Nat_20_mai04 Jordi Oliveras
El Fòrum ja no és de les cultures
Al principi, la cultura havia de ser l’eix. Més tard es va començar a parlar de valors importants en un món que canvia. Finalment, ja no és de les cultures ni internacional –la publicitat ho ha anat canviant subtilment, t’hi has fixat?-, és simplement el Fòrum de Barcelona, una marca que funciona.
L’edifici blau és preciós. No desconfio gaire de la seva capacitat per fer estilitzades transformacions urbanístiques, tot i que també hi ha arquitectes que fan crítiques al model, gent amb por a que aquestes grans transformacions, fetes tan depresa, després revel.lin defectes ocults, i una certa tristesa d’alguns romàntics que no troben la seva ciutat ideal en un espai tan ordenat. També hi ha gent gairebé amargada, per què no tenen pis i no confien en trobar-lo allà. Les jornades de portes obertes han estat un èxit de curiosos. Potser sí que la pedra segueix essent la cultura més popular. “Els diners, els diners, maleits diners”, com diu Le Petit Ramón. Per alguns, el gran delicte és el preu de les entrades. Voldrien participar-hi, i troben injust que una programació amb diners públics no sigui més accessible.
Molts companys hi han trobat feina. Uns diuen que ben pagada, d’altres que fatal. Ningú sembla massa content amb el que fa, però l’ambient de treball sembla bò. No conec a ningú que hi cobri per pensar. Tots treballen desesperadament i amb gran sentit de la responsabilitat. Alguns parlen de la seguretat al treball, altres dels novedosos aparells amb que comptaran als escenaris, altres de les xapuces dels venedors d’espectacles i altres dels cursets que reben per atendre al turista. Per què aquest és el client principal, no?
He sentit desenes de cops el comentari “no vull criticar”. No ho diuen per compasió a ningú. Ho fan –ho fem- per no sentir-se incòmodes amb una imatge personal de torrecollons que fastigueja totes les festes. El debat “caïnites contra cofoïstes (o era apocalíptics i integrats?)” està a l’ordre del dia. Com sempre, els primers disparen a tort i a dret i els segons matxaquen la falta d’esperit constructiu, sense escoltar gaire. Els antiglobalitzadors estan enfadats, amb arguments, per què els hi segresten els valors i ho fan empreses amb poca legitimitat.
I la cultura? Espectacles de mercat i debats “molt profunds”. No hi ha terme mig. Alejandro Sanz no ens explicarà la sostenibilitat. Si no en tenim una altra, no ens la podem inventar de la nit al dia. No s’en parla gaire de cultura. Ni dreta, ni esquerra, ni alternatius. Crec que quedarà per una altra ocasió el bonic somni que la cultura sigui el centre d’una reflexió sobre la construcció del món.
