Skip to content


CD Drome

Escrit el 08/12/2006 per admin a la categoria Articles "Idees per la música".
Tags: .
  • Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí.

Descripció: botiga de discos especialitzada en música independent i afí.
Dimensions: 35 metres cuadrats.
Ubicació: carrer Valldonzella. Barcelona. A prop Tallers.
Fundació: any 1992.
Direcció: Jordi Raig (39 anys) i Oriol Valls (34), compres i atenció al públic.
Personal: 3 treballadors, dos s’encarreguen de l’atenció al públic, manteniment del lloc web i venda per Internet i un tercer treballa al magatzem.
Sucursal a Madrid. D’obertura recent. Hi treballen dues persones.
Proveïdors: una cinquantena de tot Europa i els Estats Units. Mai no es compra directament al segell.

Història. A principis dels 90 Jordi Raig va deixar de treballar en una oficina i va tirar endavant una idea que feia temps que li ballava pel cap: muntar una botiga de discos on poder trobar tota la música independent que li agradava i que no localitzava fàcilment a les botigues de Barcelona. El 1992 va muntar CD Drome: “una botiga que necessàriament havia d’estar ubicada a prop del carrer Tallers”. Al cap de dos anys hi va entrar Oriol Valls, un client de la botiga que va posar-se a l’altra banda del mostrador i va ajudar a redefinir l’orientació de la botiga.

Filosofia. Botiga especialitzada en pop rock alternatiu, independent o com es vulgui anomenar a tota la plèiade d’estils i d’artistes que no viuen a les llistes d’èxits però que omplen els festivals on normalment actuen. Inicialment la botiga tenia un material més variat, incloent-hi estrelles com ara Prince, Springsteen, John Cougar etc. Hi havia fins i tot cubetes de flamenc i de pop català. Els seus responsables expliquen: “Teníem aquesta mena de material perquè com que estem ubicats en una ruta de compradors de discos pensàvem que entraria públic de gustos estàndards. Al cap de dos anys, entre el 1994 i 1995, ens vam adonar que el futur de la botiga era oferir una especialització total, només així faríem una clientela definida. La sort va ser que la botiga pogués ser deficitària uns quants anys.”

Criteri. “Ve marcat pels nostres gustos i per l’oferta i la demanda. Volem apostar i vendre els discos que ens agraden a nosaltres, però el públic va marcant les seves orientacions. Per exemple, els primers senzills d’Oasis es van vendre estupendament i també es van vendre molt bé els dos primers elapés. El tercer ja no el va demanar ningú. Més recentment ha tornat a passar el mateix amb Stokes. El primer es va vendre bé, el segon ja ni el tenim. És un disc irregular, el nostre públic ho ha percebut així i ja ni el demana. Un altre argument per no tenir-lo és que la multinacional que el té pot oferir millors preus a les grans superfícies. No tenir Strokes no és tant una qüestió de purisme com de sentit comú, ja que no ens interessa vendre més car un disc que a un altre lloc es pot trobar per un preu millor. Aquesta filosofia genera sorpresa entre les discogràfiques, que no entenen que venguem molt bé alguns dels seus discos però que no vulguem treballar amb artistes que ells consideren del mateix perfil. No entenen que no vulguem tenir Ocean Colour Scene, per exemple. S’ha de dir que a nosaltres, com a botiguers, no ens importaria vendre 500 discos de Coldplay, que ens sembla un grup digne, però és que el nostre públic no ens els demana.”

Perfil de Públic. “Masculí. Per cada 50 homes entra una dona. El públic ha crescut amb nosaltres, no s’ha renovat. El percentatge entre el públic que entra i que acaba comprant és molt alt, el públic sap què ve a buscar. Els gustos del nostre públic s’han anat obrint. Fa deu anys qui comprava Pixies no comprava jazz. Ara qui compra Arcade Fire també compra Coltrane, per exemple.”

Estrangers. “La situació de la botiga al costat del MACBA i del CCCB ens aporta turistes de pas. Òbviament, no són els mateixos turistes que van a la Sagrada Família, on notaríem menys el seu impacte. Notem molt les temporades de vacances (estiu i Nadal). Entre la població flotant d’estrangers s’ha notat un canvi. Abans els «erasmus» que ens compraven eren europeus. Ara està creixent «l’erasmus» llatinoamericà: argentins, xilens etc.”

Públic jove. “N’entra poc, i el que ho fa es dirigeix directament als vinils. No és un públic de compactes, si no de música de ball en vinil. Jo crec que al futur hi hauran persones que no compraran mai a botigues de discos i persones que tindran giradiscs i una col·lecció de vinil molt àmplia.”

Fonts d’informació del públic. “Revistes estrangeres com ara Mojo i Wire i nacionals com ara Rockdelux. Aquesta és la que notem més. Les llistes de l’any que publica es reflecteixen en compres per part del nostre públic.”

Canvis en els hàbits de compra. “Abans teníem uns quants aficionats que es presentaven a la botiga el dia que sortia el disc del seu artista preferit. Ara Ron Sexmith edita un disc al febrer i el seu públic se’l compra al cap d’un temps. Primer l’escolta –li deixen o bé se’l baixa de la xarxa– i si li agrada se’l compra. La immediatesa entre l’edició d’un disc i les seves vendes ja no existeix.”

Evolució de la botiga: “Cap a l’any 2.000 ens vam adonar que la botiga no tenia memòria. El catàleg d’actualitat i el fons de catàleg dels anys noranta –indie, electrònica, folk, rock, etc.– eren molt bons, però semblava que tots aquests corrents havien sortir del no-res. És per això que vam muntar les seccions que anomenem “Influències” i que son: cançó europea, jazz i avantguarda, pop rock americà d’arrel, bossa nova, bandes sonores, postpunk anglès i americà. No som una botiga de jazz, però com que el nostre públic és permeable, tenim els 100 discos que es consideren essencials de la història del jazz. Volem ampliar aquestes seccions.”

Frase que no se sentirà mai a CD Drome: “Busqui per la «m».”

Conseqüències: “Tenim els discos, artistes i corrents dels quals podem donar informació i orientació als nostres clients. Moltes vegades hem pensat obrir una secció de dub, però no en sabem prou. El nivell d’exigència que ens marquem és alt, això dificulta obrir noves finestres estilístiques però defineix perfectament els contorns i la personalitat de la nostra botiga.”

Les vendes ara i abans: “La fragmentació de la informació i la seva abundància en termes absoluts poden ser la causa dels canvis que s’han produït els darrers anys en la distribució de les vendes. Sempre hem tingut uns 4 o 5 discos per temporada que es venen molt bé: entre 200 i 400 còpies de cadascun (el 2005 han estat Antony, LCD Soundsystem, Arcade Fire, Micah P Hinson). A més, fins fa uns anys teníem un grup d’uns 40 discos dels quals veníem entre 60 i 100 còpies. Aquest grup s’ha diluït i ara venem una, dues o tres còpies d’una enorme multitud de discos. És a dir, estem venent molt poc de 15.000 referències diferents. Els darrers quatre anys hem venut com a mínim una còpia de 25.000 referències. Abans no fèiem massa cas dels grups molt desconeguts dels quals no podíem aspirar a vendre més de 10 còpies. Ara hem de tenir els grups dels quals es pot vendre 1 còpia.”

L’objecte. “La pèrdua de vàlua del disc com a objecte ja estava estesa al mercat més generalista. Ara estem començant a notar que també arriba de mica en mica al públic especialitzat de la botiga especialitzada. No se si és conjuntural o estructural o si simplement no tenim la perspectiva correcta. Creiem que aconseguir un disc mitjançant una descàrrega dilueix l’objecte disc i elimina fins i tot un trajecte físic, un itinerari urbà. Qui compra discos a una botiga passa pel carrer, entra en una botiga o una altra, pren un cafè i acaba a CD Drome. Si et descarregues la música aquest trajecte desapareix.”

Un desig. “Que l’eficiència de les grans superfícies no generi la situació que es viu a França, on les grans cadenes culturals, i sobretot l’FNAC, han acabat amb les botigues especialitzades.”

DESCARREGA’T EL LLIBRE!

Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona” editat per Indigestió. Si vols descarregar-te el llibre en format pdf, només cal que cliquis aquí, i que et donis d’alta a la nostra llista de correu, si no ho has fet encara.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Baikal: Como la vida misma… Me reído a morir, me encantó! Justo me lo pasó una compañera porque me...
  • Lola: Totalment identificada,9anys de cansament i es casa vida social. Moltes gràcies.
  • Bianca: Propongo que nos juntemos!
  • Monica: Uff como la verdad te hace daño!!! Superrrr

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )