Es pot fer publicitat positiva d’un esdeveniment com el LEM contradient el seu discurs més evident? No sé, anem a provar-ho.
Al seu dossier de premsa apareix un bon munt de vegades la paraula “nou”. Per exemple, fent referència a “noves escenes, nous panorames d’experimentació (…) i nous espais per la experimentació”. O, al programa, es parla d’entrar al segle XXI de debò i de la música més enllà del costum. Tot plegat, respon prou bé a la imatge pública més consolidada del LEM: una programació de risc on es presenten propostes insòlites.
I no és que això no ens sembli cert, però, si es tracta de promocionar-lo, nosaltres posaríem l’accent en aspectes que contrasten amb aquestes afirmacions. El LEM també és una programació amb totes les avantatges de la familiaritat: ambient amable, gent acollidora, sentit de l’humor, relació cordial entre generacions,… i també artistes que en molts casos ja han passat per la programació i demostrat la seva vàlua, i que per tant són una garantia. És a dir, el LEM té moltes de les virtuts de les tradicions. La millor de les garanties per apropar-te a quelcom que pot semblar arriscat sense por.
Les Aus, Vrak’Trio, Mr Hubba (ara en solitari), Pierre Bastien, els artistes de Montpellier,…. un total de 26 accions en 15 díes, entre el 14 i el 30 d’octubre. Et convidem a que t’estudiïs a fons la programació, a la seva web, amb acurats textos sobre cada un dels concerts, que dona motius més que sobrats per seguir de prop uns dies intensos.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.