Skip to content


El Papa / Àfrica / Barcelona / els condons

Escrit el 28/10/2010 per Ramon Faura a la categoria Comentaris al marge.
Tags:

Pensar ha deixat d’estar de moda. El cert és que, en línies generals, la gent mai ha pensat massa. Quan dic pensar em refereixo a reflexionar sobre coses fonamentals; no vull dir pensar sobre quants diners ha costat l’última operació de pits de la Tera Patrick. Quines són les coses fonamentals?… moltes i és clar, però es poden agrupar en dues grans línies: mort i desig. O pulsió negativa i pulsió positiva. O la voluntat de destrucció i la voluntat de poder. Dos impulsos que sovint es confonen en un de sol: viure.

Que reflexionar sobre aquest dos apassionants temes estigui de moda, no és bo en si. Com tampoc és, crec, una finalitat en si, pensar sobre el desig i la mort totes les hores del dia. Tanmateix, al menys jo, el desig (de tota mena) se’m creua pel cap unes 2.340 vegades al dia (en el meu cas, ho recondueixo en forma de classe d’Història), i també la pulsió destructiva apareix amb força unes 5.442 vegades al dia (en el meu cas, ho recondueixo en forma de cançó).

Deia que l’interès de pensar sobre el desig i la mort no s’esgota en si mateix. És útil, també indispensable, si tractem d’extraure’n un codi de conducta, privat, intransferible i variable (que no relatiu). Així, per posar un exemple, si tots pensem sobre aquest camí cap a la pura anihilació que és viure, és probable que determinades campanyes institucionals defensant la nostra salut o promocionant la destrucció de l’Afganistan, ens semblin més aviat irrellevants, per no dir, simplement, estúpides i cobdicioses. Com deia algú, una societat que prescindeix de la teoria, està abocada a la praxis cínica.

Bé, fins aquí la teoria. Un cop tenim elaborada la nostra teoria, es tracta de saber què fem amb ella. En el meu cas en concret, el que faig és deformar-la contra la vida. Les teories no confrontades amb la realitat són abstracció; i les abstraccions, com bé sabeu tots, són un focus de crims, assassinats massius i misèries investides de divinitat: cristianismes, nacionalismes de tota mena, romanticismes, islamismes, neoplasticismes…

Sempre m’ha sobtat l’ús de la paraula fonamentalista. De fet qualsevol forma de vida que es fonamenti en una abstracció no contrastada és fonamentalista. Els vegetarians són un cas exemplar, no massa nociu, això és cert. El Papa seria el cas més lamentable (a veure quan s’anima el Garzon). Prohibir l’ús del preservatiu a l’Àfrica és fonamentalisme. El més vil i el més covard. Què feien els catòlics quan Leopold I de Bèlgica exterminava sistemàticament a tots els africans que s’interposaven en la construcció del seu jardí particular (avui Congo Belga)?… Aleshores tan se’ls hi enfotien els preservatius, als catòlics… és ara, ara que el continent, dóna senyals de recuperació (recuperació, vull dir, de les fonts de riquesa fins ara espoliades per Europa), que la tàctica és fer-los follar sense goma per fer negoci amb els medicaments, les morts i treure’s del mig uns quants (el tema dels pescadors segrestats és esfereidor. Què hi foten aquells sapastres allà baix robant el peix?… aprofitant-se com cucs d’un buit legal causat pel buit de poder)

No deixa de ser curiós que un ajuntament socialista (pobre Marx) no ofereixi cap mena de resistència a una visita com la del Papa (que se n’ha fet de la campanya pel civisme?). Per cert, sap el Papa que un dels principals alicients turístics de Barcelona, a més del museu del Barça i el preu de la cervesa,  són les putes africanes de la Boqueria [1] (no sé si amb condó o sense)?

Lluís XIV va ser molt més sever davant el desvergonyiment papal. Com deia Le Corbusier: Il faut un Colbert!

En fi, coses del divendres.


[1] Abans al Mercat de la Boqueria. Ara al carrer Boqueria. Tot queda en Boqueries.


3 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. hara says

    És indignant que es pagui (part de) la visita del senyor aquest disfressat amb diner públic. Crec que algú ens deu una explicació i una disculpa. Això, i les banderes, no són cultura ni són res.

  2. Don Ignacio María de los Montes says

    Senyor Faura: Mi caso es que llevo seis meses recorriendo el contorno de la ciudad en sentido círcular, ora ronda Litoral, ora ronda de Dalt, por supuesto de rodillas y dándome latigazos en la espalda, en permanente acto de contricción, en pos de alcanzar la indulgencia plenaria que mi alma putrefacta merece.
    Como usted comprenderá, a uno le da tiempo a pensar y caer en la duda en más de una ocasión (más rondas, más latigazos). En una de ellas, y tras leer su último artículo, me ha surgido una duda capaz de acabar con las murallas de la mismísima Jericó: ¿Acaso el Papamóvil no es un condón?. ¿Acaso el Mitrado Santo Padre, no es si no el gran Cipote Blanco?. ¿Acaso entrar en la Basílica, ahora mero Templo, por la puerta de atrás, pobre Subirachs, no habría de considerarse un acto de coito y posesión anal?. ¿Y a pesar de todos los escabrosos indicios, no cree que en verdad lo que pretende es demostrarnos, permitiendo poner nuestros dedos en la Sangrante Llaga, que gracias a la utilización del Condón-Papamóvil, podemos estar seguros de nuestra salvación, ya que el uso del capirote sexual está vetado a los negros, esas almas llenas de moscas?.
    En resumen, ¿Crée usted que somos negros, o que?. (Como diga usted que sí, soy capaz de coger un desvío en el nudo de la Trinidad y llegar hasta Sabadell de rodillas).

  3. gonzalo bello says

    Lo más triste de todo es que la visita del papa se toma como otra atracción turística desde la cúpula política. Lo que nos faltaba a los barceloneses, más turistas. A ese deseo pecunario súmale el provincianismo propio de este país. Somos laicos hasta que el papa pica a la puerta, entonces se le pone una alfombra roja, porque el papa nos va a situar en el mundo. Creo que el problema no es que no pensemos, el problema es que pensamos en voz baja.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )