Marina Arrufat, violinista freelance
Forme part d’una orquestra que s’acaba de constituir com a cooperativa. Tot i que encara estem intentant entendre’ns amb la forma jurídica i les opcions que ens dona, tenim clar que els valors cooperatius són necessaris en el món d’individualismes, jerarquies, elitismes i estructures obsoletes que imperen a la clàssica.
Un espai com aquest em sembla l’ideal per trencar tantíssims estigmes associats a aquesta música però que, en el fons, només són propis de la tradició elitista que l’acompanya durant els últims centenars d’anys. Per mi, l’escenari ideal seria que no tingués cap tractament diferent a qualsevol altre tipus de concert. Que les intèrprets no ens veiéssim jutjades si no anem vestides elegantment de negre. Que el públic pogués aplaudir quan té ganes de fer-ho. En definitiva, deslliurar aquesta música de tants protocols. No crec que ens molesti més que la gent xerri durant una actuació del que pot molestar a una cantautora… Segons la meva experiència, la tensió que genera el silenci imposat només provoca atacs de tos! Per no parlar de veure un concert de clàssica birra en mà, m’encantaria.
De la mateixa manera que agraïm que ens facin cinc cèntims del context de qualsevol obra creada fa segles, en la clàssica pot suposar un punt d’inflexió a l’hora d’escoltar una peça, i la Casa de la Música sembla un espai ideal per poder prescindir dels programes de mà i fer una petita introducció oral de què es tocarà, per què es va escriure i, per exemple, qui estava pintant què en aquell moment. En la mateixa línia, deixar un espai pel final del concert perquè el públic pugui expressar qualsevol impressió o inquietud en forma de micro obert, acostuma a ser de gran interès per les dues parts”.
Marina Arrufat, violinista freelance
- Pots trobar els articles resum d’aquest reportatge aquí: Com imagineu una Casa de la Música de Barcelona? (1ª part) i (2ª part)
- I aquí pots trobar totes les opinions compartides.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.