Dilluns 17 de desembre, de 18’30h a 21’30h.
La Lleialtat Santsenca. Carrer d’Olzinelles, 31. Barcelona.
Entrada lliure.
El fòrum s’estructura en tres parts de 45 minuts, cadascuna amb un moment per a l’exposició i un altre per al debat obert. En la primera part ens proposem reflexionar sobre el paper del que habitualment considerem públic en la cultura; en la segona, sobre els conflictes en les relacions entre les persones que es dediquen a la creació i les pràctiques associatives; i en la tercera especular sobre com seria un altre entorn econòmic i organitzatiu per la cultura, emmarcat en l’economia social i solidària.
Bloc 1. Què vol dir posar el públic al centre de la cultura?
- Conversa introductòria amb Anna Cerdà, Andrea Soto, i un membre d’Ojalá esté mi bici.
Podríem dir que la major part dels discursos i anàlisis sobre cultura ubiquen la gent que no intervé “activament” en el sector, la que no participa en la seva gestió ni en l’activitat explícitament creativa, en el darrer graó d’una cadena. Ens referim a tot allò que es problematitza quan es parla de formació de públics, d’educació per ampliar la mirada, de manca de consum, etc. Algunes propostes que pretenen subvertir això ho fan convertint el receptor en actor, intèrpret o gestor. Aquí proposem una altra perspectiva: I si resulta que no valorem en la seva justa mesura l’espectador? I si l’espectador, en el seu estat suposadament latent està influint des del principi d’aquesta cadena de producció de valor? I si calgués estar més pendents de l’error present en considerar l’espectador com algú buit, com un receptacle a omplir, com algú passiu, com algú a qui formar? I si els canvis necessaris en el discurs i les pràctiques passessin simplement pel reconeixement i poder dels receptors? Què canviaria en el discurs? Què canviaria en les pràctiques? Què canviaria en les polítiques? Què canviaria en les relacions entre creadors, gestors i públic?
Bloc 2: Com es relacionen cultura i igualitarisme?
- Conversa introductòria amb Ramon Faura, i Toni Llotge.
Tot i que podríem pensar que hi ha una forta consciència sobre el tema, ens atreviríem a afirmar que les relacions entre individualisme i comunitarisme no estan ben articulades en l’àmbit de la cultura. Podríem dir que les relacions entre allò col·lectiu i allò individual són més vistes com a combat que com a complementàries. O guanya l’un o guanyen els altres, no hi ha lloc de trobada. O bé ens trobem amb un accent exagerat sobre l’autonomia de la creació, del creador en definitiva, i amb propostes i discursos que demanen la seva protecció i l’excel·lència, o bé amb un accent sobre el col·lectiu desconfiat i menyspreador de tota articulació personal o de formes d’avantguarda més experimental. O, fins i tot, topem amb derives esquizoides en què diem una cosa i fem l’altra, defensem el col·lectiu i ens delectem en generar mites personificats, i a la inversa. Costa trobar propostes equilibrades on, per exemple, la veu de l’un i el silenci dels altres siguin entesos com un marc col·lectiu i igualitari, on l’expressió personal sigui identificada com una catalització d’allò col·lectiu, o bé on l’encert particular sigui reconegut a parts iguals com el resultat d’un esforç personal i d’un entorn col·lectiu nutritiu i enriquidor.
Bloc 3. Com seria un mercat social de la cultura?
- Conversa introductòria amb Mar Carrera, i Javier Rodrigo.
Si parlem d’economia social i solidària també parlem d’enxarxament, de trobar altres col·lectius amb els quals articular un ecosistema de relacions, de suport mutu, de serveis complementaris, amb mirada holística, que construeixin un altre sistema de relacions. Si ho apliquem a la cultura, probablement el repte consistiria per una banda en identificar organitzacions existents o necessàries amb les quals articular aquest altre mercat. Per altra banda seria interessant replantejar-nos quins serien els valors i capitals (tangibles, intangibles, comunitaris, simbòlics o d’experimentació que marquen un ecosistema cultural alternatiu). Potser fins i tot un altre rol de les institucions públiques per afavorir aquest altre ecosistema. També ens hauríem de preguntar sobre quines altres relacions entre aquests altres actors i com construïm altres formes de produir, sostenir, circular i distribuir la cultura de forma més justa i equitativa. Relacions d’intercanvi enlloc de monetitzades? Remuneracions amb uns altres criteris? Reconeixement de tasques que habitualment no són reconegudes? Imaginar aquest ecosistema també és definir d’una altra manera la nostra posició com a organització.
Fotos de la trobada
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.