Fòrum 09. Yacine Belahcene
Músic
“Les armes del cantant”
(Yacine introdueix la seva intervenció cantant un fragment de música Gnawa, música curativa del nord d’Àfrica, que prové, però, de Guinea)
He fet aquesta introducció per explicar el que jo canto, ja que el que explicaré pot semblar egocèntric, però els cantants ho som bastant. Jo sóc mig algerià i mig català, i des de sempre, des que he començat en l’ofici de la música, la meva obsessió ha estat intentar explicar amb cançons, amb lletres, amb melodies […] que tinc un peu a cada banda. He fet la introducció amb música gnawa, precisament perquè és una música que s’ha d’escoltar, que posa èmfasi en la repetició. Em trobo sovint, tant amb músics d’aquí com europeus, que de seguida em diuen: “Fem l’estribillo, en necessitem un perquè la gent s’enganxi a la cançó”. I en el cas de la música gnawa, és una música que amb una paraula o una melodia crees un estat a partir de la repetició. Llavors, quan aporto aquests tipus de melodies, els músics de seguida hi troben inconvenients […] En aquest sentit, des del 1992 que vaig arribar aquí, intento explicar el fet de no ser d’enlloc. M’ha passat moltes vegades que la gent no entén que canti en àrab i en català en el mateix repertori. […] Per això, una de les meves obsessions és definir-me com d’enlloc, d’internacionalitzar molt més el missatge. Crec que avui en dia el futur de les músiques, cada cop més, és el llenguatge universal. Perquè inevitablement i positivament, els moviments migratoris faran que les cultures siguin més riques.
(resum escrit a Nativa 49 per Jac Cirera)
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.