En relació amb la Convocatòria Hipersons que vam obrir fa uns dies i es tanca el proper dia 30, publiquem un recull de preguntes i respostes relacionades amb coses que han anat sortint aquests dies que pensem que poden ajudar a aclarir el que busquem, i per què ho fem així. Tot plegat és un procés de recerca sobre formes de treballar i de tractar el component polític en la música, que segur que segueix obert.
Per què demaneu dues fulles per explicar el projecte? Puc entregar un projecte més extens?
– Demanem dues fulles per tenir-ho més fàcil, per facilitar la lectura de tots els projectes. Si són molt grans amb poc temps no es llegeixen adequadament. Després farem una entrevista personalitzada per conèixer a fons les idees que ens hagin semblat més interessants.
Es poden presentar projectes tancats?
– Els projectes han de ser això, projectes, idees pendents de desenvolupar, per a les quals sigui útil el suport que pugueu rebre des d’Indigestió.
Per què demaneu un projecte, i no directament unes cançons?
– No pensem només en cançons com a resposta a la idea de vincular música i compromís polític. Potser aquest compromís es mostra en el lloc on es fa el concert, en la disposició de l’escenari, en el volum amb que es toca, en la combinació d’artistes, en el material dels instruments, en els convidats a pujar a l’escenari o enregistrar, en la relació amb el públic, en la barreja de sons,… ves a saber. Mireu els exemples d’aquesta entrada.
Per què no feu un concurs normal, amb un premi al grup que més us agradi i prou?
– Doncs per poder participar una mica també nosaltres, aportant idees, possibles artistes col.laboradors, etc, etc,… Volem que ens feu treballar una mica. Volem aprendre d’aquest procés. També per donar la possibilitat d’incorporar altres persones, si encaixen amb el que busqueu.
Per què voleu participar del projecte, col·laborar amb el projecte seleccionat?
– Des de fa alguns anys ja fem això, proposar als músics coses que ens agradaria que passessin, inclús coses que pensem que voldrien fer però ningú els hi ha demanat: col.laboracions entre músics de diferents estils, canvis de format, canvis de repertori, improvisació,… Per què? Per què pensem que en el fons la música sempre és i ha estat el fruït d’un procés col.lectiu. Per què busquem una manera de col.laborar amb els músics diferent a la ja establerta en els procediments estandaritzats (mànager, crítica, programadors,…), amb més accent en el social, en el públic, menys en termes de producte,… La novetat d’aquesta convocatòria, a banda del tema, és que en aquest cas cedim la iniciativa als músics perquè defineixin com volen concretar la col.laboració.
Hi ha un mínim / màxim de cançons a presentar, ha de ser quelcom com una idea de directe ja muntada…?
– No, un projecte, una idea a desenvolupar, un esborrany sobre en quina direcció voleu treballar i amb quins elements.
Els músics participants han de ser de Barcelona?
– No, la única condició territorial és que el projecte es realitzi a Barcelona, que és on treballem nosaltres, per poder col.laborar millor.
Per què ho feu?
– Per què ja no ens sentim còmodes treballant en la cultura de la mateixa manera que sempre, amb la sensació d’ignorar tot el que està passant: el descrèdit de la política, el gir cap a un mon que ens sembla pitjor, l’abús i imposició del poder econòmic sobre tots els afers socials,… Per què ens sembla necessari cercar formes culturals que posin en qüestió el model enlloc de re-afirmarlo.
No penseu que això és intentar forçar als artistes a fer el que vosaltres voleu?
– Pss,… ho és això, com també ho és demanar a un artista que toqui només 45 minuts en un concert, que faci una cançó que pugui sonar per la ràdio, que la seva música sigui moderna, que et faci ballar, que canti en català, que soni ben produït,… demandes diverses que ja fan habitualment alguns (programadors, crítics, també públic,…) per activa o per passiva. La diferència és que nosaltres volem proposar, incidir o com vulgueu dir-li des d’una altra posició, potser menys habitual, la de ciutadans culturalment actius, que no són artistes, o alguna cosa semblant.
Però no havíeu dit que l’Hipersons s’havia acabat?
– Cert, havíem dit que s’havia acabat el festival Hipersons, i ho mantenim. Ens cansava una mica fer producció i sobretot promoció, sense saber-ne prou. Però vam decidir seguir amb aquests treballs “de laboratori” que sempre han caracteritzat la proposta.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.