Enganxats al mòbil? Addictes a les pantalles? Aquests últims dies hem estat sentint diverses veus que ens parlen de les noves patologies que ens afecten, com a individus i com a societat, a partir de la inclusió de les tecnologies mòbils en la nostra vida quotidiana.
Però, amb quin rigor podem parlar de noves patologies? Observant el nostre entorn, podem parlar de nous usos, noves formes de fer, nascudes de les noves possibilitats que ens donen tecnologies que fa 15 anys no podíem ni imaginar (fora d’una novel·la ciberpunk, és clar). Aquests nous hàbits de comportament, son realment patològics?
No és casualitat que els dies previs al MWC hagin aparegut aquestes reflexions
Entenent que una patologia és un terme mèdic que ens descriu un conjunt de síntomes d’una malaltia, ens hauria de semblar alarmant que es classifiqui un conjunt de comportaments com a patològics tant a la lleugera. Sobretot quan són professionals del periodisme qui estan fent aquesta classificació, i no professionals de la diagnosi mental.
Podem parlar d’una addicció a les pantalles sense fixar-nos què estem fent quan estem mirant aquestes pantalles? De les hores al dia que ens passem mirant als nostres dispositius mòbils, quantes d’elles les dediquem a:
-
Participar en una xarxa social,
-
Rebent i processant informació,
-
Generant nous continguts,
-
Col·laborant, cooperant, compartint,
-
Generant noves relacions i recuperant-ne de velles,
-
[Completa la llista amb les teves activitats preferides]
Dintre d’aquests usos, quants suposen un risc per a la nostra estabilitat física, psicològica i emocional? Si dintre d’aquesta llista d’usos n’hem detectat algun que pugui suposar un risc per a la nostra salut, el duem a terme exclusivament a través dels dispositius mòbils, o és reflex d’una conducta que reprodueixo en altres ambients?
Per a poder considerar una patologia com a un desordre mental nou, ha de tenir trets que la facin diferent als desordres mentals existents.
No és casualitat que els dies previs al MWC hagin aparegut aquestes reflexions. Hem de mantenir una postura crítica davant del consumisme generat entorn a les tecnologies mòbils, però caure en la pseudociència d’inventar-nos diagnòstics mèdics pot fer que ens allunyem dels perills existents ens els usos digitals.
Enlloc de fixar-nos en si ens passem masses hores connectats, hauríem de fixar-nos en què fem quan estem connectats. Compartim informació de manera segura? Mantinc la meva privacitat protegida quan comparteixo, participo o col·laboro en diferents mitjans? Poso en risc a altres amb la meva activitat a les xarxes, o mantinc una activitat digital que respon a criteris de seguretat, respecte i cura per als meus semblants?
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.