Fa uns mesos, ens va semblar significativa el que consideràvem una forta desconnexió entre l’activitat musical, i cultural en general, i el moment polític i social que estàvem, i estem, vivint. El que més ens sorprenia era la unanimitat en el silenci, que ben poca gent s’apropés al tema d’una manera en que ens sentíssim reflectits. Probablement, pensàvem, hi ha un refús a com s’ha treballat i utilitzat aquest vincle en altres moments històrics. També ens preocupava una altra qüestió de fons: volia dir això que les recerques musicals actuals eviten els vincles amb la realitat, ja no només política i social, sinó de qualsevol altra mena? Vam preguntar-nos també si aquesta era una qüestió general que afectava de la mateixa manera a la música popular a tot el mon, o si hi havia alguna particularitat a Catalunya i Espanya. I finalment, es clar, també pensàvem que tot això potser era un reflex fidel d’una actitud social general, no només dels creadors, envers tot allò polític, consistent en negar-ho i no veure-ho.
Com que el tema ens preocupava, vam decidir posar en marxa una petita recerca relacionada amb aquest delicat vincle entre música i sentit polític. Una recerca que havia d’incloure converses entre músics i gent que s’ho mirava des de fora, i que s’havia de reflectir en quatre cançons o peces musicals i quatre textos. Més o menys, aquest va ser el punt de partida d’aquest laboratori Hipersons, que s’ha concretat en els treballs amb Tarannà, Inspira, Cabo San Roque i Liannallull que hem anat publicant les darreres setmanes.
A continuació, un cop finalitzat, recuperem el conjunt del treball, amb els quatre enregistraments i amb enllaços a les entrades publicades.
DIANA EN ESPIRAL, de Taranná (text sobre el procés):
LES MANS CANSADES, d’Inspira (text sobre el procés):
FORN DE DITS, de Cabo San Roque (text sobre el procés):
ELLS SÓN ELS RADICALS, de Liannallull (text sobre el procés):
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.