Skip to content


Editorial (Nat 28)

Escrit el 09/09/2005 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_28_set05 Jordi Oliveras

Inventar futurs

Les persones adquirim objectes i prenem decisions que ens porten a llocs in-imaginables abans de ser-hi.

És difícil imaginar-ho, de tant habituats com estem, però en un món abans de la televisió, algú podia suposar com podia canviar la seva vida diària en el moment d’adquirir l’objecte? S’ajornen converses per partits de futbol, s’organitzen horaris en funció de la programació, es construeix una visió del món per aquesta finestra,… deu ni do.

O, un exemple més proper, qui podia anticipar els canvis en el nostre dia a dia, els nostres compromisos i la nostra disponibilitat, abans del telèfon mòbil?

Inventem objectes, els fem, els adquirim, ens els trobem a sobre i llavors potser comencem a dir allò que són eines i ens condicionen segons l’ús que en fem. O potser ens adaptem a ells, els convertim en una prolongació inconscient de nosaltres, i la nostra visió del món es transforma amb la seva presència.

Ara es parla molt dels canvis provocats per la música a través d’internet, però, i si tirem enrera i pensem en la música abans que fos enregistrable? En un mon sense discos, els concerts havien de ser experiències úniques i irrepetibles, que tampoc està malament. I el problema de si el directe està a l’alçada del disc no existia. I l’economia a l’entorn de la música-objecte no existia. I la feina dels periodistes, era una altra,…

No pretenc proposar un retorn a aquells temps, però sí posar en qüestió esquemes que, inconscientment de tant familiars com són, considerem inamovibles. Si de debò cal pensar la música com a problema –que tampoc és imprescindible-, quedar-nos en la idea que la música només pot funcionar si hi ha contractes discogràfics, mitjans de comunicació, festivals i demés potser és una mica limitat. És un model, però no necessàriament l’únic.

Com en altres qüestions de la vida potser cal adoptar una altra actitud: oblidar-ho tot, encara que sigui provisionalment, repensar com i quina música volem fer i escoltar –o difondre-, i imaginar i construir un entorn a la nostra mida.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Lola: Terrible época la que vivió tu padre, tu madre, yo y tantos. A tu padre lo torturaron sin dejarle pruebas...
  • maria: Excelente.Qué bien escrito está.Mejor imposible
  • Lucas Quejido: Moltes gràcies, company! Estic content perquè, malgrat tot, he aconseguit allò que volia fer, i és que...
  • Laura Alejandra Aramburu: Muy bueno artículo. Muchas gracias.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )