Relat gràfic de la tertúlia del dia 27, realitzat per Pedro Strukelj
Durant aquest darrer trimestre del 2015, estem proposant una serie de tertúlies a l’entorn de temes culturals que ens interessen, amb la perspectiva no sectorial des de la que habitualment intentem abordar les coses des d’Indigestió. Aquestes són les dates:
Dimarts, 13 d’octubre (ja realitzada)
Parlem de cultura popular.
Obrirà la conversa: Jaume Ayats (etnomúsicòleg, director del Museu de la Música de Barcelona).
Dimarts, 27 d’octubre (ja realitzada)
Què en pensem de discursos i polítiques sobre els públics de la cultura?
Obriran la conversa: Jordi Valls (Agost Produccions) i Jordi Oliveras (Indigestió).
Dimarts, 10 de novembre
Cultura popular, innovació i polítiques públiques.
Obriran la conversa: Judit Font (Ateneu Popular de 9Barris) i Jaron Rowan (investigador cultural).
Algunes preguntes i respostes:
Per què tertúlies?
Pensem que ens trobem en un temps de crisi, desorientació, canvi de referències i dispersió de discursos i actors culturals, i en aquest context ens sembla molt més interessant proposar espais de contacte, i de tempteig, a la recerca de coneixement compartit, que de discursos unilaterals.
Per què aquest horari?
Per què no? En el seu origen -quan ja vam fer tertúlies fa uns 6 anys- vam proposar aquest horari per què pensàvem en un entorn molt concret de gent que tenia horaris de treball prioritàriament de tarda. I va funcionar. Vivim en temps en que la referència tradicional i ordenada de l’horari de matí s’ha perdut per a molta gent. D’altra banda -fent una mica de broma- ho veiem també com una proposta de saboteig de la rutina laboral (escapa’t i vine a pensar amb nosaltres!) o també de necessari refresc de contactes i idees que podrien ser entesos fins i tot com a formació professional. De moment, les dues tertúlies que ja hem fet han anat força bé de gent.
Però no hi ha ja prou espais de xerrar?
Si tinguéssim aquesta sensació hi aniríem, enlloc de proposar-ne de nous. Nosaltres trobem a faltar les dues característiques principals d’aquestes trobades: una mirada no sectorial sobre la cultura i un estil de conversa horitzontal.
Això de les tertúlies no tendeixen a ser converses inacabables?
No en aquest cas. Som força estrictes amb l’horari de finalització. Ens agrada més pensar les tertúlies com quelcom que hauríem de poder fer freqüentment que com grans sessions intensives de treball que prometen arreglar-ho tot. A més, ens sembla que quan alguns espais semblen prometre o projectar un aprenentatge col·lectiu intensiu tendeixen a falsejar una realitat: en dues, tres o quatre o vuit hores de conversa entre gent que prèviament no es coneix ni té llenguatges compartits no podem arreglar-ho tot. Val més ser modestos i conscients de limitacions en aquesta ambició. Ens trobem, ens concentrem el millor que sabem, sortim confusos amb aportacions dels demés, i les digerim reposadament a casa nostra.
Per què les feu a La Torna?
Doncs per quatre motius. El primer, per què forma part del nostre univers de reflexió i acció el preguntar-se per les relacions entre cultura i moviments socials, i ens sembla que aquest espai pot simbolitzar i ser favorable per aquesta intenció. El segon, per què ens han acollit molt bé, i això, comptar amb un marc acollidor, és condició imprescindible per a que aquestes coses funcionin. El tercer -una mica en contacte amb el primer- per què desitgem una cultura més autònoma de la que tenim, en la que la possibilitat de funcionar en l’espai del comú -diferent de l’estatal i el mercantil-, i els ateneus simbolitzen això d’allò més bé. I el quart, per què busquem una cosa complicada: un bar normal que pel matí estigui buit, i aquest compleix la condició.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.