Materials del curs de cooperativisme cultural (2ªed)

Actualitzat el 30/03/2017

SESSIÓ 1 (28/02/17):

Arrels i possibilitats del cooperativisme en cultura.

Amb Ivan Miró (cooperativista a La Ciutat Invisible).
Sessió realitzada en col·laboració amb Coòpolis – Ateneu Cooperatiu de Barcelona

Darrera del cooperativisme, i en el cas de Catalunya, hi ha un bagatge de molts anys de pràctiques i discursos que ens pot ser útil per il·luminar els dilemes del present. D’altra banda, l’experiència de La Ciutat Invisible és un referent important que val la pena conèixer, tant per la seva dimensió cultural com per la seva dimensió política.

Àudio de la sessió:

També pots descarregar l’àudio aquí:
Sessió 1 (2a edició) (122 downloads )

Materials complementaris a la sessió:

Cultura cooperativa versus “cooltura”, Ivan Miró
El cuarto impulso [Cooperativisme_Treball immaterial_Creativitat_Territori]. Ivan Miró
El comú català. La història dels que no surten a la història. David Algarra Bascón. Potlatch Ediciones.
Cooperativismo de plataforma. Desafiando la economía colaborativa corporativa. Trebor Scholz. Dimmons.
Les cooperatives obreres de Sants.
Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer al Poble Nou.
Pàgina sobre economia cooperativa, a La Ciutat Invisible.
Els set principis cooperatius. Wikipedia.
¿Qué es la economía solidaria?. Luis Razeto.
XAREC. Xarxa de restauració i cultura cooperativa.

SESSIÓ 2 (07/03/17):

Experiències de cooperativisme cultural.

Amb Jordi Panyella (Espai Contrabandos) i Ariadna R. Álamo (Zumzeig cine cooperativa)

En aquesta sessió coneixerem algunes experiències de cooperativisme cultural a Catalunya. El seu origen, la seva activitat, les seves pràctiques, el seu treball en xarxa, les seves dificultats…

Àudio de la sessió:

També pots descarregar l’àudio aquí:
Sessió 2 (2ª edició) (121 downloads )

Materials complementaris a la 2ª sessió:

Vídeos utilitzats en l’exposició de Jordi Panyella:

Vídeos utilitzats en l’exposició d’Ariadna R. Álamo:

Sobre Zumzeig:

SESSIÓ 3 (14/03/17):

Experiències de cooperativisme de consum.

Taula rodona amb Esther Vivas i Gemma García (Directa).

Dins les interseccions entre cultura i cooperativisme ens sembla interessant explorar les cooperatives de consumidors. Coneixerem experiències de cooperativisme de consum -no específicament culturals- i reflexionarem sobre les possibilitats d’aplicar-ho en cultura.

Àudio de la sessió:

També pots descarregar l’àudio aquí:
Sessió 3 (2ª edició) (139 downloads )

Materials complementaris a la 3ª sessió:

Sobre “cooperatives de consum agro-ecològic”

Els grups de consum i l’oxímoron del capitalisme “verd”. Marta Molas. La Directa.
Consumo agroecológico, una opción política. Esther Vivas.
La Repera.

A l’entorn de La Directa

Sostenir la participació. Jordi Garcia.
La Directa. Cap a la transformació social des d’una cooperativa. Reportatge de Xavier Cervantes. Nativa.
Jesús Rodríguez, Gemma Garcia i Víctor Yustres (la ‘Directa’): “No volem ser un mitjà ‘anti’”. Entrevista de Roger Palà. Crític.

Sessió 4 (21/03/2017):

Una perspectiva crítica sobre els processos d’innovació social.

Amb Rubén Martínez (investigador sobre innovació social i gestió comunitària. Membre de La hidra cooperativa i de la xarxa Fundación de los comunes)

De la cooperació s’en parla molt, i des de diferents perspectives polítiques. En aquesta sessió treballarem sobre aquests diferents plantejaments i sobre quins són els paranys i possibilitats de les diferents opcions, des d’una perspectiva que vol incidir en la transformació de la cultura, l’economia i la vida.

També pots descarregar l’àudio aquí:
Sessió 4 (2ª edició) (130 downloads )

Materials complementaris a la 4ª sessió:

Sobre “economia col·laborativa”

Sobre “innovació social”

Sobre cooperativisme

Más allá del cooperativismo, más allá de la economía social

Sessió 5 (28/03/2017):

De l’espectador emancipat al cooperativisme cultural.

Taula rodona, amb Andrea Soto (investigadora en filosofia contemporània, els seu darrers treballs versen sobre Jacques Rancière), Maria Arnal (música, i membre de Compartir dóna gustet) i Fernando Paniagua (membre de la XES).

Quin sentit té posar en relació cooperativisme i cultura? Hi ha motius per a pensar que els plantejaments i formes d’actuar propis del cooperativisme tenen un millor encaix amb l’activitat cultural que altres formes de gestió? Ens plantejarem aquestes qüestions a partir de la conversa entre les perspectives filosòfiques, creatives i d’acció que poden tenir en compte els tres participants en aquesta taula.