Nat 27 jul_05 Víctor Nubla
Atès l’èxit que han tingut les paràboles naturalistes en aquesta columna, avui les tornarem a utilitzar:
Si tracem un pla horitzontal opac a la meitat de la copa d’un arbre, de manera que solament veiem el que queda damunt el pla, les branques de l’arbre ens semblaran arbres, cadascuna, i ens serà impossible saber que totes surten del mateix tronc. En canvi, si tracem el pla sota terra, a la meitat de les arrels, sense poder veure on totes es troben per llençar el tronc cap a la superfície, creurem que cada arrel és única, i podriem deduir que cada una alimenta una sola planta.
També als mons animal i vegetal trobem tot de casos en què dos individus de la mateixa espècie, en fases diferents del seu creixement, semblen pertànyer a espècies diferents.
La història que sovint es vol explicar de la música popular que es fa a Catalunya es presenta com una sèrie de discontinuïtats hagiografiades separadament. Però la cultura i l’art no són forçosament especulars, ni el present és el resultat prospectiu del passat, sinó el seu resultat efectiu, i la memòria és la suma del coneixement dels fets i no la seva classificació en ordre de probabilitats i semblances.
Tant de bo aquestes paràboles serveixin per despertar una controvèrsia (a l’estil de les que es produeixen a l’imperi del sol ponent) entre evolucionistes i antievolucionistes, ja que, per ara, la història de la qual parlem s’escriu en clau antievolucionista, pràcticament sense discussió, a part del feliç descobriment casual de la baula perduda en el tema dels boletaires.
L’evidència diu més aviat que res no s’ha detingut mai, ni s’ha interromput, però muta. Moltes vegades. I si aconseguim traspassar el pla que secciona les branques, trobarem el tronc, i si seguim baixant (és a dir, tornant enrere), descobrirem que aquest té moltes arrels, que extreuen l’aliment de múltiples substrats diferents.
Corol·lari “X”: el desconeixement de les lleis de la natura no ens eximeix de l’exposició a la seva inexorable exactitud.
Llibre recomanat: Clos del Pinell – Terra Alta – criança 2000
Vi recomanat: La montaña análoga, de René Daumal
Disc recomanat: Arròs amb fetgets de conill, alls tendres i raïm.
Plat recomanat: Astarot, univers d’herba – Pau Riba & Perucho’s
