Plataforma veïnal Som Paral·lel
En primer lloc, des de la plataforma Som Paral·lel pensem que el model de gestió de la nova Casa de la Música ha de ser comunitari, amb participació d’entitats dels tres barris –Poble Sec, Sant Antoni i Raval– i de grups d’artistes i creadores, seguint l’exemple del Teatre Arnau o de l’Ateneu Popular de Nou Barris.
La gestió comunitària seria la millor manera de garantir una autèntica imbricació i arrelament del nou espai cultural en el seu entorn.
Imaginem un espai de trobada on la cultura sigui un motor de transformació, en un Paral·lel amb tradició de lluites obreres i de cultura popular. No volem un centre de cultura elitista gestionat des de fora, ni un altre espai que respongui a la lògica neoliberal del consum passiu d’una cultura entesa com un producte comercial més. Ja en tenim prou d’esdeveniments sense cap arrelament ni relació amb el seu context, com són el Picnic in the Park o el Sónar.
Volem un espai d’educació i comunitat, on teixir aliances amb entitats de cultura juvenil, de música comunitària i d’educació social, i també on respondre i treballar els problemes del barri. Imaginem un espai on veïns i veïnes de totes les edats puguem aprendre i viure la música no com a consumidores, sinó com a protagonistes, un espai on artistes i creadores trobin un lloc on treballar, expressar-se i créixer. En poques paraules, imaginem una Casa de la Música plena de vida comunitària».
Plataforma veïnal Som Paral·lel
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.