Helena Ojeda, Ateneu L’Harmonia
Faig una relació de pensaments quasi immediats i que ja molaria discutir amb temps pausat i espai, en el context concret del que pot arribar a ser una casa de la música de Barcelona:
- Una gestió que garanteixi la governança popular. Si ha de ser una casa de la música popular, que l’economia (la gestió de la casa) ho sigui d’arrel.
- Que la titularitat sigui pública gestionada per un òrgan -el més participat i plural possible – amb lògica i vinculat amb l’economia social i solidària. Idealment, una federació d’entitats de caràcter cooperatiu (més enllà de la figura jurídica).
- Un projecte que tingui com a missió esdevenir referent de bones pràctiques en la cura dels processos per la producció i reproducció cultural:
-
-
- Que garanteixi unes condicions laborals dignes a totes les persones que hi treballin, siguin eventuals (artista programada per un bolo), temporals (per necessitats puntals de projectes) o fixes.
- Que obri els espais de decisió a la participació de persones, col·lectius i entitats de l’entorn que l’envolta, així com a col·lectius i grups vinculats a la reivindicació de drets en l’àmbit de la cultura.
- Que es comprometi a promoure el debat i els espais de trobada i reflexió, a potenciar i a fer d’altaveu de les lluites i reivindicacions en l’àmbit cultural i musical.
- Que garanteixi l’accés universal, tant des d’un punt de vista estructural i arquitectònic (diversitats funcionals) com des de la perspectiva de criteris de programació i d’accés als òrgans de participació.
- Que es comprometi amb el retorn comunitari i, per això, amb els processos d’autoavaluació i transparència: pressupost participat i, per exemple, emplenament del balanç social i comunitari (la qual cosa implica assumir valors com el feminisme, l’equitat, l’arrelament, la transparència, l’ESS…)
-
- Que participi del treball en xarxa al municipi -bcn- i esdevingui un espai de suport i banc de recursos amb altres projectes socioculturals de la ciutat, com a mínim (complementàries a les inherents al seu circuit/tipus, ja que segur que ho faria a nivell de Cases de la Música, etc.)
- Projecte formatiu accessible/assequible per qualsevol persona (en contrast amb taller de músics o la pròpia escola municipal de música), també per a professions tècniques (sonidistes, etc.)
- Una altra línia que m’agradaria és que promogués la diversitat musical (anant més enllà dels estils) cap a formats, col·lectius, projectes, disciplines… Que no hi hagi dalt i baix :)
- Que les residències artístiques posin en el centre les necessitats dels processos creatius (això és, temps i recursos materials i espaials) i no estiguin només centrades a aconseguir un producte o mostrar un resultat. Aquesta ha estat una disfunció expressada per part de les residents a la fàbrica de creació FiC, per exemple.
- Garantir locals d’assaig accessibles (preus simbòlics) i oberts a tota la població (criteris de cessió conseqüents amb aquest principi).
A nivell de projecte, de la cosa, ja hi haurà col·lectius i persones que podran aportar moltes idees amb coneixement de causa i de les necessitats del món musical.
Helena Ojeda, Ateneu L’Harmonia
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.