31/01/09
Si algú encara no sap què és el lletgisme, jo intentaré explicar-ho a través del que vaig veure en un concert a l’Apolo d’Estanislau Verdet, artífex del moviment. Si no ho vaig entendre malament, el lletgisme seria alguna cosa així com: oferir un concert sobri, sense la disfressa a la que ens tenien acostumats; amb músics professionals i “seriosos”; fer cançons pop encara que sonin a vals, reggeaton, pas doble, jazz, rap, sardanes o el que faci falta; i justificar que són pop perquè enmig de tot això es poden permetre parlar de Gloria Estefan, Radiohead, Josep Cuní, Sandra Bullock, Portishead i Jordi L.P. En resum, el lletgisme vindria ser alguna cosa així com la reivindicació exacerbada de l’eclecticisme i el coneixement exhaustiu de la baixa cultura, i a la vegada, fer un concert digne dels grans.
Gerard Josep i Codina
