Nat_32 maig_juny_06 Victor Nubla
“totes les manies són sagrades” El Roto
El bar de davant de casa meva ofereix impunement “suc de taronja exprimit” i el president del govern declara que estem a “l’inici del principi”. Tot sospitant que Perogrullo governa la galàxia, encaro la setmana amb la millor intenció possible. Poques hores després, em trobo aturat en una carretera perduda. Els mossos han detingut la circulació de vehicles i poc després s’han tancat dins els seu cotxe. Quan l’embús arriba quasi fins a Terrassa, els conductors comencen a girar cua. Ningú ens ha explicat res. L’endemà rebo un correu que anuncia unes jornades a Conca de “música abans de Crist”. I penso inevitablement en la portada del Nativa dedicat a “música i espiritualitat” que, vista pocs mesos després, és d’alta perillositat simbòlica. Pau Riba (Jisàs també ho té magre amb el nou ordre simbòlic mundial) ja em deia fa anys que li havia sorprés molt que al Dr. Music Festival no hi hagués servei de megafonia. Era impossible, per tant, transmetre un missatge simultani a tots els assistents. El Gran Espectacle del Món Mundial (GEMM) tampoc pot enviar un missatge simultani al seu fidel (i captiu) públic. Precisa d’intermediaris sectorials. D’intèrprets i canals. L’intermediació està licitada a companyies teatrals encobertes sota l’aparença de grans mitjans de comunicació, gegants discogràfics i poderoses empreses de producció. Els costos de l’atrezzo són desmesurats en relació al resultat… En l’acció política (la gran i la petita), hi ha un materialisme humanitari, un prosaisme ben intencionat i una practicitat de primeres necessitats. No m’atreviria a contradir discursos prou sòlids en matèries serioses, com ara els mals de la humanitat. Matèria més seriosa que aquesta, molts pensaran que no n’hi ha. Però m’espanta que molts pensin que la resolució dels problemes vitals portarà la felicitat o que d’altres creguin que en un món mancat de justícia, el dret ha d’atenir-se als termes que la justícia consideri. Ara que volem satisfer-nos d’acord a la norma, la norma ha guanyat. Qui lluiti ho haurà de fer amb l’objectiu d’acomplir el que, qui dona, ha robat d’entrada. El llistó definitiu, prou invisible, pintat d’infinit i de somni: amb maquillatge multicolor, ben guarnit i presentat com l’arribada a la maduresa d’una civilització, ens aclapara com una trampa per conills de bosc. No s’ho creguin. El format, és un entre molts… milers. El format és la matriu connivida. Solipsisme de resistència que genera
i alimenta les construccions culturals bàsiques.
El llenguatge diu com pensem. Ara la utopia s’encarna en l’existència d’un suc de taronja sense exprimir… Sembla que tornem a començar… Desproveïr el llenguatge de les càrregues gratuïtes seria d’agraïr. Qui s’apunta?
Disc recomanat Vino de Joder, La Almunia de Doña Godina – Aragó
Llibre recomanat Insultó, le multaron y dejó de comer, Oriol Perucho
Plat recomanat El libro del fantasma, Alejandro Dolina
Vi recomanat Arròs amb carxofes i trompetes de la mort
