“Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca” (J.L. Borges)

Escrit el 19/02/2012 per Roser Mendoza a la categoria Bagdadcafebcn.
Tags:

Aquesta cita es publica originalment a Bagdadcafebcn.

17 feb, primer aniversari de Bagdadcafebcn

«El universo (que otros llaman la Biblioteca) se compone de un número indefinido, y tal vez infinito, de galerías hexagonales, con vastos pozos de ventilación en el medio, cercados por barandas bajísimas. Desde cualquier hexágono se ven los pisos inferiores y superiores: interminablemente. La distribución de las galerías es invariable. Veinte anaqueles, a cinco largos anaqueles por lado, cubren todos los lados menos dos; su altura, que es la de los pisos, excede apenas la de un bibliotecario normal. Una de las caras libres da a un angosto zaguán, que desemboca en otra galería, idéntica a la primera y a todas. A izquierda y a derecha del zaguán hay dos gabinetes minúsculos. Uno permite dormir de pie; otro, satisfacer las necesidades finales. Por ahí pasa la escalera espiral, que se abisma y se eleva hacia lo remoto. En el zaguán hay un espejo, que fielmente duplica las apariencias. Los hombres suelen inferir de ese espejo que la Biblioteca no es infinita (si lo fuera realmente ¿a qué esa duplicación ilusoria?); yo prefiero soñar que las superficies bruñidas figuran y prometen el infinito… »

Jorge Luis Borges (1974) «La Biblioteca de Babel» Obras Completas 1923-1972. Buenos Aires. Emecé Editores. p. 465

rev="post-11540" 4 comentaris

4 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

Pruden Panadès says

Per celebrar el primer aniversari de Bagdadcafebcn, us proposo aquest poema que fa de bon llegir, de tant en tant, en veu alta, sense micro. Condensa algunes idees que circulen en textos, parers o cites de Nativa.
Per molts anys!

SPINOZA

Las translúcidas manos del judío
labran en la penumbra los cristales
y la tarde que muere es miedo y frío.
(Las tardes a las tardes son iguales.)

Las manos y el espacio de jacinto
que palidece en el confín del Ghetto
casi no existen para el hombre quieto
que está soñando un claro laberinto.

No lo turba la fama, ese reflejo
de sueños en el sueño de otro espejo,
ni el temeroso amor de las doncellas.

Libre de la metáfora y del mito
labra un arduo cristal: el infinito
mapa de Aquél que es todas Sus estrellas.

J.L. Borges (Antología poética 1923-1977)
Biblioteca Borges Alianza Editorial.

22/02/2012, 0:15 Respon
Jordi Oliveras says

Què bonic, Pruden!

22/02/2012, 0:30 Respon
Roser M. says

Gràcies, Pruden!
També per a tu, en veu alta https://youtu.be/hB4sDgiz9CY

22/02/2012, 17:58 Respon
MAite Cusó says

Felicitats Roser! …..brutal! a escalera de espiral! MAiteCUsó

22/02/2012, 23:58 Respon

« Projecte Cocoon Què em dius de l’èxit? »

Aplec dels Ports: quaranta-cinc anys generant cultura crítica a les ruralitats del País Valencià
per Iris Verge Ferrer i Èlia Calvo Riera
Aquest esdeveniment autogestionat resisteix com una iniciativa cultural àmpliament estimada localment
Emmarcar. A propòsit de Difàcil
per Ricardo Pérez-Hita
El passat 28 de novembre es va inaugurar a La Capella, una exposició d'infants de l'Escola Aldana amb l'artista Jaume Clotet sota el nom de Difàcil.
Què pot el cooperativisme cultural?
per Jordi Oliveras
Des dels anys seixanta i setanta, articular-se com a cooperativa no havia estat una opció prioritària per organitzar-se en cultura. Ara ho torna a ser.
Crida per col·laboracions a Nativa
per La Murga
Des de la cooperativa La Murga fem una crida per trobar gent que vulgui elaborar propostes per publicar a nativa.cat, relacionades amb la idea de polititzar el malestar.
La casa i la cultura
per Jordi Oliveras
El preu de l’habitatge és un important condicionant de la vida cultural.
19O- Discofòrum al CAT
per La Murga
El pròxim dissabte, dia 19, de 12:00 a 14:00 hi haurà un discofòrum al bar del CAT, obert a qualsevol persona que hi vulgui participar.
21O – Una cistella cultural?
per La Murga
Una tertúlia per conversar sobre què pot aprendre el cooperativisme cultural del cooperativisme agroecològic.
Per quins mèrits? Per cap, que jo sàpiga
per Pol Serrahima
En la primera part d’aquest assaget, vam veure com la cultura de l’esforç individual va començar-se a desenvolupar a Europa a finals de l’edat mitjana...
Coronada
per Marta Vallejo
Entre nosotros la llamábamos la Reina de la Calle, de esta callecita estrecha que era mi calle antes de ser mía.
El treball cultural que volem
per La Murga
Des de la cooperativa la Murga proposem una trobada per parlar del treball cultural, partint de vivències particulars per buscar llocs comuns.