PEU DE PÀGINA #17: Turisme
A mitjans de segle XIX, la reina Isabel II d’Espanya (antecessora borbònica de Felip VI) va inaugurar sense voler-ho una moda que a partir de llavors seria, per sempre més, ibèrica: l’estiueig de platja. A causa d’un dolorós herpes, els metges reials van recomanar-li que es banyés en el mar Cantàbric per a alleujar les molèsties. Ella va escollir la platja de La Concha de Sant Sebastià. La població local, principalment pescadora i de classe humil, es miraven el ritual de la reina desde la distància i l’associaciaven a un comportament exòtic propi de l’alta aristocràcia. Aquell acte de remull regi, però, va sentar un precedent: gràcies al boca-orella i els cronistes de l’època aquella platja va esdevenir destí turístic. Perquè sí, perquè la reina s’hi banyava. Ben aviat a San Sebastià van començar a construir-se cases d’estiueig a més d’un casino luxós per assimilar-se a altres ciutats d’Europa en què el glamour ja s’hi havia instal·lat com Biarritz, a pocs quilòmetres, Niça o Cannes, a la costa mediterrània.
Llegeixo aquesta història en un article de Néstor Lujan titulat “La invención del turismo” publicat a la revista “Historia y Vida” l’any 1977. Segons l’historiador, aquella moda de fer vacances a prop del mar ja aconseguia moure grans quantitats de persones fa més d’un segle, llavors principalment aristòcrates i gent de la noblesa. Diuen els textos de l’època, que el 1872 van passar per Montecarlo fins a 160.000 turistes atrets pel seu casino i que l’any 1900, Cannes va rebre fins a 20.000 visitants estrangers. Avui en dia, en ple regnat de les xarxes socials, els blogs, agències de viatges i companyies low cost, Barcelona acollia el 2012 gairebé 7,5 milions de persones.
Aquest exemplar de la revista va ser una de les darreres compres que vaig fer a la desapareguda Llibreria Canuda, situada al número 4 del carrer del mateix nom. Després de 82 anys d’existència, els propietaris es van veure obligats a plegar per l’incement desmesurat del lloguer. Un dany col·lateral més del model de ciutat plenament entregada al turisme impulsat pel consistori barceloní. Ara hi estan construint un (altre) Mango.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.