a veritables artistes que som.


2 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Don Artistaporsupuesto says

    No me ha dado tiempo a leer este post a fondo, hoy tengo otros doce blogs que atender, e incluso he de ir a comprar pan, lo confieso, pero sí es cierto que emana una vibración post-trendy que he captado de manera instantánea, y que de manera refleja, ha creado en mi fértil imaginación toda una obra-piedra basada en la interacción imagen-pensamiento-sueño, que una vez vomitada frente a la webcam, en forma de restos predigeridos de nesquick y galletas maría, dará lugar a una obra imprescindible.
    Os dejo, que tengo que ir a ver si me lo retratan para alguna revista de tendencias, o bien soy capaz de venderlo rápido, que ya sabeis que las vomitonas no duran frescas más de una mañana, y con este calor…

  2. Mon says

    Artistes que no siguin receptius a l’expressió artística aliena (o a alguna expressió artística aliena)? Em sona estranyíssim. Potser tots aquests “creadors” tenen tant d’artista com una caca. Per dir-ho d’alguna manera.

    En tot, cas una reflexió interessant. I no acostumo a llegir massa per internet… Em fa mal als ulls. Com bé dius, la pantalla brilla massa. Per mirar porno té un “passe”, però per llegir massa estona, què vols que et digui… massa brillantor, quan l’important és cap a on et duu allò que hi ha escrit. Pantalles i literatura? Combinació oximorònica? No ho sé.

    Apa, salut Ramonet.

    mon



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )