Rubén Toro, educador social
M’imagino un espai de creació cultural popular que té en compte les diversitats de cada individu o col·lectiu i fa d’aquestes la seva riquesa. Què esdevingui en un patrimoni en constant creació col·lectiva contemporània, amb una gestió popular, que tingui en compte el context local, que prengui nota d’allò que s’ha fet i del que s’està fent per mirar al futur amb un cert bagatge però amb l’emoció aquella de “estem aprenent, estem fent quelcom nou i ho estem fent entre totes.
L’imagino facilitant l’accés a persones, grups, artivistes… Dels instruments necessaris perquè puguin desenvolupar i expressar les seves propostes artístiques amb total llibertat. El penso, fent servir aquestes eines, per promoure l’expressió d’aquelles propostes que sovint no troben espais on poder crear i mostrar-se.
El somio com una mena d’àgora que pren la cultura com a base de la seva identitat, amb orgull que aquesta sigui la seva cara visible i que fomenti l’autoestima personal i col·lectiva.
L’intueixo com un espai on la gent jove no només va a aprendre sinò a compartir la seva mirada, que possa la seva energía i talent en formar part dels processos de producció, gestió i presa de decisions d’igual a igual. Gent jove participant sense haver de sentir-se exclosa en el seu propi barri, de la seva ciutat. Joves que fan seus aquests aprenentatges de construcció cultural comunitària i que s’animen a multiplicar-ho a altres barris i pobles.
Que s’interessa per la participació social, la formació, donant suport no només quan es genera allà, sinó quan una producció feta a la Casa surt a promoure els valors més enllà de l’espai físic, que realitzi una promoció de les activitats oberta a tothom, que ajudi a generar processos de participació/mobilització cultural des de la gent, implicant-los en la producció, programació, organització, que promogui una cultura viva i creativa.
Que surti de la gent! Que participin i puguin ser actors d’una transformació cultural. (Activisme cultural de dalt a baix).
L’imagino com una mena de drecera que construïm entre totes per afavorir els processos de creació cultural, que esdevé en un contrapoder cultural al marge dels interessos administratius i/o dels grans promotors culturals de la ciutat, aquest seria el màxim element diferenciador.
El veig com si anéssim a crear un “Ateneu musical” des de zero.
Rubén Toro, educador social
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
Il·lustració de Xavier Alamany pel número 41 de Nativa en paper (cliqueu la imatge).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.