Els Surfing Sirles, LP
Bankrobber (BR027, 2010)
Acaben de publicar l’split Eix Transversal amb els Mujeres, i de muntar-se entre els dos una autèntica festa de suor i rocanrol (amb final apotòsic, versió de Run, Run, Run, intercalant Highway to Hell i Gloria,… alhora, amb posat de “apa, aneu a veure a Standstill, ara”). Una festa que, per postres, va ser del millor d’aquest BAM (malaurat BAM, des de fa anys). Per això, tinc la sensació d’arribar tard, aquesta re-visió l’hauria d’haver escrit quan vaig escoltar el disc per segon, tercer o desé cop. Fa mesos.
Continuaré igual de fort, perquè tinc una impressió semblant referent al disc: si haguès sortit aquí però fa trenta anys en comptes de l’abril passat, ara mateix, el tindriem per un disc de culte, d’aquells que marquen època més enllà del seu temps. Superlatiu, no? Doncs, sí. D’acord que la música ficció és poc més que fer-se palles mentals, però intenteu imaginar uns hits com aquests enmig del desert pujolista dels vuitanta (!).
Vist amb data d’avui, “LP” sembla un disc més entre tants altres, però podria haver estat el disc fundacional que no va tenir el punk autòcton, dit amb respecte per Oriol Tramvia i amb devoció cap a la Trapera. Cançons instantànes i vitalisme a dojo. Si a dalt de l’escenari em fan pensar en l’energia dels Mc5 i l’encant romàntic dels Modern Lovers, al disc s’ho fan venir igual de bé, amb pinzellades de moltes altres coses igual de psicodèliques, igual de garatxeres, igual d’acollonants, amb els genolls posats de ple dins la galleda d’aigua estancada que és el rocanrol, però sense postures vàcues, descamisats, donant-ho tot, afinant els dards amb la causticitat literaria que els caracteritza. Temes destacables? Tots, encara que trobo a faltar clàssics com poden ser Poble d’stars, Pubilla…
No descobreixo res a ningú (com a mínim al lector no ocasional de Nativa): els Sirles són el que vulgarment se’n diu la bomba, en aquest cas, la del rock cantat en català, perquè el retornen al seu habitat natural, al carrer, al descampat, al bareto. S’ha de tenir en compte, especialment en temps en els que sembla que el rock de casa torna a anar més enfrescat en fer que la “tieta” corporativa estigui contenta i deixi anar una mica de propina. //
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.