Skip to content


Reportatge: Rentrée. El món musical de Barcelona presenta el 2006

Escrit el 09/01/2006 per admin a la categoria Reportatges de Nativa.
Tags: , , , .

Nat 30 gen_06 Miguel Amorós, Xavi Guillaumes, Marc Lloret i Laura Sangrà.

Acaba un any i en comença un altre. No hem tingut prou temps per fer balanç i mirar de valorar si el 2005 ha estat un bon any per a la música. Segurament trobaríem arguments per dir que sí i també en trobaríem per dir que no. En qualsevol cas, aquest no és l’objectiu d’aquest reportatge que demostra, amb esperança, que el 2006 promet.

Res de mirar enrere. Mirem endavant i coneguem què ens depara el 2006 pel que fa a la música de la ciutat. Els nativos ens hem mogut per obtenir algunes de les respostes més reveladores de músics, mànagers, discogràfiques, festivals i altres entitats per demostrar que la improvisació i la feina feta a última hora no és una constant en aquest món. Previsions, plans interessants, novetats, esperances… la música continuarà viva, això és evident. Agraïm especialment a tots els que han pogut respondre en època de tancaments, d’escudelles, de torrons, polvorons, TC’s, factures i balaços empresarials… i a tots els que no han pogut, també. Ens consta que ho han intentat. I, per cert, mirarem una mica enrere de la mà d’alguns lectors. Que no sigui dit!

Miguel Martínez, del segell Houston Party.
Pues el 2006 se presenta para Houston tal que así: Os avanzamos nuestros planes para los próximos meses. Vamos a seguir siendo el puente en España por el que entra el material de sellos del prestigio de Sub Pop y Sketchbook, lo que signfica que pondremos en el mercado entre enero y marzo los álbumes de The Elected, Kelley Stolz, Ted Barnes (el guitarrista de Beth Orton) y Mudhoney. Como iniciativas surgidas del sello, vamos a editar a nombres desconocidos que confiamos en que harán mucho ruido durante esta primera mitad del año: los norteamericanos Erick Messler, Elliott Brood y Heller Mason. A eso hay que añadirle el nuevo disco de Centro-Matic, buenísimo, y otra de las apuestas fuertes que tenemos, un homenaje al Pet Sounds de los Beach Boys en el que participa la flor y nata del indie internacional. Nuestro sello hermano Rhonda Records pondrá en la calle el segundo disco de Anorak, de versiones y muy divertido. También vamos a seguir montando giras por España de artistas de nuestra órbita (en el primer semestre del año: Centro-Matic, Micah P. Hinson, Jennifer Gentle, Elliott Brood…) y de otros que nos han elegido como agentes españoles (Chris Hillman, Dayna Kurtz).

Víctor, del segell STRANGE ONES
A Strange Ones, després d’editar l’últim disc de Fine!, i d’un temps de treball “en silenci” preparant diversos projectes, encetem ara definitivament una nova etapa plena d’il·lusió i novetats. Tot just acabant el 2005 hem editat Chapter 99, un recopilatori que recull el millor de Ninetynine, el fascinant grup que va crear Laura MacFarlane en abandonar Sleater-Kinney. Tenen un gran prestigi internacional, així que és molt important per a nosaltres poder comptar amb aquest grup. Al 2006 editaran nou disc i ens encarregarem d’organitzar la seva gira espanyola. Un altre projecte que comencem tot just ara és La Colazione, un segell que és una mena de fill o germà d’Strange Ones. Està centrat en descobrir els millors talents amagats al nostre underground, i per tant la resposta està sent especialment bona per totes bandes. Hi ha molta gent involucrada i moltíssimes idées que durem a terme a partir d’ara, esteu atents a  www.lacolazione.com. A banda de tot això, per a la segona meitat de l’any tenim preparats dos debuts de bandes amb què portem un temps treballant. Estic convençut que seran dos àlbums d’enorme qualitat, cadascun en el seu terreny, i per tant ja hi estem posant tots els nostres esforços en la seva edició; es tracta de Los Carradine i Minimal. Els primers treuran un disc dels que ja no es fan, el seu talent compositiu i per les lletres és enorme i, en definitiva, la seva actitud tant ètica com estètica els converteix en una banda inigualable. Tenen aquest toc intangible que comparteixen amb Jonathan Richman, TV Personalities i Violent Femmes. Jo en dic amor. I Minimal estan destinats a convertir-se en un grup amb vocació de guanyar molt públic. L’expectativa que han creat només amb una demo (festivals, edicions a l’estranger, remescles de Mad Professor…) diu molt del que poden aportar al món de la indietrònica més pop. El seu ventall de cançons parla per ells, estiguem atents! I a nivell més intern, per tal de treballar tot això tal com es mereix, estem ampliant la nostra xarxa de distribució i promoció internacional, treballant amb mailorders i distribuidores de tot el món, i part de l’estranger! Enjoy the tunes!

Abel , del FESTIVAL PRIMAVERA SOUND

Conclusions del canvi de recinte; Repetireu al Recinte Forum? La verdad es que estamos muy contentos con como funcionó el recinto del Forum en la pasada edición. Todos los problemas de infraestructuras y accesos que hubo en pasadas ediciones se subsanaron y la amplitud y accesibilidad de los escenarios creo que ha sido perfecta. Así que por ahora el recinto es el ideal para nuestro proyecto de festival y este año volveremos a usarlo. Además la cercanía de multitud de hoteles y la facilidad de accesos por carretera son un plus para nosotros. Primavera Sound 2006; Ja hi ha dates o alguna novetat? Sí, se celebrará los días 1, 2 y 3 de junio en el Parc del Fòrum de Barcelona. En principio el festival va a tener la fisonomia de la ultima edición, quizas haya algun pequeño cambio en la colocacion de escenarios pero aún no podemos dar una idea ajustada de cómo va a ser. Aunque serían cambios casi imperceptibles.  Primavera Sound 2006; Esteu treballant ja en el cartell? Sí, por supuesto que ya trabajamos en el próximo festival aunque si me preguntas por los grupos, no te puedo decir nada todavía, aunque está claro que siempre hay grupos en mente, pero mejor no decirlos por si las moscas. Lo que sí puedo decirte es que el cartel de este año va a seguir la linea que hemos marcado en los pasados años, y que creo que diferencian el festival de otros grandes eventos que suceden en nuestro país. Es decir, muchos grupos americanos, bandas de culto o dificiles de ver por aquí, artistas con trayectorias largas, tambien grupos muy jóvenes pero de calidad y en general buscar lo mejor en todos los estilos que nos gustan, que son muchos.

ENRIC MONTEFUSCO, del grup STANDSTILL
Crec que l´any passat ens vàrem portar prou bé. Hem treballat molt, hem pensat una mica i ens hem avorrit sense tenir cap disc a presentar. I és per aixó que hem demanat moltes coses per al 2006. Ara mateix estem molt il·lusionats acabant de composar el proper disc, amb canvis de formació i de so inclosos. El grabarem durant aquest hivern-primavera i sortirà després de l’estiu. En paral·lel, també prepararem una espècie d’espectacle per a la presentació del disc. Estarem tot el mes d’abril concentrats a un petit poble de Girona intentant concebre’l i l’estrena mundial i local serà el 6 de maig a un festival d’arts escèniques anomenat MAPA, allà a Girona, on, per cert, tots hi esteu convidats. A més, a finals de febrer del 2006 serà el nostre 10è aniversari com a grup, i hem decidit editar un dvd amb directes, fotos, entrevistes, home-vídeos, performances de teatre, i tot el material que creiem que pot ser d’algún interès per a poder apropar-se al grup en cada moment, amb pantalons amples, vestits de negre, amb barba o amb serrell, je, je. Ens veiem aviat, doncs, que ja toca… no?

Miqui Puig, músic
Bàsicament el projecte més immediat per aquest 2006 és l’enregistrament de MIOPE. El meu primer disc en directe, l’idea que amb Sencillos es va quedar a les portes de fer-se, és una selecció de material de tota la meva carrera, amb incursions al meu primer disc en solitari i material inèdit que es gravarà a Barcelona en un estudi, amb el públic a dins, una mica a la manera que es gravaven alguns especials de televisió dels 50 i 60. Per a aquesta ocasió el meu grup d’acompanyament anomenant el CONJUNTO ELECTRICO es convertirà en el GRAN CONJUNTO ELECTRICO, ja que passarà de 9 components a 14, amb la inclusió de metall i corda. També és gravar tot per a un dvd que serà part de l’al·licient d’aquest disc on, a part dels músics, estrelles invitades (que hi seran, però encara no confirmades) i amics es veurà part de la feina d’elaboració de l’àlbum. Ha coincidit, i no ha estat premeditat, que és el 20è aniversari de la meva carrera, i ho aprofitarem.

Enric Pedascoll, del segell K Industria
Vamos a editar el nuevo disco de Duquende que se titulará Mi forma de vivir. Además estará acompañado de un DVD en el que se recogen aspectos del día a día de Duquende, su familia, sus caballos, sus pájaros, su barrio. Después de Reyes saldrá a la venta el disco Barcelona Raval Sessions Vol2  y también el nuevo disco de Ramonet (Elvis de la Rumba). Para marzo tendremos el estreno del disco de Barxino, y también el de Radio Malanga que se ha grabado en Dakar. También por esas fechas editaremos el nuevo de Golem System que cuenta con la colaboración de Manu Chao.

Jairo, líder de la banda Muchachito Bombo Infierno
Ha sido su año. Las cifras dicen que desde febrero llevan más de 80  conciertos y más de 20.000 copias vendidas (eso con un estilo musical que es más que propicio al pirateo). Jairo, El Muchachito, lo cuenta: “Este año  próximo vamos a seguir trabajando el disco, aunque cambiaremos la  escenografía, y hacia noviembre entraremos a grabar el próximo. Lo más probable es que sea fuera de Cataluña, por el sur. Pero también tengo otros proyectos: como el de grabar un disco de música muy tranquila para escuchar en casa o el producir el disco de Maguilaz. A nivel internacional, en abril vamos a Australia y Japón y queremos trabajar el disco en Sudamérica. Por otro lado nos independizamos, dejamos la tutela de La Fabrica de Colores y montamos Mambo 13, aunque sigamos en contacto cercano, pero así cada uno puede trabajar a fondo lo suyo”.

Joni, de l’agència de management  Hace Color i el segell Kasbah
Em truca Miguel Amorós, em demana un text d’intencions pel 2006, tinc deu dies. Passen vuit i me’l trobo, em recorda que queden dos dies. Passen els dos dies, no sap res de mi. Passa una setmana, sense noticies del Joni. 19 de desembre, rebo una trucada, fa una setmana que es va complir el plaç, si vull escriure alguna cosa ho hauria de fer ja… 20 de desembre, ho escric: “Plans per l’any vinent? En principi “currar” menys, és clar, ni ara en temporada baixa tinc temps per fer altres coses… A banda d’això, que és un sentiment personal, professionalment els objectius són fer una gran gira amb La Kinky Beat que treuran el seu segon disc i començar a fer sonar el nom de Rauxa entre els amants de la musica festiva amb bon gust… sense oblidarnos de Nour, la nova banda del Yacine…

Víctor Nubla, del Festival LEM
1. el PRE-LEM:
– acord de col·laboració amb el Macba: Encara per confirmar dates i continguts, Gràcia Territori Sonor comissariarà 4 concerts a l’auditori del museu.
– projecte Àgape: músics, poetes, cuiners i someliers treballant junts i en format itinerant per diferents punts geogràfics del territori català. Aquest projecte té un abast de 2 anys, per tant, conclourà el 2007. La fase de recerca ja ha començat. Àgape és un macroprojecte, en el qual s’integren diversos especialistes en les disciplines implicades. En el seu concepte de sinestèsia s’integren també el paisatge i l’arquitectura dels llocs singulars on es produirà.
-gira del resident guanyador de l’OFF en l’especialitat de Difusió: Enguany, l’artista gallec Fanfán ha estat el guanyador i realitzarà una gira pel circuit de la Xarxa de Músiques de les Joventuts Musicals de Catalunya. Dates i llocs a confirmar en breu.
-desembarcament d’artistes barcelonins a Sardenya: en col·laboració amb l’Associació de Sards i TiConZero, a finals de juliol, 7 artistes de la ciutat (músics, poetes, ballarins) participaran en el festival MicroOnde, en un seguit de tallers i concerts individuals i també en col·laboració amb els integrants del Moex Ensemble.
-les activitats “tradicionals” del PRE-LEM: col·laboració amb la Festa de la Música i amb la Festa Major de Gràcia. També col·laboracions amb diversos festivals, sales i cicles d’Espanya i Europa, com cada any.
2. EL LEM DE TARDOR:
-dates previstes: del 5 al 28 d’octubre 2006.
-continguts: evidentment, encara no es poden donar. Es faran públics després del BAM. La línia temàtica i la imatge es faran públiques a l’estiu.
-trets principals: contindrà espectacles de producció pròpia; es mantindrà en els mateixos espais que en 2005; tindrà una secció especialment adreçada al públic infantil; prestarà molta atenció a l’equiparació de gèneres mitjançant un comissariat especial.
3. OFF-LEM:
-tot i que encara està per confirmar, la idea és continuar la col·laboració amb la Xarxa de Músiques i la Sgae. La convocatòria es llançarà el febrer, un cop decidits els formats i les línies de valoració de les propostes presentades. Els sel·leccionats tocaran així mateix en el festival.
4. PUBLICACIONS:
-discos: a través del nostre segell Gliptoteka Magdalae està prevista l’edició d’un cd amb música de grups de Barcelona que en el darrer any han despertat el nostre interés i als quals volem donar suport, especialment en la realització de directes. El disc apareixerà al mateix temps que una pàgina web on aquests grups podran ser contactats i contractats. També es preveu l’edició del segon disc en solitari de Tibetan Red.
-llibre: a finals d’any es preveu l’edició d’un llibre sobre els 10 anys de LEM, l’elaboració del qual ja ha començat.

Alex,  del grup The Pinker Tones
“2006: El dúo barcelonés The Pinker Tones conquistan el mundo con su revolución de colores”… vendría a ser el titular. Bueno, ¡eso intentaremos! Empezaremos el año en PinkerLand, produciendo un álbum todavía secreto. Entre sesión y sesión, haremos escapaditas de fin de semana para tocar principalmente por España y Reino Unido, y promocionar así nuestro segundo álbum The Million Colour Revolution recién editado aquí y en UK. En febrero sale el disco en más de 40 países (entre ellos USA, Canadá, Puerto Rico, toda Latinoamérica, Japón, Korea, la Unión Europea, etc.) En marzo, ensayos. Entre abril y mayo haremos una gira de 6 semanas y 20 conciertos por los Estados Unidos. En junio, gira de tres semanas por Japón, Corea y el Sur-Este asiático. En verano alternaremos conciertos en numerosos festivales europeos, con escapadas a USA (en agosto tocamos en el Central Park de Nueva York, en el festival LAMC) y sobretodo a Latinoamérica (Argentina, México y Venezuela). En octubre, segunda gira americana con fechas por confirmar… y una sesión de grabación en… ¡Abbey Road! Y entre viajes, esperamos tener tiempo para componer, remezclar a otras bandas y dejar un poco de espacio a la improvisación. Y cuando podamos… ¡Tomarnos un respiro!

Marçal Lladó, del segell BankRobber
BankRobber es menja el raïm de l’any 2006 amb el nou disc de Mazoni a les mans. Serà la nostra criatura mimada durant els primers mesos, amb el repte afegit que tornem a tenir a les mans un disc de singles, de pop en majúscules. Tenim curiositat per veure com respon la gent a un disc que segueix la línia iniciada amb Holland Park però ara en català. Els altres grups de la casa també estan actius. Amb Sanjosex ens passarem la primavera al Llantiol, amb un cicle mensual que segueix l’estela de les sobretaules que va fer a la tardor El Chico Con La Espina En El Costado, amb convidats diferents a cada concert. El Chico, precisament, es posa de seguida a treballar en el seu segon elapé, aprofitant que té la banda rodada i unes quantes bones cançons a punt, força més optimistes que les de Tú rompió mi corazón. Pel que fa a Guillamino, volem potenciar el seu format com a DJ i, sobretot, ajudar-lo en el repte que s’ha proposat de fer una aproximació a la sardana des de l’escena independent de Barcelona. Es traduirà en un disc i en una sèrie de presentacions en directe. A més, a l’abril hi ha previst el primer llançament internacional de la seva música. A tots aquests projectes cal sumar-hi un nou grup que encara no té disc i que debutarà amb BankRobber, si tot va bé, a la primavera. Tal com ens agrada, evitarem repetir-nos i amb aquesta novetat tornarem a eixamplar els llindars estilístics del segell. Només hi ha dos classes de música, i a nosaltres ens agrada la bona.

Cristina Tascón, de l’equipament públic especialitzat en música La Bàscula
Para este 2006 que ya está con todos nosotros y con nuestro espíritu pretendemos seguir haciendo lo que hemos venido haciendo desde que empezó el curso, a ver si nos aguanta el cuerpo. El espai tuguri tendrá conciertos todos los fines de semana e intentaremos que la oferta siga en verano. para usar nuestro magnífico espacio exterior y estar a la fresca escuchando música, bailando, bebiendo o fumando cuando la noche sea el mejor momento para tener los sentidos bien atentos. Pondremos en marcha, por fin, el estudio de grabación, que se usará con el nombre de “sonomatón” cuando se trate de hacer una breve grabación de un concierto que puedas usar como maqueta, sirviéndonos de la veterana actividad del Banc de Proves, que seguirá como siempre todos los jueves. Pretendemos afianzar los cursos iniciados en el 2005, como el de tecnología y sonido, guitarra, batería y batucada, sin cambiar un ápice del cariño que se les pone. Seguiremos con las nuevas actividades kamikaces. La audición a oscuras de música electroacústica los últimos miércoles de cada mes y el solo ante el peligro, para quien se atreva o intuya que lo que dice pueda interesar a cualquiera. Seguiremos apoyando propuestas y ayudando a los grupos del barrio para que avancen en su creación, o como mínimo se diviertan. Se celebrara la octava edición del Mestival y la tercera de festival Frankafest. Y sobre todo se intentará usar de la mejor manera posible un espacio público.

Anna Cerdà, coordinadora del festival popArb
La segona edició. Segurament més decisiva i difícil que la primera. Previsions? Un reajustament del calendari (el juliol està més farcit de festivals que mai) i una dura i interesantíssima tasca de selecció. La collita del 2006 promet.
LA CIUTAT ENS VISITA?
Demostrar que el pop es podia “consumir” fora de la gran ciutat. Aquest, entre molts d’altres, era un dels objectius del popArb, que va tenir lloc a Arbúcies el 22 i el 23 de juliol del 2005. Tant si la considerem complerta com si no, aquesta intenció desperta algunes reflexions: Què és poble i què és ciutat, aquí i avui? La gran ciutat, la capital, és un viver d’idees o un engolidor que ho xucla tot? Fins a quin punt hi ha diferències entre el consum cultural que pot fer una persona que viu en un poble de 6.000 habitants i un veí del barri de Gràcia de Barcelona? Veiem tots les mateixes pel·lícules, ens arriben els mateixos discos -un s’ha de desplaçar més que l’altre, si no és que se’l baixa directament d’internet-, consumim la mateixa televisió, llegim els mateixos diaris i els mateixos (pocs) llibres. Anem poquíssim al teatre, tant si el tenim al costat com si hem de pagar tres peatges per arribar-hi. El que canvia és el teló de fons, un pati d’illa de l’Eixample o una feixa amb vistes al Montseny. Tant li fa. Són paisatges, espais on han passat coses, on s’ha fet història. Un dels aspectes positius del popArb (evidentment, és una opinió profundament subjectiva i totalment interessada) ha estat, sens dubte, trencar amb el tòpic dels festivals estiuencs “fora de la ciutat”. Arbúcies ja hi era, abans del popArb, i hi seria sense ell. Ja no es tracta de muntar un gran escenari al mig d’un prat, per poder fer la foto d’un punki al costat d’una vaca. Aquest cop públic i artistes es van trobar immersos en un espai viu, natural i inevitablement humanitzat. I es va demostrar que la condició original de ciutat no té res a veure amb el nombre d’habitants ni amb el fet de tenir metro o no. És una qüestió de civilitat, de voler estar junts en un territori que ens uneix al passat i ens projecta al futur. Benviguts a la ciutat d’Arbúcies, un lloc on fem festivals de pop, catifes de flors i juguem a la botifarra. Us esperem l’any vinent.

Montserrat Martínez, Entitat Autònoma de difusió cultural de la Generalitat de Catalunya.
Parlem amb la Montserrat Martínez, de l´Entitat Autónoma de Difusió Cultural. Dins l´estructura del nou Departament de Cultura de la Generalitat, l´EADC te com a objectiu donar suport a la creació i al pensament contemporani més arriscat, deixant a mans de l´Institut de les Industries Culturals  les activitats culturals més lucratives. “La nostra principal funció és la creació d´un Fons de Projectes adreçats a totes les etapes de la creció i per a qualsevol disciplina. Intentem abarcar tot el procés creatiu, i donar suport per a la recertca, la creació, la difusió i la producció. És el que abans en deiem subvencions, i val a dir que des de que ens hem fet càrrec del projecte, s´ha triplicat la gent que s´ha adreçat a nosaltres per a presentar projectes. Estem molt contents amb les espectatives generades”. Nous criteris i moltes novetats sembla que volen canviar la cara a aquest món, a vegades obscur o kafkià, de les subvencions culturals. “Per al 2006 tenim novetats com les ajudes a la recerca pura i dura, a projectes d´investigació que no se sap on poden portar i que no ha de finalitzar obligatoriament en una formalització concreta. Una altre novetat és que no tan sols tenim presents les disciplines clàssiques, si no que donem entrada al disseny, a l´arquitectura i a l´art sonor. Hem creat també diverses modalitats de Residència d´Artistes. Per a creadors individuals tenim les Residències per a la Formació complementaria a l´estranger i les que tenen com a objectiu portar una obra a qualsevol lloc del món. Pel que fa als col.lectius, tenim les Residències Tècniques, perque un col.lectiu fagi una estada en un espai que li cedei x les seves instal.lacions per  a posar a punt un espectacle. Al final s´ha de fer una presentació pública adreçada a la gent del territori més inmediat, o sigui, no es tracta d´una estrena, sino  de transformar l´ajuda a un col.lectiu en una tasca de reforç del sector i de creació de públic. Per altra banda, tenim les Residències Associades, en les que una companya, col.lectiu o formació musical s´associa amb un equipament, no tan sols per a portar a terme creacions pròpies, sino també per a realitzar projectes de tipus pedagògic i programes de creació de públic.  Un dels objectius és que ja que a canvi de la cesió d´espais, localitats allunyades de la metrópoli puguin gaudir de bons espectacles”. Però entrem en allò que interesa més als lectors d´aquesta publicació: la música. “Volem donar suport a formacions musicals de tipus estable per al manteniment de la seva activitat, però hem eliminat molts dels requeriments que es demanaven abans, com realitzar un mínim de concerts a l´any o tenir un mínim de compositors catalans, ja que eren molt restrictius, i pensem que a la música l’hem de tractar igual que a qualsevol altre disciplina, prioritzant els criteris artístics i culturals. També volem fugir d´una visió clàssica o tradicional, i ja tenim la mirada posada a la part més experimental de la música, al mateix temps que pensem que un grup  de pop pot ser artísticament i culturalment molt interessant. Per altra banda contemplem la possibil.litat de donar ajuts per a l´edició discogràfica, l´enregistrament o la composició. Dintre d´aquest últim aspecte, és important resaltar que junt al suport especial que intentem donar al món de la dansa, volem incitar a les companyes perque encarreguin músiques originals, de qualsevol tendència o estil, a creadors musicals d´aquí”. Finalment, nous reptes per al nou any. “Un dels nostres propòsits per al 2006 és seguir treballant amb els centres de creació que hi ha per tot el territori, i ajudar a crear-ne de nous. Pensem que si donem ajunts, és important treballar amb espais on aquestes produccions puguin circular. No te cap sentit donar ajuts a projectes que no es belluguen, així que aquest any volem posar molt énfasi en la connectivitat i la difusió de les propostes. A nivell més intern, volem aconseguir millorar el seguiment dels projectes, no com un simple control, sino perque puguem oferir un servei que vagi més enllà de la subvencio pura i dura, i ajudar a racionalitzar o fer més competitiu un projecte determinat”.

Bocanord 2006
Des de l’Espai Jove Boca Nord, la línia per al 2006, no es diferencia gaire del que portem en els 6 anys de vida d’aquest espai musical de la ciutat. Tractem sobretot amb grups de base, amb una àmplia trajectòria i amb directes més que contrastats Viernes13, Rumba Asesina! Jaleo Real + Pantanito 13/1. Oferim el nostre espai a col·lectus que s’organitzen els seus propis festivals: Tribute Festival 14/1, concert de grups clònics: Motörhead, Iron Maiden, Iggy & the Stooges, Creedence Clearwater Revival, de cara a oferir la possibilitat de sentir en directe a grups mundialment seguits, que d’una altre manera seria gairebé impossible de gaudir. Apostem pels nous valors en la cançó Combinat de Cantautors 20/1.  Programem a grups seleccionats en els CD’s de Músiques Urbanes Bipolaire 21/1. Portem al barri del Carmel, artistes coneguts i amb trajectòria com Le Petit Ramon 27/1. Organitzem Master Class de Baix 28/1, per a formar i ensenyar als joves músics de manera gratuïta. Això només és el que farem per gener. Per als onze mesos restants ens queden per gaudir de Jam Sessions cada primer divendres de més; dins del Festival Visual-Sound, www.bcnvisualsound.org 11/2 mostra i concurs de Videoclips; contactem amb les discogràfiques de la ciutat perquè ens ensenyin les seves propostes www.tsunamimusic.net  10/2 . Obrim micròfons pel Hip Hop més fresc Proyecto10 18/3; treballem amb col·lectius-associacions que aposten per la música com a mitjà d’expressió Festival de Reggae Big Up! 25/3; apostem per les músiques més autèntiques i minoritàries La Lídia 31/3;  i pel novembre una mostra-concurs de bandes novells (14-20 anys) Embrió i tot el que ens vulgueu proposar www.bocanord.org .

Com dèiem a la introducció, hem rebut a través de la llista de correu d’Indigestió un parell de comentaris sobre el millor de 2005 que hem decidit publicar:

Ana Portoles
Este año empezaron a despegar sellos con propuestas poco comunes como Transpop (Ultraplayback, Crashcats) o Bankrobber (Sanjosex, Guillamino); grupos como The Movidas o las Perras del Infierno abandonaron por fin los circuitos maqueteros; la mayoría de nuevos festivales repitieron edición; salió el segundo recopilatorio “Made in Barcelona”… Se podría decir que el que insiste acaba por hacerse un hueco aquí. Mishima se pasaron al catalán, Sidonie al castellano y, bueno, parece que ese ya no es el tema que importa. Martirio llenó el Teatre Grec, Rashid Taha La Paloma, Adam Green el Razzmatazz, Juanes el Sant Jordi… y esta ciudad demostró una vez más tener público para todo. Lo mejor del año: Muchachito Bombo Infierno, la revelación. Y lo peor, que si el 2004 será recordado como el año en que cerraron las salas de música en vivo de Barcelona, el 2005 pasará a la historia como el año en que empezaron a cerrar los pubs en los que se puede bailar hasta las tres de la mañana sin pagar entrada. Deseos para el 2006: menos horario europeo y moda inglesa y más conciencia y creatividad.

Marta Abad
Podcasts. Una nova manera de compartir música: els podcasts musicals. Aquest any he descobert una nova manera de conèixer música: els podcasts. Un podcast és un arxiu d’audio que es descarrega d’internet. Alguns semblen programes de ràdio, amb música i veu. No s’ha de ser periodista ni un gran expert en la matèria per fer un podcast. Només es necesita un ordinador i poca cosa més. Es parla dels podcasts com “La ràdio de la nova era” i ara per ara és un mitjà de difusió que permet una total llibertat d’expressió. Sense publicitat ni discogràfiques interessades en què es punxin determinades cançons. Qui fa un podcast el fa perquè li ve de gust i per això és una manera directa i sincera de comunicació. El primer podcast que vaig escoltar va ser Popcasting realitzat per Jaime Cristóbal, guitarrista del grupo Souvenir. Fa una selecció comentada de cançons emocionant. M’agrada escoltar-lo perquè tinc la sensació d’estar a casa d’un amic que comparteix amb mi la música que li agrada i em comenta els seus últims descobriments. Utilitzo el verb compartir perquè no existeixen interessos comercials que el motivin i ho fa d’una manera altruista. M’agradaria que els que gaudim de la música la compartíssim, i els podcasts poden ser una bona opció.



Últims comentaris

  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...
  • Conxa: Totalment d’acord, fa 26 anys ja em varem classificar com “madre añosa” i que?…graci2es
  • Baikal: Como la vida misma… Me reído a morir, me encantó! Justo me lo pasó una compañera porque me...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )