La Base, ateneu cooperatiu
La futura Casa de la Música es troba a un enclavament estratègic, un punt amb molta pressió urbanística on es disputen diferents models de ciutat. El Paral·lel és una de les avingudes que rep els turistes provinents dels creuers i fa temps que entra dins dels plans d’absorbir i repartir en diferents zones de la ciutat els milions de visitants que arriben cada any. Diferents projectes, com l’esplanada dels museus, ja planificaven una via destinada a la turistificació.
Hem vist en múltiples ocasions com la cultura ha estat l’excusa per a realitzar grans transformacions de la ciutat, ja sigui el MACBA o el Fòrum 2004 en una lògica que no responia a una anàlisi de com fer la cultura accessible i propera a les veïnes i que tingués a veure amb les seves necessitats i les necessitats del propi sector, sinó a la lògica de la demanda i la indústria turística. En aquest sentit, ens cal fer la pregunta: un equipament cultural pot protegir els habitants que té al voltant de la gentrificació? És una pregunta difícil de respondre i que segurament passa per la capacitat de situació i arrelament del lloc on es troba, per ser permeable al que el rodeja i no viure d’esquena a les problemàtiques que es donen. Passa per fer equipaments culturals en la línia de crear una relació de simbiosi amb les seves veïnes, enriquit per aquestes i que creï un acostament cultura-societat (entorn) que sabem que ara és lluny de ser una realitat. Cal recordar que estem parlant d’un encreuament entre Raval, Sant Antoni i Poble Sec, tres barris especialment castigats durant els últims 10 anys.
Aquesta vinculació tampoc pot quedar relegada a l’àmbit territorial, col·lectius i sindicats vinculats a la cultura com SMAC, Atecat o Tecnicat, han de poder participar de manera activa en la construcció d’un projecte públic enfocat a la música. No es pot construir aquest espai sense tenir en compte la veu del sector. Col·lectius que vetllen per el compliment i millora de les condicions de les treballadores de la cultura. En aquest sentit, incorporar criteris d’economia social i solidària, vinculats a processos comunitaris, hauria de ser la base de tot procés de construcció de nous projectes públics.
En aquest cas l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser un facilitador perquè les diferents comunitats vinculades a aquest espai, ja sigui des d’un vessant artística, territorial o educativa, poguessin construir un marc de governança per a la Casa de la Música. En aquest sentit és important respectar els temps de les pròpies comunitats, on persones i col·lectius dediquen part del seu temps lliure a col·laborar en projectes d’interès públic.
La transversalitat i la porositat del projecte, però també del procés per realitzar-lo, és una de les necessitats per tal que es pugui convertir en quelcom més que un altre espai del Paral·lel destinat a rebre milers de persones cada mes.
Dimarts 2 de juny es va convocar la primera Assemblea de músics de Poble Sec, una mostra que, hi ha interès en el projecte per part de l’entorn del territori que forma part del sector musical, i serà la capacitat per activar aquestes i altres aliances la que pot fer d’aquest projecte un espai diferencial.
Aquests desitjos no han d’anar renyits amb propostes internacionals o de ciutat, tot el contrari. En aquest sentit no ens pertoca a nosaltres establir la programació, sinó generar les condicions adequades perquè aquesta no sigui aliena al seu entorn.
La Base, ateneu cooperatiu
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.