Grup de treball del Teatre Arnau
Aquest equipament hauria d’estar dissenyat per mig d’un procés participatiu entre diverses persones, institucions i treballadores de la cultura, plural i definitori, desenvolupat per una entitat professional i amb presencia de Cultura, Participació i Districtes de l’Ajuntament, tal com va passar amb el Teatre Arnau.
Caldria pensar-lo com un espai per generar aliances entre el món de la música, les diverses comunitats dels territoris i l’educació. També com un lloc on trobar-nos músiques no visibilitzades i fora del marc eurocèntric. On es donin pluralitat d’estils musicals i tipus d’instrumentació, cicles musicals, entrades socials (joves, estudiants, aturats, gent gran).
Tothom que treballi en aquest equipament, tant de forma permanent o puntual, hauria de tenir assegurats els drets laborals. Si queda alguna cosa positiva arran de la crisi per la pandèmia en aquest cas seria la consciència de la imperant necessitat de treballar amb drets laborals i de la importància de la creació de nous convenis laborals col·lectius per al sector cultural.
La Casa de la Música hauria de ser un espai compromès amb la construcció d’una escena musical digna a Barcelona, amb l’orella posada a l’escena underground i amateur de la ciutat i el país (que pica molta pedra i rarament rep cap mena de suport). Un equipament on les bandes novells tinguin oportunitat de tocar sense condicions abusives (com les de la majoria de sales), que recolzi les noves propostes.
Grup de treball del Teatre Arnau
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.