- Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí.
La riquesa musical de la ciutat
L’escena de jazz a Barcelona passa per un gran moment. Disposem d’una activitat concertística diària que si bé podria créixer i millorar és la més important de tot l’estat (ja la voldria, ara per ara, Madrid, per exemple) i també d’un públic que diàriament s’interessa per aquesta música. I és així perquè segurament als escenaris de Barcelona s’ofereix molt bon jazz, a càrrec de figures d’arreu del món però sobretot a càrrec dels músics que viuen a la ciutat, temporalment o definitivament.
Hi ha molts bons músics de jazz a Barcelona. Després de molts anys en què l’única referència era Tete Montoliu, una gran estrella del panorama internacional, ara no disposem d’un astre d’aquesta magnitud però vivim enmig d’una gran galàxia de músics que no para de créixer, plena d’estrelles que brillen cada dia més.
Aquesta galàxia està formada per gairebé tres generacions de músics que, a més a més, s’interrelacionen. Una primera generació pràcticament autodidacta en va formar una segona que va completar els seus estudis a fora i una tercera segurament ara ja no tindrà cap necessitat de marxar a fora per formar-se. Marxar pot tenir moltes altres utilitats.
Sens dubte, una de les raons determinants –però no l’única– que explica aquesta bona salut del jazz barceloní és que a la capital catalana hi ha moltes ofertes de formació musical moderna, algunes de les quals acumulen feina des de ja fa anys malgrat que la formació en l’anomenada música clàssica sempre ha disposat de moltes més oportunitats a Barcelona i a gairebé qualsevol població catalana. Ara fins i tot l’Escola Superior de Música de Catalunya fa ensenyament de jazz!
Una riquíssima, quantitativament i qualitativament, escena jazzística a Barcelona i una forta presència, en els mateixos termes, d’escoles de música, diguem-li, moderna, augura doncs que el present tindrà prolongació en el futur.
No ha estat sempre així.
El 1979 tots els centres oficials (i públics) d’ensenyament musical són “conservatoris” que només contemplen programes pedagògics exclusivament vinculats a la música de tradició clàssica, obviant pràcticament tota la música del segle XX, tota la música popular.
En aquest context, utilitzant els espais d’un petita distribuïdora de llibres –Epicuro, que va distribuir, entre altres, El libro rojo de los escolares– i de la mà d’un Lluís Cabrera que ja havia estat activista a Nou Barris, neix el Taller de Músics al Barri Xino, entre tres carrers amb problemes de marginalitat i exclusió social.
Després d’una primera fase molt dinàmica, la consolidació del projecte pedagògic arriba gràcies al contrabaixista portuguès Zé Eduardo l’any 1984 i amb la implementació d’un mètode sistematitzat que si s’adapta encara és vigent avui en dia. Aquest mètode pedagògic utilitza el jazz com a base, com a llenguatge amb el qual o des del qual es poden expressar moltes cultures i estètiques musicals.
El Taller de Músics és una escola de música moderna i un focus de promoció i difusió d’aquestes músiques i ja des del principi, de manera especial, del flamenc. Un espai pel qual han passat, d’una manera o d’una altra, més o menys directa, més o menys intensa, com a alumnes o com a professors, la pràctica totalitat dels músics que han estat establerts a Barcelona.
Podem trobar altres exemples, però segurament no són tant pioners ni tant determinants en la consolidació i creixement dels col·lectiu de músics populars de Barcelona i, per tant, de la seva capacitat creadora.
Intervenció integral
El nucli dur del projecte del Taller és, des del principi, l’escola. Actualment estem parlant de gairebé un miler d’alumnes i setanta professors i professores amb un sistema pedagògic de creació pròpia i reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat i amb capacitat per atorgar titulació superior: un diploma universitari en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya.
Però aquesta no és l’única activitat.
Al Taller es produeix i es fa management. Miguel Poveda i Duquende poden ser dos dels exemples de més renom, però són més de 150 els concerts que gestiona el Taller. En aquest apartat destaca, molt per sobre del jazz, el flamenc. Valdrà la pena pensar en raons que ajudin a entendre-ho.
Es gestiona un club, el Jazz Sí, amb activitat diària i diversificada (flamenc, llatí, jazz…) i un segell discogràfic, la Col·lecció del Taller. Es mantenen dues orquestres de jazz, l’Original Jazz Orquestra i la Jove Big Band del Taller de Músics, i la companyia de dansa flamenca Somorrostro. És, per tant, un projecte integral que genera múltiples sinergies que han jugat a favor del seu creixement. El alumnes d’ahir són professors avui, després d’haver-se obert camí professionalment al Jazz Sí Club i possiblement la seva carrera discogràfica es pot iniciar a la col·lecció del Taller acompanyats per altres alumnes i professors.
Tota aquesta activitat també està gestionada per una organització comuna que comparteix i optimitza recursos, una trentena de persones.
El finançament propi del conjunt de l’activitat arriba al 70% (matrícules dels alumnes, rendiment del management artístic i del segell discogràfic i explotació del Jazz Sí Club que també funciona com a bar i restaurant). El 30% restant l’aporta l’administració pública, l’aportació principal és de l’Institut d’Indústries Culturals de Catalunya (ICIC) de la Generalitat i en menor mesura hi ha les aportacions de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la Diputació de Barcelona i l’Instituto Nacional para la Artes Escénicas y la Música (INAEM) del Ministeri de Cultura. També rep la col·laboració puntual en projectes concrets de la Fundació Autor i de Iberautor de la SGAE i de la AIE.
Flamenc i jazz
Si bé –i sobretot des de la implicació de Zé Eduardo– el jazz és el llenguatge en què està immers el model pedagògic del Taller, el flamenc sempre ha estat present tant a l’escola com en la producció del Taller. Però si en alguna de les activitats del Taller el flamenc ha tingut una rellevància especial, aquesta ha estat, tal com hem dit, la producció.
En l’opinió de Lluís Cabrera, ha estat així simplement perquè el flamenc ha permès el desenvolupament d’una activitat comercial sostenible molt més rendible que el jazz. D’una banda, el flamenc constitueix una aportació diferenciadora i identitària de cara al mercat exterior, un llenguatge propi que el fa més interessant i més exportable. De l’altra, a nivell intern el jazz ha perdut amb els anys el que podria haver estat un mercat sostenible per la intervenció nefasta de dos factors, els mànagers de zona i la possibilitat d’una interlocució directa amb els músics. La suma d’aquests dos factors ha impossibilitat la creació i consolidació d’un mínim teixit industrial dedicat al jazz. Així, l’activitat de management de jazz per existir realment ha de sobreviure proporcionant música de fons o d’acompanyament d’altres actes no musicals, mentre que el flamenc permet la inversió i la rendibilitat amb els concerts i els discos. És l’inici d’un cercle viciós que amenaça relegar més i més el jazz a les minories i l’elitisme (una paradoxa tenint en compte els seus orígens i voluntats populars).
Des del barri…
El Taller neix de manera natural, que no vol dir planificada, en un triangle abocat a la ruptura social a l’inici de les democràcies locals. Des d’aquest punt, com un agent del barri més, és un protagonista actiu de la seva transformació fins a la realitat que avui coneixem.
No només és una escola que va acabar ocupant, amb el creixement, nombrosos locals de la zona, sinó que ha exercit de dinamitzador del barri, d’interlocutor amb l’ajuntament i de defensor dels seus interessos i dels del veïnat enfront dels interessos especulatius.
Paciència i diàleg, complicitat amb l’entorn més immediat, coneixedors i segurs de la seva incidència i capacitat de pressió als mitjans de comunicació i a les administracions cada vegada més importants.
… a la globalització
El Taller està inequívocament lligat al seu entorn i des del seu entorn físic i multicultural es vol projectar internacionalment. És un projecte amb unes arrels clares i fondes en un medi físic però també amb vocació “internacionalista”.
Ja des dels inicis, quan l’escola encara no era un projecte consolidat, el Taller s’obre i mira cap a l’exterior organitzant els Seminaris Internacionals de Jazz, provocant la interrelació de músics locals i forans i donant lloc a projectes compartits entre diferents músics i tendències.
Però tant o més que la internacionalització, si alguna cosa defineix la relació del taller amb el seu context, és la multiculturalitat.
La multiculturalitat és intrínseca al Taller. Des del grup de persones que inicien i continuen el projecte del Taller fins a les músiques i llenguatges que s’utilitzen a les aules. Des de les promíscues barreges que permet el llit del jazz per a cultures d’orígens molt diversos fins als professor i alumnes d’arreu del món (un 20% dels alumnes són estrangers). Tot en un barri, el Raval, que és l’exemple barceloní de multiculturalitat i mestissatge en una mostra més de la seva integració i permeabilitat al paisatge més immediat.
En resum, un projecte integral de formació, producció i difusió de música moderna i multicultural que neix i creix sobre el pilar d’una escola pionera i de referència a la ciutat i fora d’aquesta, que s’integra en un barri difícil i esdevé un dels agents més actius per a la seva millora. Un espai que ha estat determinant en la consolidació professional de generacions de músics, tant per formar-los com per oferir-los les primeres sortides professionals, ja sigui com a professors o com a intèrprets.
DESCARREGA’T EL LLIBRE!
Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona” editat per Indigestió. Si vols descarregar-te el llibre en format pdf, només cal que cliquis aquí, i que et donis d’alta a la nostra llista de correu, si no ho has fet encara.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.