El cicle de ‘4 raons’ amb el qual es pretenia convidar als músics a relacionar-se amb el públic d’una manera més intensa i al públic a implicar-se d’una manera més activa en la creació artística, ha donat un fruit molt més consistent del què mai vam arribar a imaginar.
Més enllà de les trobades entre músics i habitants d’El Prat i més enllà del concert a La Capsa on el músic presentava un repertori influit d’alguna manera per les seves vivències a la ciutat, el Daniel Magallón de Flamaradas ha volgut enregistrar les quatre cançons que va compondre per aquella actuació al febrer de 2016.
Hem pensat que no hi havia millor manera de presentar-les en societat que demanar a les persones que van guiar l’autor per El Prat, quatre habitants d’El Prat del Llobregat, que ens escriguin unes línies per explicar-nos quines sensacions els ha transmés escoltar unes cançons que expliquen un bocinet de la seva vida, unes cançons de les quals ells han estat els principals inspiradors.
Sobre ‘Sueño pájaros que pasan’
Aunque siempre hay canciones que te evocan situaciones personales, nunca nadie había escrito nada tan relacionado con mi vida. Toda la experiencia ha sido muy interesante, aunque la sensación al escuchar la canción la primera vez fue un poco extraña. Yo quise explicar a Daniel cómo ha cambiado la zona del campo Richard, que hoy está completamente urbanizada. Tenía muy pocas fotos de aquella época, pero conseguí localizar unas cuantas y en una foto de un carnaval le comenté que aquella niña disfrazada que casi no se veía era yo. Me sorprendió que cogiera esa frase (“esa que sale ahí soy yo disfrazada”) y se repita tantas veces. Pero la canción refleja muy bien la sensacion de libertad que era tener un descampado inmenso delante de casa para jugar.
Marisa Jiménez, bibliotecaria y documentalista.
Descarrega la cançó: [Download not found]
Sobre ‘Camping Cala Gogó’
Ostres que guai! La cançó d’en Flamarades m’ha fet viatjar als anys 90. Tot va sorgir d’un record confús a la parcel.la d’uns amics de quan jo tenia uns 6 o 7 anys. Quan vaig parlar del Camping Cala Gogó molts dels que hi eren presents a la reunió amb el Daniel van parlar d’aquest lloc com la segona residencia de molts pratencs que hi passaven les seves vacances. Vam recordar el laberint de les piscines i els trampolins, la platja tancada, la discoteca… Jo només recordava haver passat alguna nit de Sant Joan, els salts a la piscina amb el meu pare i els amics i un petit incident al ball: un noi em va caure a sobre, em vaig fer mal al dit gros del peu i el meu germà em va portar en braços fins els pares.
En fi, gràcies per la teva dedicació, per la passejada de dies després amb sessió de fotos inclosa i per fer aquesta cançó tant de l’època! Tota una experiència boja!
Alexandra Mecinas, professora de música a l’Escola Municipal de Música d’El Prat.
Descarrega la cançó: [Download not found]
Sobre ‘Caterina’
Tot i ser una cançó un pèl trista és molt guai, per mi, sentir-la i enllaçar-la amb els fets reals, tot i que el que més m’agrada és que amb l’excusa del ‘4 Raons’, ara en el món existeix un homenatge a aquesta història. Així, mai es perdrà entre els records: sempre es podrà tornar a escoltar i d’alguna manera reviurà.
Per mi és un relat preciós, que funciona una mica com una llegenda, perquè a mi me la van explicar i jo li vaig explicar al Dani, llavors és com el joc del telèfon, com si l’haguéssim anat transformant entre tots. I tornant al que deia al principi, precísament per ser una història una mica trista, compartir-la i deixar-la mutar farà que sigui més fàcil de desfer, sense cap mena de dubte.
Conxita Herrero, dibuixant.
Descarrega la cançó: [Download not found]
Sobre ‘Ballena vestida de seda’
Escuchar la canción de Daniel me crea una cierta nostalgia de la antigua fábrica de La Seda. Me gusta porque entrelaza los olores de la fábrica, que todo el mundo recuerda de cuando pasaba por allí, con el suceso de la ballena. La fábrica ya no existe. Ahora es un solar por el que pasan las vías de la Renfe, es campo abierto. Pero llegamos a ser tres mil personas trabajando y comiendo de La Seda. Entonces tenía su colegio, su economato…
Participar en una canción y ver que tu nombre sale luego en los medios de comunicación es una experiencia diferente. En la fábrica, los compañeros me dijeron que habían visto en el periódico que hablaban de un tal Duque que habló de La Seda con alguien que había hecho una canción. Y sí, era yo.
No pude ir al concierto de La Capsa porque me tocaba turno de noche en la fábrica. A ver si algún día me puedo acercar a algún concierto de Daniel.
José María Duque, operario de producción de la planta química de Plasticverd.
Descarrega la cançó: [Download not found]
Cançons: Flamaradas.
Il·lustracions: Conxita Herrero
Web de Flamaradas al Prat: https://www.flamaradasalprat.org
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.