Skip to content


Concert Tulsa + Maria Rodés. 2/12

Escrit el 17/12/2010 per admin a la categoria Re-Visions.
Tags:

Per Lídia Lahuerta

Tulsa + Maria Rodés
Ls 2. Dijous 2 de desembre de 2010

Proper i sincer. Aquests són els adjectius que podrien resumir la meva sensació al concert de Maria Rodés i Tulsa dijous passat a La 2.

Només arribar a la sala vaig trobar un ambient distès on tothom es barrejava amb tothom: promotors, periodistes i fans de les dues noies protagonistes del cartell. Suposo que això ho dóna el fet que no fos un concert massiu, com el de la sala del costat; de fet, és molt agradable trobar de tant en tant joies petites i gaudir-les quan encara no s’han fet molt grans.

Uns minuts abans de les 21.30 va sortir a l’escenari la Maria Rodés, acompanyada de la seva banda, comptant amb tots els músics habituals i regalant-nos en aquesta ocasió amb la col·laboració especial d’una clarinetista en alguns temes, un detall que penso que diu molt en favor de la música en un concert tant de tu a tu. El directe va ser una delícia pels sentits, amb la calidesa i claredat de la veu de la Maria, una veu dolça que contrasta amb les lletres, de vegades iròniques i sempre directes en el missatge. I és que a les seves cançons fins i tots els tarareigs tenen sentit, convertint la veu en instrument per donar protagonisme a la melodia i als nombrosos instruments amb els què la banda sap jugar amb mestria per arrodonir les cançons. I això és el que van fer durant una hora aproximadament, mostrant la preciositat de cada instrument, cada ritme, cada veu, cada xiuxiueig, mentre les cançons es construïen, com a Desastra, on tota la banda anava interpretant i enregistrant les bases rítmiques sense cap so pre-gravat; o permetent al públic participar i formar part de la cançó, com a Nana del agua. Entre les seves composicions, la Maria va fer una versió del Què serà i veient-la allà dalt de l’escenari amb la seva guitarra, em va venir al cap l’Audrey Hepburn cantant Moon River, a la finestra a Breakfast at Tiffany’s.

A Tulsa no els coneixia prèviament i em van sorprendre positivament. No sabria dir per què, però la veu trencada de Miren Iza em va recordar a l’Aurora Beltran, dels ja desapareguts Tahúres Zurdos. El so dels Tulsa em va semblar molt potent, amb gran protagonisme de la bateria, donant caràcter i cos a unes lletres crues on la cantant mostra la seva ànima nua, en molts casos en to metafòric, però també de manera directa, com a Algo ha cambiado para siempre, quan diu “ya no te puedo querer, sólo falta que dejes de doler”.

Amb la subtilesa d’uns acords puntejats o amb tota la força de les onades del Cantàbric, el que és cert és que aquestes noies parlen amb un llenguatge molt proper i tenen moltes  coses a dir.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )