Revisions: “Campo de Agramante”

JAVIER GALIANA & SPICE BERBERECHOS
Campo de Agramante
N57

Javier Galiana (piano), Carlos Denia (cante), Albert Cirera (saxos), Paco Weht (contrabaix), Dani Domínguez (bateria), Carlos Cortés (percussió) i la col·laboració de José Manuel Leal Tete (flauta) i Teo Vázquez (coros).

Per Martí Farré

Si fa quinze o vint anys eren del País Basc els músics que aportaven una dosi necessària d’aire fresc al jazz barceloní, ara són d’indrets com les Illes Canàries o Andalusia els joves que remouen una escena tant paradoxal com la nostra, activa i dinàmica però obligada a desenvolupar-se sota condicions draconianes. Be, de fet els Spice Berberechos són de tot arreu: un pianista gadità considerat el deixeble més acreditat de l’escola chanística, un cantaor que canta com si hagués nascut a les maresmes del Guadalquivir però que és natural de la vila dels Borgia, un cordista sud-americà que sosté amb aplom les escomeses rítmiques dels pals flamencs o un bateria gallec que apuntala amb imaginació l’energia cadenciosa de cada una de les peces del disc.

Prenent com a excusa un motiu quixotesc, Galiana ens ofereix un viatge melodiós, a ritme de buleria, alegries o soleà, però amb reminiscències llatines en alguns passatges –a “Malandro Limón”, per exemple- i un cert regust simfònic –escolteu el to catedralici de “Vida”-. Denia canta amb veu sentida, Cirera –un dels intèrprets també més lluïts de la sessió- elabora solos de discurs profund, la base rítmica sosté amb solidesa el to ciclotímic del CD i el pianista assaona amb elegant discreció la tasca ingent que duen a terme els seus companys. I les cançons? Un calidoscopi oníric de reflexions existencials –“Melalchoholía”, “Vida” i “Paseo de los Tristes”-, personatges singulars –“Malandro Limón” i “Macandé, Localamendero”- i llegendes –“El coíme y la Daífa”-. Fent us d’una expressió torera, Campo de Agramante és un treball d’ovació tancada. Suposa la confirmació de l’excel·lent singladura de Galiana iniciada amb el seu anterior disc, Werter en Nueva York.

Martí Farré