Nat_43_març 08 Jordi Oliveras.
Contra el cànon
Hi ha coses que et fan sentir un bitxo raro. Per exemple, jo no paro de sorprendre’m quan em trobo amb gent que diu que se n’ha de saber de música.
Ho diuen músics, periodistes, afeccionats a la música més avantguardista, mestres, polítics, i també persones que no hi tenen vinculació directa, tots ho tenen clar: se n’ha de saber de música, no qualsevol en pot parlar, cal tenir educació musical, parlen d’excel.lència i d’experts en detectar-la… a què es refereixen?
Parlar de “saber de música” em sona com parlar de “saber de menjar”. Què cal saber? Potser sí que podem especialitzar el nostre coneixement sobre el menjar per cuidar la nostra salut o per trobar nous plaer gustatius. Però tots en sabem de menjar. Com de música.
Saber de música és saber escoltar. Reconèixer música que et provoca alguna mena de plaer, coneixement o sensació vital, això és el que cal. De fet no cal ni “saber-ho”. Si funciona, potser està bé, encara que no en siguis conscient. És inversemblant pensar que en un món tan impregnat de música com aquest hi hagi algú que no estableixi aquesta relació. L’entorn educa, per bé o per mal, en això com en altres coses.
Jo crec que només la música pot ensenyar-nos sobre música. El coneixement musical només es pot adquirir escoltant. Deixar que el cervell vagi fent les seves connexions i tregui profit dels sons que li arriben. La resta, aprendre noms d’artistes, dominar un instrument, saber amb quines idees s’ha composat, interpretar conceptualment la sofisticació d’un ritme, relacionar-ho amb un entorn,… és un altre coneixement.
Vist així, es pot ensenyar música? Penso que només l’afecte hi pot afegir algun valor. Quan sents música acompanyat o te l’ha proposat algú potser hi ha un plus d’atenció que et fa més receptiu i sensible. Per això prefereixo, per exemple, els programes radiofònics amb locutor que els que no en tenen.
Així, quan es diu que manca educació musical, coincideixo en l’enunciat, però em temo que no en el contingut. L’educació hauria de ser alliberadora. Posar en qüestió tots els cànons, facilitar el des-aprenentatge de segons què, transmetre’ns confiança en la nostra capacitat per sentir, permetre’ns escoltar de tot. Enlloc d’això, em temo que molts pensen només en actualitzar o canviar el cànon.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.