Skip to content


Fòrum d’Indigestió 2009. Marta Salicrú

Escrit el 26/03/2009 per admin a la categoria Intervencions al Fòrum.
Tags: .

Fòrum 09. Marta Salicrú
Redactora secció música Time Out Barcelona

“Quan la paraula indie va deixar de significar independent”

[…] Què és un segell independent? I què no és un segell independent (una major)? Una major és una de les quatre companyies actualment existents que dominen el mercat discogràfic: Sony, EMI, Universal i Warner. I la definició tradicional és que tenen el seu propi canal de distribució. Aleshores, què és un segell independent? Tota la resta. És una definició per negació. […] Als Estats Units, desprès de la segona guerra mundial ja hi havia segells independents, i van tenir molta importància en el desenvolupament del rock. Artistes com ara Johnny Cash i Roy Orbison van començar la seva carrera en la independència, tot i que desprès van ser superestrelles. Però no és fins als anys 80 que l’ètica del “Do it yourself” del punk, que es va originar a finals dels 70, va fer que els segells independents proliferessin. […] Als anys 80 és fa la primera llista de vendes de segells independents. I precisament és el fundador d’un segell independent, The Cherry Red Records, qui demana que es creï aquesta llista. Alguns exemples de segells independents de l’època, centrats a Anglaterra, són: el segell Factory, de Manchester, que va editar grups com ar Joy Division i Certain Ratio; el segell Rough Trade (que encara funciona), de Londres, que va començar el 1978 i va editar grups com ara The Smiths i Belle and Sebastian. Un altre cas del qual volia parlar més és un segell de Glasgow que es deia Postcard Records. Va tenir una existència molt breu, entre el 1979 al 1981, i van editar Orange Juice, Josef K i Aztec Camera […] Alan Horne, el seu fundador, que era un jovenet en aquella època, deia: “Voleu veure que és Postcard Records? Això es Postcard records.” La càmera el seguia fins a la seva habitació i aleshores obria l’armari. Un exemple molt clar d’un segell independent. Aleshores, com es produeix el canvi de significat de la paraula indie? En primer lloc, molts dels grups editats per segells independents van fer el salt al mainstream, molts altres, no. El cas més clar és el de Nirvana als anys 90 quan l’ètica del “Do it yourself” tornava a estar de moda vinculada al grunge, del qual Seatle n’era un referent. Nirvana va editar el seu primer treball en un segell independent que es diu SubPop, però el següent disc ja l’edita amb una major. Aquest segon disc ven deu milions d’exemplars, però l’anterior, tot i que inicialment només n’havia vengut 30.000, ara mateix és disc de platí. Què vol dir això? Que les majors comencen a veure el potencial d’aquests grups alternatius perquè veuen que també són màquines de fer diners. Sorgeix el concepte del rock alternatiu que designa el rock que no s’ajusta al gust majoritari, llavors indie i alternatiu es fan servir com a termes sinònims. D’altra banda, com que les majors veuen que els grups de l’escena independent poden tenir potencial comercial, fitxen aquests grups i, en alguns casos, creen filials “indie”, cosa que no té sentit, però aquestes filials es dediquen a fitxar aquests grups no comercials. També arriben a fabricar grups alternatius. Ara mateix, per exemple, Movistar té un segell que fa càstings per fabricar un grup independent. Un altre exemple és la filial espanyola Octubre, de Sony, que en el seu Myspace es defineix com a “sello de nueva creación para el desarollo de artistas locales independientes”; però fins on pot ser independent, si depèn de Sony? […]

(resum escrit a Nativa 49_ Jac Cirera)


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Rubén Martínez: Gracias por el comentario, Laura. No digo que sean agentes pasivos, sino que tienen una posición...
  • Laura: Tampoco podemos situar a los artistas, etc. como agentes meramente pasivos en estos procesos. En el caso de...
  • Daniel: Qué buen artículo. Ciertamente se ha hecho a veces una lectura cómoda de la situación y se ha utilizado el...
  • De gismana y que.: Si subes la colla, te oyen hasta los cantos de la barrica.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )