#3 HEROÏNA*
La mort de Philip Seymour Hoffman ha tornat a posar en boca de tothom les xeringues i les paperines, com si fossin els objectes que un vell conegut del passat ens ha deixat en el present. La nostra memòria col·lectiva, tan avesada a fer generalitzacions i a connectar punts, ens fa relacionar aquesta droga amb la dècada dels 80, l’esplendor dels quinquis, la pel·lícula “El Pico”, experiments públics com els de Perry Farrell (Jane’s Addiction) i o el primer film destacable d’Al Pacino com a actor protagonista, “The Panic in Needle Park” (1971). La cinta descriu una crua combinació d’heroïna i la ciutat de Nova York. La mateixa combinació que va ser letal per Hoffman i va ser molt recorreguda en les necrològiques de Lou Reed fa uns mesos.
La primera vegada que l’exmembre de The Velvet Underground va actuar a Barcelona era l’any 1975 i li van prohibir tocar el tema “Heroin”, del disc “Rock’n’roll Animal”. Els grisos tenien l’ordre d’entrar en acció i detenir-lo si cantava la cançó censurada pel règim franquista. L’escriptor Jordi Sierra i Fabra, un dels grans cronistes del rock i el pop del nostre país, va ser un dels que va aconseguir que el malaguanyat novaiorquès actués a Barcelona. En la seu de la seva fundació personal, al barri de Les Corts, s’hi poden veure entrades originals d’aquell concert així com un munt de memorabilia interessants, records, l’original d’aquell arbre genealògic del rock català del 69 al 75 i tots els seus llibres publicats. Si us hi deixeu caure i teniu la sort que hi sigui, pregunteu-li sobre Lou Reed. Us explicarà detalls d’aquell concert del 1975 i de molts altres capítols de la nostra història del rock en primera persona.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.