Nat_31 març_abril_06 Xavi Guillaumes
Mendetz, el retorn dels robots amables
Tenen bones cançons i un directe contundent. Recorden als grups de l’electrònica analògica dels vuitanta, però no sonen antics. Han decorat la seva música amb teories sobre la robòtica humana i la manca de personalitat dels humans actuals. Tenen un esperit petardo i irónic que els porta a parlar de Chimo Bayo o el bacalao, però no són un grup de broma. I, per sobre de tot, han despertat l’interès del públic, la crítica i els programadors, el trident que fa moure la música. Tot i que Mendetz són ara mateix un grup encara sense discogràfica, NATIVA ha preparat un petit qüestionari per a ells, perquè després no diguis que no t’havíem avisat o que no estem atents al que passa.
Per què un dia decidiu crear Mendetz?
La idea i propòsit principal del grup era que l’ex-baixista es quedés sense mans. Tot el grup era un projecte amb aquest objectiu. Però que parli d’un escrit EX-baixista no vol dir que ho aconseguissim. Des d’aqui una salutació a l’home dels peelin’kiss.
Últimament es parla molt de vosaltres, i fins i tot una important publicació musical ha declarat la vostra maqueta la millor de l’any. Va tot molt ràpid o porteu temps treballant a l’ombra?
Fa dos anys que existim, i en aquest temps hem fet bastants temes i uns 25 concerts.
Diguem que hi ha hagut una acceleració de les coses des de fa uns mesos. Però estem tranquils, no tenim cap pressa.
Sobre l’escenari i quan parleu de vosaltres teniu un toc teatral, d’on us ve? Penseu intensificar-lo?
Els components de Mendetz ens vam coneixer a l’escola de mim, vestits amb malles i la cara blanca. Ens hi haviem apuntat per superar la nostra timidesa. D’aquí el toc teatral. Encara no ho hem aconseguit, per això fem servir les ulleres.
La vostra demo sona força potent, és cert que l’heu gravat en un estudi domèstic, a casa d’un de vosaltres?
Sí, el guitarrista té un multipistes a casa i allà hem anat gravant els nostres temes conforme els composàvem. La bateria, com que no teniem diners per invertir en una gravació, l’hem fet amb una caixeta de ritmes.
CRÈIXER A BARCELONA
Hi ha dues maneres de plantejarse els inicis d’un grup. Per un costat hi ha qui pensa que és millor tocar allà on es pugui per agafar experiència, però altres grups pensen que és millor limitar els concerts, entre altres coses per no cansar el públic.
Som de l’opinió que l’única manera de curtir-nos als escenaris és tocant. De fet, és cert que hem fet molts concerts, però pocs amb una assistència decent de públic. Als primers concerts hi havia més gent a sobre que a baix de l’escenari, així que no crec que es cansin, de moment. Ara per ara tocant i regalant maquetes als concerts perquè hi ha contactes amb algunes discogràfiques, però no tenim pressa… Algun dia farem un disc, potser…
Pel que sembla no teniu molts problemes per tocar. Barcelona i la seva àrea metropolitana ofereix bones opcions per a un grup que comença?
Li debem molt a l’àrea metropolitana de Barcelona: a Terrassa, Cornellà, El Prat, l’Hospitalet, Badalona o Sant Adrià hem trobat magnífics locals on ens han deixat tocar, i magnífica gent, molt oberta a noves propostes. A la ciutat ja és més difícil…
Ja que parlem de Barcelona, us interessa la música que es fa aquí? Sentiu que Mendetz pertany a una determinada escena?
Hi ha força grups de la ciutat que ens agraden (i no direm Veracruz perquè, encara que ens agraden, és el nom que tothom diria per quedar bé). Però són bandes que no s’assemblen entre elles i que tampoc s’assemblen a Mendetz. O sigui que no crec que formem part d’una escena, perquè no n’hi ha cap. Hi ha una infinitat de grups, això sí.
Fan falta més Mendetz? És massa avorrida la música de guitarres que es fa actualment aquí?
No, no és avorrida, hi ha moltes coses bones. Potser reclamaríem una mica més
de funk. D’això creiem que sí que en falta.
FER-SE ARTESANS DE LA ROBÒTICA
Us agrada dir que sou artesans de la robòtica, expliqueu-me què vol dir.
Als robots “antics” hi ha un sentiment, originari en la seva creació, que la humanitat ha oblidat. Nosaltres intentem detectar aquest sentiment en les màquines (sintes, teclats) que toquem, fent que es trobin a gust en la nostra música. No els utilitzem, som amics seus.
Quina diferència hi ha entre la música electrònica d’altres grups i l’electrònica “humana” vostra?
Que tot el que sona ho toquem a l’acte, és en directe: no hi ha RES programat ni pregravat (bases, seqü.ncies, sons) en la nostra música.
Un teclat pot ser tan humà com una guitarra?
Totalment. De fet, el plàstic dels nostres teclats a nosaltres ens sembla pell femenina. Els acaronem.
Quin tipus de teclats utilitzeu?
Dos sintetitzadors Casio de fa uns 20 anys, que vam comprar molt barats a l’Ebay, a arrel del bon resultat que ens havia donat un teclat Yamaha propietat del pare del bateria, que encara utilitzem. A més, des de fa poc, un MicroKorg.
Precisament per la vostra electrònica “humana” en directe sou un grup que posa sobre l’escenari molts aparells i instruments. La sonorització sembla complicada, expliqueu-me quins problemes teniu i quines solucions trobeu.
La principal dificultat és que normalment els teclats son instruments secundaris, de fons, d’ambient, i en el nostre cas és al contrari. També el bombo és dificil de sonoritzar, però al final sempre ens en sortim, gràcies al savoir faire del tècnic.
Dieu que voleu criticar la falta d’identitat dels “no-subjectes” del segle XXI. Què voleu dir?
Bé, només fem una modesta crida a l’autoconsciència, que tan fàcil i ràpidament estem perdent els habitants d’aquest segle, immersos en una inconsciència general propia de l’ovella.
Recordant a Chimo Bayo penseu que feu un favor al món de la música?
Sí, fomentar la IRONIA, que és molt útil, constructiva, educativa, i s’està perdent.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.